El canvi climàtic a Andorra ha afectat el país amb un augment de les temperatures des del 1950 fins al 2010, amb una mitjana de 0,2 °C i altres problemes ambientals. El govern ha tardat en prendre mesures per aturar l'escalfament global, però ha promogut l'ús de cotxes ecològics a través del Pla Engega. Altres punts destacables són l'aparició d'un partit eco-socialista a Andorra i les polèmiques relacionades amb la gestió del forn incinerador. El 68,6% de l'aigua que s'utilitzava al país l'any 2012 es destinava a la creació d'electricitat. L'any 2005 l'aigua dita de qualitat “bona” no arribava a un 50%. S'estima que del 1950 al 2010 a Andorra la temperatura havia augmentat en mitjana de 0,2 °C i aquesta tendència havia incrementat amb més força les últimes dues dècades. A Andorra cada persona acumula aproximativament uns 384 quilos de brossa l'any.
Reciclatge Bagatge històric 333px|miniatura|Ciutat japonesa de Kyoto, lloc de negociació del protocol de protecció climàtica que duu el seu nom
Andorra va trigar a ratificar el Protocol de Kyoto i va participar en les cimeres com a estat observador (juntament amb el Vaticà, de fet els únics). L'any 2009, 12 anys després de les primeres cimeres, el Ministeri de Medi Ambient, de tall socialdemòcrata, va reaccionar-hi. El ministre Vicenç Alay va assegurar a la premsa que tenia intencions de participar en la Cimera pel Canvi Climàtic que s'havia de celebrar a l'estiu del 2009 a la capital de Dinamarca (Copenhaguen) amb el tractat ratificat. S'hi va comprometre davant el Secretari Executiu de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic. Però aquestes declaracions van acabar en un no res i el país només aplica el protocol l'any 2011 –quan ja no tenia efectes. Andorra no va ser l'únic país en mantenir un discurs de bones intencions. Per exemple, la conferència de Copenhaguen havia de servir per fer un balanç de la catastròfica aplicació del protocol de Kyoto. Els presidents dels diferents països van coincidir que calia fer alguna cosa però cap ni un va resoldre o aportar solucions i tot va quedar suspès fins a la Cimera de Lima (el COP20), per tornar-se a ajornar a la Cimera de París, la qual segueix sent paper mullat a la pràctica. http://www.jaumebartumeu.com/wp-content/uploads/2009/09/20090917mesandorra-kyoto.pdf Mentre passava la cimera a Lima (caldrà esperar fins a la COP21 perquè Andorra participi en alguna cimera del canvi climàtic), a Andorra finalitzaven les taules de discussió entorn al projecte PAACC (Procés d'Adaptació d'Andorra al Canvi Climàtic). És a dir, el govern d'Antoni Martí Petit va encetar un procés participatiu, convocant ciutadania i especialistes, amb els quals s'havia de definir objectius i accions per adaptar Andorra al canvi climàtic. Els veïns que hi van participar es van mostrar preocupats perquè el canvi climàtic afectés el turisme de neu i a la salut. Volien potenciar l'ecoturisme, la regulació d'activitats en espais naturals, la creació d'una taxa turística, a més de mesures que havien d'afectar l'aigua, l'energia, la gestió dels boscs, l'agricultura i així fins a 120 mesures.
Tal com ha fet evident l'economista català Santiago Niño Becerra, en reflexions al programa Revolució 4.0 de TV3, els governs occidentals comencen a potenciar a la dècada dels 2020 l'ecologia després de veure que s'hi pot fer negoci. En efecte, l'anomenada economia circular no deixa de ser una forma de replantejar l'obsolescència programada del capitalisme en vista d'aconseguir aturar el canvi climàtic sense desfer-se del sistema econòmic. Així doncs l'economia circular pretén continuar amb la dinàmica de l'obsolescència programada però tornar aquest mecanisme generador de diners en ecològic. De resultes, el govern andorrà mostra a la dècada del 2020 voluntat de sumar-s'hi.
Estat de la situació climàtica
Com a arreu del món Andorra també va viure el canvi de temperatures. S'estima que del 1950 al 2010 a Andorra la temperatura havia augmentat en mitjana de 0,2 °C i aquesta tendència havia incrementat amb més força les últimes dues dècades. Les dades climatològiques sobre Andorra indiquen que hi ha una disminució de la precipitació mitjana anual, és a dir, per aquest període observat, hauria plogut 40 mm menys per cada dècada. Cal dir, però, que científics i climatòlegs no acostumen a donar les dades referides a la precipitació perquè el seu càlcul es complex i mai aporta conclusions totalment fiables. Així es pot evocar, per exemple, que Andorra pateix des del període estudiat un increment de les onades de calor, nits molt més càlides i una disminució dels dies freds o glacials. Les condicions meteorològiques a Andorra són una font de riquesa perquè el país també viu del turisme d'hivern i aquest pateix per l'escalfament de les temperatures. Alhora el turisme d'hivern necessita de recursos hídrics que a causa de la indústria i al canvi climàtic també han patit de l'augment de temperatures. Els recursos hídrics anyals havien disminuït any rere any per sota de la mitjana de referència. El 68,6% de l'aigua que s'utilitzava al país l'any 2012 es destinava a la creació d'electricitat. La qualitat de l'aire era “bona”, però no excel·lent i amb un percentatge encara important l'any 2005 entre passable i dolenta. La quantificació de les emissions de CEH (gasos efecte hivernacle) al 2005 era d'uns 500.000 CO2 eq. De manera global només es recicla unes 20.000 tones a l'any davant de les 80.000 restants, fet que implica que cada persona acumulava uns 384 quilos de brossa l'any.
