Sant Vicenç de Castellet és un municipi de Catalunya, el més poblat del sud del Bages. És al bell mig de la resta de municipis que configuren aquesta subcomarca —coneguda com a Bages Sud— i té una funció de capitalitat pel que fa a la prestació de determinats serveis (comercials, educatius, sanitaris, notarials, etc.) a la resta de municipis: Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell, Castellgalí i el Pont de Vilomara i Rocafort. És proper pel nord a la confluència del Llobregat i el Cardener, els Dosrius del terme de Castellgalí, i pel sud al congost de Castellbell. Està ben comunicat amb Manresa i Barcelona per dues línies de ferrocarril (RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i per l'Autopista de Montserrat.
L'ortografia del nom oficial del municipi data del 1979. Prové de Sant Vicenç, el sant titular de la parròquia del municipi, i de «Castellet», en la documentació antiga Castelleto (). A dalt del turó més pròxim al nucli principal de població hi havia el Castell de Castellet, del qual actualment només es conserven part de les muralles, la torre del segle -, l'antiga cisterna ampliada, les ruïnes de diferents dependències, així com la base de la torre de guaita del segle -.
El municipi també era conegut a l'època medieval com a Castellet de Bages. A la Segona República (1931-1936) es coneixia per Castellet de Llobregat. Al el municipi sovint s'identificava a la premsa de l'època i en els documents com a Castellet. D'aquesta manera també es diferenciava del nucli de Vallhonesta, el terme del qual va ser incorporat al de Castellet el 1836.
Geografia Llista de topònims de Sant Vicenç de Castellet (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).
Sant Vicenç de Castellet és a la vall del Llobregat, que travessa el terme, una mica més avall de la confluència amb el Cardener i fins poc abans del congost de Castellbell. Al vessant dret del riu, el municipi inclou la vall de la riera de Castellet, que solca els contraforts septentrionals del massís de Montserrat. A l'esquerra del riu, més enllà de la serra de Vallhonesta (Puigsoler, 523 m), comprèn la vall de la riera de Vallhonesta i el vessant esquerre de la vall de la riera de Santa Creu, que desaigüen també al Llobregat.
La pedra El terme municipal de Sant Vicenç de Castellet té unes condicions geològiques especials i per això des de fa molts anys s'aprofita aquest recurs natural. L'activitat extractiva industrial comença a finals del amb l'explotació de les pedres d'arenisca. Cap a l'any 1929-30 se'n treia també pedra calcària, que inicialment es portava a Barcelona per tallar-la i es polia a Sant Vicenç, fins que s'avançà imitant unes màquines de Macael. La pedra s'extreia manualment i s'utilitzava bàsicament per a fer voreres i enllosats.
L'any 1879, per a la construcció del cambril del monestir de Montserrat l'arenisca es portava amb ferrocarril a Monistrol i amb carros fins al monestir. Cap al 1927 hi havia cinc empreses dedicades a l'explotació de la pedra que donaven feina a una cinquantena de treballadors, un dels moments claus va ser durant la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 i les fonts de Montjuïc. El 1930 es feia amb el mateix material l'església de la colònia Gomis de Monistrol de Montserrat. El 1953 s'extreia un bloc de pedra de 55 tones per esculpir l'estàtua del Timbaler del Bruc, situada al peu de Montserrat al terme del Bruc.
A partir d'aleshores comença l'explotació de la pedra calcària, de característiques més dures i que permet ser polida, amb un acabat molt similar al marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va quedar identificada com a «Pedra Sant Vicenç», denominació amb la qual es coneix arreu i que s'aplica també a altres tipus de pedres encara que no siguin de la zona.
Actualment al municipi queda un grup d'empreses que encara treballen en el sector, però per tot el terme municipal queda un bon nombre de pedreres en desús que permeten veure com va ser de potent el sector a principis del . Algunes de les pedreres destacades són el Rubió, del Serrat Rodó, del Clot del Tufau, el Cornet, Balçamuller i Vallhonesta.
Nuclis de població La població de Sant Vicenç es concentra al nucli urbà a partir de la segona meitat del . Des de l'època medieval, , hi havia una agrupació incipient de serveis i cases al voltant de l'antiga sagrera de l'església parroquial, amb la presència del cementiri i diferents cases. La població disseminada està formada pels nuclis rurals de les Roques, Vallhonesta, les Boades, Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda —en bona part nascuts a la segona meitat del — i per les urbanitzacions de la Balconada i Can Xesc. Barris perifèrics del nucli principal són la Farinera, el Raval de les Roques i el Raval Nou.
Publicacions locals Sant Vicenç compta amb dos mitjans de comunicació independents: El Breny i Digital Castellet. El Breny és un periòdic local mensual que es pot comprar als quioscos del poble. Conté reportatges, notícies, entrevistes. El Breny està gestionant al municipi una nova ràdio en streaming i en FM 99,3, que és com actualment està funcionant Castellet Ràdio. Digital Castellet: És un diari d'informació sobre cultura, actes, esports, etc.
Infraestructures Les excel·lents comunicacions que té Sant Vicenç de Castellet li proporcionen una posició estratègica a la Catalunya central: a mig camí entre l'àrea metropolitana de Barcelona i els Pirineus, ben connectat amb les comarques de l'interior de Catalunya gràcies a l'Eix del Llobregat (C-16) i l'Eix Transversal (C-25). Altres vies interurbanes són la carretera Abrera-Manresa (C-55), la d'accés nord-oest a Barcelona (C-58 (antiga A-18), que a l'alçada de Castellbell i el Vilar.
