Aquest article tracta sobre la història de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Unió Europea (UE). La història sobre la política interior i els altres esdeveniments esdevinguts en cada estat membre es desenvolupen en els articles referents a cada país.
miniatura|L'expansió de la Unió Europea del 1952 al 2013.
Dècada del 1950 1950 12 de maig: Declaració Schuman. Per mitjà d'un discurs inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman, proposa a París integrar les indústries del carbó i de l'acer d'Europa occidental. 3 de juny: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos subscriuen la Declaració Schuman. 26-28 d'agost: L'assemblea del Consell d'Europa aprova el Pla Schuman. 19 de setembre: Es crea la Unió Europea de Pagaments. 4 de novembre: Se signen a Roma els Convenis de drets humans i drets fonamentals.
1951 18 d'abril: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos (Els sis), signen el Tractat de París pel qual es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
1952 27 de maig: Els sis signen a París el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa (CED). 23 de juliol: Entra en vigor el Tractat CECA. Es nomena a Monnet President de l'Alta Autoritat i a Paul-Henri Spaak de l'Assemblea Comuna.
1953 1 de gener: Entra en vigor lexacció CECA (primer impost europeu). 10 de febrer: S'estableix el mercat comú del carbó i del mineral de ferro. Els sis suprimeixen els drets de duana i les restriccions quantitatives sobre aquestes matèries. 9 de març: Spaak presenta un projecte de tractat per a constituir una Comunitat Europea de caràcter polític que tindria per finalitat salvaguardar els drets humans i els fonamentals, així com garantir la seguretat dels Estats membres enfront de les agressions externes, coordinar la política exterior dels Estats membres i instaurar el mercat comú de manera progressiva. A més preveu la implementació d'un Consell Europeu executiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres (nacionals), un Tribunal de Justícia i un Comitè Econòmic i Social.
1954 11 de maig: Alcide de Gasperi és elegit president de l'Assemblea Parlamentària Europea. 30 d'agost: L'Assemblea Nacional francesa rebutja el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa. 23 d'octubre: l'acord de París, estipula el final del règim d'ocupació sobre Alemanya occidental i defineix l'estatut del Sarre com territori europeu. Neix la Unió Europea Occidental (UEO). 10 de novembre: Monnet dimiteix després del fracàs de la CED. 21 de desembre: El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees dicta la seva primera sentència.
1955 1 de juny: René Mayer és elegit president de l'Alta Autoritat de la CECA. 23 d'octubre: El 67,7% dels sufragis de Sarre es pronuncien en contra de l'estatut. 8 de desembre: El Consell de Ministres del Consell d'Europa adopta com emblema la bandera blava amb 12 estrelles daurades. miniatura|Bandera d'Europa 1956 7 de gener: Es confirma el principi de lliure circulació, en la Comunitat, dels productes siderúrgics importats de tercers països. 6 de maig: Spaak, aleshores Ministre d'Exteriors belga, presenta als seus companys un informe sobre els projectes de tractats comunitaris que preveuen la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
1957 25 de març: Els Tractats constitutius de la CEE i d'Euratom són signats pels Sis. A partir de llavors seran coneguts com "els Tractats de Roma". 27 de novembre: Hans Furler és elegit president de l'Assemblea Comuna de la CECA.
1958 1 de gener: Els Tractats de Roma entren en vigor. La CEE i Euratom comencen a treballar en Brussel·les. L'Assemblea Parlamentària, establerta a Luxemburg, i el Tribunal de Justícia són comunes a les tres Comunitats. 7 de gener: Walter Hallstein és elegit president de la Comissió de la CEE, Louis Armand, President de la Comissió de l'Euratom, i Paul Finet, President de l'Alta Autoritat de la CECA. 19 de març: Se celebra a Estrasburg la sessió per la qual es crea lAssemblea Parlamentària Europea. Schuman n'és elegit president. Aquesta Assemblea substituirà a la CECA. 15 d'abril: El primer Reglament del Consell institueix a l'alemany, francès, italià i neerlandès com les llengües oficials de les Comunitats. 13 de maig: Els diputats de l'Assemblea Parlamentària s'asseuen segons els seus grups polítics i no segons la seva nacionalitat per primera vegada. 19 de maig: Se celebra a Brussel·les la reunió constitutiva del Comitè Econòmic i Social Europeu (CES). 3-11 de juliol: Una conferència celebrada a Stresa fixa les bases d'una Política Agrícola Comuna (PAC). 7 d'octubre: S'estableix a Luxemburg el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que reemplaça al de la CECA. 29 de desembre: L'Acord Monetari Europeu entra en vigor.
1959 7 de gener: Schuman és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària. 20 de març: El Banc Europeu d'Inversions (BEI) concedeix els seus primers préstecs. 8 de juny: Grècia sol·licita la seva associació amb la CEE. 31 de juliol: Turquia sol·licita la seva associació a la CEE. 10 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associació amb Grècia. 27 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associació amb Turquia. 13 d'octubre: Pierre Wigny, Ministre d'Exteriors belga, proposa reunir en una sola institució a l'Alta Autoritat de la CECA, la CEE i Euratom.
Dècada del 1960 1960 13 de gener: Se signa a Brussel·les el Conveni pel qual s'estableix l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (Eurocontrol). 14 de gener: L'Organització per a la Cooperació Econòmica Europea (OCEE) es converteix en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
1961 10 de març: Furler és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària. 18 de juliol: A Bonn (a la sazon capital de la RFA) se celebra una cimera en la qual els Sis expressen el seu desig de crear una unió política. 31 de juliol: Irlanda sol·licita ingressar a les Comunitats Europees. 9 d'agost: Regne Unit sol·licita ingressar a les Comunitats Europees. 10 d'agost Dinamarca sol·licita ingressar a les Comunitats Europees. 20 de desembre: Walter Hallstein és reelegit President de la Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.
