Javier Fernández López (Madrid, 15 d'abril de 1991) és un patinador espanyol retirat. Va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de 2018, és dues vegades campió del món (2015, 2016), dues vegades medallista del món de bronze, tres vegades campió de la Copa Rostelecom (2014–2016), dues vegades campió del Grand Prix de França (2016, 2017) i vuit vegades campió espanyol (2010, 2012–2018). A part de la seva medalla de bronze als Olímpics de 2018, Fernández va quedar en 14na posició als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 i 4t als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014.
Amb la seva medalla de bronze als Olímpics de 2018, Fernández és el primer patinador artístic espanyol en aconseguir una medalla als Olímpics, a un campionat de la ISU o en una competició del Grand Prix. Fernández és el segon home en sobrepassar els 100 punts en el programa curt, els 200 punts en el programa lliure i els 300 punts de puntuació total.
En reconeixement, el 19 d'abril de 2016, Fernández va ser distingit amb la Reial Orde del Mèrit Esportiu.
Vida personal Javier Fernández López va néixer a Madrid el 15 d'abril de 1991. Té una germana gran. La seva mare és l'Enriqueta, qui era cartera, i el seu pare, l'Antonio, era mecànic de l'exèrcit. El seu pare va dir que "Entre els dos germans, estàvem gastant 450 € al mes, quan el meu salari era de menys de 1500 €". Quan Fernández va traslladar-se als Estats Units per entrenar, el seu pare va agafar una altra feina per poder pagar l'estada del seu fill. La seva germana va competir en les categories d'individual femení i en dansa sobre gel.
Fernández va traslladar-se a Hackensack, Nova Jersey, als Estats Units l'any 2008 i, al cap de 3 anys, el 2011, va tornar-se a traslladar, aquesta vegada però, a Toronto, Ontario, Canadà.
Carrera Inicis Fernández va començar a patinar als sis anys, després que la seva germana comencés també a fer classes. Durant els primers anys, Fernández també jugava a futbol, tennis i hoquei sobre gel, però als vuit anys va deixar els altres esports per centrar-se en el patinatge. Al cap d'un any de patinar a una pista de gel petita al Barri de San Martín, va anar a patinar a una altra pista a Majadahonda. Una de les seves primeres entrenadores va ser Carolina Fernández, qui va dir que Fernández tenia una talent natural però que, en un principi, li faltava disciplina.
Fernández va aconseguir el seu primer triple salt quan tenia 12 anys. Va haver de deixar Mahadahonda quan la seva germana va decidir canviar de club i patinar a Jaca, club que li oferia pagar-li els costs. Al cap de sis mesos, el jove Fernández va deixar la secundària i va traslladar-se a Jaca.
Fernández va començar a competir a les competicions a nivell sènior la temporada 2006–2007, però no va aconseguir classificar-se pel Campionat d'Europa ni del Món en la seva temporada de debut. Després de dos anys entrenant a Jaca, on va ser posat a prova i desanimat per la seva falta de millora, va tornar a Madrid i va considerar canviar al hoquei.
Temporada 2008–09 El 2008, Fernández va participar en un campus d'estiu a Andorra, en el qual, l'entrenador rus Nikolai Morozov també hi participava. Morozov va oferir a Fernández que es traslladés als Estats Units i entrenés sota les seves ordres, oferta a la que Fernández va accedir ràpidament. Fernández va traslladar-se a Hackensack, Nova Jersey a final d'estiu de 2008. Tot i que compartia pis amb un entrenador espanyol i Morozov no li cobrava els entrenaments, les seves despeses als Estats Units eren d'entre 2000 i 3000 € mensuals i no rebia cap ajuda d'Espanya.
Fernandez va tenir els seus primers èxits durant la temporada 2008–09, quan va acabar 11è als Campionats Europeus de 2009 i va aconseguir una 19na posició al Campionat del Món de 2009, aconseguint així, una plaça pels Jocs Olímpics. Aquesta va ser la primera vegada que un patinador sobre gel espanyol es classificava per uns Olímpics des de 1956.
