Uncanny X-Men, que originalment fou publicat amb el títol The X-Men i després The Uncanny X-Men, i coneguda com a X-Men (vol. 1), és una sèrie de còmics editada per Marvel Comics.
A Espanya ha estat íntegrament publicada en castellà, amb el títol de La Patrulla-X per empreses catalanes o amb seu a Catalunya com ara a Comics Forum. El títol fou creat per Stan Lee i Jack Kirby el 1963 i és protagonitzada per l'equip anomenat X-Men compost generalment per superherois mutants i liderats a l'nici pel Professor X (Charles Xavier).
Els primers anys no va tenir tant d'èxit com d'altres grups de superherois (Els Venjadors o Els Quatre Fantàstics) fet que va portar la col·lecció a deixar de publicar històries noves, tot i que l'èxit relatiu dels darrers números, escrits per Roy Thomas i dibuixats per Neal Adams va permetre mantenir la col·lecció amb reedicionsThe X-Men núm.67 a 93 (dates de portada desembre de 1970 a abril de 1975).
El 1975 hi va haver un nou llançament concebut per Len Wein, qui va escriure i editar Giant-Size X-Men, amb dibuixos de Dave Cockrum. El còmic va representar el debut d'un nou equip d'herois internacional amb nous membres, gran part dels quals eren de nova creació. Finalment Wein només va fer l'argument dels primers números de la nova etapa i va ser Chris Claremont qui va ocupar-se de rellançar el títol a partir de l'agost de 1975 en el número 94 de la sèrie. Amb dibuix de Cockrum i, sobretot després de la substitució d'aquest darrer per John Byrne que també va compartir amb Claremont la realització dels arguments, i després de la Saga del Fènix de gran èxit entre els lectors per la seva multitrama, la col·lecció va veure augmentada la seva popularitat arreu del món i va començar a fer-se una franquícia que incloïa moltes sèries protagonitzades per personatges relacionats amb el món dels X-Men. Els anys següents apareixerien Dazzler, The New Mutants, Alpha Flight, X-Factor, Wolverine, Excalibur, X-Force, X-Men (també anomenada en altres èpoques New X-Men i X-Men: Legacy, i quan aquesta sèrie tenia aquest darrer nom encara van sortir dos volums d'una altra sèrie titulada novament X-Men), Cable, X-Men Unlimited, Deadpool, Generation X, Gambit, Astonishing X-Men, Wolverine and the X-Men, All-New X-Men, Amazing X-Men i Extraordinary X-Men, a més de múltiples reedicions en sèries com Essential X-Men i sèries a terres alternatives a l'Univers Marvel (X-Men 2099 o Ultimate X-Men, entre altres).
La Patrulla-X s'ha consolidat al llarg de més de cinc dècades com un dels fenòmens més populars de la història del còmic. La sèrie ha experimentat tot tipus d'evolucions, ruptures conceptuals i desenvolupaments argumentals, i fins i tot ha inspirat dues reeixides sagues cinematogràfiques i diverses sèries de dibuixos animats, algunes de les quals han estat doblades al català.
La gran varietat d'interpretacions de caràcter ètic, metafísic, científic i polític que suggereixen els actes i les personalitats dels seus protagonistes mutants és el que ha aconseguit que La Patrulla-X sigui molt més que entreteniment per a adolescents.
Va ser la sèrie més duradora de la franquícia dels còmics basats en els X-Men. Va deixar de publicar-se per motius argumentals durant quatre mesos de 1996, substituïda pel primer volum d'Astonshing X-Men ambientada a l'Era d'Apocalipsis. El primer volum va tancar a finals de 2012 substituït pel segon volum, començant una tendència de renumeracions, fins que l'any 2017 va tancar el quart volum, substituïda per X-Men: Gold que prenia el nom que tenia l'equip quan aquests es van dividir en dos grups per l'aparició de la segona sèrie, titulada símplement X-Men (1991). Entre els quatre volums es van publicar 619 números, 28 Annuals i 4 Giant-Size.
