Ursula Martius Franklin (Múnic, 16 de setembre de 1921-Toronto, 22 de juliol de 2016) va ser una metal·lúrgica canadenca, física investigadora, autora i educadora que va impartir classes a la Universitat de Toronto durant més de 40 anys.Lumley, Elizabeth (editor) (2008), Canadian Who's Who 2008. És l'autora d'El veritable món de la tecnologia, basat en les Conferències Massey de 1989, Les lectures d'Ursula Franklin: Pacifisme com un mapa, una col·lecció dels seus documents, entrevistes i converses, i Ursula Franklin parla: pensaments i reflexions, que conté 22 dels seus discursos i cinc entrevistes que li van fer entre 1986 i el 2012. Franklin era practicant de la Quaker i va participar activament en honor de causes pacifistes i feministes. A més, va escriure i parlar extensament sobre la inutilitat de la guerra i la connexió entre la pau i la justícia social.Franklin (Reader), pp.2–5. Franklin va rebre nombrosos honors i premis, com el Premi del Governador General en Commemoració del Cas Persones per a la promoció de la igualtat de les nenes i les dones al Canadà, així com la Medalla de la Pau Pearson pel seu treball en la promoció dels drets humans. El 2012, va ser admesa al Saló Canadenc de la Fama de Ciència i Enginyeria.«U of T Engineers Inducted into Canadian Science and Engineering Hall of Fame ». Faculty of Applied Science & Engineering, University of Toronto. [Consulta: 2 diciembre 2012]. A més, una escola secundària de Toronto va ser anomenada en el seu honor (Acadèmia Ursula Franklin).Lumley, p.439.
Franklin és molt coneguda pels seus escrits sobre els efectes polítics i socials de la tecnologia. Per a ella, la tecnologia és molt més que màquines, aparells o transmissors electrònics. És un complet sistema que inclou mètodes, procediments, organització, "i sobretot, una mentalitat".Franklin (Real World), p.12. Fa distinció entre tecnologia "holística" utilitzada per artesans i la prescriptiva, associada a una divisió del treball en la producció a gran escala. Les tecnologies holístiques permeten als artesans controlar el seu treball de principi a fi; mentre que les tecnologies prescriptives organitzen el treball com una seqüència de passos que requereixen supervisió per part dels caps o gerents de cada organització.Franklin (Real World), pp.18–20. Franklin argumenta que el predomini de la preceptives tecnològiques en la societat moderna desarbora el pensament crític i promou "una cultura de compliment".Franklin (Real World), p.24.
Alguns creuen que Ursula Franklin pertany a la tradició intel·lectual d'Harold Innis i Jacques Ellul, els quals adverteixen sobre la tendència de la tecnologia a suprimir la llibertat i posar en perill la civilització.Rose, Ellen. La mateixa Franklin reconeix a Ellul, així com diversos altres pensadors com Lewis Mumford, C. B. Macpherson, I. F. Schumacher i Vandana Shiva.see Franklin (Reader) p.213 as well as the more complete list on pp.367–368.
Carrera i primers anys de vida Ursula Franklin va néixer a Múnic, Alemanya, el 16 de setembre de 1921.«Ursula Franklin». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 10 juny 2014]. La seva mare era jueva i son pare provenia d'una família alemanya. A causa de la persecució nazi dels jueus, sos pares van tractar d'enviar el seu únic fill a l'escola a Gran Bretanya quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, però els britànics es van negar a emetre visats estudiantils a persones menors de 18 anys. Sos pares van ser internats en camps d'extermini, mentre que Ursula va ser enviada a un camp de treball forçat. Miraculosament, la família va sobreviure l'Holocaust per finalment reunir-se a Berlín després de la guerra.Franklin, Ursula. (2014) Ursula Franklin Speaks: Thoughts and Afterthoughts.
Franklin ha esmentat que va decidir estudiar ciències perquè va anar a escola quan l'ensenyament de la història era censurada. "Recordo un plaer veritable subversiu", va dir a un entrevistador molts anys després, "que no era cap paraula d'autoritat la que podria canviar les lleis de la física o la conducta en matemàtiques." El 1948, Franklin va rebre el doctorat en física experimental a la Universitat Tècnica de Berlín.«Hagey Lecturer addresses technology». University of Waterloo, Daily Bulletin. [Consulta: 16 juliol 2008]. Va començar a buscar oportunitats per sortir d'Alemanya després d'adonar-se que no hi havia cap lloc per a algú que s'oposava fonamentalment al militarisme i a l'opressió. Franklin es va mudar al Canadà després de rebre una oferta per a una beca postdoctoral de la Universitat de Toronto. Posteriorment va treballar durant 15 anys (de 1952 a 1967) com a científica sènior de la Fundació de Recerca d'Ontario. Finalment, el 1967, Franklin va esdevenir la primera professora de la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Toronto, on se li reconeix com a experta en metal·lúrgia i en enginyeria i ciència dels materials. miniatura|Prova d'armes nuclears als Estats Units el 1953. Franklin va ajudar-ne a la prova final Franklin va ser pionera en el camp de l'arqueometria, que aplica l'anàlisi dels materials moderns a l'arqueologia. Per exemple, va treballar en la datació de bronze prehistòric, artefactes de coure i ceràmiques.Sheinin, p.839. Durant els inicis de la dècada de 1960, va investigar els nivells d'estonci-90 —un isòtop radioactiu en els residus nuclears de proves d'armes nuclears— en les dents dels nens. Les seves recerques han contribuït a cessar les proves d'armes nuclears. Franklin ha publicat més d'un centenar de treballs científics i contribucions a llibres sobre l'estructura i propietats dels metalls i aliatges, així com sobre la història i els efectes socials de la tecnologia.Franklin (Reader), p.369.
