Els Premis Oscar de 2002 (en anglès: 75th Academy Awards) foren presentats el dia 23 de març de 2003 en una cerimònia realitzada al Kodak Theatre de la ciutat de Los Angeles.

L'esdeveniment fou presentat, per segona vegada, per l'actor i comediant Steve Martin.

Curiositats La pel·lícula més nominada de la nit fou el musical Chicago de Rob Marshall que aconseguí 13 nominacions, i alhora fou la més guardonada de la nit amb sis premis, entre ells millor pel·lícula, actriu secundària (Catherine Zeta-Jones), direcció artística o vestuari. Chicago fou el primer musical que aconseguí el premi a millor pel·lícula des de la victòria d'Oliver! de Carol Reed en l'edició de 1968. El premi a millor direcció recaigué en Roman Polanski per la seva pel·lícula El pianista, un film que aconseguí dos premis més (millor actor per Adrien Brody i millor guió adaptat) de les set nominacions que rebé. La gran perdedora de la nit fou Gangs of New York de Martin Scorsese que amb 10 nominacions no aconseguí cap premi.

Adrien Brody es convertí en l'actor més jove en aconseguir el premi a millor actor amb 29 anys. Meryl Streep aconseguí en aquesta edició la seva 13a nominació, convertint-la en l'actriu més nominada de la història dels premis, així com Jack Nicholson la seva 12a nominació, esdevenint l'actor més nominat també de la història dels Oscars. Julianne Moore es convertí en la novena actriu o actor en aconseguir sengles nominacions en un mateix any a millor actriu i millor actriu secundària.

Pedro Almodóvar aconseguí dues nominacions, a millor direcció i millor guió original, per la pel·lícula Hable con ella, aconseguint el guardó en aquesta última categoria, esdevenint el cinquè film de la història dels premis en aconseguir el guardó per un guió en una llengua diferent a l'anglès.Anteriorment el premi a millor guió original per un guió en una llengua diferent a l'anglès recaigué en Marie-Louise de Leopold Lindtberg guardonada en l'edició de 1945, Le Ballon Rouge d'Albert Lamorisse en l'edició de 1956 (ambdós guions en francès), Divorzio all'italiana de Pietro Germi en l'edició de 1962 (en italià) i Un homme et une femme de Claude Lelouch en l'edició de 1966 (en francès).

La cançó "Lose Yourself" de la pel·lícula 8 Mile de Curtis Hanson es convertí en el primer rap en aconseguir el premi a millor cançó en la història dels premis. Eminem, el seu cantant i co-compositor, es negà a interpretar-la durant la gala amb l'exigència de canviar part de la lletra, que els productors consideraren ofensiva.