Amb data de portada gener de 2019 es recupera el títol Uncanny X-Men amb un cinquè volumen, en substitució de X-Men: Gold. Aquesta iteració va acabar el mateix any després de 22 números., substituïda per les sèries limitades House of X i Powers of X. Amb data de portada desembre de 2019 va aparèixer una nova sèrie regular titulada símplement X-Men.
Palmarès miniatura|El logotip habitual de la col·lecció a partir del núm.114. Els colors van variant d'un número a un altre. Després d'establir els fonaments de la sèrie, Stan Lee va suggerir que tant els herois com a malvats, serien mutants i la sèrie s'anomenaria The Mutants (Els Mutants). Aquest nom va ser rebutjada per l'editor Martin Goodman, que considerava que els joves lectors no sabien què era un mutant. Buscant un altre nom, Stan Lee va pensar d'anomenar-los "The X-Men", basant-se en la X del famós activista social afroamericà Malcolm X; així, el professor va passar a ser el Professor X ("Xavier" va ser triat perquè començava amb aquesta lletra), i els seus estudiants serien els "X-Men" (Homes-X).
A partir del núm.50, la portada perd l'article anglès "The" del logotip de la portada que fins llavors apareixia amb una mida menor, però el títol oficial segueix sent The X-Men. El nou logotip és obra de Jim Steranko. Al núm.114 incorpora "The Uncanny" sobre el logo de portada. Serà el títol oficial a partir del núm.142.
Al núm.394 el logotip perd finalment el "The".Official Index to the Marvel Universe núm.10 (Marvel Comics), Uncanny X-Men núm. 394, reflexant-se als títols interior a partir del núm. 408.
Argument El còmic té com a argument central que en Charles Xavier, un paralític telèpata ha muntat una escola perquè els mutants puguin aprendre a dominar els seus poders alhora que puguin cohabitar amb algú sense sentir-se rebutjats per l'entorn. La sèrie comença quan el darrer membre del grup, la Noia Meravella, s'hi uneix. Més endavant, es coneixeran històries prèvies que es narraran en flashbacks, i especialment a un serial dedicat a presentar els seus origen en històries curtes ambientades en el passat, que complementaven a la història principal dels còmics.The Uncanny X-Men núm.38 a 57. Amb freqüència s'ha comparat el rebuig dels mutants de la sèrie i el rebuig i l'odi que provoquen a la societat una metàfora del racisme o l'homofòbia, i la lluita d'aquests mutants per salvar el món i ser acceptats com la lluita d'aquests col·lectius per trencar els prejudicis.
Història de la publicació 1963-1970: Equip original La sèrie, creada pel guionista Stan Lee i el dibuixant Jack Kirby, sortí al mercat el 2 de juliol de 1963 i data de portada setembre de 1963, ja que aquesta darrera acostuma a ser uns mesos posterior a la real per assegurar que es mantingui més temps en el punt de venda. Ja en el primer número hi van aparéixer els cinc membres originals del grup dels X-Men: Àngel (Angel a l'original), la Bèstia (Beast), Ciclop (Cyclops), Iceman i Marvel Girl i el seu professor, el Professor X, així com el seu nèmesi principal, Magneto.DeFalco 2008 p.94 Als seus inicis es va publicar cada dos mesos i a partir del número 14 la sèrie va tenir una peridiocitat mensual. En els primers 19 capítols escrits per Lee, els X-Men van lluitar contra la Brotherhood of Evil Mutants (equip liderat per Magneto en el qual hi havia la Scarlet Witch i Quicksilver),DeFalco 2008 p.99 els sentinels (robots gegants programats per a matar a tots els mutants i el seu creador, Bolivar Trask i Juggernaut, el germanastre de Charles Xavier que havia estat transformat per una gemma màgica i que es volia venjar d'aquest.
