Les escultures rupestres de Dazu, situades al comtat de Dazu prop de la ciutat xinesa de Chongqing, a la província de Sichuan, formen una sèrie d'excepcionals escultures religioses, datades principalment del segle VII al XIV, construïdes entre finals de la dinastia Tang i principis de la dinastia Song. Van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1999.Informació sobre Dazu a la pàgina de la UNESCO El complex gaudeix d'una reputació comparable a les quatre grutes més importants de la Xina: les grutes de Mogao, les grutes de Yuangang, les grutes de Longmen i les grutes de Maijishan.
Història i context La província de Sichuan és coneguda com la llar d'un enorme tresor d'escultures religioses en pedra que varien des de finals del període de les dinasties Meridionals i Septentrionals fins a la dinastia Qing, un lapse que cobreix aproximadament 1400 anys. Les talles es troben disperses en més de 100 llocs a tota la província, essent les concentracions més grans prop de l'àrea sud i sud-est de Chengdu i a l'est als comtats a mig camí entre la capital provincial i Chongqing.
La persecució budista de l'any 845, que va arrasar amb la gran majoria de les propietats d'aquesta comunitat a la Xina, ha estat considerada durant molt temps com el punt d'inflexió en l'art budista xinès i es creu el moment decisiu que va iniciar el descens del budisme a la Xina. La producció artística budista al període posterior a la persecució, considerada per molts estudiosos com una mera ombra del seu passat gloriós, ha merescut poca atenció històrica. La següent dinastia Song serà un temps de reagrupament, reavaluació i enyorança per les glòries i temps passats, més pacífics. La producció artística budista durant aquest període no va cessar, però ja no es considerava “art superior". Alguns erudits fins i tot han arribat a etiquetar el budisme practicat al com "una religió popular amb poca profunditat i molt ritual". Si l'art budista posterior és considerat inferior, l'art produït a les perifèries del regne també serà vist amb escepticisme, considerat d'una qualitat menor. L'estudi de les escultures religioses de la província perifèrica de Sichuan, el descobriment d'una gran quantitat de talles d'alta qualitat de la dinastia Song i la riquesa de noves tipologies iconogràfiques, han desafiat la noció comunament acceptada de que l'art budista xinès posterior és inferior a les escultures produïdes durant la dinastia Tang.
El comtat de Dazu cobreix 1400 kilometres² al nord-est de Chongqing, a la carretera cap a Chengdu. Durant la dinastia Song, aquesta àrea de la plana de Chengdu fou considerada una de les regions més riques de la Xina. Les primeres escultures es van iniciar l'any 650 dC durant el començament del dinastia Tang, però el període principal de la seva creació va començar a la fi del segle novè, quan Wei Junjing, prefecte de Changzhou, va ser pioner en les talles en Muntanya Beishan, i el seu exemple va ser seguit després de la caiguda de la dinastia Tang pels monjos i monges locals i l'alta burgesia, i la gent comuna durant el període de les Cinc dinasties i Deu regnes (907 aC-65 dC). Al , durant la dinastia Song, un monjo budista anomenat Zhao Zhifeng va començar a treballar en les elaborades escultures i talles a la muntanya Baoding, dedicant 70 anys de la seva vida al projecte.
A més del gran complex de Dazu, a la Xina existeixen altres conjunts monumentals amb estàtues tallades a les roques de muntanyes o coves. Les seves figures tenen origen en la propagació del budisme al país als voltants del , que portà també l'art de l'antiga Índia i la seva tradició de treballar la roca. Aquestes tècniques, denominades Gandhara, i influenciades per l'escultura grega que Alexandre el Gran va difondre per l'Àsia central durant el , foren assimilades pels artistes xinesos, essent entre els segles IV i V el primer període d'auge d'aquesta tipologia monumental al nord de l'extensió territorial que coneixem com a la Xina.
Actualitat Fora de l'abast dels visitants durant molts anys, les talles es van obrir als viatgers xinesos l'any 1961 i als visitants estrangers a l'any 1980. Fins a 1975, només hi havia un camí fangós entre la ciutat de Dazu i el principal grup de talles. L'aïllament va ajudar a mantenir l'art il·lès durant el vandalisme anti- religiós massiu de la Revolució Cultural. De la mateixa manera, aquest complex ha mantingut les característiques originals de l'època de realització, ja que no ha sofert danys per part de l'home ni tampoc destruccions per causes naturals; la preservació i la cura del patrimoni s'han adherit al principi de “conservar la condició històrica”, pel que s'han mantingut l'autenticitat del disseny, els materials, la tecnologia i el disseny dels gravats rupestres. Al dedicar esforços a la protecció de les estàtues, també s'ha prestat atenció a la protecció del seu entorn, tant natural com cultural.
El lloc de Baoding Shan ha experimentat un creixement considerable en l'última dècada, amb la construcció d'una nova carretera a Dazu des de Chongqing per accelerar l'accés i la construcció de nous edificis i carreteres a la muntanya Boading. L'interès en el complex també ha augmentat: des d'un tractament mínim del lloc per part d'erudits xinesos en forma d'avaluació arqueològica que es realitza fins a la dècada de 1980, fins a la publicació anual de volums d'assajos. El treball primerenc en llengües occidentals d'H. Sorensen, A. Howard i K. Kucera s'ha vist incrementat des de llavors pel creixent interès entre els acadèmics estrangers provocat pel moviment de Baoding Shan en l'escenari global i la seva posterior adquisició de l'estatut de Patrimoni Mundial. L'Acadèmia de Talles Rupestres de Dazu ara celebra una conferència internacional cada cinc anys per commemorar aquesta fita que reuneix acadèmics de tot el món, l'última de les quals va tenir lloc a la tardor de 2014.
