Josep Marraco i Xauxas (Reus, 27 de maig de 1814 – Barcelona, 17 de desembre de 1873) va ser compositor, i organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona.
Biografia Era fill de Salvador Marraco, d'ofici passamaner, natural de Tarragona, i de Marianna Xauxas (o Xanxas), natural de Barcelona. Va estudiar música al convent dels Franciscans, a Reus, que en veure les seves aptituds, amb 19 anys el van enviar a Barcelona on hi havia vacant la plaça d'organista al convent de Sant Francesc, segons explica Francesc Gras i Elias. L'any 1836, després de la crema de convents de la bullanga de 1835 on es va salvar del foc l'orgue del convent de sant Francesc, van portar aquest orgue a la parròquia de Sant Agustí on va fer d'organista, i allà el va sentir el mestre Mateu Ferrer organista a la Catedral de Barcelona que el va nomenar auxiliar seu i se'l va emportar amb ell. Allà va tenir la plaça de segon director de la capella,(segons algunes fonts) o de mestre de capella (segons altres) càrrec que va mantenir tota la seva vida, i on va reorganitzar la capella i va fundar una escolania d'on van sortir artistes molt preparats.
Gran flautista, va crear una cobla que portava el seu nom, on tocaven peces que havia compost i que es van fer molt populars. També va ser, durant molts anys, primer tenor de Santa Maria del Mar, ja que tenia molt bona veu. Va compondre diverses misses i altres peces religioses, i profanes. A més, va posar música a dues versions de La Passió i a dues d'Els Pastorets, que es representaven de manera continuada . A la Biblioteca de Catalunya es conserven diverses obres, que formen part del «Fons Josep Sancho i Marraco», i a l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserven obres seves de música sacra. El seu fill, Josep Marraco i Ferrer, i dos nets, Josep Sancho i Marraco i Alexandre Marraco i Roca van ser també músics i compositors. Els dos primers, a més, el van succeir com a mestres de capella i organistes de la Catedral de Barcelona. A l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona es conserven nombroses obres dels membres d'aquesta nissaga de compositors. Alguns deixebles seus van ser Josep Ribera i Miró, Joan Rius, Joan Ribera, Francesc Puig, i altres.
Obres Alabanzas a Jesus Sacramentado Alma Redemptoris Mater, per a 4 veus i orgue Corazón Santo, per a dues veus i acompanyament Coro para Difuntos (1860), per a quatre veus i orquestra Credo Degollación de los inocentes Deseo, per a veus i orquestra Gozos a 3 y a 4o. S. Andres Avelino con acompto. de organo Gozos al Sto. Apostol Jayme ó sea Santiago Gozos a 4 con orquesta para uso de la capilla de la Sta. Yglesia Gradual Lamentos de las Santas almas del purgatorio para las Hijas de Maria de Sta. Clara Himno Lamentaciones para el Viernes Santo, per a viola Miserere Missa (1854), per a quatre veus mixtes i orquestra Missa Missa Missa a tres voces Missa a tres voces Missa a tres voces Missa a la Esclarecida Heroina de las Españas la Serafica Me. Sta. Teresa de Jesus Missa alternada, per a tres veus Missa de dominica: a 3 y a 4o Música a la Comedia de Santa Eulalia, per a veus i orquestra La Passió Domingo de Ramos, per a quatre veus i dos acompanyaments Los Pastorcillos, per a veus i orquestra Responsorio a 6, per a dos cors Rosari, per a orquestra Rosari, mi bemoll major Rosari, Para cantarse y tocar Tres trisagios, per a 4 veus Trisagio á muchas voces Trisagio con orquesta Trisagio del SSmo., per a 3 veus Trisagio Pastoril Salve Regina
Notes
Referències
Enllaços externs Fons Josep Sancho i Marraco de la Biblioteca de Catalunya
Categoria:Flautistes catalans Categoria:Mestres de capella de la catedral de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Compositors reusencs Categoria:Mestres de capella catalans del sud contemporanis Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX