Elena López Benaches (Torís, 4 d'octubre de 1994) és una gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, bicampiona del món de 10 maces (Kíev 2013 i Esmirna 2014) i 4a als Jocs Olímpics de Londres 2012 amb el conjunt espanyol. A Stuttgart 2015 la selecció espanyola va aconseguir el bronze mundial en el concurs general, sent la primera medalla espanyola en la general d'un Campionat del Món des de 1998. La plata a Rio 2016 va ser la primera medalla olímpica per a la gimnàstica rítmica espanyola des d'Atlanta 1996.
Posseeix nombroses medalles en campionats del món, Europeus i proves de la Copa del Món, entre altres competicions internacionals. Entre les distincions obtingudes com a membre del conjunt estan el Premis As del deporte (2014), la Copa Baró de Güell en els Premis Nacionals de l'Esport (2015), la Medalla de Bronze de la Real Ordre del Mèrit Esportiu (2015) i la Medalla de Plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2016). El 2014 Torís va batejar un carrer com «Gimnasta Elena López Benaches» en el seu honor, i el Gimnàs Municipal de la ciutat porta el seu nom des de 2016. El conjunt al qual pertany és conegut com l'Equipaso.
Biografia esportiva Inicis Natural de Torís, va començar en la gimnàstica rítmica amb 6 anys al Club Torís, i posteriorment va passar al Club L'Almara de Burjassot, en el qual va entrar el 2005 i va romandre fins a la seva arribada a l'equip nacional.
Etapa en la selecció nacional 2008 - 2012: cicle olímpic de Londres 2012 Va entrar a la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya al setembre de 2008, passant llavors a integrar el conjunt júnior i entrenant en el Centre d'Alt Rendiment de Madrid. Amb el combinat júnior va aconseguir el 2009 la 7a posició en la general i la 5a en la final de 5 cintes, en el Torneig Internacional júnior paral·lel a la Copa del Món de Portimão, així com la 5a plaça en el Campionat Europeu de Bakú.
El 2010 va passar a formar part del conjunt sènior, que estava entrenat per la seleccionadora Efrossina Angelova i per Noelia Fernández. Aquest any seria gimnasta titular en els dos exercicis de la temporada. A l'abril va tenir lloc el Campionat Europeu de Bremen, on el combinat espanyol va aconseguir la 5a plaça en el concurs general, la 6a en 3 cintes i 2 cordes, i la 8a en 5 cèrcols. Al setembre l'equip va disputar el Campionat Mundial de Moscou, obtenint la 15a plaça en el concurs general i la 8a en la final de 3 cintes i 2 cordes. El conjunt per a aquesta competició el van integrar Elena López, Loreto Achaerandio, Sandra Aguilar, Miriam Belando (que no havia estat a Bremen), Alejandra Quereda i Brega Rodó, a més de Yanira Rodríguez com a suplent.
El gener de 2011 Anna Baranova va tornar com a seleccionadora nacional, amb Sara Bayón com a entrenadora del conjunt al costat de la pròpia Anna. En aquests moments l'equip portava tres mesos de retard respecte dels altres, l'interval de temps entre la destitució de Efrossina Angelova (que va interposar una demanda a la Federació per acomiadament improcedent) i la contractació d'Anna Baranova. Algunes gimnastes van tornar als seus clubs d'origen durant aquest període, encara que diverses van seguir treballant a nivell corporal i tècnica d'aparell amb Noelia Fernández a l'espera d'una nova seleccionadora. Amb la tornada d'Anna i Sara, es van fer muntatges nous dels dos exercicis, amb l'objectiu de classificar-se en el Mundial d'aquell any pels Jocs Olímpics de Londres 2012. El nou muntatge de 5 pilotes tenia com a música Xarxa violí d'Ikuko Kawai (un tema basat en l'adagio del Concert d'Aranjuez), mentre que el de 3 cintes i 2 cèrcols usava Malaguenya de Ernesto Lecuona en les versions de Stanley Black i de Plácido Domingo. Aquell any López seria titular únicament en l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols, mentre que en el de 5 pilotes sortiria Loreto Achaerandio en el seu lloc. Durant aquella temporada, el conjunt va aconseguir classificar-se per a diverses finals en proves de la Copa del Món, a més d'obtenir les 3 medalles d'or en joc, tant en l'US Classics Competition a Orlando com en l'II Meeting de Vitória (Brasil). Al Campionat Mundial de Montpeller (França) no va poder classificar-se directament pels Jocs Olímpics, ja que va obtenir la 12a posició i una plaça pel preolímpic, després de fallar en l'exercici de cintes i cèrcols en fer-se un nus en una cinta després del xoc en l'aire de dos d'elles. A més, les gimnastes van aconseguir la 6a plaça en la final de 5 pilotes. Després del Campionat del Món de Montpeller van seguir els seus entrenaments amb l'objectiu de poder classificar-se finalment per als Jocs en la cita preolímpica. En el I Torneig Internacional Ciutat de Saragossa van aconseguir la medalla de plata després de les russes. El conjunt titular aquest any va estar format per Elena López, Sandra Aguilar, Loreto Achaerandio, Lourdes Mohedano, Alejandra Quereda (capitana) i Brega Rodó.
El 2012 López seguiria sent titular únicament en l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols. Al gener el conjunt espanyol de gimnàstica rítmica va aconseguir l'or en el torneig preolímpic de Londres 2012, assegurant la seva participació en els Jocs Olímpics de Londres 2012. Al maig, el conjunt espanyo va obtenir la medalla de bronze en la classificació general de la prova de la Copa del Món celebrada a Sofia i la medalla d'or en la final de l'exercici mixt de cintes i cèrcols. El juliol de 2012 el conjunt va aconseguir la medalla de bronze en la classificació general de la prova de la Copa del Món celebrada a Minsk.
Posteriorment, López va acudir amb l'equip als Jocs Olímpics de Londres 2012, la seva primera experiència olímpica. A la fase de classificació, el conjunt espanyol, compost per Elena López, Loreto Achaerandio, Sandra Aguilar, Lourdes Mohedano, Alejandra Quereda (capitana) i Brega Rodó, va sumar 54,550 punts (27,150 en 5 pilotes i 27,400 en 3 cintes i 2 cèrcols), la qual cosa les va col·locar cinquenes en la classificació general i les va incloure a la final. A la final olímpica celebrada en el Wembley Arena, el conjunt espanyol va realitzar un primer exercici de 5 pilotes en el qual va obtenir una puntuació de 27,400 punts, col·locant-se en 5a posició i millorant en 250 centenes pel que fa a la seva puntuació obtinguda el dia de la classificació. En l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols va obtenir una puntuació de 27,550 punts. Espanya va reclamar la nota de dificultat de l'exercici, que va anar de 9,200, encara que la reclamació va ser rebutjada per la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG). En acabar els dos exercicis, l'equip va acumular un total de 54,950 punts, la qual cosa li va servir per acabar la competició en 4a posició i obtenir el diploma olímpic.
2013 - present: cicle olímpic de Río 2016 2013: primer títol mundial a Kíev El 2013, el conjunt va estrenar els dos nous exercicis per a la temporada: el de 10 maces i el de 3 pilotes i 2 cintes. El primer emprava com a música «A cegues» de Miguel Poveda, i el segon els temes «Still», «Big Palooka» i «Jive and Jump» de The Jive Aces. Les noves components de l'equip aquest any van ser Artemi Gavezou i Marina Fernández (que es retiraria a l'agost de 2013). Una lesió va portar a Elena a perdre's diverses competicions a l'inici de temporada, com la prova de la Copa del Món disputada en Lisboa, on el conjunt va ser medalla d'or en la general i bronze en 3 pilotes i 2 cintes, i la prova de la Copa del Món de Sofia, on es va obtenir la plata en 10 maces. A causa de la lesió de Brega Rodó, Elena va poder tornar a la titularitat en l'exercici de 10 maces a la fi de juny, en una exhibició en Valladolid. Posteriorment va participar en la prova de la Copa del Món de Sant Petersburg, on el conjunt va ser bronze en el concurs general. Després de la retirada de Marina Fernández, va passar a ser titular també en el de 3 pilotes i 2 cintes.
