va ser una teòrica feminista que va realitzar importants contribucions als estudis de gènere, queer, cinematogràfics així com a la psicoanàlisi. Traduïda a més de disset idiomes, De Lauretis és coneguda internacionalment per ser autora d'influents llibres tals com Alice Doesn't (1984), Technologies of Gender (1987) i per haver encunyat l'expressió «teoria queer» (1990) per a marcar una discontinuïtat radical en l'epistemologia i polítiques sexuals feministes-LGBT.Beatriz Preciado, ‘Technologiquement votre’, Actes du colloque Epistémologies du genre: regards d'hier, points de vue d'auhourd'hui (Paris: Conservatoire National des Arts et Métiers, 23-24 juin 2005)
Biografia De Lauretis era doctora en Modern Languages and Literatures per Universitat Bocconi. En 1985 va ingressar com a docent de postgrau en el prestigiós Departament d'Història de la Consciència en la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, al costat d'Hayden White, Donna Haraway, Angela Davis i James Clifford. Va ser professora visitant en universitats del Canadà, Alemanya, Itàlia, Suècia, Àustria, Croàcia, França, Espanya, Països Baixos, Polònia, Argentina, Xile així com de diverses pertanyents als Estats Units, entre d'altres. Va obtinir el doctorat honoris causa per Universitat de Lund i Universitat Nacional de Còrdova, entre altres reconeixements i distincions universitàries. En 2010 va obtenir el Distinguished Career Award per la Society for Cinema and Mitjana Studies.
Autora de més de cent assajos i nombrosos llibres, inclosos en diverses antologies, De Lauretis va escriure sobre semiòtica, psicoanàlisi, cinema, literatura, gènere i teoria feminista tant en anglès com en italià. Els seus llibres més destacats se centren en la representació cinematogràfica de les dones, teoritzant la espectatorietat del cinema, la producció del cos i la seva implantació sexe-genèrica. De Lauretis va ser editora des de 1986 de la prestigiosa revista Feminist Studies/Critical Studies, des d'on va impulsar un feminisme radical amb una nova lectura de la societat.
Producte de la trobada del feminisme amb Michel Foucault, i en el context dels efervescents debats entre constructivistes i essencialistes durant els anys 1980, De Lauretis irromprà amb categories que tracen un abans i després en la teoria feminista, com és el cas de «subjectes excèntrics» i el de «tecnologies del gènere», obrint espai a nous universos de coneixements i agenciaments polítics. Va ser la primera persona a utilitzar el terme «teoria queer» per accentuar les discontinuïtats amb els estudis gais i lesbians; però ho va abandonar per jutjar que la paraula «queer» havia estat ensenyorida per pràctiques teòriques i fins i tot mercatològiques que la van buidar del seu contingut polític. Al llarg dels últims anys, De Lauretis es va centrar a revisar els treballs de Sigmund Freud i Jean Laplanche concernents a la pulsió de mort, suggerint el que denominà «queeritat de la pulsió» i analitzant la negativitat i l'impuls antisocial de la mateixa.
Referències
Categoria:Bolonyesos Categoria:Alumnes de la Universitat Bocconi Categoria:Professors de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz Categoria:Professors de la Universitat de Wisconsin-Madison Categoria:Sociòlegs italians Categoria:Morts el 2026 Categoria:Morts a San Francisco Categoria:Nascuts el 1938