La Catedral de Palència o més formalment la Santa Església Catedral Basílica de San Antolín és un temple de culte catòlic a la ciutat de Palència, seu episcopal de la diòcesi de Palència. Està dedicada a sant Antolí màrtir, patró de Palència, part de les relíquies de la qual conserva. La catedral és anomenada popularment La bella Desconocida. Va ser el primer monument del municipi de Palència a ser declarat com a Monument Nacional, distinció que va obtenir el 3 de novembre del 1929.Revuelta González, Manuel (1999), La recuperación de la conciencia artística en Palencia, Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, N.º 70, pags. 359-384,
És una construcció de grans proporcions: 130 metres de longitud, amb una amplària de 50 metres al creuer, més d'altres del claustre i sala capitular; l'absis frega els 43 metres d'altura.Només a tall de comparació, la longitud interior de la Catedral de Reims, arriba a 138 m, al seu torn, l'alçada de la nau central, arriba a 33m a Notre-Dame de París; 38m a Reims, 42m a Notre-Dame d'Amiens i 48m a Saint-Pierre de Beauvais, la més alta de totes les catedrals gòtiques Es tracta d'un edifici d'estil predominantment gòtic, encara que conserva elements anteriors, d'època visigoda i romànica, i elements decoratius renaixentistes, barrocs i neoclàssics. La construcció va començar al , sent l'única gran catedral castellana iniciada en aquesta centúria.Las grandes catedrales castellanas, como León, Burgos o Toledo se iniciaron en el siglo XIII; véase la obra: Apuntes Palentinos: La catedral de Palencia.
L'exterior manca d'una façana principal pròpiament dita i es presenta auster i massís, situació que no reflecteix la grandesa del seu interior, on hi ha més de vint capelles de gran interès artístic i històric i multitud d'obres d'art de tots els estils.
Encara que la construcció de la catedral gòtica va durar des del fins al XVI, en realitat el que avui dia s'observa ha trigat gairebé catorze segles a ser aixecat, doncs la part més antiga de la Cripta de San Antolín data del i va haver-hi importants obres i reformes al .
L'element més recognoscible a l'exterior és la torre, elevada i sòbria, una mica tosca tenint en compte la seva pertinença a l'estil gòtic. Estudis recents i excavacions demostren que va ser torre de caràcter militar en el passat i després de complir aquesta funció se li van afegir pinacles i espadanya com a única decoració. La planta de la catedral és de creu llatina i té la peculiaritat de comptar amb un creuer doble, per la qual cosa també disposa de cinc portes, formant així una planta en forma de creu patriarcal; això és a causa que a meitat de la construcció es va decidir substituir el primitiu creuer per un segon, més monumental. Tots dos creuers només es marquen en alçat i no sobresurten en planta.
Orígens de l'edifici miniatura|esquerra|Restes visigodes de la Cripta El vestigi més antic és el fons de la Cripta de San Antolín, que és la resta d'un edifici visigot de mitjan , construït amb i sobre restes romanes. La catedral romànica va tenir un segle d'existència. Al cap d'aquests cent anys el bisbe Don Gómez, d'acord amb el capítol, va proposar aixecar en el mateix lloc un nou edifici, a l'estil del moment, el gòtic. Se suposa que es va prendre aquesta decisió pel mal estat de l'edifici romànic i per la necessitat que Palència tingués una seu digna del prestigi que havia pres la diòcesi.
La catedral gòtica (1321-1516) miniatura|esquerra|Secció romànica de la Cripta de San Antolín miniatura|esquerra|Torre catedralícia, a la seva esquerra l'anomenada Porta de los Novios, i a la seva dreta la Porta del Bisbe miniatura|Remat de la façana oest miniatura|esquerra|Claustre Entre 1397 i 1415 les obres de la catedral van rebre un gran impuls sota l'episcopat de Sancho de Rojas. És quan s'acaba la capella major tancant les seves voltes i es procedeix a la seva decoració, sufragada per aquest bisbe. A aquest el succeí a l'episcopat Gutierre Álvarez de Toledo, des de 1426 a 1439 i Pedro de Castilla Eril des de 1440 a 1461. Durant el mandat d'aquests dos bisbes té lloc la segona etapa de construcció que s'ha tractat en la secció anterior.
