Ladybird, Ladybird és una pel·lícula britànica de drama del 1994 dirigida per Ken Loach i protagonitzada per Crissy Rock i Vladimir Vega. Basada en fets reals, narra la lluita d’una mare de família contra els serveis socials britànics després que li retirin la custòdia dels fills. Crissy Rock va guanyar l'Os de Plata a la millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1994, on el film també va rebre el Premi del Jurat Ecumènic. Ha estat doblada al català.

Argument Basat en una història real, aquest film conta la història d'una mare a qui s'ha retirat la custòdia dels seus fills. Un vespre coneix Jorge, un emigrat paraguaià que fuig de la violència del seu país i li explica la seva història. Maggie ha tingut quatre fills amb quatre homes diferents i viu amb un home que la pega, a causa d'això els serveis socials s'interessen pel seu cas i li proposen d'anar a una llar especial.

Un vespre, mentre surt per primera vegada deixant els seus fills sols, un incendi es declara a la llar, cremant parcialment el fill gran, Sean. A causa d'això, li retiren la custòdia de Sean, a continuació dels altres. L'home amb qui viu l'abandona. Maggie ha passat la nit explicant la seva història a Jorge i s'enamoren. Poc de temps després li es rebutjada la petició de recuperar els seus fills, per decisió de justícia. Maggie i Jorge decideixen traslladar-se a un nou pis, el veïnat es malfia de Jorge. Maggie queda embarassada de Jorge i té una filla. Tot va bé fins que una assistent social ve a preocupar-se de la salut del bebè i observa que Maggie s'ha ferit al rostre, ferida que s'ha fet a causa d'una porta de moble de cuina. Sospitant encara que Maggie és incapaç d'educar un nen i, à tort

sense motiu, el seu company de pegar-la, els serveis socials se li emporten el seu bebè. Maggie prova de convèncer la justícia que pot educar la seva filla però la decisió és ratificada, sobretot a causa del testimoniatge d'una veïna que detesta la parella. No podrà veure mai més la seva filla; a més Jorge és amenaçat d'expulsió perquè ha treballat a Anglaterra sense permís de treball.

Maggie i Jorge tenen de nou una filla junts. A penes el bebè ha nascut, és una vegada més retirat als seus pares. Desbordada, Maggie prova de tirar-se de la finestra de la seva habitació de l'hospital. Finalment Jorge obté un passaport i després d'una disputa, la parella acaba per fer les paus. Al final del film se sap que hi ha hagut tres fills més i que han pogut conservar-los però que Maggie no ha pogut mai tornar a veure els seus altres fills.

Repartiment Crissy Rock: Maggie Conlan Vladimir Vega: Jorge Sandie Lavelle: Mairead Mauricio Venegas: Adrian Ray Winstone: Simon Clara Perkins: Jill Jason Stracey: Sean Luke Brown: Mickey Lily Farrell: Serena Scottie Moore: pare de Maggie Linda Ross: mare de Maggie Kim Hartley: Maggie, amb 5 anys Jimmy Batten: company de Karaoke Sua Sawyer: Foster Pamela Hunt: Mrs. Higgs

Al voltant de la pel·lícula El títol ve d'una cançó infantil anglesa: « Ladybird, Ladybird,

Fly away home,

Your house is on fire

And your children are gone ;

All except one

And that's little Ann

And she has crept under

The frying pan. »

(« Marieta, Marieta Ves-te'n de pressa de casa teva s'ha calat foc i els teus fills han marxat. Tots llevat d'una. És la petita Ann i s'ha amagat sota la paella. »

Premis 1994: Festival de Berlín: Ós de Plata a la millor interpretació femenina (Crissy Rock) 1994: Festival de Chicago: Hugo de Plata - Millor actriu (Crissy Rock) 1994: Premis Independent Spirit: Nominada a la millor pel·lícula de parla no anglesa Crítica "Dura, realista, magnífica" "Esquinçadora crítica del sistema. Basada en un fet real. Un bon exemple del cinema europeu d'alta escola"

Referències

Categoria:Pel·lícules del 1994 doblades al català Categoria:Pel·lícules dirigides per Ken Loach Categoria:Pel·lícules dramàtiques del Regne Unit Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 1994 Categoria:Pel·lícules amb música de George Fenton