El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. Va ser el primer conclave després del Cisma d'Occident.

Participants El papa Martí V va morir el 20 de febrer de 1431. Al moment de la seva mort hi havia vint membres del Col·legi Cardenalici, però només divuit es consideraven electors vàlids. Catorze d'ells van participar en el conclave. La llista dels participants s'ha estructurat d'acord amb les subscripcions a la capitulació del Conclave, publicades als Annales Ecclesiastici.Annales Ecclesiastici, vol. 28, p. 90

Elector Nacionalitat Títol Elevat Elevador NotesGiordano OrsiniEstats PontificisBisbe d'Albano12 juny 1405Papa Innocenci VIIDegà del Col·legi Cardenalici; Penitenciari majorAntonio Correr, O.C.R.S.A.República de VenèciaBisbe de Porto i Santa Rufina9 maig 1408Papa Gregori XII (Cardenal-nebot)Arxipreste de la Basílica VaticanaAntonio PancieraRepública de VenèciaSacerdot de S. Susanna6 juny 1411Antipapa Joan XXIIIProtoprevere del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de FrascatiGabriel Condulmer, O.C.R.S.A. (elegit papa Eugeni IV)República de VenèciaSacerdot de S. Clemente9 maig 1408Papa Gregori XII (Cardenal-nebot)Branda de CastiglioneDucat de MilàSacerdot de S. Clemente6 juny 1411Antipapa Joan XXIIIJean de La RochetailléeRegne de FrançaSacerdot de S. Lorenzo in Lucina24 maig 1426Martí VAdministrador of Rouen i Besançon; Arxipreste de la Basílica de Santa Maria MajorAntonio CasiniRepública de SienaSacerdot de S. Marcello24 maig 1426Martí VAdministrador de GrossetoAlfonso Carillo de AlbornozCorona de Castella i LleóDiaca de S. Eustachio22 setembre 1408Antipapa Benet XIIIProtodiaca del Col·legi Cardenalici, Arxipreste de la Basílica del Laterà; Administrador d'Osma i SigüenzaLucido ContiEstats PontificisDiaca de S. Maria in Cosmedin6 juny 1411Antipapa Joan XXIIICardenal-protector de l'Orde Teutònic; Camarlenc del Col·legi CardenaliciArdicino della PortaDucat de MilàDiaca de SS. Cosma e Damiano24 maig 1426Martí VProspero ColonnaEstats PontificisDiaca de S. Giorgio in Velabro24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430Martí V (Cardenal-nebot)Giuliano CesariniEstats PontificisDiaca de S. Angelo in Pescheria24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430Martí VLegat papal a AlemanyaNiccolo Albergati, O.Carth.Signoria de BolonyaSacerdot de S. Croce in Gerusalemme24 maig 1426Martí VAdministrador de Bolonya; legat papal a França

El Concili de Constança va confirmar els cardenals creats per les tres obediències durant el cisma. Set participants foren nomenats cardenals per Martí V, tres pel pisà Antipapa Joan XXIII, dos pel romà Papa Gregori XII, un pel romà Papa Innocenci VII i un per l'Antipapa Benet XIII d'Avinyó.

Absents Cinc electors no van participar en el conclave:

Elector NacionalitatTítol Elevat Elevador NotesPierre de Foix, O.F.M.Regne de FrançaCardenal-Prevere de S. Stefano al Monte Celiosetembre 1414Antipapa Joan XXIIILegat a Avinyó; administrador de ComengeLouis Aleman, O.C.R.S.J.Regne de FrançaSacerdit de S. Cecilia24 maig 1426Martí VAdministrador d'ArlesHenry BeaufortRegne d'AnglaterraSacerdot de S. Eusebio24 maig 1426Martí VAdministrador de Winchester; legat a AnglaterraJuan de CervantesCorona de Castella i LleóSacerdot de S. Pietro in Vincoli24 maig 1426Martí VAdministrador of TuiHugues Lancelot de LusignanRegne de XipreDiaca de S. Adriano24 maig 1426Martí VAdministrador de Nicòsia

Tots els electors absents foren creats per Martí V, excepte Pierre de Foix, que fou elevat pel pisà Antipapa Joan XXIII.

No electors El papa Martí V va iniciar el costum de crear cardenals sense publicar els seus noms, com si fossin in pectore. Al moment de la seva mort els noms de dos dels seus nomenats no s'havien publicat i, per tant, no estaven registrats entre els membres del Col·legi Cardenalici. Hi havia Joan Casanova, administrador d'Elna, i Guillaume Ragenel de Montfort, bisbe de Saint-Malo, i tots dos foren creats cardenals més tard per Eugeni IV. No obstant això, també es van crear dos cardenals inicialment in pectore però després de la publicació no se'ls permeté participar en aquest conclave, perquè no s'havien realitzat els ritus corresponents a la mort de Martí V:

Elector NacionalitatTítol Elevat Elevador NotesDomènec Ram i Lanaja, O.C.R.S.A.Corona d'AragóSacerdot de SS. Giovanni e Paolo24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430, però sense acabar el ritu d'investiduraMartí VAdministrador de LleidaDomenico CapranicaEstats PontificisDiaca de S. Maria in Via Lata24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430, però sense acabar el ritu d'investiduraMartí VAdministrador de Fermo; Governador de Perusa i del Ducat de SpoletoGuillaume Ragutel de MontfortRegne de Françacardenal prevereMartí VBisbe de Saint-MaloJoan de Casanova, O.P.Corona d'Aragócardenal prevereMartí VAdministrador d'Elna

Elecció del papa Eugeni IV La missa de l'Esperit Sant es va cantar el dijous 1 de març de 1431 pel cardenal Giordano Orsini, bisbe d'Albano. El 3 de març tots els cardenals presents a Roma van entrar al conclave a Santa Maria sopra Minerva. El 2 de març els electors es van preparar i van subscriure la capitulació del conclave.A. Theiner (ed.), Caesaris S.R.E. Cardinalis Baronii Annales Ecclesiastici Tom 28 (Bar-le-Duc 1874), any 1431, n. 7, p. 84. Els termes de la Capitulació, que contenia almenys vuit causes, indicava que la meitat dels ingressos del papa s'havien de compartir amb el Col·legi Cardenalici, i que si no hi ha problemes importants, els assumptes es poden resoldre sense el col·legi cardenalici.History of Rome in the Middle Ages Volume VII. 1, p. 26.

El primer escrutini es va celebrar l'endemà, 3 de març, i va acabar amb una unànime elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. L'11 de març va ser solemnement coronat a l'escala de la Basílica Vaticana pel cardenal Alfonso Carillo de S. Eustachio, el cardenal Protodiaca.

Referències

Bibliografia F. Petruccelli della Gattina, Histoire diplomatique des conclaves Volum I (París: 1864), 236-252. William Cornwallis Cartwright, On the Constitution of Papal Conclaves (Edimburg 1878) 125-129. Ferdinand Gregorovius, The History of Rome in the Middle Ages Volum 7 part 1 [Llibre XIII, Capítol 1] (Londres 1900) 22-26. Ludwig Pastor, History of the Popes (tr. R.F. Kerr) Volum I (St. Louis 1906). Peter Partner, The Papal State under Martin V (London 1958).

Categoria:Conclaves del segle XV