Abreviacions de la ISU:Salts T Toe Loop S Salchow Lo Loop F Flip Lz Lutz A Axel
Temporada 2009–10: Debut al Grand Prix i als Olímpics Fernández va estrenar-se al Grand Prix sènior durant la temporada 2009–10; la seva primera competició va ser el Trofeu Eric Bompard de 2009, competició en la qual va acabar 11è, aconseguint així, dos posicions per Espanya per la següent competició. En els seus primers Olímpics, Fernández va competir en la categoria d'individual masculí; va acabar 16è al programa curt i 10è al programa lliure, aconseguint així la 14na posició final. Va ser el primer home en competir per Espanya en l'esport de patinatge des de 1956, quan Dario Villalba va competir.
Fernández va aconseguir un rècord personal al Campionat del Món de 2010, on va quedar 12è. Durant la temporada 2009–10 va afegir un 4T al seu repertori.
Temporada 2010–11 miniatura|esquerra|Fernández als Mundials de 2011. Després que Morozov tornés al seu país natal, Rússia, Fernández va començar a entrenar amb ell a Moscou i també a Daugavpils, Letònia. Per la temporada 2010–11 se li van assignar dues competicions del Grand Prix, l'Skate Canada International de 2010 i la Copa de Rússia de 2010. A l'Skate Canada va aconseguir la cinquena posició i a la Copa de Rússia la novena. Al Campionat d'Espanya de 2011, durant l'escalfament, Fernández va tallar-se la mà amb el gel i va haver de ser atès mèdicament durant vint minuts i no va tenir més temps per poder escalfar, deixant així el seu cos fred. A la competició no va poder defensar el seu títol i va quedar segon darrere Javier Raya. Com que Espanya tenia dues posicions pels Campionats Europeus de 2011 i a causa dels resultats de Fernández durant la temporada anterior, tant Raya com Fernández van ser enviats a competir a Berna, Suïssa. Durant el programa curt, Fernández va caure dues vegades, deixant-lo en onzena posició, però durant el programa lliure va quedar setè i a la classificació general va escalar fins a la novena, aconseguint dues posicions per Espanya pels següents Europeus. Al Campionat del Món de 2011, Fernández va aconseguir dos quàdruples (el Toe Loop i el Salchow) al programa lliure. A la competició va quedar desè, aconseguint la primera posició entre el deus primers en els Mundials i, alhora, va aconseguir dues places per Espanya al Campionat del Món de 2012.
El juny de 2011, Fernández va confirmar que ja no entrenaria amb Morozov i que es traslladaria al Canadà per entrenar temporalment sota les ordres de Brian Orser. Aquest canvi va ser a causa de la inestabilitat amb Morozov, ja que es movien molt al voltant del món i perquè Morozov es centrava més amb Florent Amodio. Durant una entrevista, va dir que afegir un quàdruple salt i millorar les seves habilitats bàsiques de patinatge eren alguns dels seus seus objectius per la temporada 2011–2012.
Temporada 2011–12: Primers èxits al Grand Prix miniatura|Fernández a l'Skate Canada de 2011. Fernández va començar la temporada al Trofeu de Nebelhorn de 2011, on va quedar quart. En una entrevista després de la competició, Fernández va dir que continuaria vivint i entrenant al Canadà i que David Wilson i Jeffrey Buttle serien els seus coreògrafs. Fernández i Orser van dir que estaven treballant en guardar energia durant el programa i en millorar les piruetes, les transicions i les habilitats de patinatge.