Uncanny X-Men es va emplaçar fermament dins de l'Univers Marvel i va gaudir d'invitats com Namor al número 9 i Ka-Zar i la seva Savage Land al número 10.DeFalco 2008 p.107 Entre els números 20 i 40, la serie fou escrita per Roy Thomas (maig de 1966-maig de 1968). Aquest, juntament amb Werner Roth, van crear el personatge de Banshee al número 28 (gener de 1967).DeFalco 2008 p.120 En aquests números, Thomas va incorporar a Mimic al grup durant un arc argumental, l'únic canvi d'alineació en aquest període.The X-Men núm.27 a 29 (dates de portada desembre de 1966 a febrer de 1967). En el número 45 (juny de 1968) els X-Men van viure un crossover amb els Avengers (número 53, juny de 1968). Posteriorment, la sèrie fou guionitzada per Gary Friedrich i dibuixada per Arnold Drake per un curt període. Aquests van introduir-hi dos nous personatges: Lorna DaneDeFalco 2008 p. 132 i HavokDeFalco 2008 p. 135 i en aquesta època Jim Steranko en va dissenyar el nou logotip. En el número 55, va tornar el guionista Thomas amb el dibuixant Neal Adams per intentar salvar la sèrie que fregava la cancel·lació. A 1969 Thomas, Adams i l'entintador de la sèrie Tom Palmer van guanyar els darrers premis Alley Award a millor guionista, dibuixant i entintador respectivament pel seu treball en aquesta sèrie.
No obstant, el tancament estava decidit. The X-Men tancava en un context de crisi generalitzada que obliga a cancel·lar moltes altres sèries. Als pocs mesos, quan van arribar les devolucions es va comprobar que les vendes venien millorant aproximadament des del núm.60. Goodman va decidir llavors continuar publicant, reduint les despeses al mínim publicant reedicions.Clemente (2000) p.43
1975-1991: etapa de Chris Claremont miniatura|Dave Cockrum vist per Michael Netzer miniatura|Chris Claremont mirant una recopilació en tapa dura dels X-Men que té molts dels capítols que va guionitzar, el març de 2012 The X-Men es van tornar a llençar al mercat el març de 1975 amb el número 1 de Giant-Size X-Men de Len Wein i Dave Cockrum.Sanderson (2008) p.169 Aquest títol va estar protagonitzat per un nou equip protagonitzat per mutants d'arreu del món: Ciclop, Banshee, Sunfire, Wolverine, Storm, Nightcrawler, Colossus i Thunderbird. Originariàment, es pretenia que aquesta sèrie fos trimestral, amb el format dels Giant-Size, però es va modificar el que havia de ser el segon número de aquesta col·lecció publicant-ho en dos números de la sèrie The X-Men, amb periodicitat inicialment bimensual. El número 94 fou el primer número guionitzat per Chris Claremont, amb argument de Wein fins al número següent, en el qual va morir Thunderbird. Al número 96 hi va debutar Moira MacTaggert, una humana aliada dels X-Men que havia estat parella de Charles Xavier però que en aquesta història era presentada com a majordoma. Al número 97 apareixia per primer cop Lilandra Neramani entre els primers personatges Shi'ar. Al número 101, Marvel Girl va esdevenir Fénix (Phoenix).Sanderson (2008) p.176 Part de la història dels números 98 a 100 passava a l'espai, on hi tornaven al número 105. Fins al número 107 The X-Men era dibuixat per Dave Cockrum i en el número 108 va començar a ser dibuixat per John Byrne i la sèrie va passar a ser mensual a partir del seu número 112.Sanderson (2008) p.181 En l'època de Claremont i Byrne els X-Men es van enfrontar amb enemics com Stephen Lang i els seus sentinels, Magneto, Black Tom, Juggernaut, Erik the Red i la Imperial Guard, Arcade i el fill de MacTagger, Proteus. A més a més, també van col·laborar amb els X-Men els canadencs Alpha Flight, amb els que prèviament també s'havien enfrontat.
miniatura|Louise Simonson, directora de Uncanny X-Men, amb el nom de Louise Jones