1962 10 de gener: Presa de possessió de la nova Comissió de la Comunitat Econòmica Europea. 27-30 de març: Gaetano Martino és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària que decideix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu. 30 d'abril: Noruega sol·licita ingressar a les Comunitats Europees. 30 de juliol: Entren en vigor els reglaments pels quals es crea la PAC. 1 de novembre: Entra en vigor l'Acord d'Associació entre Grècia i la Comunitat.
1963 14 de gener: Charles de Gaulle, President de França, manifesta els dubtes del seu país sobre la voluntat política del Regne Unit d'ingressar a la Comunitat, després de la qual se suspenen al cap d'uns dies les negociacions d'adhesió de tots els països candidats. 25-29 de març: Martino és reelegit President del Parlament Europeu. 4 de setembre: Mor Schuman.
1964 10 de gener: Hallstein és elegit president de la Comissió de la CEE. 21 de març: Duvieusart és elegit president del Parlament Europeu. 1 de desembre: Entra en vigor el Tractat d'Associació amb Turquia.
1965 2 de març: Leemans és elegit president del Parlament Europeu. 8 d'abril: Signatura a Brussel·les del Tractat de fusió dels executius de les tres comunitats (CECA, CEE, Euratom), que entra en vigor l'1 de juliol de 1967. . 1 de juliol: França trenca les negociacions sobre el finançament de la PAC. Durant un temps la delegació francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comitè de Representants Permanents.
1966 28-29 de gener: França, després de set mesos torna a ocupar el seu lloc en el Consell a canvi del manteniment del vot per unanimitat en assumptes que estiguin en joc "interessos vitals". 7 de març: Alain Poher és elegit president del Parlament Europeu. 30 de maig: Ratificació per Luxemburg del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
1967 13 de març: Poher és reelegit President del Parlament Europeu. 11 de maig: Nova sol·licitud del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc després de la de Noruega. De Gaulle segueix poc inclinat a acceptar l'adhesió britànica. 1 de juliol: Entra en vigor el Tractat de fusió dels executius de les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment les Comunitats Europees compten amb una única Comissió i un únic Consell. 3 de juliol: Primera sessió del Consell de les Comunitats Europees (CCE) sota presidència alemanya. 6 de juliol: Presa de possessió de la nova Comissió sota la presidència de Jean Rei.
1968 1 de gener: França assumeix la Presidència del CCE. 12 de març:Poher és reelegit President del Parlament Europeu. 1 de juliol: Itàlia assumeix la Presidència del CCE.
1969 1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidència del CCE. 1 de juliol: Països Baixos assumeix la Presidència del CCE. 6 de juliol: Rei és elegit president de la Comissió.
Dècada del 1970 1970 1 de gener: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE. 10 de març: Scelba es torna a sortir escollit com a President del Parlament Europeu. 30 de juny: S'inicien les negociacions amb els futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit). 1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidència del CCE. 2 de juliol: Inicia funcions la nova Comissió i Franco-Maria Malfatti pren possessió com a President. 27 d'octubre: És aprovat el Informi Davignon, l'objectiu del qual és aconseguir que Europa parli amb una sola veu sobre tots els problemes internacionals importants.
1971 1 de gener: França assumeix la Presidència del CCE. 22 de març: S'adopta el Pla Werner per a millorar la coordinació de les polítiques econòmiques. Els Estats han de prendre mesures per a harmonitzar les seves polítiques pressupostàries i reduir el marge de fluctuació de les seves monedes. 3 de juny: Primera reunió dels Ministres de Justícia. Els Estats concediran nous poders al Tribunal de Justícia. 1 de juliol: Itàlia assumeix la Presidència del CCE.
1972 1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidència del CCE. 22 de gener: Se signa a Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit els Tractats d'Adhesió a les Comunitats Europees. 14 de març: Behrendt surt una altra vegada escollit com a President del Parlament Europeu. 21 de març: Dimiteix Malfatti i és substituït pel vicepresident Sicco Mansholt. 24 d'abril: Creació de la «serp monetària» (acord per a limitar al 2,25% el marge de fluctuació de les monedes). 1 de maig: Engegada del Fons Social Europeu (FSE), que havia estat reformat per la Decisió del Consell de febrer de 1971. 10 de maig: Irlanda es pronuncia a favor de l'adhesió gràcies al referendum. 1 de juliol: Països Baixos assumeix la Presidència del CCE. 25 de setembre: Noruega es pronuncia en contra de l'adhesió a través de referendum. 2 d'octubre: Dinamarca es pronuncia a favor de l'adhesió gràcies al referendum. 16 d'octubre: Regne Unit ratifica els actes relatius a l'adhesió.
1973 1 de gener: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment són anomenats Els nou. Entra en vigor l'Acord de Lliure Comerç amb Àustria, Suïssa, Portugal i Suècia. 6 de gener: François-Xavier Ortoli pren possessió com a President de la Comissió Europea. 13 de març: Cornelis Berkhouwer és elegit president del Parlament Europeu. 1 de juliol: Dinamarca assumeix la Presidència del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial amb Noruega.
1974 1 de gener: Alemanya assumeix la Presidència del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial amb Finlàndia. ** 1 de juliol: França assumeix la Presidència del CCE.