Descripció Les més antigues d'aquestes obres daten de l'any 650 però les més destacades van ser realitzades entre el i el , període de plena expansió artística de l'escultura rupestre xinesa. En total hi ha 75 espais protegits que alberguen unes 50.000 estàtues, inscripcions i epígrafs formats per més de 100.000 caràcters xinesos.
Aquestes escultures destaquen especialment per la gran riquesa dels subjectes representats, tant els religiosos com els seglars, que formen una síntesi entre el budisme, el taoisme i el confucianisme i fan èmfasi en la coexistència harmoniosa de diferents religions a la Xina; també destaquen per la seva gran escala, qualitat estètica i la seva bona conservació. Les talles combinen principis científics de mecànica, òptica i clarividència i estan adaptades a les formes del terreny, essent una mostra de la reputació de la cort Tang i Song. Ofereixen també una representació de la vida en aquesta època, tant dels prínceps i personatges públics com de la gent modesta.
La riquesa del conjunt monumental és tal que combina imponents figures de metres de grandària amb delicats relleus de tot just uns centímetres, així com milers de caràcters en mandarí amb els ensenyaments recollits als sutres i amb cròniques escrites que constitueixen un incalculable tresor documental.
Un gran nombre de talles i materials històrics escrits dins del lloc mostren els grans canvis i desenvolupament artístic dels temples rupestres i de les creences religioses a la Xina durant els períodes compresos en la seva construcció, des de la carregada decoració de les estàtues Tang fins a l'esveltesa i la proporció de les formes Song, passant per la subtilesa i l'ingeni del període intermedi de les Cinc Dinasties.
De la mateixa manera, les talles rupestres de Dazu han fet una contribució significativa a l'expressió artística a la Xina pel seu realisme i exageració a l'hora de representar els contrastos entre el bé i el mal, la bellesa i la lletjor. En els seus continguts, les escenes tallades reflecteixen la moral i la raó, el càstig dels malfactors, etc., al temps que encoratgen a les persones a fer el bé, controlar els seus desitjos i regular el seu comportament. Els seus dissenys demostren una enginyosa integració d'art, religió, ciència i natura.
A Dazu preval un disseny i ordre prèviament establerts, i les figures, relacionades les unes amb les altres en quadres escènics, no es repeteixen i s'adeqüen perfectament a les característiques naturals i geogràfiques de la zona, demostrant una enginyosa integració d'art, religió, ciència i natura.
Estan repartides en els costats de cinc muntanyes escarpades dels voltants de Dazu: Muntanya Bei (Bei Shan): un penya-segat de 300 metres de longitud alberga més 10.000 escultures. Més de la meitat representen temes vinculats al budisme tàntric. Muntanya Baoding (Baoding Shan): aquest lloc, situat a la vora d'una gola en forma d'U, alberga dos grups d'escultures considerades com l'apoteosi de l'escultura rupestre xinesa i la culminació en termes d'expressió del budisme tàntric. S'estén per uns 500 metres i comprèn 31 grups de figures que representen temes del budisme tàntric i escenes pastorals i de vida quotidiana. Destaca l' Avalokitesvara dels 1000 braços (en realitat són 1.007). Muntanya Nan (Nan Shan): el lloc alberga escultures del que mostren especialment temes taoistes. Muntanya Shizhuan (Shizhuan Shan): aquí es troben escultures de finals del amb una extensió de 130 metres que representen de manera separada imatges budistes, taoistes i confucianistes. Muntanya Shimen (Shimen Shan): en aquest lloc hi ha escultures de la primera meitat del amb una extensió de 72 metres que representen temes taoistes i budistes.
Bei Shan A 1’5 km al nord de la ciutat de Longgang, al comtat de Dazu i amb una altitud de 545’5 metres, la muntanya Bei, abans coneguda com muntanya de Longgang, fou treballada entre els anys 892 i 1162 amb més de 5.000 talles de 7 a 10 metres d'alt, repartides per 290 petites coves i situades en una extensió d'uns 300 metres. La majoria es troben en bon estat de conservació.
Les estàtues que omplen les grutes són diferents entre sí, totes ben proporcionades, naturalistes, tallades amb minuciositats i amb postures elegants. Es troben numerades i dividides en dos seccions: de la número 1 a la 100 pertanyen a la secció sud, que pertany principalment a manufactura de la dinastia Tang i de les Cinc Dinasties, mentre que de la 101 a la 290 se situen en la nord, obres principalment de les dinasties Song del Sud i del Nord. Entre totes les talles, la número 136 és la que més destresa escultòrica mostra del període Song, i aquesta gruta tibetana és el punt culminant de les talles en roca de Beishan.
Les obres de finals de la dinastia Tang són plenes i dignes; de temperament honest i vestimenta senzilla, estan gravades en una línia que flueix. Les obres de les Cinc Dinasties són exquisides i acolorides i els seus vestits van de la simplicitat a allò més complex. Les obres de les dinasties del Sud i del Nord destaquen per les seves característiques nacionals.
Baoding Shan És al lloc budista a Chongqing, al nord-est del centre del districte de Dazu, a uns 15 km de la ciutat de Longgang i amb una altitud de 527’8 metres, on es troben les talles en roca dissenyades per Zhao Zhifeng, projecte que començà al 1174 i acabà al 1252, durant la dinastia dels Song del Sud. Zhifeng va dissenyar el lloc com un compendi narratiu dels ensenyaments budistes bàsics i com a testimoni de les obres miraculoses d'un home sant de Sichuan, Liu Benzun (844-907), famós pels seus actes extrems d'ascetisme.