Una revisió sistemàtica és una síntesi acadèmica de l'evidència sobre un tema presentat amb claredat utilitzant mètodes crítics per identificar, definir i avaluar la recerca feta sobre un tema en particular. Una revisió sistemàtica extreu i interpreta dades d'estudis publicats sobre el tema (a la literatura científica), després analitza, descriu, avalua críticament i resumeix les interpretacions en una conclusió refinada basada en l'evidència. Per exemple, una revisió sistemàtica dels assaigs controlats aleatoris és una manera de resumir i implementar la medicina basada en l'evidència.
Les revisions sistemàtiques no es limiten a la medicina i són molt comuns en totes les altres ciències, on es recullen les dades, publicades en la literatura científica, i on una avaluació de la qualitat metodològica per a un subjecte definit amb precisió és d'una gran ajuda. Una revisió sistemàtica pot examinar proves clíniques, intervencions de salut pública, intervencions ambientals, intervencions socials, efectes adversos, síntesi d'evidència qualitativa, revisions metodològiques, revisions de polítiques i avaluacions econòmiques.
Les revisions sistemàtiques estan estretament relacionades amb les metaanàlisis, i sovint la mateixa instància combina ambdues (publicant-se amb un subtítol de "una revisió sistemàtica i una metaanàlisi"). La distinció entre els dos és que una metaanàlisi utilitza mètodes estadístics per induir un únic nombre del conjunt de dades agrupades (com ara la mida de l'efecte), mentre que la definició estricta d'una revisió sistemàtica exclou aquest pas. No obstant això, a la pràctica, quan s'esmenta un, l'altre pot estar involucrat sovint, ja que es necessita una revisió sistemàtica per reunir la informació que analitza una metaanàlisi, i de vegades la gent es refereix a una instància com a revisió sistemàtica encara que inclogui la components de metaanàlisi.
Una comprensió de les revisions sistemàtiques i com implementar-les a la pràctica és habitual per als professionals de l'atenció sanitària, la salut pública i les polítiques públiques.
Les revisions sistemàtiques contrasten amb un tipus de revisió sovint anomenada revisió bibliogràfica. Les revisions sistemàtiques i les revisions narratives o bibliogràfiques revisen la literatura (la literatura científica), però el terme revisió de la literatura publicada sense més especificació fa referència a una revisió bibliogràfica.
Història La primera publicació que ara es reconeix com a equivalent a una revisió sistemàtica moderna va ser un article de 1753 de James Lind, qui va revisar totes les publicacions anteriors sobre l'escorbut.
Un article del British Medical Journal de 1904 de Karl Pearson va recopilar dades de diversos estudis al Regne Unit, l'Índia i Sud-àfrica sobre la inoculació de la febre tifoidea. Va utilitzar un enfocament metaanalític per agregar els resultats de múltiples estudis clínics. El 1972, Archie Cochrane va escriure: "Segurament és una gran crítica a la nostra professió que no hem organitzat un resum crític, per especialitat o subespecialitat, adaptat periòdicament, de tots els assaigs controlats aleatoris rellevants". L'avaluació crítica i la síntesi dels resultats de la investigació d'una manera sistemàtica va sorgir el 1975 sota el terme "metaanàlisi". Les primeres síntesis es van dur a terme en àmplies àrees de polítiques públiques i intervencions socials, amb una síntesi de recerca sistemàtica aplicada a la medicina i la salut. Inspirat per les seves pròpies experiències personals com a oficial mèdic superior en camps de presoners de guerra, Archie Cochrane va treballar per millorar el mètode científic en proves mèdiques. La seva crida a l'augment de l'ús d'assaigs controlats aleatoris i revisions sistemàtiques va portar a la creació de The Cochrane Collaboration, que es va fundar el 1993 i porta el seu nom, basant-se en el treball d'Iain Chalmers i col·legues en l'àrea de l'embaràs i part.
Les revisions sistemàtiques van aparèixer només esporàdicament fins a la dècada de 1980, i es van fer habituals després de l'any 2000. Cada any es publiquen més de 10.000 revisions sistemàtiques.
Característiques Es pot dissenyar una revisió sistemàtica per proporcionar un resum exhaustiu de la literatura actual existent rellevant per a una pregunta de recerca. Una revisió sistemàtica utilitza un enfocament rigorós i transparent per a la síntesi de la recerca, amb l'objectiu d'avaluar i, quan sigui possible, minimitzar el biaix en els resultats. Tot i que moltes revisions sistemàtiques es basen en una metaanàlisi quantitativa explícita de les dades disponibles, també hi ha revisions qualitatives i altres tipus de revisions de mètodes mixts que s'adhereixen als estàndards per recopilar, analitzar i informar d'evidència.
Les revisions sistemàtiques de dades quantitatives o les revisions de mètodes mixts poden utilitzar tècniques estadístiques (metaanàlisi) per combinar els resultats dels estudis elegibles. En alguns casos es fan servir sistemes de rúbriques amb puntuació per avaluar la qualitat de l'evidència en funció de la metodologia utilitzada, tot i que la Biblioteca Cochrane ho desaconsella. Com que la qualificació de l'evidència pot ser subjectiva, es pot consultar a diverses persones per resoldre qualsevol diferència de puntuació entre com es valora l'evidència.
L'EPPI-Centre, la Biblioteca Cochrane i l'Institut Joanna Briggs han tingut una influència en el desenvolupament de mètodes per combinar investigacions tant qualitatives com quantitatives en revisions sistemàtiques. Existeixen diverses directrius per estandarditzar els informes sobre com es duen a terme les revisions sistemàtiques. Aquestes directrius de presentació d'informes no són eines d'avaluació ni d'avaluació de la qualitat.
