miniatura|L´obra d'Albohali De Iudiciis Natiuitatum va ser traduïda al llatí per Plató de Tivoli el 1136, i novament per Johannes Hispalensis el 1153.Houtsma, p.875 Aquí teniu l'edició de Nuremberg de la traducció de Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment. La seva cerca els va portar a zones del sud d'Europa, particularment al centre de la Península Ibèrica: Toledo, i a Sicília, que recentment havien passat a domini cristià després de la seva reconquesta a finals del . Aquestes zones havien estat sota un domini musulmà durant molt de temps i encara tenien poblacions importants de parla àrab que permetien donar suport a la seva cerca. La combinació de coneixements acumulats per part del món musulmà, un nombre substancial d'erudits de parla àrab i els nous governants cristians van fer que aquestes zones fossis intel·lectualment atractives i accessibles política i culturalment, per als estudiosos llatins.see George Sarton: A Guide to the History of Science Una història típica és la de Gerard de Cremona (c. 1114–87), que es diu que va fer el seu camí a Toledo, després de la reconquesta dels cristians el 1085, perquèC. Burnett, "Arabic-Latin Translation Program in Toledo", p. 255.
Mentre els musulmans estaven ocupats de traduir i afegir les seves pròpies idees a les filosofies gregues. A l'Oest llatí s'havia confratetnitzat amb les idees paganes. Sant Jeroni, per exemple, era hostil a Aristòtil, i Sant Agustí tenia poc interès a explorar la filosofia, només aplicant la lògica a la teologia.Laughlin 128-129 Durant segles, les diferents idees gregues a l'oest d'Europa, eren conegudes però inexistents. Només uns quants monestirs tenien obres gregues, i encara menys alguns copiaren aquestes obres.Laughlin 139, but obviusly a 'Europe' that lies west of the Balkans
Hi va haver un breu període de renaixement, quan el monjo anglosaxó Alcui i altres van reintroduir algunes idees gregues durant el Renaixement carolingi.Laughlin 141 No obstant això, després de la mort de Carlemany, la vida intel·lectual va tornar a caure.Laughlin 143-46 Excepte per alguns pensadors que promouen Boeci, com Gerbert d'Aurillac, amb el pensament filosòfic que es va desenvolupar poc a Europa durant uns dos segles. Al , però, el pensament escolàstic començava a desenvolupar-se, donant lloc a l'auge de les universitats a tot Europa.Laughlin 147-48 Aquestes universitats van reunir el poc pensament grec que s'havia conservat al llarg dels segles, incloent-hi els comentaris de Boeci sobre Aristòtil. També van servir de llocs de discussió sobre noves idees que provenien de les traduccions de l'àrab a tot Europa.
Al , la por europea de l'islam com a amenaça militar s'havia reduït força. Toledo, havia caigut de mans àrabs el 1085, Sicília el 1091 i Jerusalem el 1099.Watt 59-60Lindberg 58-59 Aquests territoris de confluències lingüístiques van ser un terreny fèrtil per als traductors. Els espais esmentats, havien estat conquerits pels pobles de parla àrab, grega i llatina al llarg dels segles i incorporaven habilitats lingüístiques de totes aquestes cultures. La petita i poc popular població dels regnes croats va contribuir molt poc als esforços de traducció, fins que la Quarta Croada va prendre la major part de l'Imperi Romà d'Orient. Sicília, encara en bona part de parla grega, era més productiva: havia vist el domini dels romans d'Orient, àrabs i italians, i molts parlaven grec, àrab i llatí. Els sicilians, tanmateix, van ser menys influïts pels àrabs i, en canvi, es van apuntar més per les seves traduccions directament del grec al llatí. D'altra banda, Espanya va ser un lloc idoni per a la traducció de l'àrab al llatí a causa de la rica combinació de les cultures llatina i àrab que vivien colze a colze.
A diferència de l'interès per la literatura i la història de l'antiguitat clàssica durant el Renaixement, els traductors del van buscar nous textos científics, filosòfics i, en menor mesura, religiosos. Aquesta preocupació es va reflectir en un interès renovat per les traduccions dels Pares de l'Església grega al llatí, una preocupació per traduir els ensenyaments jueus de l'hebreu, i un interès en l'Alcorà i altres textos religiosos islàmics.M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 426–33 A més, també es va traduir al llati alguns textos de la literatura àrab.
