Allan Holdsworth (Bradford, Anglaterra, 6 d'agost de 1946 - Vista, Califòrnia, 15 d'abril de 2017) va ser un guitarrista anglès. «Musicians React to Allan Holdsworth's Death» (en inglés). Billboard, 17-04-2017 [Consulta: 18 abril 2017].Error en el títol o la url.«».

Carrera Començà tocant en grups de festes; passant aviat al gènere del jazz fusió, integrant el grup Igginbottom el 1969. Va passar per diversos grups de rock progressiu i jazz com Tempest, Nucleus i Soft Machine; formà part després de la segona versió del grup del virtuós bateria (ex-Miles Davis), en Tony Williams: The Tony Williams New Lifetime en 1975. És a partir d'aquí que se'l donà a conèixer dins el món jazzístic pel seu estil innovador. Més tard formà part del grup Gong, i es va editar un disc solista no autoritzat per ell (Velvet Darkness; amb músics com Narada Michael Walden, Alphonzo Johnson i Alan Pasqua). Al final dels setanta va formar part de grups com Jean-Luc Ponty (ex-Zappa), U.K. (amb Bill Bruford, John Wetton i Eddie Jobson) i Bruford (amb Jeff Berlin i Dave Stewart).

Després d'un període on tocava ocasionalment a bars amb Steve Topping, Paul Carmichael i Gary Husband, neix el projecte I.O.O. el 1980. Aquest projecte tenia la intenció de ser el grup solista d'en Holdsworth, amb els qui va gravar un àlbum homònim. Per aquestes dates, Holdsworth es va sumir en un període de depressió per la baixa popularitat que aconseguia la seva música a causa que era, segons ell, «massa roquer per a les emissores de jazz, i massa jazzístic per a les emissores de rock».[cita  Al cap d'un parell d'anys, Eddie Van Halen va parlar d'ell a Warner Brothers, iniciant amb això l'enregistrament del seu disc Road Games amb músics com en Chad Wackerman (Frank Zappa), Jeff Berlin (del grup Bruford) i Paul Williams (del grup Tempest). En Holdsworth es va sentir ofès per la pressió creativa exercida pel productor d'en Van Halen, en Ted Templeman, per la qual cosa decideix no signar mai més amb una discogràfica gran. El disc ràpidament es converteix en objecte de culte, essent nominat per al premi Grammy (tot i les baixes vendes).

Decideix reformar I.O.O. amb Wackerman i Williams, sumant-se al baix en Jimmy Johnson.

D'aquest grup sorgeix el disc Metal Fatigue (1985), que és considerat el disc més popular d'en Holdsworth.[cita  A aquest li va seguir Atavachron (1986) ja amb l'ús de la SynthAxe, un instrument electrònic semblant a una guitarra però amb la possibilitat de modificar el to amb l'alè. En Holdsworth va editar un parell d'àlbums en directe: All Night Wrong (2003) i Then! (2005, però gravat en 1990). Dins del seu catàleg s'inclouen tres videos: I.O.O. Live in Japan (1985), Just For The Curious (1991) i Live At The Galaxy Theater (2000).

Va fer col·laboracions va col·laborar amb músics de diferents estils, que van des del jazz tradicional, el free jazz, l'àcid jazz, la música electrònica i fins al metal progressiu.

En Holdsworth va morir el 15 d'abril de 2017. El seu cos va ser trobat l'endemà a casa seva (a Vista, Califòrnia). A l'hora de publicar la notícia, no es sabia encara la causa de la seva mort. «Allan Holdsworth, internationally celebrated guitar innovator, dead at 70» (en inglés). The San Diego Union-Tribune, 16-04-2017 [Consulta: 18 abril 2017].

Discografia Com a solista 1976 - Velvet Darkness 1982 - I. O. U. 1983 - Road Games 1985 - Metal Fatigue 1986 - Atavachron 1987 - Sand 1989 - Secrets 1992 - Wardenclyffe Tower 1993 - Hard Hat Area 1996 - None Too Soon 1999 - The Sixteen Man of Tain 2001 - FLAT Tire 2002 - All Night Wrong 2004 - Then! Live 2005 - Against The Clock Amb en Gordon Beck The Things You See With A Heart In My Song Amb en Jack Bruce A Question Of Time Amb en Bill Bruford Feels Good To Me One Of A Kind Hell's Bell's Master Strokes Amb n'Stanley Clarke If This Bass Could Only Talk The Collection Amb els Come Together Guitar Tribute To The Beatles Per a la Cymbiosis Magazine Volume 1 #1 Volume 2 #2 Amb els Enigma Variations Enigma Variations Volume 2 Amb en Frank Gambale Truth In Shredding Amb en Pierre Moerlen's Gong Gazeuse Expresso Expresso 2 Time Is The Key Wingful Of Eyes Amb ens Gongzilla Suffer Per a Guitar on the Edge Volume 1 Volume 2 Amb els Gorky Park Stare Per a Guitar's Practicing Musicians Play That Funky Music Amb n'Stuart Hamm Radio Free Albemuth Amb n'Steve Hunt From Your Heart And Your Soul Amb en Jon St. James Trans-Atlantic Fast Impressions Amb els Anders Johansson & Jens Johanson Heavy Machinery Amb els Krokus Change Of Address Amb els Level 42 Guaranteed Amb n'Andrea Marcelli Silent Will Oneness Amb n'Alex Masi Attack Of The Neon Shark Amb n'Esther Phillips Capricorn Princess Amb en Jean-Luc Ponty Enigmatic Ocean Individual Choice Le Voyage - The Jean-Luc Ponty Anthology The Very Best Of Jean-Luc Ponty Amb els Soft Machine Bundles Triple Echo Land Of Cockayne The Untouchable Best Of The Harvest Years See For Miles Amb els Soft Works Abracadabra Amb els Soma Soma Amb els Strange Advance The Distance Between Worlds Away & Back Amb n'Steve Tavaglione Blue Tav Amb els Tempest Up and On Amb els U.K. U.K. In The Dead Of Night Radio Special 1978 Amb en Carl Verheyen No Borders Amb en Chad Wackerman Forty Reasons The View Amb en John Wetton Kings Road Amb en Tony Williams Believe It! Snake Oil/Red Alert Million Dollar Legs The Best Of Tony Williams The Collection Altres artistes Contemporary Jazz Masters CMPler 2 Jazz Fusion Volume 2 Meltdown Asia/U.K. Compilation Guitar Zone Fusion 101 Planet X K2

Referències

Categoria:Morts el 2017 Categoria:Guitarristes anglesos Categoria:Músics de rock progressiu Categoria:Persones de Bradford Categoria:Músics de rock anglesos Categoria:Nascuts el 1946 Categoria:Músics de Yorkshire Categoria:Morts al comtat de San Diego