Estandardització La declaració d'Elements d'informe preferits per a revisions sistemàtiques i metaanàlisis, més coneguda en anglès com Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses o pel seu acrònim PRISMA, és una declaració que suggereix una manera estandarditzada d'assegurar un informe transparent i complet de les revisions sistemàtiques, i ara és necessari seguir els seus criteris i recomanacions per publicar aquest tipus d'investigacions en més de 170 revistes mèdiques a tot el món. S'han desenvolupat diverses extensions de directrius PRISMA especialitzades per donar suport a tipus particulars d'estudis o aspectes del procés de revisió, com ara PRISMA-P per als protocols de revisió i PRISMA-ScR per a les revisions d'abast. La xarxa EQUATOR (Enhancing the QUAlity and Transparency Of health Research) allotja una llista d'extensions de directrius PRISMA. No obstant això, s'ha trobat que les directrius PRISMA es limiten a la recerca d'intervenció i s'han de canviar les directrius per tal d'ajustar-se a la recerca sense intervenció. Com a resultat, es van crear revisions sistemàtiques no intervencionistes, reproduïbles i obertes (NIRO) per contrarestar aquesta limitació.
Per a les revisions qualitatives, les directrius per a la presentació d'informes inclouen ENTREQ (Enhancing transparency in reporting the synthesis of qualitative research, que en català és la Millora de la transparència en l'informe de la síntesi de la investigació qualitativa) per a les síntesis d'evidència qualitativa; RAMESES (Realist And MEta-narrative Evidence Syntheses: Evolving Standards) per a revisions meta-narratives i realistes; i eMERGe (Improveing reporting of Meta-Ethnography) per a meta-etnografia.
Els desenvolupaments de les revisions sistemàtiques durant el segle XXI inclouen revisions realistes i l'enfocament meta-narratiu, tots dos abordant problemes de variació en els mètodes i heterogeneïtat existents en alguns temes.
Tipologia Hi ha més de 30 tipus de revisió sistemàtica i la taula següent en resumeix de manera no esgotadora algunes d'elles. No sempre hi ha consens sobre els límits i les distincions entre els enfocaments que es descriuen a continuació.
+Taula 1: Resum d'alguns dels tipus de revisió sistemàticaTipologiaSummaryRevisió de mapes/mapa sistemàticUna revisió de mapes mapeja la literatura existent i en classifica les dades. El mètode caracteritza la quantitat i la qualitat de la literatura, inclòs pel disseny de l'estudi i altres característiques. Les revisions de mapes es poden utilitzar per identificar la necessitat d'investigació primària o secundària.metaanàlisiUna metaanàlisi és una anàlisi estadística que combina els resultats de múltiples estudis quantitatius. Mitjançant mètodes estadístics, els resultats es combinen per proporcionar proves de múltiples estudis. Els dos tipus de dades que s'utilitzen generalment per a la metaanàlisi en la investigació en salut són les dades dels participants individuals i les dades agregades (com ara les probabilitats o els riscos relatius).Revisió d'estudis mixts/revisió de mètodes mixtsEs refereix a qualsevol combinació de mètodes on una etapa significativa és una revisió de la literatura (sovint sistemàtica). També pot referir-se a una combinació d'enfocaments de revisió, com ara la combinació d'investigació quantitativa amb qualitativa.Revisió sistemàtica qualitativa / síntesi d'evidència qualitativaAquest mètode per integrar o comparar els resultats d'estudis qualitatius. El mètode pot incloure "codificar" les dades i buscar "temes" o "construccions" entre estudis. Diversos autors poden millorar la "validesa" de les dades reduint potencialment el biaix individual.Revisió ràpidaUna avaluació del que ja se sap sobre una qüestió política o pràctica, que utilitza mètodes de revisió sistemàtica per buscar i avaluar críticament la investigació existent. Les revisions ràpides segueixen sent una revisió sistemàtica, però es poden simplificar o ometre parts del procés per augmentar la rapidesa. Es van dur a terme, per exemple, durant la pandèmia de COVID-19.Revisió sistemàticaUna cerca sistemàtica de dades, mitjançant un mètode repetible. Inclou l'avaluació de les dades (per exemple, la qualitat de les dades) i una síntesi de les dades de recerca.Recerca i revisió sistemàticaCombina mètodes d'una revisió crítica amb un procés de recerca complet. Aquest tipus de revisió s'utilitza normalment per abordar preguntes àmplies per produir la síntesi d'evidència més adequada. Aquest mètode pot incloure o no una avaluació de la qualitat de les fonts de dades.Revisió sistematitzadaInclou elements del procés de revisió sistemàtica, però la cerca sovint no és tan exhaustiva com una revisió sistemàtica i pot no incloure avaluacions de qualitat de les fonts de dades.
Metodologia Tot i que hi ha diversos tipus de mètodes de revisió sistemàtica, les etapes principals d'una revisió es poden resumir de la següent manera:
Definició de la pregunta de recerca Alguns van informar que les "millors pràctiques" impliquen "definir una pregunta amb resposta" i publicar el protocol de la revisió abans d'iniciar-la per reduir el risc de duplicació no planificada de la investigació i per permetre la transparència i la coherència entre la metodologia i el protocol. Les revisions clíniques de dades quantitatives sovint s'estructuren mitjançant la mnemotècnica PICO, que significa "Població o problema", "Intervenció o exposició", "Comparació" i "Resultat", amb altres variacions existents per a altres tipus d'investigació. Per a les revisions qualitatives, PICo és "Població o problema", "Interès" i "Context".
Recerca de fonts