La comtessa Marina Antónovna Deníkina, (20 de febrer de 1919, Ekaterinodar, Rússia-16 de novembre de 2005, Versalles, França), coneguda sota el pseudònim de Marina Grey, fou una periodista i historiadora francesa d'origen rus, filla del general Anton Denikin, líder de l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil russa, i de Ksénia Deníkina. Va deixar Rússia el 1920 amb la seva família quan encara era una nena; la família, des del 1926, va viure a França.
Biografia miniatura|esquerra|Marina amb el seu pare el 1933 al llindar de casa seva a Sèvres, un suburbi de París El general Denikin somiava amb el seu "fill Vanka", però Ksénia, al febrer del 1919, li va donar una nena. Al principi, Ksénia Deníkina volia anomenar Ariadna la seva filla, i Denikin s'estimava més el nom de Maria. Al final arribaren a un nom de compromís i li posaren Marina. Quan tenia 4 anys, el seu pare li havia ensenyat a llegir, escriure i a comptar fins a cent. Els Denikin no tenien llibres per a nens a l'exili, i el pare ensenyà a la filla la llengua russa amb les obres completes de Lérmontov.Marina, filla del general blanc Denikin: "El meu pare em va ensenyar secrets russos de la seva mare" // Argumenty i fakty, número 25 (1286)
Un cop divorciada del seu primer marit, es va tornar a casar amb l'historiador francès Jean-François Chiappe, del qual va adquirir el títol de comtessa.
Durant molts anys, Marina ha treballat en televisió, escrivint llibres, especialment sobre la història de Rússia, sota el nom de Marina Grey. Durant la seva etapa televisiva, es relacionà amb personatges de l'època, com ara Gérard Philipe, Pablo Picasso, Marc Chagall, Salvador Dalí, Edith Piaf, Françoise Sagan i d'altres.
Després que Pompidou succeís Charles de Gaulle com a president de França, aquest va dir que no volia veure Marina Grey a la televisió, i per raons polítiques va abandonar el periodisme de televisió.Gueorgui Khabàrov. La filla del general // Soverxenno sekretno
El 2005 es va arribar a un acord per traslladar les restes del seu pare, Anton Denikin (mort el 1947 i enterrat als Estats Units), i la seva mare, Ksénia Deníkina (morta el 1973 i enterrada a França) a la seva Rússia natal.
Marina Deníkina va donar al president rus Vladímir Putin l'espasa del seu pare. Aquest li retornà la ciutadania russa, perduda després de l'exili de la seva família.
Va morir el 16 de novembre de 2005. Va deixar un fill, Michel Boudet i diversos nets.
Publicacions Les Armées blanches (en col·laboració amb Jean Bourdier) Le Général meurt à minuit Mon père le général Dénikine Enquête sur Louis XVII Le Baron de Batz Hébert : le père Duchesne, agent royaliste Qui a tué Raspoutine ? La Saga de l'exil Les Aventures du ciel Enquête sur le massacre des Romanov, París, Perrin, 1987, 1a edició Enquête sur le massacre des Romanov, París, Perrin, 1994, 2a edició Paul Ier – Le tsar bâtard 1754-1801, Perrin, París 1998, Mimizan-sur-Guerre
Referències
Enllaços externs Marina Deníkina al lloc web people.ru .
Categoria:Historiadors francesos Categoria:Periodistes francesos Categoria:Periodistes russos Categoria:Persones de Krasnodar Categoria:Morts a Versalles Categoria:Historiadors russos Categoria:Morts el 2005 Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Escriptors russos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1919