miniatura|Pantocràtor de Crist del Monestir de Santa Caterina del Sinaí El Pantocràtor del Crist del Monestir de Santa Caterina del Sinaí és una de les icones religioses romanes d'Orient més antigues, datant del .John Galey, George Forsyth, and Kurt Weitzmann, Sinai and the Monastery of St. Catherine (Givatayim, Israel: Massada, 1980), 99. És la primera versió de l'estil pantocràtor que encara sobreviu avui, i és reconegut per historiadors i estudiosos com una de les obres més importants i valuoses en l'estudi tant de l'art romà d'Orient com de l'cristianisme ortodox.Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 92. Al llarh dels segles, nombrosos artistes ortodoxos l'han pres com a model de l'aspecte de Jesucrist.

Rerefons Durant un temps es pensà que la icona era del , car havia estat completament pintada en aquella època, però el 1962 es va concloure que realment provenia del mitjans del , tot i que la data exacta de producció encara és desconeguda.Kurt Weitzmann, The Monastery of Saint Catherine at Mount Sinai, the Icons (Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1976), 13. Quan el Monestir de Santa Caterina va ser fundat per l'emperador romà d'Orient Justinià I, a finals del seu regnat, vers el 548 i el 565,Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 13. gaudí del patronatge reial i de donacions del mateix Justinià i de la seva cort, de manera que la icona del Crist Pantocràtor podria haver estat un dels possibles donatius imperials.Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 92; Kōnstantinos A. Manaphēs, Sinai: Treasures of the Monastery of Saint Catherine (Athens: Ekdotike Athenon, 1990), 93. A causa d'això, es creu de manera generalitzada que va ser realitzat a Constantinoble.Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 92.

Interpretació i significat

miniatura|Composició en mirall dels costats esquerra i dret de la imatge Molts es mostren d'acord que la icona representa la naturalesa dual del Crist, il·lustrant trets tant d'home com de Déu,Manolis Chatzidakis and Gerry Walters, “An Encaustic Icon of Christ at Sinai,” The Art Bulletin 49, No. 3 (1967): 201; Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 92; Manaphēs 93; Weitzmann, Sinai, the Icons, 15. potser influenciat pels concilis ecumènics del segle anterior celebrats a Efes i Calcedònia.Manaphēs, Sinai: Treasures, 84; Robin Cormack, Oxford History of Art: Byzantine Art (Oxford: Oxford University Press, 2000), 66. Les traces de Crist al costat esquerre són les que se suposen que pertanyen a la seva naturalesa humana, mentre que les del costat esquerre representen la seva divinitat.Weitzmann, Sinai, the Icons, 15. La seva mà oberta es veu oberta cap a fora, significant el seu do o la seva benedicció, mentre que la mà esquerra sosté sobre el braç un gruixut llibre de l'Evangeli.Chatzidakis and Walters, “An Encaustic Icon,” 201.

Alguns estudiosos han suggerit que la icona del Sinaí podria haver estat una possible representació de la icona Kamouliana del CristCormack, Byzantine Art, 78-9; Manaphēs, Sinai: Treasures, 93. o de la famosa icona del Crist de la Porta de Calce,Chatzidakis and Walters, “An Encaustic Icon,” 202. una imatge que fou destruïda dues vegades durant la primera i la segona onades dels iconoclastes primer al 726, i de nou el 814, de manera que aquesta connexió amb el Crist Pantocràtor és difícil de confirmar.Weitzmann, Sinai, the Icons, 14.

Descripció i producció Amb una alçada de 84 cm, amplada de 45,5 cm, i gruix de 1,2 cm, la icona era més alta i ampla abans que fos tallada per la part superior i els costats.Weitzmann, Sinai, the Icons, 13. Per altra banda hi ha només un lloc malmès, una gran porció del cabell del Crist al costat esquerre, incloent l'orella esquera i l'espatlla. La superfície encàustica original s'ha preservat en una condició excel·lent. Com a moltes de les primeres icones del Sinaí, el Crist Pantocràtor va ser creat usant la tècnica de l'encàustica (fens servir cera com aglutinants dels pigments) que rarament es tornaria a fer servir al món romà d'Orient després de la controvèrsia iconoclàstica dels segles  i .Cormack, Byzantine Art, 111-2. De fet, el monestir del Sinaí és l'únic lloc del món on hi ha un nombre substancial d'aquestes icones encàustiques, particularment aquelles datades abans del .Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 91. Durant el període de la iconoclàstia romana d'Orient, la producció d'icones ortodoxes continuà al Sinaí, mentre que eren destruïdes a Constantinoble.Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 92-3.

Supervivència de la iconoclàstia romana d'Orient i després Els àrabs musulmans ràpidament van prendre el control del Creixent Fèrtil al sud de les muntanyes turques, incloent Egipte i el Sinaí, tallant els llaços del monestir amb Constantinoble el 640. Per tant, en el moment en què l'emperador Lleó III l'Isauri al 726 inicià l'era de la iconoclàstia, el monestir de Santa Caterina queda protegit pel mandat musulmà durant gairebé un segle, podent sobreviure així als iconoclastes.Kurt Weitzmann, “The Mosaic in St. Catherine's Monastery on Mount Sinai,” Proceedings of the American Philosophical Society 110, No. 6 (Dec. 1966): 405; Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 92; Manaphēs, Sinai: Treasures, 92. A més, la situació del monestir en el rocós desert del Sinaí, lluny de totes les principals rutes comercials o militats, van fer que quedés fora del perill d'invasors o d'exèrcits en marxa.Weitzmann, “Mosaic in St. Catherine's,” 392; Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 49. Avui el monestir custòdia més de 2.000 icones, que daten des del fins a l'actualitat.Galey, Forsyth, Weitzmann, Sinai, 99.

Referències

Bibliografia

Chatzidakis, Manolis and Walters, Gerry. “An Encaustic Icon of Christ at Sinai.” The Art Bulletin 49, No. 3 (1967): 197-208. Cormack, Robin. Oxford History of Art: Byzantine Art. Oxford: Oxford University Press, 2000. Galey, John, Forsyth, George, and Weitzmann, Kurt. Sinai and the Monastery of St. Catherine. Givatayim, Israel: Massada, 1980. Manaphēs, Kōnstantinos A. Sinai: Treasures of the Monastery of Saint Catherine. Athens: Ekdotike Athenon, 1990. Weitzmann, Kurt. “The Mosaic in St. Catherine's Monastery on Mount Sinai.” Proceedings of the American Philosophical Society 110, No. 6 (Dec. 1966): 392-405. Weitzmann, Kurt. The Monastery of Saint Catherine at Mount Sinai, the Icons. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1976.

Bibliografia addicional Coleman, Simon and Elsner, John. “The Pilgrim’s Progress: Art, Architecture and Ritual Movement at Sinai.” World Archaeology 26, No. 1 (1994): 73-89. Nelson, Robert S., Collins, Kristen M., and J. Paul Getty Museum. Holy Image, Hallowed Ground: Icons from Sinai. Los Angeles: J. Paul Getty Museum, 2006.

Categoria:Art romà d'Orient Categoria:Jesús a l'art