miniatura|«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original. En l'ús popular aquestes locucions es coneixen com a «llatinades». Atès que el llatí va ser la llengua d'expressió cultural i científica a Europa fins al , moltes locucions han perviscut en el llenguatge jurídic, filosòfic, tècnic, religiós, mèdic i científic. N'hi ha moltes, també, que formen part del lèxic quotidià i operen un enllaç entre les llengües modernes i el llatí, el qual manté una actualitat tot i que oficialment és una llengua morta.
En l'ús de les locucions llatines hi ha a més a més una actitud mixta, pel fet que, de vegades, són usades per persones que no coneixen bé la llengua llatina, i això és motiu d'errors freqüents. Així s'entén de vegades l'expressió de motu proprio quan l'ús correcte és sense preposició, ja que es tracta d'un ablatiu, i cal dir motu proprio. El mateix passa amb a grosso modo, que no admet la preposició pel mateix motiu (cal dir grosso modo).
Generalment, les expressions llatines, per desconeixença són atribuïdes a altres orígens. Un exemple és Requiescat in pace (RIP), que acostuma a ser entès com a original de la llengua anglesa i confós amb la seva traducció Rest in peace. El mal ús del llatí, per altra banda, és satiritzat en Fray Gerundio de Campazas, novel·la castellana del escrita pel pare Isla.
Pronunciació llatina miniatura|Facta non verba a Cerdanyola del Vallès La pronunciació del llatí és un assumpte debatut entre filòlegs, lingüistes i historiadors, encara que és un problema que afecta la parla popular, no a l'ús culte. Una explicació suggereix que, per als parlants natius, la relació entre l'ortografia llatina i la seva pronunciació va poder ser semblant a la que avui existeix entre l'ortografia francesa o anglesa i les seves respectives pronunciacions. La derivació de les llengües romàniques a partir del llatí vulgar (dialecte llatí que es parlava després de l'època clàssica i que parlava el poble menys culte), fa probable la hipòtesi anterior. Donada aquesta manca de certesa, les normes de pronunciació que s'ofereixen a continuació són només hipotètiques. Responen a una convenció entre filòlegs i estudiosos per facilitar la lectura, l'estudi i l'aprenentatge del llatí, i el coneixement dels textos escrits en aquesta llengua.
Grosso modo, aquestes són les principals normes fonètiques acordades de pronunciació clàssica del llatí: c es pronuncia /k/, com en casa (oclusiva, velar, sorda). Així: cetera es pronuncia /'ketera/. ph es pronuncia /f/, com en amfibi (fricatiu, interdental, sorda). Així: Amphibia es pronuncia /am'fíbia/. g es pronuncia /g/, com en gat (oclusiva, velar, sonora), o com en àguila (fricativa, velar, sonora). Per exemple: genus-generis es pronuncia /'genus 'generis/. j no existeix en llatí clàssic. En llatí vulgar representa i. Per exemple: Justitia en lloc de iustitia. Ambdós casos poden pronunciar /ius'titia/ o /jus'titia/ (respectivament, amb valor vocàlic de i davant vocal, i valor consonàntic de i davant vocal). qu es pronuncia /ku/. Per exemple: que es pronuncia /kue/. v es pronuncia /u/. Per exemple: veni es pronuncia /u'eni/. Però també s'admeten les pronunciacions /b/ (billavial fricativa explosiva) i /v/ (llavi-dental, fricativa, sonora), això dependrà de l'origen del qui parli. Així, un català provinent de zones on no es distingeixen els dos fonemes pronunciarà /'beni/ i un italià pronunciarà /'veni/ ll es pronuncia com la ela geminada del català il·luminació o de l'italià a Rafaello, /ll/. Per exemple: bellum-belli es pronuncia /'bel·lum 'bel·li/. Els diftongs æ i œ es pronuncien /ai/ i /oi/ respectivament. VG: aquæ → /ákuai/, œconomia → /oikonómia/. Hi ha excepcions, com ara en el cas de poeta, que es pronuncia com en català: /po'eta/.
Llista de locucions llatines Llista de les locucions llatines més usades en català actualment, conjuntament amb algunes frases en llatí que han esdevingut part de la cultura general.