Amb Gutierre Álvarez, dirigeix les obres com a mestre major Isambart (dit també Ysambert o Isabrante). Aquest bisbe es va ocupar que les obres no decaiguessin i a aquest efecte va aprovar la creació de la Confraria de sant Antolín en 1432, de la qual es rebrien donacions importants.
El seu successor, Pedro de Castella, va aconseguir que s'accelerés el ritme de les obres. Sota la direcció del mestre major Gómez Díaz es va construir la part que comprenia des de la capella major ja acabada fins al creuer. Amb aquesta ampliació es va fer realitat el projecte d'engrandir l'espai, les proporcions del qual anaven a ser menors al principi. D'aquesta manera va quedar la catedral dissenyada amb dos creuers, l'autèntic i més ample que se situa entre l'actual capella major i el cor, i el fals creuer, més estret, que s'estén a continuació del que va ser capella major (avui capella del Sagrario).
Entre 1461 i 1469 té lloc el bisbat de Gutierre de la Cueva. El mestre d'obres segueix sent Gómez Díaz que torna a edificar i acaba la torre. A la seva mort és contractat Bartolomé Solórzano, que serà mestre major fins al 1504 fent els plànols i dirigint nombroses obres d'ampliació durant els bisbats de Diego Hurtado de Mendoza (1473-1485), fra Alonso de Burgos (1486-1499) i fra Diego de Deza Tavera (1500-1505). Aquests dos últims bisbes dominics van ser grans impulsors i entusiastes i van aconseguir un gran avanç en l'edificació de la catedral.
Amb fra Alonso de Burgos comença la tercera i última etapa del gòtic. Era un home inquiet, amb grans recursos per aportar solucions i buscar mitjans per aconseguir la culminació de les obres. La seva millor gestió va ser aconseguir del papa el permís perquè el capítol de la catedral de Palència pogués destinar durant 35 anys unes determinades rendes amb destinació a les obres de la fàbrica. A més va llegar milions de maravedíes per a la catedral en general i per al començament de la construcció del claustre. Sota el seu mandat es va acabar el creuer (1497) i es va donar un gran avanç al següent tram, avanç que va arribar gairebé fins als peus del temple.
L'altre gran bisbe dominic, Diego de Deza, va contractar al mestre Martín Ruiz de Solórzano per a la culminació de l'edifici; però en 1505 el bisbe és traslladat a Sevilla i el mestre Martín mor.
miniatura|Façana de sant Juan i Portada dels Reis
Un altre gran avançament va tenir lloc gràcies a Inés de Osorio, noble dama de Palència que va morir vídua i sense descendència i va deixar en el seu testament una important summa amb la qual es va poder finalitzar les voltes del creuer i avançar en altres espais. Aquesta senyora està enterrada en el lateral de l'actual capella del Sagrario, en un notable sepulcre, obra d'Alonso de Portillo.
El següent bisbe va ser Juan Rodríguez de Fonseca, el mandat del qual va durar gairebé 10 anys, de 1505 a 1514. Va ser un gran mecenes. Va contractar al mestre constructor Juan de Ruesga, que es va ocupar de les obres pendents, i al mestre Juan Gil de Hontañón per a la culminació del claustre. Abans que els treballs s'acabessin, el Bisbe va ser traslladat a Burgos, així que el final d'aquests treballs va tenir lloc sota l'episcopat de Juan Fernández de Velasco, des de 1514 a 1520, amb el tancament de les voltes del claustre, sala capitular i unes altres del temple que encara quedaven, l'última pedra del qual va ser col·locada el 1516 pel mestre Juan de Jaén. Amb això es dona per acabada la catedral gòtica. Fonseca va sufragar, a més, el rerecor, la remodelació de l'escala d'accés a la cripta, i va regalar una rica sèrie de tapissos.Sobre los bisbes de Palència i el seu mecenatge sobre la catedral, vegeu: V.V.A.A: Jornadas sobre la catedral de Palencia
Obres i reformes miniatura|esquerra|Façana de San Antolín Durant els segles següents van tenir lloc una sèrie d'obres destinades fonamentalment a moblar i embellir el temple. Durant el Renaixement, els germans Corral de Villalpando decoren algunes capelles i voltes, destacant les filigranes que embelleixen les claus de les voltes de la capella major. Durant els següents segles, es decoren i abillen les capelles i diversos espais del temple. El claustre baix es va reformar al sota el mandat del bisbe Mollinedo i de 1884 a 1901 es produeixen restauracions de diverses capelles. Els arquitectes Ángel Cadano, M. González Rojas i Juan Agapito y Revilla restauren els boterells de la capçalera.
