Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre. Travessada pel riu Ebre, constituïx un important centre agrícola, comercial i industrial. Lo municipi està format per la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Campredó, Bítem (estes tres constituïdes en entitats municipals descentralitzades), els Reguers i Vinallop.
Tortosa és seu del bisbat de Tortosa i cap de partit judicial (fins al 1923 fou districte electoral, juntament amb Roquetes i Gandesa, i escollia 1 diputat a Corts des del 1846) i en l'actualitat hi tenen la seua seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se aquestes com un àmbit territorial. És una ciutat rica en monuments històrics que testimonien de la seua importància per a les diferents civilitzacions que l'han cobejada i en especial per a la Corona d'Aragó. 2.049,30 hectàrees del terme municipal formen part del parc natural dels Ports, de les quals 73,01 pertanyen a la RNP de les Fagedes dels Ports.
Los principals nuclis són Bítem, Campredó, Jesús, els Reguers i Vinallop, però també n'hi ha d'altres com la Font de Quinto, Santa Rosa de Lima i la Raval del Pom. Tortosa és en l'actualitat el quart municipi més extens de Catalunya, tot i que el seu terme municipal havia superat los 500 quilòmetres quadrats al (l'any 1850 se'n segrega la localitat de Roquetes; el 1977 Deltebre, el 1978 Sant Jaume d'Enveja i Camarles i el 1983 l'Aldea).
Geografia Llista de topònims de Tortosa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història La ciutat d'Ibera, capital del territori ibèric dels ilercavons, podria haver estat emplaçada al terme municipal de Tortosa. És molt probable que l'assentament principal estigués al turó que actualment ocupa lo Castell de la Suda. Fou Dertosa en època romana, i Turtuixa en època musulmana. L'any 945, per ordre d'Abd-ar-Rahman III es va construir una drassana tocant l'Ebre, emmurallada i amb disset torres, i el 1035 es va convertir en la capital d'un regne de taifa (el 2005 es van redescobrir los antics banys àrabs al barri de Sant Jaume).
Ramon Berenguer IV la va conquerir al governador almoràvit Al-Mudhàffar l'any 1148 i la va incorporar a la Corona d'Aragó. Durant lo Renaixement, Tortosa torna a viure una etapa de creixement econòmic que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472). Durant lo renaixement la ciutat se defensava amb los trasts de Tortosa i posteriorment amb la coronela de Tortosa.
Abans de la guerra dels Segadors, l'escut de la ciutat de Tortosa estava format únicament per una Torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets, en plata. Durant la guerra dels Segadors la ciutat se va mostrar fidel a Catalunya. Lo 22 de juliol de l'any 1640, s'afusellaven los patriotes tortosins que secundaren lo crit de rebel·lió que es llançava des de Barcelona pel juny del mateix any i que foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents. Després de la guerra dels Segadors, Felip IV va afegir a l'escut de Tortosa la doble titulació de “Fidelísima et exemplaris cívitas Dertusae” i a més va coronar la torre i li va afegir unes palmes. Així començaven los intents de la monarquia d'ocultar la història real de la ciutat durant la guerra dels Segadors. Francesc Mestre i Noé, tortosí il·lustre, va defensar tota la seua vida lo veritable escut de la ciutat de Tortosa, defensa que li va valdre l'acusació de Lesa pàtria i lo tancament del seu setmanari La Veu de Tortosa. Finalment, al 1934, durant la Segona República, s'accepta i es formalitza per l'ajuntament lo veritable escut sense los títols imposats ni les palmes i la corona.
Durant la guerra de Successió Espanyola, Josep de Nebot i Font prengué Tortosa al setembre de 1705, i la ciutat va donar l'obediència a Carles III. Al juny de 1708, l'any següent de la batalla d'Almansa i l'ocupació de Lleida, les tropes victorioses de l'exèrcit borbònic posaren setge a Tortosa amb vint-i-vuit mil efectius, comandats pel duc d'Orleans. Lo comte Lescheraine dirigia la defensa, formada per uns cinc mil combatents, un miler dels quals de la milícia gremial urbana, la Coronela. Després de diverses setmanes d'atacs incessants al sector de Remolins, lo 10 de juliol de 1708 la plaça va capitular i jurà obediència a Felip V. En lo moment en què la guarnició aliada va abandonar la ciutat, los civils que s'havien significat en la defensa van ser durament represaliats per les forces borbòniques. CCBYSA
Durant la guerra del Francès, los francesos l'ocuparen el gener de 1811, fet que quedà gravat a l'Arc de Triomf de París conjuntament amb altres ciutats conquerides, i fou alliberada al maig de 1814. Durant lo Tortosa es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. Lo ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del es truncà a causa de la guerra civil espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos franquistes. La reconstrucció fou llarga i difícil.
Demografia
Clima
Llocs d'interès
Castells i fortificacions
La Suda de Tortosa és una impressionant fortalesa, elevada 59 metres sobre el nivell de la mar que domina la ciutat i lo riu Ebre constituint un excepcional mirador. Avui dia forma part de la xarxa de Paradores Nacionales empresa pública propietat de l'estat espanyol.