Traductors a Itàlia Just abans de l'esclat de les traduccions al , Constantí l'Africà, un cristià de Cartago que va estudiar medicina a Egipte i que finalment es va convertir en monjo al monestir de Monte Cassino a Itàlia, va traduir obres mèdiques de l'àrab. Entre les nombroses traduccions de Constantí es trobava la enciclopèdia mèdica d'Ali ibn Abbas al-Majusi El llibre complet de l'art mèdic (conegut com a Liber pantegni);Jerome B. Bieber. Medieval Translation Table 2: Arabic Sources , Santa Fe Community College. l'antiga medicina d'Hipòcrates i Galen segons la adaptació dels metges àrabs;M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 422–6 i la Isagoge ad Tegni Galeni in Régis Morelon and Roshdi Rashed (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, vol. 3, p. 963-984, Routledge, de Hunayn ibn Ishaq (Johannitius) i el seu nebot Hubaysh ibn al-Hasan.D. Campbell, Arabian Medicine and Its Influence on the Middle Ages, p. 4-5. Altres obres mèdiques que es van traduir comprenen el Liber febribus d'Isaac israelià ben Solomon, el Liber de dietis universalibus et particularibus i el Liber d'urinis. També obres sobre psicologia islàmica d'Ishaq ibn Imran al-Maqala fi al-Malikhukiya com la seva De melancolia; i per erudit Ibn Al-Jazzar, que va escriure De Gradibus, Viaticum, Liber de stomacho, De elephantiasi, De coitu i De l'oblivione.
Sicília, que havia estat part de l'Imperi Romà d'Orient fins al 878, va estar sota control musulmà des del 878–1060, i va passar al control normand entre el 1060 i el 1090. Com a conseqüència, l'administració normanda al Regne de Sicília va mantenir una burocràcia trilingüe, cosa que el va convertir en un lloc ideal per a les traduccions. Sicília també va mantenir relacions amb l'orient grec, cosa que va permetre l'intercanvi d'idees i manuscrits.C. H. Haskins, Studies in Mediaeval Science, pp 155–7 miniatura|Ibn Butlan, Tacuinum sanitatis, Renània, segona meitat del . Una còpia de Almagest de Ptolemeu fou retornada a Sicília per Henricus Aristippus, com a regal de l'emperador al rei Guillem I. El propi Aristippus va traduir l'obra de Plató Menó (diàleg) i Fedó a el llatí, però va deixar que un estudiant anònim de Salern viatgés a Sicília i traduís l' Almagest, així com diverses obres de Euclides, del grec al llatí.M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 433–4 Tot i que els sicilians generalment traduïen directament del grec, quan els textos grecs no estaven disponibles, es traduirien de l'àrab. L'almirall Eugeni de Sicília va traduir lÒptica de Ptolemeu al llatí, aprofitant el seu coneixement dels tres idiomes a l'obra.M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 435 Les traduccions de l'Accursius de Pistoia van incloure les obres de Galè i Hunayn ibn Ishaq.D. Campbell, Arabian Medicine and Its Influence on the Middle Ages, p. 3. Gerard de Sabloneta va traduir el Cànon de la medicina d'Avicenna, i Almansor d'Al-Razi. Fibonacci va presentar el primer compte europeu complet del sistema de numeració hindú-àrab de fonts àrabigues en el seu Liber Abaci (1202).Jerome B. Bieber. Medieval Translation Table 2: Arabic Sources , Santa Fe Community College. L' Aphorismi de Joan Mesué (el Vell) va ser traduït per un traductor anònim a la Itàlia de finals del o principis del . in Régis Morelon and Roshdi Rashed (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, vol. 3, p. 963-984, Routledge,
Jaume de Venècia, que probablement va passar alguns anys a Constantinoble, va traduir les Anàlisis posteriors d'Aristòtil del grec al llatí a mitjan ,L.D. Reynolds and Nigel G. Wilson, Scribes and Scholars, Oxford, 1974, p. 106. Amb aquesta traducció es completava el corpus lògic aristotèlic, i l' Organon, es feia disponible al llatí per primera vegada.
