El terme d'afroamericans a Arkansas (o afroamericans d'Arkansas) es refereix als membres del grup ètnic dels afroamericans que viuen o radiquen a l'estat estatunidenc d'Arkansas. El 2017 hi havia 449.895 afroamericans o negres a Arkansas, que representaven el 15% del total de la població de l'estat. D'aquests, 213.744 eren homes i 236.151 eren dones.
Història A l'actual estat d'Arkansas hi ha va haver presència d'afroamericans des dels primers moments de l'ocupació europea de la zona. Hi va haver molts esclaus que van protagonitzar l'economia de plantació fins a la Guerra Civil i que han exercit una gran influència en la història i cultura de l'estat.
Fins a la Guerra Civil dels Estats Units Colònia francesa i espanyola La colònia francesa fou establerta a l'agost de 1721 a la riba del Riu Arkansas, poc més amunt del lloc on desemboca al riu Mississipi per francesos de la Companyia d'occident de John Law. El 18 de febrer de 1723 es va fer un cens en el que es van comptabilitzar 47 colons, entre els que hi havia sis esclaus negres, a més a més d'un nombre indefinit de nens. En els censos posteriors hi van continuar apareixent afroamericans esclaus o lliures a les èpoques en que Arkansas pertanyia a l'Imperi Francès o a l'Imperi Espanyol. Al 1798 s'hi van comptabilitzar 56 esclaus d'un total de 393 colons.
Estats Units d'Amèrica miniatura|Captura de Nat Turner
Amb la Compra de la Louisiana, l'actual estat d'Arkansas va passar a formar part dels Estats Units el 1803 i hi van augmentar els colons d'origen europeu que vivien en el territori al mateix temps que el percentatge d'afrodescendents va disminuir, fins al 12% de la seva població total. Una de les raons que s'argueixen és que els esclavistes no colonitzaren el territori, ja que no es coneixia l'estatus que tindria l'esclavitud en aquest nou territori estatunidenc. Quan Arkansas, amb el Compromís de Missouri de 1820 va passar a ser un estat sudista en el que s'hi permetia l'esclavitud, tant la població total com la població afroamericana va augmentar ràpidament en el territori. Així, el 1836, ja era un territori prou habitat per a ser declarat estat. Al 1860 la població total d'Arkansas arribaba als 435.450 habitants, entre els que hi havia 111.115 esclaus i 144 negres lliures.
Les plantacions esclavistes no es van distribuir homogènicament per tot el territori de l'estat d'Arkansas tot i que l'esclavitud era una institució plenament establerta. Principalment es van fer a la ribera fèrtil del riu Mississipi i a les Planícies de la costa del Golf situades al sud de l'estat. En aquestes dues àrees, el 1860 hi havia el 74% del total de la població esclava de tot l'estat. En aquest cens, el 11 % dels esclaus afroamericans (12.131) pertanyien a famílies blanques que tenien entre un i quatre esclaus, el 43% (48.000) pertanyien a propietaris que tenien entre 5 i 24 esclaus i hi havia 51.000 esclaus (46% del total) que treballaven i vivien en grans plantacions que eren propietat del 9% dels esclavistes i que tenien entre 24 i 500 esclaus cadascun. En els dos primers casos, els esclaus tenien un contacte relativament proper amb els seus propietaris, mentre que aquests últims gairebé no en tenien, cosa que feia que el seu tipus de vida fos molt diferent. Els esclaus que pertanyien a petits i mitjans propietaris, al estar més en contacte amb els seus amos, tenien menys autonomia que els que pertanyien a grans plantacions, en les que s'hi van desenvolupar comunitats d'esclaus amb identitat pròpia: una religió particular influenciada en les religions originàries africanes, una medicina tradicional africana i una història oral pròpia basada en les provinents d'Àfrica occidental que inclouen personatges com el "Conill Brer". A més a més, aquestes comunitats d'esclaus afrodescendents eren com famílies extenses en part perquè els esclaus no es podien unir en matrimoni de manera legal i no s'hi permetien les famílies nuclears. Així, van esdevenir un sistema d'ajuda mútua tant en la pràctica com emocional.
