Vera Nikolàievna Fígner (, per matrimoni Filípova, ; al vilatge de Nikífórovo, uiezd de Tetiúixi, gubèrnia de Kazan-15 de juny de 1942 a Moscou) fou una revolucionària russa, membre del Comitè Executiu de "Naródnaia Vólia" i més endavant eserista.
Orígens familiars i infància miniatura|esquerra|Panorama de la província de Mamadix Vera Fígner nasqué en una família benestant de la noblesa russa. La mare, Iekaterina Kristóforovna Kupriànova (1832-1903), fou educada a casa, com era costum llavors. El seu avi matern era jutge de districte de Tetiúixi i havia dilapidat una gran fortuna: més de 6.000 hectàrees de terra a la província d'Ufà van ser deixades a la seva mort enfonsades en deute, de manera que els hereus preferiren refusar l'herència.
El seu avi patern, Aleksandr Fígner, natural de Livònia, el 1828 havia aconseguit el rang de tinent coronel i pertanyia a la noblesa de la província de Kazan.No existia cap mena de relació de parentiu amb Aleksandr Samoílovitx Fígner (1787-1813), un famós combatent de la guerra del 1812. El pare, Nikolai Fígner (1817-1870), havia treballat com a funcionari forestal, primer al districte de Mamadix, i després al de Tetiúixi. Quan es va retirar del servei actiu es va convertir en jutge de pau.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, 1929, pàg. 15.
Vera fou la primera de sis fills:A part de dos fills més morts poc després de néixer. nasqueren després Lídia (1853-1920), que la seguí en la seva aventura política, Piotr (1855-1916), enginyer de mines que, revolucionari de jove, esdevingué un destacat cap de les grans fàbriques metal·lúrgiques i mineres, Nikolai (1857-1918), un famós tenor, Ievguénia (1858-1931), revolucionària de Naródnaia Vólia, i Olga (1862-1919), una altra revolucionària populista.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 15-16.
En els primers sis anys de la seva vida, Vera visqué en una casa completament aïllada de totes les altres cases, a 40 quilòmetres de Mamadix i la vora d'un vastíssim bosc de centenars d'hectàrees, amb la seva mare, quatre criats i la vella mainadera Natàlia. El pare, sovint absent per la feina, tenia un caràcter dur i opressiu, i amb els fills barons feia servir amb freqüència el càstig corporal, la mare era bona i suau però submisa al seu marit i poc efusiva, i "en aquesta atmosfera mortal de caserna i d'insensibilitat, l'únic raig de llum, d'alegria i de consol" era l'afecte de la vella mainadera.V. N. Figner, Zapetxatlenni trud, I, 1964, pàg. 47-48, 57-58.
miniatura|upright=0.5|Vera amb cinc anys
La família es va traslladar a continuació al poble de Tetiúixi (Kristóforovka), on hi havia vint granges propietat de la mare i de Piotr Kupriànov, oncle de Vera, a les quals treballevan nombrosos agricultors: envers ells, els seus pares sempre mantingueren una bona relació. Aquí visqueren durant quatre anys i en aquest temps es va expedir el decret d'emancipació dels serfs. Vera era massa jove per a poder registrar totes les reaccions provocades al poble per aquest manifest: això no obstant, recorda haver escoltat el seu pare - entre altres coses, un admirador de Garibaldi - parlar dels "esvalotadors" que deien que aquella no era una autèntica llibertat i que la llibertat vindria quan la terra passés gratuïtament dels propietaris als cultivadors.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 23-25.