A Ab aeterno o Ab aeternum significa literalment "des de l'eternitat". Realment s'utilitza per indicar que una cosa existeix des de fa molt de temps o des de temps immemorial o pot continuar per molt de temps o per sempre.Enciclopèdia Espasa, 1, pag. 119
A posteriori «A partir del que ve després», es diu de l'argumentació que es fa amb una experiència prèvia.
A priori «A partir del que ve abans», es diu de l'argumentació que es fa sense experiència prèvia.
Ab illo tempore «Des d'aquell temps».
Ab imo pectore «De tot cor».
Ab initio «Des del començament».
Ab intestato Situació jurídica que es dona quan algú mor sense haver fet testament.
Ab ovo «Des de l'ou», més concretament «des del començament», expressió extreta d'un poema d'Horaci on parla d'Homer que a la Ilíada relata la guerra de Troia, no des de l'ou d'on va néixer Helena, sinó in media res, és a dir enmig de l'assumpte (vid.).
Ab uno discent omnes «D'un sol aprenen tots», fa referència a la funció de generalitzar la saviesa que té la docència.
Ab urbe condita «Des de la fundació de la ciutat», títol amb què es coneix la història de Roma de l'historiador romà Titus Livi, que anava des dels temps de Ròmul, fundador de l'urbs, fins al segle I aC.
Accessit Literalment «s'hi ha acostat», tercera persona del preterit del verb accedere, es diu del premi que en un certamen s'entrega a aquell oponent que ha demostrat mèrits per ser premiat, però no suficient per merèixer el primer guardó. La paraula s'ha catalanitzat i pren aleshores l'accent accèssit i ja no es considera com una locució llatina
(Reductio) ad absurdum «Reducció a l'absurd», es diu de l'argumentació que prova la falsedat d'una altra a partir de la seva negació.
Ad hoc «(Expressament) per a això».
Ad hominem «Contra l'home», es diu de l'argumentació que prova de refutar-ne una altra dirigint-se contra la persona que la defensa, i no contra la mateixa idea de l'argumentació.
Ad (o in) infinitum «Fins a l'infinit», «eternament».
Ad kalendas graecas Literalment vol dir «a les calendes gregues», les calendes eren el nom que rebia el primer dia de cada mes del calendari romà, però no en el grec, per tant l'expressió té un significat semblant a dir en català el trenta de febrer. Suetoni (II.87) l'atribueix a August.
Ad libitum «A plaer», «al gust de cadascú». L'autor d'una obra preveu que l'intèrpret actuï lliurement en un passatge determinat.
Ad triarios redisse «Arribar als Triaris» Els Triaris eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari. La seva tasca consistia en actuar si les dues primeres línies del desplegament es col·lapsaven. En la majoria de batalles no entraven en combat, ja que la resta de tropes d'infanteria generalment derrotaven les tropes enemigues. Encara que no poguessin vèncer, els triaris oferien una forta resistència que permetia que la resta de l'exèrcit es reagrupés o bé es retirés ordenadament sense sofrir gaires danys. Es diu quan alguna cosa va malament i es necessiten les darreres energies o reserves.
Addenda Literalment «allò que s'ha d'afegir», conjunt de notes addicionals que es posen a final d'un escrit, el qual complementen.
Adeste fideles «Veniu, fidels», títol i primers mots d'un himne litúrgic anònim que hom canta el dia de Nadal.
Agenda «Allò que s'ha de realitzar», llibreta on hom apuntes els compromisos que té cada dia.
Alea iacta est «El dau està llançat», frase dita per Juli Cèsar en travessar el riu Rubicó (49 aC) i iniciar així la segona guerra civil romana.
Alias «D'una altra manera», es diu del mot amb què es coneix una persona.
Alma materLiteralment «mare nodridora», abreviació del nom Alma Mater Studiorum («Mare nodridora d'estudiants»), que era el nom original de la Universitat de Bolonya (la més antiga del món), usada avui per referir-se al centre universitari on hom ha cursat estudis.
Alter ego «Altre jo», es diu de la persona amb la que hom comparteix moltes afinitats.
