El Faune Barberini o sàtir embriagat és una estàtua grega de l'època hel·lenística. Es troba actualment a la Gliptoteca de Múnic. Va ser realitzada amb marbre de Pèrgam i la seva altura és de 2,15 metres.
L'estàtua va ser descoberta durant el pontificat d'Urbà VIII. (nascut Maffeo Barberini 1623-1643) a les excavacions del fossat del castell Sant'Angelo, a Roma. Segons el cronista antic Procopi de Cesària, durant la guerra entre romans i gots, els romans per defensar-se van llançar estàtues des de l'alt del castell als assaltants, i una d'aquestes estàtues llançades podria ser el Faune Barberini.Johann Joachim Winckelmann. Historia del arte en la antigüedad. Editorial Aguilar. Madrid, 1989.
Es creu que representa un faune, figura de la mitologia equivalent a un sàtir, en un profund somni producte de la seva embriaguesa. Quan l'obra es va recuperar es trobava mutilada, sense el braç esquerre i sense cames, per la qual cosa fou àmpliament restaurada per Bernini al . Aquest escultor va trair en certa manera el significat de l'obra: va empeltar la cama dreta en una posició flexionada i molt més aixecada que l'original, de manera que la figura no sembla estar defallida per l'embriaguesa, sinó que la seva actitud sembla de provocació sexual.
Aquesta estàtua sol ser datada a finals del o principis del segle següent, encara que alguns autors prefereixen retardar la seva data fins al segle I aC. Es creu que va poder ser una ofrena en algun temple dedicat a Dionís.
Notes
Bibliografia J.J. Pollitt. L'art hel·lenístic. Editorial Nerea, 1989. Martin Robertson. L'art grec. Capítol 8. Aliança Editorial, 1993.
Categoria:Escultures de l'antiga Grècia