Com que era una noia bonica amb un caràcter alegre, Vera era sovint acaronada pels amics de la família. De broma, li plantejaven la idea de ser educada a Sant Petersburg, al prestigiós Institut Smolni reservat per a les noies de l'alta societat. Podria haver estat presentada a l'emperador, "i potser de totes les noies, el tsar em triaria a mi!" -deia- "Seré una tsarina!".V. Fígner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 18. Recordarà aquest episodi trenta anys més tard, quan els seus companys de presó a la fortalesa de Schlüsselburg, ja que ella i Liudmila Volkenstein eren les úniques dones a la presó, les anomenaven "reines".V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 19
Vera i la seva germana Lídia tingueren en la jove Nadejda Dmítrievna una institutriu privada que els ensenyava dansa francesa i clàssica. El seu mètode de càstig -el clàssic barret col·locat al cap de l'alumne poc diligent- no era gens agradable ni tan sols per a la mainadera, que es va queixar als pares, i després d'un any fou substituïda per una noia tipus moscovita, Vera Malínina, que preparà Vera per al seu pròxim ingrés a l'Institut RodiónovA. N. Rodiónov era un filantrop, que va afavorir l'educació de les nenes. de Kazan, on, des del poble de Nikifórovo, nova residència dels Fígner, Vera va entrar el 1863.V. N. Figner, Zapetxatlenni trud, I, pàg. 76-78.
Estudis i formació miniatura|esquerra|upright=0.8|L'Institut Rodiónov de Kazan Els sis anysEl gimnàs constava de set anys, però Vera va ser admesa directament al sisè grau. transcorreguts a l'Institut desenvoluparen en Vera Fígner el reconeixement del valor de la camaraderia en peu d'igualtat mútua, un sentit de la disciplina i l'hàbit de treball intel·lectual. No obstant això, aquella escola li donà molt poc en termes de coneixement científic i creixement espiritual, i va ser fins i tot perjudicial per l'aïllament natural en què els col·legials es trobaren vivint durant anys.
Modest era el valor dels professors, excepte Porfíriov, professor de literatura russa i estrangera, però al seu curs descuidava els autors moderns. El curs d'història del professor Znamenski es basava en el manual d'Ilovaiski, àmpliament utilitzat en les escoles russes i concebut d'acord amb una visió masclista de la història russa. No es van adoptar altres llibres de text, l'aprenentatge era només oral i basat en els apunts presos pels estudiants durant les classes; a l'Institut no hi havia laboratoris i a les matèries científiques se'ls dedicaven poques hores.
El curs de cal·ligrafia durava quatre anys i set el de dibuix, en el qual el mestre sempre fou incapaç d'inspirar plaer en el treball. Sense exercici físic, excepte l'hora de ball setmanal, i sense ànim per llegir: els llibres de la biblioteca de l'institut sempre es mantenien estrictament sota clau.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 27-30.
miniatura|upright=0.8|Friedrich Spielhagen. Retrat al seu estudi el 1898
L'oncle Kupriànov, però, feu que li prestessin de l'institut dos números d'una revista que publicava novel·les de Friedrich Spielhagen. La novel·la In Reih' und Glied, traduïda al rus com a Один в поле не воин ('Un home sol al camp no és un soldat'), li causà una impressió duradora, com ho feu, d'altra banda, en tants joves radicals de l'època. Ambdós protagonistes, Sílvia i Leo, tenen aspiracions nobles, però viuen en un ambient petitburgès i cerquen en va un suport: "Cap novel·la no va obrir tant el meu horitzó com ho va fer aquesta; retratava dos camps netament oposats. En un, hi havia alts ideals, conflictes i sofriment; en un altre, sacietat autocomplaent, buit espiritual i oripells daurats".V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 31.
Vera Fígner parla també de la poesia Saixa de Nekràssov estudiada als anys de l'escola. El sofisticat Agarin, que prové de la capital, coneix Saixa, una noia senzilla de pagès, i contribueix a crear-li una nova consciència, parlant-li dels problemes socials i la necessitat d'elevar la condició de les classes populars. Es retroba anys després amb Saixa, que mentrestant ha madurat intel·lectualment i moral, comprèn la veritable cara d'Agarin, home de belles paraules però incapaç de qualsevol acció. Aquest poema -escriu Vera- "em va ensenyar a fer que les meves paraules coincideixin amb les meves accions, a exigir aquesta coherència de mi mateixa i dels altres. I això es va convertir en el lema de la meva vida".V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 32.