Pla Nacional de Residus L'any 2004Llei 25/2004 del 14 de desembre de residus el parlament d'Andorra va donar el vist-i-plau a la creació del Pla Nacional de Residus d'Andorra. Cada cinc anys es renova i s'estableixen nous objectius en funció dels assoliments. Deu anys després ja es pot concloure que ha estat una eina eficaç per a la gestió de residus i ha permès estendre a tota la població andorrana el reciclatge. Malgrat això, no ha permès superar els nivells de reciclatge que s'han establert ençà l'entrada de la dècada de 2010.
El Pla Nacional de Residus d'Andorra es va crear per tal de complir les funcions següents:
reduir la quantitat i la perillositat dels residus augmentar la reutilització i el reciclatge disposar d'infraestructures de gestió dels residus promoure campanyes d'informació evitar l'eliminació de residus promoure la prevenció entre la població
Després de vint de funcionament, es podria dir que el país ha passat de no fer res contra el canvi climàtic a fer alguna cosa pel canvi climàtic tot i que després de deu anys en funcionament, el progrés en matèria climàtica s'ha estancat.
El Pla Nacional de Residus ha permès crear una vertadera infraestructura de gestió dels residus i la implantació d'una primera planta de reciclatge. Tota la població del país ha rebut informació qualitativa i quantitativa sobre la necessitat de reciclar i com reciclar. També accedeix als mitjans necessaris per poder reciclar. Les deixalleries que es gestionen internament són reciclades a prop del 50%. El govern andorrà ha aconseguit limitar l'eliminació dels residus a prop del 9%.
A banda, es fa necessari parlar de la problemàtica del forn incinerador que es troba fins i tot en l'origen del Pla Nacional de Residus. Un forn incinerador és un gran forn on s'hi fa cremar les deixalleries que genera la població. Cada país en té diversos. Per la dimensió, Andorra només en tenia un, situat a la Comella (Andorra la Vella). Va haver de ser tancat i reconstruït arran d'informes realitzats a la dècada dels 1990 on s'hi apuntava deficiències que posaven en perill la salut; confirmats per casos de ciutadans intoxicats. Marc Forné resol implantar aleshores un Pla de Sanejament de les Aigües, un Pla de Col·lectors i Depuradores, un Pla Nacional de Gestió dels Residus i un Pla d'Estalvi Energètic.
El tancament del forn va obligar Andorra a pactar amb Espanya, Catalunya i França acords amb els quals la brossa del país es traslladaria als forns incineradors dels voltants fins que no s'acabés de construir el nou forn. La construcció va estar envoltada de polèmica perquè el govern liberal volia construir un forn amb una capacitat superior a l'anterior, mentre que el partit ecologista Verds d'Andorra i associacions ecologistes andorranes preferien un forn més petit i construir paral·lelament fàbriques de reciclatge. També els socialdemòcrates consideraven que aquest projecte era massa polititzat. Greenpeace Andorra va voler aturar-ne la reconstrucció. Un jove andorrà, Delfí Roca, n'era membre i, de la implicació de la població del país, sortiren grups de pressió com el Moviment Sense Fum.
Sense Fum va arribar a denunciar l'especulació urbanística del govern Forné. La crisi econòmica del 2008 no va millorar la situació del forn. L'activitat de la població havia baixat (pèrdua de població i de visitants), el que va fer que el forn no cremés suficientment deixalleries de manera que s'ha denunciat el govern andorrà de cremar artificialment per tal que la planta no es podreixi.
Consciència col·lectiva miniatura|Logotip del partit Verds d'Andorra.
La inacció dels governs andorrans davant els protocols de Kyoto es compensen per l'actitud de la població mateixa. Mostra d'això les propostes reiterades lligades a les alteracions climàtiques per part del Consell General dels Joves, així com la formació del partit dels Verds d'Andorra.
El partit Verds d'Andorra va néixer a la dècada dels 2000 en una resposta a dues realitats del país. La primera era l'ecològica: el cas del forn incinerador i la inacció al protocol de Kyoto. La segona realitat era la del malestar al país per la manca d'integració de la immigració i de l'existència d'un marc legislatiu sobre drets laborals defallent. La vessant social va acabar emportant-se l'ecologista amb la crisi econòmica del 2008. Els Verds mai van aconseguir seure al parlament a la dècada dels 2000 i 2010, tot i la seva insistència. Es queixaven que el nombre de seients era massa poc representatiu—28 escons des que Andorra posseeix parlament propi. Les campanyes electorals dels Verds andorrans tenien línies molt austeres, poc preparades i poc professionals. Potser per aquest motiu mai van arribar a ocupar institucions, ni tan sols comunals. Contràriament, els Verds europeus sí que van aconseguir un cert èxit al parlament europeu.
Els reculls de pemresa que s'han elaborat al país fan remarcar que el país va rebre l'activitat de l'associació Greenpeace i d'altres associacions, com ara ATTAC que denunciava l'existència d'oasis fiscals. En paral·lel, però, s'ha de fer evident que bona part de la presa de consciència entre el jovent també es va aconseguir amb la implantació de les escoles verdes per part del govern andorrà. Unes escoles que arriben a abastar fins al 80% del jovent escolaritzat a tot el país. Una iniciativa que cal posar en la línia de la creació d'Andorra Sostenible, prevista al Pla Nacional de Residus. Es tracta d'un centre de promoció i conscienciació pública sobre el canvi climàtic o alteracions climàtiques.
Energia i reciclatge Matèria prima 333px|miniatura|Antic edifici de FHASA, avui transformat en el Museu de l'Electricitat.
Existeixen cinc fonts que permeten proveir en energia de forma renovable:
Hidràulica Solar Biomassa Geotèrmica Eòlica