Pel que fa al tren, hi tenen parada la línia 4 de rodalies (R4), Manresa-Vilafranca-Sant Vicenç de Calders, i la línia Barcelona-Manresa-Cervera-Lleida, ambdues de RENFE, i la línia R5 (Barcelona-Manresa) dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al transport públic per carretera, a Sant Vicenç de Castellet tenen parada o són punt de destí les següents línies de Transbages: la línia Manresa-Marganell, les línies 1 (Manresa-Castellgalí-Sant Vicenç), 2 (Manresa-El Pont de Vilomara-Sant Vicenç, 3 (Manresa-El Pont de Vilomara-Sant Vicenç-Castellbell-Monistrol) i 4 (Manresa-Castellgalí-Sant Vicenç-Monistrol-Castellbell). També hi passa la línia Manresa-Tarragona de la Hispano Igualadina.
Els canvis derivats del procés industrial i de l'arribada al municipi del ferrocarril van ser determinants en l'evolució i desenvolupament de Sant Vicenç de Castellet. El 1859, la companyia de Ferrocarril de Barcelona a Saragossa va posar en marxa el tram de Terrassa-Manresa, inaugurat el dia 3 de juliol. El 1860 el ferrocarril arribava ja a Saragossa. Aquesta línia va integrar el territori dins del trajecte Barcelona-Saragossa i va obrir grans possibilitats de desenvolupament industrial. L'any 1912 l'increment d'activitat econòmica va fer necessària la construcció d'una doble via. El 1914, aquesta mateixa companyia va decidir construir un dipòsit de reserva de màquines, convertint així Sant Vicenç de Castellet en un punt neuràlgic i estratègic de l'activitat ferroviària.
La companyia dels Ferrocarrils Catalans va decidir l'any 1924 executar un traçat viari alternatiu per enllaçar Barcelona amb Manresa, i aquest traçat va tenir també una estació a Sant Vicenç de Castellet.
El lligam entre Sant Vicenç de Castellet i el ferrocarril va determinar que en el primer quart de el municipi es convertís en un centre de comunicacions vital dins la xarxa ferroviària catalana, que va repercutir en el desenvolupament i instal·lació d'indústries, sobretot tèxtils i de la pedra, que van aprofitar els lògics avantatges d'instal·lar-se al costat dels canals de distribució dels materials. Això va donar a Sant Vicenç de Castellet l'apel·latiu de "població de pedra, cotó, vapor" que la defineix.
El ferrocarril va ser també un factor decisiu en el creixement del poble, amb l'arribada de moltes persones de fora que, per motius de treball, es van quedar a viure al poble amb les seves famílies.
Clima Té un clima mediterrani continentalitzat subhumit. El règim pluviomètric mostra un mínim a l'hivern i màxims a la primavera i a la tardor. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds i els estius calorosos. L'amplitud tèrmica anual és alta, de fins a 20 °C, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.
El clima és humit i regularment fred a l'hivern i calent a l'estiu. La temperatura mitjana és de 36 graus a l'estiu i 2 graus sota zero a l'hivern.
Demografia La població del municipi ha anat creixent ininterrompudament des dels 527 habitants el 1857 fins als 7.583 el 1990, fins a 9.274 a l'any 2018.. En el quinquenni 1996-2001 el creixement de la població ha estat negatiu (-10,4%), sobretot a causa del saldo migratori (-7,7%), mentre que el saldo de la comarca i de Catalunya eren positius (3,0% i 7,1%, respectivament). En els últims anys, la situació s'ha invertit i la població ha experimentat un augment fins a arribar als 8.275 habitants empadronats en 2008.
El 2001 els immigrants de la resta de l'estat representen un 28% de la població i els estrangers en són un 3%. En 2008 el percentatge d'immigrants estrangers ha crescut fins a arribar quasi al 7% de la població, la majoria dels quals provinents del Marroc, Colòmbia i Romania.
La piràmide de població és indicativa dels fluxos migratoris que ha rebut el municipi, ja que s'eixampla de manera especial en les franges situades al voltant dels 25 a 35 anys. El 50,3% de la població és femenina i el 49,7% és masculina.
Espais d'interès natural La proximitat als parcs naturals de Sant Llorenç i de Montserrat, i les bones comunicacions han fet de Sant Vicenç de Castellet un punt de referència per a l'excursionisme. El sender GR-4 (Montserrat-Puigcerdà) travessa el terme d'oest a est i enllaça Sant Jaume de Vallhonesta amb el camí ral de Barcelona a Manresa. Poc abans d'entrar a Sant Vicenç el camí ral connecta, dins el terme de Rellinars, amb el sender GR-5 (Sitges-Canet de Mar).
L'extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta.
L'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres fan de corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i el Parc Natural de Montserrat. El sender de gran recorregut GR-4, que enllaça Montserrat amb Puigcerdà, travessa gran part del terme de Sant Vicenç, amb vistes excepcionals sobre el massís, com la que es pot obtenir des del serrat de la Beguda. També el camí romeu que unia Manresa amb Montserrat passa per Sant Vicenç.
Les Muntanyes Russes o els Terrers Blaus són un conjunt de petits turons situats a sota del turó de Castellet i formats per margues de coloració blavenca i de morfologia aixaragallada. L'indret ha estat tradicionalment un espai de lleure per als habitants del poble.
Història La presència humana més antiga que consta a Sant Vicenç de Castellet data del període mitjà del Neolític, ja que les troballes de la bòbila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat així ho demostren. També s'han trobat a Castellet alguns fragments de terrissa que alguns havien datat a l'època ibèrica, però que encara queda per confirmar. Les restes més importants trobades a les proximitats de Sant Vicenç de Castellet són les que venen de la romanització: la vil·la romana de Boades, el mausoleu de la Torre del Breny i el sepulcre de Baoades, al terme municipal de Castellgalí, però estretament relacionades amb Sant Vicenç de Castellet.