Al van tenir lloc obres en les cobertes i cresteria, sent el seu arquitecte Jerónimo Arroyo. Fernando Chueca Goitia va dissenyar la portada de la façana oest, i a partir de 1998, es van netejar i van restaurar la torre, l'absis i les portades, i es van condicionar les cobertes, amb vista a albergar la setena exposició de les Edats de l'Home que, amb el títol de Memorias y Esplendores, ocorregudes el 1999, amb gran afluència de públic.Vegeu i
Durant els primers anys del segle XXI les labors fonamentals s'han centrat en la restauració, neteja i conservació de diversos espais de la catedral. Entre els treballs més destacats, hi ha : La restauració de la façana septentrional i girola. La restauració de la capella dels Reis. La restauració de la meitat oriental de la façana meridional (fins a la Porta dels Reis). Anys després es restauraria la resta de la façana. La restauració de l'antiga capella del Monument. Nova il·luminació. Reposició de la vidriera central de la façana oest. La més important de les obres del segle XXI ha estat, probablement, la restauració del claustre. Es van obrir de nou els arcs (que havien estat encegats al ), millorant amb això les traces del seu estil gòtic, es restauren les voltes, parets i paviments i es van obrir al públic espais abans clausurats. Al febrer de 2014 es va ultimar la instal·lació d'un complex equip de sensors que controlen diversos paràmetres, com la humitat, temperatura, presència d'insectes, etc., de gran utilitat de cara a la millor conservació de la seu palentina. Aquests treballs van ser realitzats en col·laboració amb la Fundació Santa María la Real d'Aguilar de Campoo. http://cultura.elpais.com/cultura/2014/02/19/actualidad/1392848953_264792.html
Exterior miniatura|esquerra|Façana septentrional vista des de la plaça de Cervantes miniatura|esquerra|Detall del timpà i les arquivoltes de la porta del Bisbe miniatura|Capçalera de la catedral L'exterior de la catedral es caracteritza per la seva sobrietat i nuesa, només trencada per la riquesa d'algunes de les portades i el dinàmic joc volumètric de l'absis. Les cinc portes es distribueixen en les tres façanes, i en el costat sud s'alça la torre, d'aspecte militar, entre dos d'aquestes portes. Des de l'ingrés del creuer fins als peus de l'edifici, la presència del claustre ofereix a l'exterior una alta paret llisa amb una sola obertura com a decoració externa.
Façana occidental miniatura|Vista des de plaça de San Antolín. Orientada cap a la riba del riu Carrión, a la Plaça de San Antolín, té annexa la Capella del monument () que sobresurt notablement de la façana. Presenta planta octagonal amb obertures de mig punt i coberta de chapitel en forma de cúpula.
La part alta de la façana occidental es tanca amb un frontó al centre del qual s'obre una clàssica rosassa gòtica. Aquest frontó equilàter està decorat amb pinacles i cresteria i remata el seu vèrtex una creu amb l'anagrama JHS. Dos gruixuts contraforts recorren els laterals de la paret; entre ells s'obre una vidriera de colors blavosos que representa l' Anunciació. Malgrat la seva modernitat (data de l'any 2005) no trenca l'estil gòtic de la catedral; aquest finestral va ser col·locat per substituir una vella vidriera en mal estat.