Altius, citius, fortius «Més alt, més ràpid, més fort», lema oficial del moviment olímpic internacional.
Amor vincit omnia «L'amor ho venç tot», frase extreta de les Bucòliques (X.69) de Virgili.
Anno Domini «En l'any del Senyor», equivalent a «després de Crist».
Ante meridiem «Abans del migdia».
Argumentum ex auctoritate «Argument per autoritat», en la retòrica i en discussions jurídiques quan la persona té raó, per l'ofici de la seva autoritat o de la seva funció, com ex auctoritate imperatoris (per autoritat de l'emperador) sense haver qualsevol obligació de donar arguments o ex auctoritate legis (la llei és la llei).
Ars longa, vita brevis «L'art és llarga, la vida és breu», traducció de Sèneca d'un aforisme d'Hipòcrates que significa que els coneixements humans són massa nombrosos com per a arribar a ser apresos per un sol home en la vida.
Audaces fortuna iuvat «La fortuna ajuda els audaços».
Ave Caesar, morituri te salutant «Ave Cèsar, els que han de morir et saluden», salutació tradicional que exclamaven els gladiadors abans de començar un combat al Colosseu de Roma.
Aurea mediocritas «La daurada moderació», tòpic literari extret d'una oda d'Horaci en què es lloa la vida moderada, a mig camí entre la pobresa i la riquesa, i lliure dels problemes que ambdues comporten.
B Beatus ille «Feliç aquell», tòpic literari extret dels Epodes d'Horaci en què es lloen les virtuts de viure i treballar el camp, oposades als tràfecs de la vida urbana.
Bis «Dues vegades» o «per segona vegada», es diu de la repetició d'un tema musical en un concert o dels números dels portals de les cases quan han d'ocupar l'espai que abans ocupava un sol edifici
Bonus pater familias un concepte del dret romà, bon pare de família
C Campus «Camp», referit al lloc on hi ha les facultats d'una universitat.
Captatio benevolentiae «Captació de la benvolença», es diu de les paraules que hom diu abans d'un espectacle o presentació, amb les quals s'espera posar l'ànim dels oients de la seva part.
(Dominica ante) carnes tollendas «(Diumenge abans d')apartar les carns» o «carnestoltes», festivitat del calendari cristià en què es deixa de menjar carn per preparar-se per Pasqua.
Carpe diem Literalment «cull el dia», però traduït normalment com «viu el moment», expressió extreta d'una oda d'Horaci que incita a viure el present.
Carthago delenda est «Cartago ha de ser destruïda», frase pronunciada per Cató i destinada a decantar Roma contra la capital dels cartaginesos.
Casus belli «Motiu de guerra».
Cave canem«Vés amb compte amb el gos», frase que apareixia inscrita en les entrades d'algunes cases romanes. També usat feqüentment en plural, Cave canis («compte amb els gossos»).
Cedant arma togae «Que les armes deixin pas a les togues», frase de Ciceró que defensa la superioritat del poder civil davant del militar.
Ceteris paribus «Mantenint-se tota la resta constant»
Circa Circa és un adverbi sinònim d'«al voltant de». Prové del llatí i s'utilitza habitualment de forma abreujada com «ca.» per descriure dates quan només se'n coneix la data aproximada.
Civis romanus sum «sóc ciutadà romà», l'ús de la frase proclamava a qui l'esmentava com a ciutadà lliure de l'Imperi Romà.
Cogito ergo sum«Penso, per tant existeixo», frase de Descartes.
Coitus interruptus «Coit interromput», mètode poc fiable de prevenció de l'embaràs.
Collige, virgo, rosas «Cull roses, donzella», començament d'un epigrama d'Ausoni que ha donat nom a un tòpic literari que invita les noies a estimar mentre encara són joves i belles.
Confer «Compara», fórmula usada en manuals per citar altres autors.
Consensus «Consens».
Consummatum est «Tot s'ha acabat», últimes paraules que els evangelis atribueixen a Jesús en la creu.
Corpore insepulto «Amb el cos insepult», es diu de la missa que se celebra amb el cos del difunt present.
Corpus «Cos», es diu del conjunt d'obres escrites per un autor. Cui prodest «A qui aprofita?»