A la Pàdua del , Bonacosa va traduir l'obra mèdica d'Averroes Kitab al-Kulliyyat com a Colliget, in Régis Morelon and Roshdi Rashed (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, vol. 3, p. 963-984, Routledge, i Joan de Capua va traduir el Kitab al-Taysir d'Ibn Zuhr (Avenzoar) com a Theisir. A la Sicília del , Faraj ben Salem va traduir Al-Hawi de Rhazes com a Continens i a Tacuinum sanitat d' Ibn Butlan. També a la Itàlia del ; Simó de Gènova i Abraham Tortuensis van traduir Al-Tasrif d'Abulcasis com a Liber servitoris, Congregatio sive liber de oculis d'Alcoati i el Liber de simplicibus medicinis per un pseudo-Serapion in Régis Morelon and Roshdi Rashed (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, vol. 3, p. 963-984, Routledge,
Traductors a la frontera dels regnes ibèrics Ja a finals del , els erudits europeus van viatjar a la Península Ibèrica per investigar. Entre els més destacats va ser Gerbert d'Aurillac (després papa Silvester II) que va estudiar matemàtiques a la regió de la Marca Hispànica al voltant de Barcelona. Les traduccions, però, no van començar a Espanya fins després del 1085 quan Toledo va ser reconquerida pels cristians.C. H. Haskins, Studies in Mediaeval Science, p. 8–10 Els primers traductors a Espanya es van centrar molt en treballs científics, especialment matemàtiques i astronomia, amb una segona àrea d'interès incloent l'Alcorà i altres textos islàmics.M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 429–30, 451–2 Les col·leccions espanyoles incloïen moltes obres acadèmiques escrites en àrab, de manera que els traductors treballaven gairebé exclusivament de l'àrab, més que en els textos grecs, sovint en cooperació amb un població local de parla àrab.C. H. Haskins, Renaissance of the Twelfth Century, p. 288
Un dels projectes més importants de traducció va ser patrocinat per Pere el Venerable, l'abat de Cluny. El 1142 va fer una crida a Robert de Ketton i a Herman de Caríntia, Pere de Poitiers, i a un musulmà conegut només com a "Mahoma" per produir la primera traducció llatina de l'Alcorà (el Lex Mahumet pseudoprophete).M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 429
Es van produir traduccions a tota la Península Ibèrica i Provença. Plató de Tívoli va treballar a Catalunya, Herman de Caríntia al nord d'Espanya i a través dels Pirineus al Llenguadoc, Hugh de Santalla a Aragó, Robert de Ketton a Navarra i Robert de Chester a Segòvia.M.-T. d'Alverny, "Translations and Translators," p. 444–8 El centre més important de traducció va ser la gran biblioteca catedralícia de Toledo.
Les traduccions de Plató de Tivoli al llatí inclouen l'obra astronòmica i trigonomètrica d'al-Battani, De motu stellarum, Abraham bar Hiyya, Liber embadorum, Theodosius of Bithynia, Spherica i la Mesura d'un cercle d'Arquimedes. Les traduccions del llatí de Robert de Chester incloïen l'''algebra d'al-Khwarizmi i les taules astronòmiques, que també contenen taules trigonomètriques.V. J. Katz, A History of Mathematics: An Introduction, p. 291. Entre les traduccions d 'Abraham de Tortosa destaquen De Simplicibus, Ibn Sarabi (Serapion el Jove) i Abulcasis, Al-Tasrif, com a Liber Servitoris.D. Campbell, Arabian Medicine and Its Influence on the Middle Ages, p. 3. El 1126, el Gran Sindhind de Muhammad al-Fazari, traduïa el Surya Siddhanta i Brahmasphutasiddhanta, basat en obres en sànscrit al llatí, de Brahmagupta.G. G. Joseph, The Crest of the Peacock, p. 306.
A més de la literatura filosòfica i científica, l'escriptor jueu Petrus Alphonsi va traduir al llatí una col·lecció de 33 contes de la literatura àrab. Alguns dels contes que va inspirar eren de Les mil i una nits i Panchatantra, com el cicle de contes de " Les aventures de Sindbad ".