Com a membre del Consell de Ciència del Canadà, durant els anys setanta, va presidir un influent estudi sobre recursos de conservació i protecció de la natura. Aquest estudi va concloure el 1977, i va ser titulat Canadà com un conservador de la societat. S'hi recomana una àmplia gamma de mesures destinades a reduir el consum desmesurat i la degradació ambiental que ocorre com a conseqüència.Science Council of Canada. (1977) Canada as a Conserver Society: Resource Uncertainties and the Need for New Technologies. El treball d'aquest estudi va ajudar Franklin a generar diverses idees sobre la complexitat de la tecnologia moderna i la societat.Franklin (Reader), pp.137–138.
Franklin va ser també un membre actiu en Veu de les Dones (VOW per les seves sigles en anglès: Voice of Women), ara la Veu Canadenca de les Dones per la Pau, una de les principals organitzacions socials al Canadà. El 1968, entre ella i la presidenta nacional de VOW (Muriel Duckworth) van presentar un resum en House of Commons afirmant que el Canadà i Estats Units havien establert un acord comercial militar sense un debat públic adequat. Van argumentar que aquests acords comercials van fer difícil per al Canadà adoptar posicions de política exterior independents, per exemple demanar una retirada militar immediata a EU del Vietnam del Sud.Kerans, Marion Douglas. (1996) Muriel Duckworth: A Very Active Pacifist. El 1969, Franklin i Duckworth van convocar un comitè del Senat canadenc per recomanar que el Canadà detingués la seva guerra química i l'ús d'armes biològiques i es destinés el pressupost en recerca ambiental i medicina preventiva.Kerans, p.117. Franklin va formar part d'una delegació en VOW del 1969 que va incitar al Govern del Canadà de retirar-se de l'organització del Tractat de l'Atlàntic del Nord i així establir un organisme especial per supervisar el desarmament del Canadà.Kerans, p.138.
Durant els anys 80, Franklin va participar en una campanya organitzada per guanyar el dret dels objectors de consciència per desviar part dels seus impostos sobre la renda d'usos militars per a finalitats pacífiques. El seu treball realitzat el 1987, escrit en suport a la campanya, va sostenir que el dret reconegut a rebutjar el servei militar per motius de consciència havia d'ampliar-se per incloure el dret de negar-se a pagar impostos per a la preparació de la guerra.The paper appears in The Ursula Franklin Reader, as "The Nature of Conscience and the Nature of War," pp.46–60. Ursula afirmava que la llibertat de consciència de la Carta Canadenca de Drets i Llibertats garantia aquesta forma d'objecció de consciència.Section 2 of the Charter states that everyone has certain fundamental freedoms including (a) freedom of conscience and religion. Aquest treball va ser part d'una apel·lació a la Cort Suprema del Canadà. Els tribunals inferiors havien condemnat les retencions perquè consideraven que amb això violaven la Llei d'Impost sobre la Renda. No obstant això, el 1990 la Cort Suprema es va negar a escoltar l'apel·lació.«A Brief History of Conscientious Objection in Canada». Alternative Service. [Consulta: 27 abril 2013].«Conscientious Objection to Military Taxes». Mennonite Church. [Consulta: 27 abril 2013].
Posterior al retir de Franklin, ella i moltes altres professores van presentar una demanda col·lectiva contra la Universitat de Toronto al·legant que havien estat injustament retribuïdes perquè havien rebut un salari menor comparat amb el dels homes que treballaven amb elles. El 2002, la demanda va ser conclosa quan la universitat va reconèixer que moltes de les seves professores havien sofert les barreres de gènere a causa de la discriminació durant les seves carreres. Com a resultat, al voltant de 60 professores jubilades van rebre una remuneració equitativa destinada a compensar els baixos salaris i pensions que havien rebut quan treballaven.Valpy, Michael.
Franklin segueix tenint una forta relació amb la Universitat de Massey de Toronto com un alt membre permanent i resident principal. Les seves diferents activitats inclouen incentivar els joves a seguir carreres en ciència, promoure la pau i la justícia social, així com parlar i escriure sobre els efectes socials de la ciència i la tecnologia.Swenarchuk, pp.5,6,9,12,16,29,34. Molts dels seus articles i discursos sobre pacifisme, feminisme, tecnologia i ensenyament es troben reunits en Ursula Franklin Reader, publicat el 2006. Franklin és també autora del Món real de tecnologia que es basa en les seves conferències en Massey emeses per CBC Radio el 1989.
A l'abril de 2013, Franklin va donar a l'Institut Confuci del Seneca College de Toronto, la seva extensa col·lecció d'escrits dedicats a la cultura i la història de la Xina. La col·lecció inclou més de 220 textos, llibres, publicacions i revistes que interpreten la cultura i la història de la Xina des de la perspectiva dels estudiosos occidentals. També contenia alguns dels propis documents i arxius de treball de la mateixa Franklin.«Gift from Dr. Ursula Franklin will benefit Seneca students, faculty, and community for generations to come ». Seneca College of Applied Arts and Technology. [Consulta: 27 abril 2013].
Pacifisme, feminisme i la guerra miniatura|Portada del llibre de Franklin de 2006: sobre pacifisme, feminisme, tecnologia i aprenentatge