L'1 de setembre en el Campionat Mundial de Kíev, després d'acabar el dia anterior 4º en el concurs general, el conjunt espanyol va obtenir la medalla d'or en la final de 10 maces i la de bronze en la de 3 pilotes i 2 cintes. La nota de l'exercici de maces va ser de 17,350, la qual cosa va atorgar a les espanyoles el títol mundial per davant d'Itàlia i Ucraïna, segona i tercera respectivament, mentre que en la final del mixt, la nota de 17,166 no va ser suficient per desbancar a Belarús, que va ser plata, i a Rússia, que es va penjar l'or. El conjunt estava format per Elena, Sandra Aguilar, Artemi Gavezou, Lourdes Mohedano i Alejandra Quereda. Aquestes van ser les primeres medalles obtingudes per Espanya en un Campionat Mundial de Gimnàstica Rítmica des de 1998.
Després de proclamar-se campiones del món, les gimnastas del conjunt espanyol van realitzar una gira on van participar en diverses exhibicions, de les quals Elena va participar en les realitzades en l'Arnold Classic Europe en Madrid, la Gala Solidària a favor del Projecte Home en Burgos (encara que no va actuar per lesió), la Gala d'Estels de la Gimnàstica en Mèxic, D. F., l'Euskalgym en Bilbao i en Lió. A més, van crear un calendari amb l'objectiu de recaptar diners per a pagar les competicions següents. Al novembre de 2013 va ser operada del menisc.
2014: bronze europeu a Bakú i segon títol mundial a Esmirna Les molèsties que Elena encara tenia en el genoll, a més d'altres incidències, com un edema ossi en el turmell esquerre de Lourdes Mohedano, van fer retardar l'estrena de la temporada 2014 per a l'equip. El 29 de març de 2014, el conjunt va participar en una exhibició en Vera (Almeria), on va estrenar el nou exercici de 3 pilotes i 2 cintes (amb els temis «Intro» i «Mastegués» de Violet com a música), a més de realitzar el muntatge de 10 maces, que presentava algunes modificacions pel que fa a l'any anterior. La setmana posterior, les mateixes cinc integrants de l'equip que havien estat campiones del món a Kíev, van viatjar a Lisboa per competir en la prova de la Copa del Món disputada allí, el seu primer campionat oficial de la temporada. A Lisboa van aconseguir la medalla d'or en el concurs general, mentre que en les dues finals per aparells van obtenir sengles medalles de plata, tant en l'exercici de 10 maces com en el mixt de 3 pilotes i 2 cintes. En l'última competició abans de l'Europeu, la Copa del Món de Minsk, el conjunt es va fer amb la medalla de plata en el concurs general i la de bronze en la final de 3 pilotes i 2 cintes, a més d'aconseguir un 4è lloc en la final de 10 maces.
Al juny van disputar el Campionat d'Europa de Bakú, en el qual després d'aconseguir amb una nota de 34,091 el 5ª lloc en el concurs general dos dies abans, van aconseguir penjar-se la medalla de bronze en la final de 10 maces. La nota de 17,550 les va col·locar en aquesta final darrere de Rússia, que va ser plata, i Bulgària, que va aconseguir l'or. A més, van tornar a obtenir la 5a plaça en la final de 3 pilotes i 2 cintes amb una nota de 17,400. Aquesta medalla va ser la primera assolida per Espanya en un Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica des de 1999. L'endemà passat de l'Europeu, el 17 de juny, es va dur a terme una recepció a l'equip nacional en el CSD per celebrar aquesta presea. En el mateix, el president de la Real Federació Espanyola de Gimnàstica, Jesús Carballo, va qualificar al conjunt espanyol com «un dels millors equips que hem tingut» i va destacar el valor de la medalla en ser aconseguida davant «països amb moltíssima més història i molts més recursos per poder copar els podis». Alejandra Quereda, la capitana de l'equip, va assenyalar que «és una mostra del gran moment de forma en el qual ens trobem».