A les portes de la Guerra Civil dels Estats Units la majoria dels esclaus afroamericans vivien a les plantacions o a les granges que estaven situades a les zones rurals. El 4% del total dels afroadescendents vivien en un entorn urbà (125.502 de 435.450 persones) i a Little Rock hi vivien 3.727 esclaus negres. Al 1860 només hi havia 3.799 esclaus negres residents a les ciutats (d'un total de 111.115).
Fins a l'inici de la Guerra Civil el nombre de negres lliures sempre fou molt petit. Al 1850, l'any en què hi n'hi va haver més, només n'hi havia 608, i dos terços d'aquests eren mulats amb ascendència de blancs propietaris que els havien alliberat. Els negres lliures d'Arkansas, contràriament al que passava als altres estats del sud, vivien sobretot a les zones rurals, on eren vistos per la societat clarament esclavista com una anomalia que posara en perill la supremacia blanca i per això no se'ls permetia, votar, ser testimonis contra homes blancs als tribunals, ni posseir esclaus.
A les dècades de 1820 i 1830 la societat hegemònica blanca d'Arkansas va començar a patir que hi haguessin insurreccions dels esclaus negres degut l'ascens de l'abolicionisme al nord dels Estats Unis, juntament a les insurreccions com la conspiració Denmark Vesey de Charleston (Carolina del Sud) del 1822 i la Revolta de Nat Turner al Comtat de Southampton, a Virgínia el 1831. Degut a això el 1825 es va instituir un sistema de patrulles per a controlar els esclaus i prevenir les rebel·lions i el 1842 es va aprobar una llei que prohibia la immigració de més homes negres lliures. El 1859 es va expulsar a tots els homes negres lliures de més de 21 anys d'Arkansas.
Afroamericans d'Arkansas durant la Guerra Civil dels Estats Units Amb l'esclat de la Guerra Civil, hi va haver milers d'esclaus que van escapar-se d'Arkansas per arribar als campaments de l'Exèrcit de la Unió. Se'n desconeixement el seu nombre exacte però hi ha proves que centenars i potser milers d'afroamericans van morir de malnutrició o malalties en els camps de refugiats. Ja als inicis de la Guerra Civil es van crear tres companyies de soldats negres a Helena que esdevindrien el nucli del First Arkansas Volunteer Infantry Regiment (African Descent) que fou encapçalat pel capità Lindley Miller. Més de 5.000 antics esclaus participaren com a esclaus en l'exèrcit de la Unió.
També hi va haver esclaus negres que van participar en l'exèrcit dels Estats Confederats d'Amèrica, però no ho feren com a combatents fins a la fase final de la guerra, si no com a personal de suport: en la construcció de fortificacions militars i trinxeres, o com a cuiners o servents dels oficials de l'exèrcit, ja que no se'ls deixava tenir armes perquè hi havia temor que es rebel·lessin.
Entre l'exèrcit de la Confederació hi va haver un gran rebuig a permetre que esclaus o antics esclaus portessin armes a l'exèrcit de la Unió. Això va fer que tractessin als negres armats d'aquest exèrcit com a fugitius i insurrectes armats enlloc de ser considerats soldats regulats que estaven protegits per les regles ordenades de la guerra civilitzada. Així, seguint les ordres del tinent general confederat, Edmund Kirby Smith, el 18 d'abril de 1864 aquesta polítics va conduir a la massacre del soldats negres que foren capturats durant l' Engagement at Poison Spring (Compromís de Poison Spring), al sud d'Arkansas. Això va provocar la resposta dels soldats negres que havien sobreviscut a la massacre de Poison Spring quan el 30 d'abril de 1864 van executar a oficilas blancs després del Engagement at Jenkins' Ferry (Compromís del Ferry de Jenkin).