Premis A continuació es mostren les pel·lícules que varen guanyar i que estigueren nominades a l'Oscar l'any 2005:El guanyador apareix en primera posició i en negreta, la resta corresponen als nominats al premi. Millor pel·lícula Millor direcció Chicago (Martin Richards per Producer Circle Co. Zadan/Meron Productions i Miramax) Gangs of New York (Alberto Grimaldi i Harvey Weinstein per Alberto Grimaldi Productions i Miramax) Les hores (Robert Fox i Scott Rudin per Scott Rudin Productions) El pianista (Roman Polanski, Alain Sarde i Robert Benmussa per Studio Babelsberg i Studio Canal+) El Senyor dels Anells: Les dues torres (Peter Jackson, Barrie M. Osborne i Fran Walsh per WingNut Films i The Saul Zaentz Company) | valign=top | 100px|miniatura Roman PolanskiRoman Polanski no fou present a la cerimònia. Harrison Ford acceptà el guardó en nom seu. per El pianista Rob Marshall per Chicago Martin Scorsese per Gangs of New York Pedro Almodóvar per Hable con ella Stephen Daldry per Les hores|- ! style="background:#EEDD82" | Millor actor ! style="background:#EEDD82" | Millor actriu |- | valign=top | miniatura|100px Adrien Brody per El pianista com a Władysław Szpilman Nicolas Cage per Adaptation: el lladre d'orquídies com a Charlie Kaufman / Donald Kaufman Michael Caine per L'americà impassible com a Thomas Fowler Daniel Day-Lewis per Gangs of New York com a Bill Cutting "el carnisser" Jack Nicholson per About Schmidt com a Warren R. Schmidt | valign=top | miniatura|100px Nicole Kidman per Les hores com a Virginia Woolf Salma Hayek per Frida com a Frida Kahlo Diane Lane per Unfaithful com a Constance "Connie" Sumner Julianne Moore per Lluny del cel com a Cathy Whitaker Renée Zellweger per Chicago com a Roxie Hart |- ! style="background:#EEDD82" | Millor actor secundari ! style="background:#EEDD82" | Millor actriu secundària |- | valign=top | miniatura|100px Chris Cooper per Adaptation: el lladre d'orquídies com a John Laroche Ed Harris per Les hores com a Richard "Richie" Brown Paul Newman per Road to Perdition com a John Rooney John C. Reilly per Chicago com a Amos Hart Christopher Walken per Catch Me If You Can com a Frank Abagnale, Sr. | valign=top | miniatura|100px Catherine Zeta-Jones per Chicago com a Velma Kelly Kathy Bates per About Schmidt com a Roberta Hertzel Queen Latifah per Chicago com a Matron "Mama" Morton Julianne Moore per Les hores com a Laura McGrath Brown Meryl Streep per Adaptation: el lladre d'orquídies com a Susan Orlean |- ! style="background:#EEDD82" | Millor guió original ! style="background:#EEDD82" | Millor guió adaptat |- | valign=top | miniatura|100px Pedro Almodóvar per Hable con ella Jay Cocks, Steven Zaillian i Kenneth Lonergan per Gangs of New York Todd Haynes per Lluny del cel Nia Vardalos per My Big Fat Greek Wedding Carlos Cuarón i Alfonso Cuarón per Y tu mamá también | valign=top | Ronald Harwood per El pianista (sobre memòries de Władysław Szpilman) Peter Hedges, Chris Weitz i Paul Weitz per About a Boy (sobre hist. de Nick Hornby) Charlie Kaufman i Donald KaufmanEl guionista Charlie Kaufman s'inventà el personatge de Donald Kaufman com a coguionista de la pel·lícula i personatge de la pròpia pel·lícula (interpretat de Nicholas Cage). L'Acadèmia el nominà sense saber que era inventat. per Adaptation: el lladre d'orquídies (sobre hist. de Susan Orlean) Bill Condon per Chicago (sobre musical de Bob Fosse i Fred Ebb) David Hare per Les hores (sobre hist. de Michael Cunningham) |- ! style="background:#eedd82;" | Millor pel·lícula de parla no anglesa ! style="background:#eedd82;" | Millor pel·lícula d'animació |- | valign=top | Nirgendwo in Afrika de Caroline Link (Alemanya) El crimen del padre Amaro de Carlos Carrera (Mèxic) Hero de Zhang Yimou (Xina) Mies vailla menneisyyttä d'Aki Kaurismäki (Finlàndia) Zus & Zo de Paula van der Oest (Països Baixos) | valign=top | miniatura|100px El viatge de Chihiro de Hayao MiyazakiHayao Miyazaki no fou present a la cerimònia. La presentadora, Cameron Diaz, acceptà el guardó en nom seu. Ice Age: L'edat de gel de Chris Wedge Lilo & Stitch de Chris Sanders Spirit: el Cavall Indomable de Jeffrey Katzenberg Treasure Planet de Ron Clements |- ! style="background:#EEDD82" | Millor banda sonora ! style="background:#EEDD82" | Millor cançó original |- | valign=top |