La seva millor amiga a l'escola fou Olga Sidorova, dos anys més grans que ella, la millor alumna de l'institut. Coneixia els escrits de Píssarev, llegia en secret el Kólokol, la revista liberal fundada per Herzen i li era permès, amb gran escàndol, de dir-li al capellà que era atea. La família obstaculitzà el seu desig d'independència i va morir, possiblement suïcida, als 19 anys, després de l'anunciat matrimoni amb un dels germans Jemtxújnikov.Els poetes Aleksandr Jemtxújnikov o Vladimir Jemtxújnikov: V. N. Figner, Zapetxatlenni trud , I, pàg. 84-85.
A Nikifórovo miniatura|esquerra|upright=0.5|Nadejda Súslova Acabat el gimnàs, el 1869 Vera tornà a Nikifórovo «vivaç, feliç, alegre, aparentment fràgil però sana de ment i cos», i tanmateix amb una coneixença de la vida i de les persones purament literària, que romania com a tal encara, donada la mancança de relacions personals al petit poble, que afavoria en compensació els seus pensaments sobre si mateixa i sobre el món. Recordava les paraules de la seva Txernussova: «No penseu pas que en sortir de l'institut la vostra formació ja s'haurà acabat. Per tota la vida, fins a la tomba, no deixareu mai d'aprendre.»V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 33.
Els oncles i els Golóvnia, una parella de propietaris emparentats amb els Figner,Metxeslav Golóvnia, d'origen polonès, s'havia casat amb Ielizaveta Kupriànova, una tia de Vera. constituïen les úniques relacions de Vera en aquest període. Tenien idees liberals i democràtiques, lliures de prejudicis religiosos, però no socialistes, de manera que mai va sentir parlar a casa de Fourier, de Saint-Simon o de Lassalle. La seva mare, una persona autodidacta, li va fer llegir la millor revista russa de l'època, els Otétxestvennie zapiski ('Annals de la pàtria') i el Sovreménnik ('El Contemporani'), mentre que a la biblioteca del seu oncle va trobar el Rússkoie slovo ('La paraula russa'), Slovo ('La paraula') i Delo ('La causa').
Llegí amb gran interès els llibres de Dixon, l'autor de Suïssa i els suïssos i Amèrica i els americans, i Darwin, Lyell, Lewes, Vogt, Píssarev i Txernixevski. La ment de Vera Fígner -així ho va escriure- estava alhora lliure de qualsevol tipus d'idees polítiques i socials, una terra verge en la qual creixeren, voluntàriament o no, les llavors sembrades per l'ambient que l'envoltava.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 34-36.
Vera havia llegit en Delo la notícia que, per primer cop a la història, una dona russa, Nadejda Súslova (1842-1918), el 1867 s'havia graduat en medicina a la Universitat de Zúric. A Rússia, com en molts altres països, a les dones no se'ls permetia assistir a un curs universitari regular i graduar-se, fins i tot si, en alguna universitat, se'ls permetia d'assistir a les classes. Aquest va ser el senyal que va provocar que Vera Fígner volgués arribar a ser metgessa. Encara no hi havia en ella la idea de complir «un deure envers el poble» -aquest impuls vindrà més tard- però sí el desig de fer «un excés de vitalitat, un sentit joiós de llibertat» després dels anys passats entre les quatre parets del col·legi.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 36.
El matrimoni miniatura|El llac Negre a Kazan al segle XIX Li va demanar al seu pare permís per establir-se a l'estranger, però se li va negar. Sos pares veien tota mena de perills en la idea que la seva filla visqués sola i lluny de casa, però el seu pare també li va dir que tot el que hagués decidit fer, sens dubte ho aconseguiria. Se sentia satisfeta i volia ser assessorada en això, però son pare -«amb enuig, girant el cap cap a una altra banda»- s'hi va negar. Vera comprengué en aquell moment que cadascú ha de prendre sols les decisions més importants pel que fa a la pròpia vida.V. Figner, Memoirs of a Revolutionist, pàg. 38-39.