Després de la Guerra Civil: època de la Reconstrucció Tot i que després de 1874 la política d'Arkansas va ser dominada per persones blanques conservadores, abans hi havia hagut afroamericans a les cambres de representants estatals i aquests havien participat en les Convencions Constitucionals del 1868 i del 1874 perquè s'havien vist beneficiats pels canvis socials i polítics de l'època de la Reconstrucció. Entre el 1869 i el 1890 es va triplicar la població de negres a l'estat cosa que va fer que augmentés de manera important l'electorat afroamericà. En aquesta època hi havia setze comtats i dues ciutats importants de l'estat la població dels quals era majoritàriament afroamericana. Així, en aquesta època es van crear escoles públiques integradores.
Amb la fi de la Guerra Civil la situació dels negres d'Arkansas va viure un gran canvi: es va abolir l'esclavitud de la Constitució però alguns aspectes de la nova Constitució estatal van provocar que els afrodescendents restessin en un limbo legal, ja que, tot i que ja no podien ser esclaus, no eren homes totalment lliures que gaudien de tots els drets dels ciutadans americans. La Constitució d'Arkansas de 1864 atorgava la llibertat als negres però només va donar dret a vot als que estaven alfabetitzats, als que tenien propietats i als soldats o antics soldats de l'exèrcit de la Unió i restablí que els negres lliures d'altres estats poguessin anar a viure a Arkansas sense el permís exprés del govern dels Estats Units o el seu president. Després de les eleccions de l'agost de 1866, antics Confederats van obtenir el control de l'Assemblea General d'Arkansas van endurir i empitjorar les condicions de vida dels afroamericans de l'estat adoptant un nou Codi Negre que anava en contra de la igualtat que propugnava la Catorzena esmena de la Constitució dels Estats Units. En aquest codi es permetia a que els negres es casessin, fessin contractes legals, tinguessin propietat, poguessin fer demandes judicials i poguessin testificar en un judici (cosa que no podien fer com a esclaus abans) però també els va imposar restriccions especials: no podien votar, treballar en oficis públics, formar part de jurats ni de les forces de seguretats, treballar en escoles ni casar-se amb persones blanques.
Com que això succeí en diversos estats del Sud dels Estats Units, el Congrés dels Estats Units va aprovar tres noves Lleis de Reconstrucció entre el març i el juliol de 1867. Això va fer que es desmantellessin els governs estatals del sud i fossin reemplaçats per nous governs més radicals. Així, els negres van adquirir el dret a vot, a treballar en l'administració i van adquirir una igualtat política plena. Després que la majoria dels homes adults negres es registressin com a votants, aquest van passar a ser el 35% de l'electorat d'Arkansas (tot i que eren el 25% del total de la població de l'estat, degut al boicot de molts antics Confederats). A la Convenció Constitucional de 1868 hi va haver 8 delegats afroamericans i els afrodescendents van exercir un poder polític significatiu en la Constitució de 1868. A més a més, hi va haver dos negres que van formar part del gabinet de l'estat: Joseph C. Corbin fou superintendent de la instrucció pública del 1873 al 1874 i William H. Grey fou comissionat d'immigració i de les terres de l'estat entre 1872 i 1874. El 1873 hi havia 20 homes negres a l'Assemblea General d'Arkansas i molts eren oficials als governs locals i comtals, sobretot als comtats amb majoria afroamericana de la vall del Mississipi.
Els afroamericans presents a la Convenció Constitucional de 1868 van treballar per als interessos del seu poble: van garantir el dret a vot dels negres, van crear un sistema d'escoles públiques i van aconseguir la ratificació de la Catorzena Esmena de la Constitució dels Estats Units. Al 1868 i al 1873, a més, van promoure dos nous estatuts sobre els drets civils. Al 1973 s'obligà als propietaris de negocis de l'estat que asseguressin un tractament igualitari i es requeria a les escoles que donessin un tracte igualitari als estudiants negres.
Afroamericans d'Arkansas a l'època Daurada (1870-1790)