Elliot Goldenthal per Frida John Williams per Catch Me If You Can Elmer Bernstein per Lluny del cel Philip Glass per Les hores Thomas Newman per Road to Perdition | valign=top | miniatura|100px Eminem, Jeff Bass i Luis RestoEmminem i Jeff Bass no foren presents a la cerimònia. (música); Eminem (lletra) per 8 Mile ("Lose Yourself") John Kander (música); Fred Ebb (lletra) per Chicago ("I Move On") Elliot Goldenthal (música); Julie Taymor (lletra) per Frida ("Burn It Blue") Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen (música i lletra) per Gangs of New York ("The Hands That Built America") Paul Simon (música i lletra) per Els Thornberrys: La pel·lícula (The Wild Thornberrys Movie) ("Father and Daughter") |- ! style="background:#EEDD82" | Millor fotografia ! style="background:#EEDD82" | Millor maquillatge |- | valign=top | Conrad L. HallLa nominació, i posterior victòria, de Conrad L. Hall fou pòstuma. El seu fill, Conrad W. Hall, acceptà el premi en nom seu. per Road to Perdition Dion Beebe per Chicago Edward Lachman per Lluny del cel Michael Ballhaus per Gangs of New York Pawel Edelman per El pianista | valign=top | John E. Jackson i Beatrice De Alba per Frida John M. Elliott Jr i Barbara Lorenz per The Time Machine |- ! style="background:#EEDD82" | Millor direcció artística ! style="background:#EEDD82" | Millor vestuari |- | valign=top | John Myhre; Gordon Sim per Chicago Felipe Fernández del Paso; Hania Robledo per Frida Dante Ferretti; Francesca Lo Schiavo per Gangs of New York Grant Major; Dan Hennah i Alan Lee per El Senyor dels Anells: Les dues torres Dennis Gassner; Nancy Haigh per Road to Perdition | valign=top | Colleen Atwood per Chicago Julie Weiss per Frida Sandy Powell per Gangs of New York Ann Roth per Les hores Anna B. Sheppard per El pianista |- ! style="background:#EEDD82" | Millor muntatge ! style="background:#EEDD82" | Millor so |- | valign=top | Martin Walsh per Chicago Thelma Schoonmaker per Gangs of New York Peter Boyle per Les hores Hervé de Luze per El pianista Michael Horton per El Senyor dels Anells: Les dues torres | valign=top | Michael Minkler, David Lee i Dominick Tavella per Chicago Tom Fleischman, Eugene Gearty i Ivan Sharrock per Gangs of New York Scott Millan, Bob Beemer i John Pritchett per Road to Perdition Christopher Boyes, Michael Semanick, Michael Hedges i Hammond Peek per El Senyor dels Anells: Les dues torres Kevin O'Connell, Greg P. Russell i Ed Novick per Spider-Man Millors efectes visuals Millors efectes sonors Jim Rygiel, Randall William Cook, Alex Funke i Joe Letteri per El Senyor dels Anells: Les dues torres John Dykstra, Scott Stokdyk, Anthony LaMolinara i John Frazier per Spider-Man Rob Coleman, Pablo Helman, John Knoll i Ben Snow per Star Wars episodi II: L'atac dels clons Mike Hopkins i Ethan Van der Ryn per El Senyor dels Anells: Les dues torres Richard Hymns i Gary Rydstrom per Minority Report Scott Hecker per Road to Perdition Millor documental Millor curtmetratge documentalminiatura|100px Bowling for Columbine de Michael Moore i Michael Donovan Daughter from Danang de Gail Dolgin i Vicente Franco Prisoner of Paradise de Malcolm Clarke i Stuart Sender Spellbound de Jeffrey Blitz i Sean Welch Le peuple migrateur de Jacques Perrin Twin Towers de Bill Guttentag i Robert David Port The Collector of Bedford Street d'Alice Elliott Mighty Times: The Legacy of Rosa Parks de Robert Hudson i Bobby Houston Millor curtmetratge Millor curtmetratge d'animació This Charming Man de Martin Strange-Hansen i Mie Andreasen' Fait D'Hiver de Dirk Beliën i Anja Daelemans J'attendrai le suivant de Philippe Orreindy i Thomas Gaudin Inja de Steven Pasvolsky i Joe Weatherstone Johnny Flynton de Lexi Alexander i Alexander Buono The ChubbChubbs! d'Eric Armstrong Das Rad& de Chris Stenner i Heidi Wittlinger Katedra de Tomek Baginski Mike's New Car de Pete Docter i Roger Gould Mount Head – Kōji Yamamura

Premi Honorífic miniatura|Peter O'Toole l'any 1968. Peter O'Toole - que amb el seu notable talent ha aportat a la història del cinema alguns dels personatges més memorables. [estatueta]

Presentadors