A banda de la Suda hi ha los següents enclavaments: Fortí de Tenasses, . Situat al nord de la ciutat i sense connexió amb lo seu traçat fortificat. Va ser de propietat privada fins a l'octubre de l'any 2014, quan va passar a formar part del patrimoni públic municipal. Fortificacions del Sitjar, . Protegeixen l'elevació on s'ubicaven los quarters de Sant Francesc, espai que ocupa l'Hospital Verge de la Cinta en l'actualitat. Aquí s'hi troben tres fortins amb una gran fossada. Lo baluard del Carme i lo fort de la Victòria connecten amb lo fortí extern del Bonet, que exhibeix en lo parament exterior un gran escut heràldic d'una gran personalitat no identificada. Fortins d'Orleans, . Enfront de les fortificacions del Sitjar reben lo nom del duc d'Orleans que després d'un setge d'un mes prengué la ciutat, al juliol de 1708, per a Felip V (vegeu també Setge de Tortosa de 1708). Trams de muralla. Destaca la muralla de Remolins, accessible des de les avançades del castell de Sant Joan, culmina actualment en la torre del Célio. L'altra gran muralla és la del barri del Rastre () accessible des del Sitjar. Torres. N'existeixen diverses al terme municipal. Dues d'elles, la dels Corder i la del Prior, reben al visitant que accedeix a la ciutat des del nord per l'Eix de l'Ebre (C-12). Una tercera és la torre de Campredó o de Font de Quinto, al sud, que complementa l'espectacular torre de la Carrova (Amposta). A l'est de camí als parcs eòlics i a l'ermita del Coll de l'Alba es localitzen Torre Gassia i més enllà la torre de Fullola.
Catedral de Santa Maria miniatura|Catedral de Tortosa La Catedral de Tortosa o de Santa Maria construcció iniciada l'any 1347 i fou consagrada l'any 1597. És un bon exponent del gòtic tardà a Catalunya.
A l'altar major es pot observar lo retaule de Santa Maria de l'Estrella (), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge. És una obra excepcional realitzada per a la catedral romànica, que s'ha atribuït a l'argenter, arquitecte i escultor Pere Moragues, mestre major de la catedral a la dècada de 1380. De totes les seues capelles destaca la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, lo millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on se troba lo sepulcre d'alabastre de Joan de Girona (c. 1500), lo més espectacular de la catedral. Dels antics retaules medievals de la catedral destaca lo que Pere Serra pintà per a la Seu tortosina; conegut com a retaule de la Mare de Déu de la Cadernera la seua taula central i la predela formen part de la col·lecció de pintura del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. La catedral conserva lo retaule de la Transfiguració (s. XV), obra atribuïda a l'escola de Jaume Huguet i exposada a la col·lecció museística oberta al desembre de 2007.
El claustre de la catedral presenta una forma trapezoïdal i acull una valuosa representació epigràfica als seus murs a més a més de 6 curiosos rellotges de sol. S'hi accedeix des de l'exterior, pel portal d'estil barroc anomenat Portal de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'hi articula l'antiga canònica. Se conserva lo refectori (menjador), l'Aula Major, lo dormitori canonical i l'Aula Minor (on s'ubica l'Arxiu capitular) així com altres dependències menors. Sota lo claustre es conserva un gran refugi antiaeri construït l'any 1937.
L'Església Catedral ostenta lo títol de basílica. El juny de 1931 fou declarada Monument Historicoartístic d'interès nacional juntament amb lo palau episcopal.
Palau Episcopal miniatura|Pati gòtic del Palau Episcopal de Tortosa Es troba enfront de la catedral. L'edifici fou construït al tot i que ha sofert alteracions al llarg del temps com l'ampliació realitzada al (amb un edifici adjacent) i al . Lo seu promotor principal fou lo bisbe Berenguer Prats (1316-1340). Antigament lo palau limitava amb lo mateix riu Ebre però des de la construcció dels murs de contenció de l'Ebre i de la carretera durant lo franquisme ja no és així. Malgrat los canvis i malgrat la necessitat de més actuacions de restauració continua sent lo palau episcopal més bell de Catalunya. Lo 1931 va ser declarat Monument Historicoartístic d'interès nacional.
El pati constitueix lo nucli principal de la construcció des del qual, una àmplia escala voladissa permet l'accés al primer pis on se conserven dues galeries, formades per arcs ogivals sobre esveltes columnes de fust cuadrilobulat i capitells amb decoració vegetal. En este mateix primer pis s'hi localitza la capella del Palau, l'element més destacable del conjunt, a la que s'accedeix a través d'una espaiosa sala gòtica. La façana interior de la capella presenta un imponent conjunt escultòric amb restes de la policromia original. L'interior de la capella lo complementa una magnífica volta de mitja estrella que s'aixeca sobre petites voltes raconeres. Los paral·lels més clars tant de l'arquitectura com de l'escultura del palau se troben al nord de França i, a casa nostra, al voltant dels mestres septentrionals que treballaven per al rei Jaume II. Darrerament s'ha destacat la presència de dos mestres d'esta procedència, a Tortosa i a Morella, a la segona dècada del tres-cents: Pere de Bonull i Tomàs de Sant Quintí.J. Vidal i M. Fumanal, "L'arquitectura a l'edat mitjana", Art i la cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, URV, Tarragona, 2010, p. 13-23; M. Fumanal i J. Vidal, "L'escultura medieval", Art i la cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, URV, Tarragona, 2010, p. 61-72
Al palau s'hi troba l'Arxiu Històric Diocesà.
Reials Col·legis miniatura|Església de Sant Doménec (Reials Col·legis). És lo nom que reben lo conjunt de 3 edificacions de l'orde dels dominics situades al carrer de Sant Domènec:<ref>vegeu una síntesi sobre la història constructiva d'este complex arquitectònic a J. Yeguas i J. Vidal, "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis", Art i cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, URV, Tarragona, 2010, p. 186-190</ref> Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties. És l'edifici renaixentista més reeixit del Principat de Catalunya i compta amb un pati interior amb un espectacular fris.Cedit per l'Església a la Generalitat de Catalunya per a albergar l'arxiu històric comarcal des del 1997. Lo 1974 va ser declarat Monument Nacional.