Per la temporada 2011–12 del Grand Prix, se li van assignar l'Skate Canada International i la Copa de Rússia. A l'Skate Canada, Fernández va executar l'únic quàdruple net durant la competició del programa curt, aconseguint així, avantatge davant de Daisuke Takahashi i Patrick Chan. Al programa lliure va quedar segon i va guanyar la medalla de plata, superant el seu rècord de puntuació personal per més de 30 punts. Es va convertir en el primer espanyol en aconseguir una medalla en una competició del Grand Prix. A la Copa de Rússia va quedar quart al prgorama curt i primer al programa lliure, quedant segon a la classificació general amb un total de 241.63 punts — només 0.03 punts menys que el campió japonès Yuzuru Hanyu. Amb les dues medalles de plata, va aconseguir classificar-se per primera vegada a la Final del Grand Prix, convertint-se en el primer espanyol en aconseguir aquesta fita. A la Ciutat de Quebec va quedar tercer al programa curt i quart al programa lliure, aconseguint la puntuació suficient per pujar al tercer esglaó del podi i emportar-se la seva primera medalla en una Final del Grand Prix. Amb això, es va convertir en el primer espanyol en aconseguir una medalla a la Final d'un Grand Prix. El 18 de desembre de 2011, Fernández va tornar a aconseguir el títol nacional, guanyant per una diferència de més de 80 punts.
La resta de la temporada no va ser tant exitosa; tot i ser favorit per aconseguir medalla als Europeus de 2012, finalment va acabar sisè. Al Campionat del Món de 2012, Fernández va quedar cinquè al programa curt però després del programa lliure va baixar fins a la novena posició a la general. Després d'aquests resultats va acceptar fer més vegades els programes sencers durant els entrenaments, cosa que amb Morozov no era massa freqüent.
Temporada 2012–13: Or Europeu i bronze Mundial Fernández va començar la temporada al Trofeu de Finlàndia de 2012, on va emportar-se la medalla de bronze. Per la temporada 2012–13 se li van assignar l'Skate Canada International de 2012 i el Trofeu NHK de 2012. A l'Skate Canada va quedar primer en el programa curt, aconseguint un avantatge de 3 punts davant del vigent campió del món de 2012 Patrick Chan. Al programa lliure va tornar a quedar primer i, com a resultat, va quedar primer a la classificació general. Aquest or va ser el primer per Fernández en una competició del Grand Prix i també va marcar la primera vegada que un patinador espanyol pujava a l'esglaó més alt del podi en una competició del Grand Prix. Al Trofeu NHK, al programa curt va quedar tercer però al programa lliure va caure dues vegades i va quedar en cinquè lloc, acabant quart a la classificació general. Tot i la quarta posció, va aconseguir suficients punts per arribar a la Final del Grand Prix de 2012–13, on va quedar quart a la general, després de quedar cinquè al programa curt i va guanyar el lliure, en el qual va executar un 4T, un 4S+3T i un 4S, convertint-se en el segon europeu en executar tres quàdruples en un programa, el primer va ser Brian Joubert amb un 4T+2T, 4T i 4S, i el primer en fer-ho amb un combinació de quàdruple-triple.
miniatura|esquerra|Fernández (centre) aconsegueix el seu primer or del Grand Prix a l'Skate Canada 2012.
El desembre de 2012, Fernández va guanyar el seu tercer títol nacional. Al Campionat d'Europa de 2013 no va poder fer tots els entrenaments ja que els seus patins es van perdre a l'aeroport, però un dia abans de la competició van ser trobats. Després de quedar segon al programa curt, va quedar primer al programa lliure, en el qual va aconseguir tres quàdruples, un d'ells en combinació; aconseguint així el seu primer títol europeu. També es va convertir en el primer espanyol en aconseguir el títol. Va aconseguir un nou rècord de puntuació total de 274.87 punts. Després de la competició va bromejar dient que hauria de perdre els seus patins una altra vegada.
Al Campionat del Món de 2013, celebrat a London, Ontario, Fernández va quedar setè al programa curt i quart al lliure, aconseguint la medalla de bronze amb una puntuació de 249.06, darrere del campió Patrick Chan i subcampió Denis Ten. Amb aquest bronze, Fernández es va convertir en el primer patinador espanyol en pujar al podi d'un Campionat del Món de patinatge.
Temporada 2013–14: Segons Olímpics