LAtac de Nahariya (També anomenat Operació Nasser pels seus autors) va ser un atemptat terrorista que va tenir lloc el 22 d'abril de 1979 fou obra de militants del Front per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) a la ciutat de Nahariya, a Israel. L'atac va ser perpetrat per Abdel Mayid Asslan, Mhanna Salim al-Muayed, i Ahmed Al-Obris, i fou dirigit per Samir Kuntar, que aleshores tenia 16 anys. Eren palestins militants de l'FPAP provinents del Líban. L'atac va ser una resposta al Tractat de pau egipci-israelià, que fou signat en el mes de març d'aquell mateix any, l'atac va acabar amb la mort de quatre israelians, entre ells dues nenes de quatre i dos anys.Smadar Haran Kaiser «The World Should Know What He Did to My Family». Washington post, 18-05-2003.

Desenvolupament de l'atac Els atacants, teren membres del grup terrorista liderat per Abu Abbas, van navegar des de la ciutat libanesa de Tir, en una petita llanxa a motor cap a les costes israelianes. A mitjanit van arribar a les costes de la ciutat de Nahariya, a 10 quilòmetres de la frontera.

En descendir a la platja de Nahariya i infiltrar-se en la ciutat israeliana, van tocar el timbre d'una casa cridant paraules en àrab per l'intercomunicador de l'habitatge. Els habitants tement un possible atac van trucar la policia. El grup va disparar al policia Eliyahu Sachar, que va seguir-los després de l'incident. L'oficial va ser mort després d'haver-se baixat del vehicle policial i realitzar dos trets d'advertiment, i va rebre com a resposta diversos trets. Kuntar va declarar haver disparat només 30 vegades quan va tenir a l'oficial al davant.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008]. Tot això anava en compliment de les instruccions donades des de Beirut pels seus caps.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008].

Després, el grup es va internar en un conjunt d'habitatges situats al carrer Jabotinsky número 62 de la ciutat de Nahariya. El seu objectiu era el de segrestar dues o tres persones per portar-les a territori libanès. En l'intent d'entrar forçosament a un pis per a segrestar pls seus habitants, un dels residents va ferir de mort un dels integrants del grup, Abdel Majeed Asslan que va morir en el lloc.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008]."The Achille Lauro Hijacking: Lessons in the Politics and Prejudice of Terrorism" By Michael K. Bohn, Published by Brassey's, 2004, , 9781574887792, 235 pages, Page 56, A continuació, el grup es va trobar amb Moshé Sasson, un resident que portava les seves dues filles petites al refugi antiaeri del complex, Kuntar, en adonar-se d'això, va empènyer i va colpejar amb la seva pistola Sasson, en la part posterior del seu cap. No obstant això, i aprofitant un sobtat tall de llum, va aconseguir escapar al costat de les seves filles i refugiar-se sota un vehicle aparcat. «Prisoner Swap Stirs Raw Memories In Israel». CBS News, 16-07-2008. Després el grup va poder ingressar al apartament de la família Haran, enportant-se com a ostatges Danny Haran de 31 anys i la seva filla de quatre anys anomenada Einat. La mare de la família, Smadar Haran, va poder amagar-se amb la seva filla de dos anys, Yael, en un soterrani acompanyada amb una veïna, l'esposa de Sasson. «Prisoner Swap Stirs Raw Memories In Israel». CBS News, 16-07-2008.

El grup de Kuntar va poder arribar fins a la platja a on va tenir lloc un dur tiroteig amb la policia israeliana i amb membres de les Forces de Defensa d'Israel. Al moment en què el grup de segrestadors es va adonar de la presència militar i policial israeliana, Kuntar va disparar un tret a curta distància a Danny, i el va ofegar en les aigües del mediterrani per assegurar-se que fos mort, tot això va transcórrer en presència de Einat, la filla de Danny.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008]. Després, i d'acord amb l'informe forense, els testimoniatges judicials i presencials, Kuntar va colpejar contra una roca el cap de la petita Einat amb la culata del seu rifle, destrossant-li el crani.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008]. La mare, Smadar Haran, havia asfixiat accidentalment la seva filla de dos anys mentre s'amagava, tapant-li la boca amb el propòsit que no se sentís el seu plor i que els terroristes no poguessin trobar el seu amagatall.Beyer, Lisa, "A Mother's Anguish Renewed" , Time Magazine, July 25, 2006.Smadar Haran Kaiser «The World Should Know What He Did to My Family». Washington post, 18-05-2003. Un segon militant, Mhanna Salim Al-Muayed, va morir en el tiroteig a la platja.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008]. Kuntar i el quart membre del grup, Ahmed Assad Obris, van ser capturats.

Judici Els atacants supervivents, Kuntar i Ahmed Al-Obris, van ser detinguts i empresonats a Israel, ambdós van ser declarats culpables de l'assassinat de quatre persones. Respecte a la mort de Einat, al principi Kuntar va confessar haver-la assassinat amb la culata del seu rifle, no obstant això quan va declarar al tribunal va assegurar que Danny havia mort pels mateixos trets realitzats pels oficials israelians i que no es va adonar de la mort de Einat.Kraft, Dina "Prisoner Deal Reopens an Israeli Wound", New York Times, July 16, 2008. No obstant això, les proves forenses extretes pel patòleg va poder confirmar el primer testimoniatge de Kuntar, i va provar que la mort de la nena era deguda als cops d'un objecte contundent i es van trobar restes de massa encefàlica de la nena Einat en el rifle de Kuntar.Kotes-Bar, Chen «'The girl screamed. I don't remember anything else'». The Guardian, 19-07-2008 [Consulta: 24 juliol 2008].

Alliberament dels autors Cap dels dos palestins condemnats va arribar a complir la condemna. Ahmed Al-Obris va ser alliberat el maig de 1985 com a part d'un intercanvi de presoners conegut com el “Assumpte Jibril”. En Kuntar va ser alliberat el 2008 i va tornar al Líban al costat de quatre militants de Hezbolà i les restes de gairebé dos-cents soldats libanesos i militants de Hezbol·là, a canvi dels cossos de Eldad Regev i Ehud Goldwasser, dos soldats israelians segrestats a l'inici de la Guerra del Líban de 2006.

A Israel, Kuntar és considerat l'autor d'un dels atacs terroristes més brutals en la història del país, mentre que al Líban és àmpliament considerat com un heroi nacional."A celebration of evil" , The Jerusalem Post, July 15, 2008.Kawsally, Saseen, "One man's hero..." , menassat.com, July 18, 2008.

Kuntar es va establir a Síria després del seu alliberament. Amb el suport de l'Iran i del govern de Baixar al-Àssad, va estar a càrrec d'una base de Hezbol·là als Alts del Golan, des d'on va dirigir operacions militars contra objectius israelians durant la Guerra Civil Siriana. El 19 de desembre de 2015, una explosió va destruir l'edifici on vivia Kuntar a Jaramana (a 10 quilòmetres al sud-est de Damasc), i hi va morir junts amb vuit militants sirians de Hezbol·là. El Govern sirià primer va acusar de l'atac a la Força Aèria Israeliana, fins que el dia 21 de desembre, combatents de l'Exèrcit Lliure Sirià van reivindicar l'autoria de l'atemptat.

Referències

Enllaços externs www.camera.org/

Categoria:Terrorisme a Israel Categoria:Conflicte palestino-israelià Categoria:Infants i adolescents morts en el conflicte israelianopalestí Categoria:Atemptats del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina