Els cabilencs (, o ; àrab algerià: ) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.LES KABYLES: PROPOS D'UN TÉMOIN de Jean Morizot. Habiten a la costa i a les cadenes muntanyoses de la regió: les muntanyes de Djurdjuran de Bibans i Babors. Des de finals del els cabilencs són el principal grup amazigòfon d'Algèria en nombre. Han format, des de la independència d'aquest estat, l'entorn més favorable per al desenvolupament de la reivindicació identitària amaziga.Histoire-Géographie, Collection Martin Ivernel, Hatier.Assimil, langue de poche, Kabyle. Ara estan presents en altres regions d'Algèria, en particular a Alger i en la diàspora algeriana de França. Http://www.centrederechercheberbere.fr/kabyle.html. miniatura|Mapa de la Cabília Etimologia El francès «kabyle» és un manlleu de l'àrab qabīla ('tribu, família') i el plural, qabāʾil, designa els cabilencs. [consulta 22 août 2016]. [consulta 22 août 2016]. Qabīla deriva de l'arrel semítica q-b-l que, com el verb qabila, denota acceptació. miniatura|Família cabilenca cristiana El terme original "Qabail", que significa en àrab 'tribus', s'utilitza per primera vegada amb l'arribada dels àrabs musulmans al Magrib per a designar els habitants del país que vivien en tribus i confederacions. És el terme que els francesos utilitzaven per a descriure aquests muntanyencs que portaven diferents noms depenent de les tribus a les quals pertanyien. També, pot ser que es refereixen als amazics chaouis de l'Aurès o els de l'oest d'Algèria. També es parla de la Cabília de l'Ouarsenis,Eugène Daumas, Mœurs et coutumes de l'Algérie : Tell, Kabylie, Sahara, éd. Hachette, 1855, "…Line Marsa, la mère d'Edith Piaf, Anetta Maillard, de son vrai nom, était la fille d'un directeur de cirque et d'Aicha Ben Mohamed, une Kabyle marocaine, copine de La Goulue", Michel Souvais, Arletty, confidences à son secrétaire, Éditions Publibook, 2007, .Jean Morizot, Les Kabyles : Propos d'un témoin, Centre des Hautes Études sur l'Afrique et l'Asie modernes (diff. Documentation française), coll. « Publications du CHEAM », Paris, 1985 , i pren, per tant, una significació ètnica per designar aquest poble en particular.
Els àrabs empraven la paraula zouaoua, que és una deformació de l'amazic Agawa, un massís al cor de la Gran Cabília, i d'aquí l'origen del mot IgawawenSembla que en l'antiguitat, els igawawen s'anomenaven Quiquegentiani, denominació administrativa que designava cinc tribus (quinque gente). Una vella llegenda diu que els muntanyencs descendien d'un gegant que tenia cinc fills, que va formar les cinc tribus antigues (Boulifa, 1925), els famosos quinquegentians que donaren tants problemes als romans. per designar les càbiles, que era el nom d'una confederació antiga i puixant de vuit tribus de la Cabília organitzada en dos grups: At Betrun (Ath Yanni, Ath Budrar, Ath Bu Akkach, Ath Wasifs) i Ath Mengellat (Ath Mengellat, Ath Bu Yusef, Ath Weqbil, Ath Attu, Ath Ililltene). Els zouaoua, segons Ibn Khaldun,Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères. són una fracció dels kutama, tribu amaziga beranesa (descendents de Bernès, fill de Berr i germà de Medghassen). El nom zwawa també designa tots els cabilencs en general, i el seu equivalent en amazic era igawawen.
Tanmateix, segons el professor Salem Chaker, el terme zouaoua/zouaoui utilitzat pels parlants d'àrab no s'ha de relacionar amb agawa/igawawen sinó més aviat amb azwaw/izwawen (cognom cabilenc i nom del clan generalitzat a Cabília). Salem Chaker sosté la idea que izwawen és el veritable nom aborigen antic i autòcton dels cabilencs que "omple la depressió històrica en què gairebé han oblidat els seus noms reals".Salem Chaker assenyala l'article Les Zouaoua (Igawawen) d'Algérie centrale per Jacques Lanfry. D'altra banda, a l'oest algerià, les càbiles són totes designades sota el nom de zouaoua/zouaoui.Malha Benbrahim, professeur à l'Inalco, Documents sur Fadhma N'Soumeur (1830-1861), Clio, numéro 9/1999, Femmes du Maghreb. "Zouaoua" és l'origen del francès "zouave", ja que les primeres unitats indígenes eren originàries d'aquesta confederació.
Cal assenyalar que en parlar dels At Mangellat el terme original testificat per dir càbiles era igawawen.
Les càbiles dels Babors (Bugia, Jijel, Setif) són originàries de dues tribus amazigues, els kutama (sota la dinastia fatimita), i els sanhadja (sota la dinastia hammadita). A aquests cal afegir els amazics de l'Al-Àndalus, que eren refugiats de Bugia, ajudats pel sultà An-Nàssir ibn Alannàs de Bugia vers el .
Història
Les càbiles foren relativament independents del jou otomà durant el període otomà al Magrib. Vivien en tres regnes diferents, el Regne de Koukou, el rRgne dels Beni Abbès, i el Principat d'Ait Jubar.E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, Volume 4, publié par M. Th. Houtsma, pàg.: 600. Van encadenar períodes de pau, d'aliança i d'hostilitat amb els turcs. Els germans Barba-rossa s'uniren a les diferents temptatives amazigues de prendre Bugia als espanyols gràcies a llurs habilitats de navegació. El cabilencs aliats amb els otomans van prendre Bugia el 1555. Tant els cabilencs com els àrabs acolliren favorablement els germans Barba-rossa. La regió fou presa pels francesos durant la seva conquesta del 1857, tot i la forta resistència dels cabilencs. La líder cabilenca Lalla Fatma N'Soumer continuà la resistència molt de temps fins a la revolta dels mokrani el 1871.
Organització social miniatura|Qanun dels Aït Ali o Herzun L'organització social dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel sociòleg francès Pierre Bourdieu.Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (Esquisse d'une théorie de la pratique (1972), Le sens pratique (1980), La domination masculine (1998)…). Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta emigració i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials;L'exil kabyle, Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, , se'n poden, però, traçar els contorns de la societat tradicional.
La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l'Axxam (llar). La Txarubt (facció) és l'extensió de la família ampliada; cada component de la facció segueix l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La txarubt assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial; era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (tudart) hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (tixarubin), que és ladrum. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una laarch (tribu), una unió de tribus dona la taqbilt (una confederació), que donarà el seu nom als amazics de la regió anomenats cabilencs.Grève et rassemblement aujourd'hui. Sur le site depechedekabylie.com -consulta 3 mai 2012. miniatura|El poeta cabilenc Si Mohand, 1905 Cada vila forma una tajmaât (assemblea), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a una república democràtica.Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie, Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005, Es compon de tots els que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic, poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords. Els ancians, als quals s'atribuïa el títol dimgharen perquè eren caps de família, o fins i tot del llinatge viu, gaudien d'una audiència i respecte especials, ja que el tajmaât dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una gerontocràcia.
Hi nomenen l'amin (cap) (o lameqqran; 'ancià', segons les regions), el responsable del bon desenvolupament de l'assemblea i de les seves decisions. En les tajmaât més grans, el cap també era assistit en les seves funcions per un uqil i nombrosost'emen.La Kabylie et les coutumes kabyles - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003, Chap. VI-VIII, Luqil tenia la responsabilitat dels ingressos de la tajmaât, i dret de control sobre les decisions del cap. En general pertanyia a un çof ('línia', aliança de nombroses tribus)Les çofs tenien avantatges similars als dels partits polítics, car no era pas estrany que els çofs dividissin les tribus i les viles. oposat al del cap, constituint així un veritable contrapoder del poder executiu, que assegurava una certa estabilitat política. El t'emen, una mena de «diputat-alcalde», representava el seu çof en les reunions i transmetia les decisions. El tajmaât exerceix de consell municipal, cort de justícia i cort suprema, i es refereix, en cas de disputa o problema, als texts de les lleis, els qanôun cabilencs,À propos "des qanouns kabyles" de Belkassem Bensedira, Mustapha Gahlouz, Awal, Cahiers d'Études Berbères , la més alta autoritat jurídica, que en defineix l'incompliment i imposa la sanció.« Kanoun kabyle », exemple de qanôun, celui de la tribu des Beni Mansour (extrait du Cahiers du centenaire de l'Algérie, édité par le Comité national métropolitain du centenaire de l'Algérie en 1930).
El codi d'honor protegia la llar, les dones i els fusells, i declarava que l'assassinat havia de ser venjat per llaços de sang (els autors dels actes, inclosos els venjadors, eren rebutjats per la comunitat). La filiació és patrilineal. Es transmetia el patrònim de l'ancestre comú. El tajmaât vivia sota l'autoritat del grup, en què l'esperit de la solidaritat estava molt desenvolupat. Per exemple, el terme tiwizi (solidaritat) es refereix a l'activitat col·lectiva d'ajudar a un veí en una de les seves tasques com recollir olives,Tiwizi ou la création collective: le toit de la solidarité. Reportatge de Rachid Oulebsir (3 mars 2007). a la qual contribueix directament o nodrint els participants.
Demografia D'acord amb la definició més comuna en ús avui a Algèria, cabilenc és aquell el primer idioma del qual és el cabilenc, o bé que els pares del qual tinguin el cabilenc com a llengua materna.
Sobre la base de la definició més comuna, el nombre de cabilencs a Cabília és aproximadament de 3,5-4.000.000 (1,2 milions a la província de Tizi Uzu, 1 milió a la província de Bugia, les dues úniques províncies totalment cabilencòfones, i al voltant d'1,5 a 2 milions d'habitants a les comunes cabilencòfones de Bouira, Boumerdès, Bordj Bou Arreridj i Setif).
Fora de la Cabília, molts cabilencs han emigrat a altres regions d'Algèria, principalment a Alger i voltants, però també en menor mesura a Orà i Constantina. És impossible saber-ne amb exactitud el nombre; s'estima al voltant de 2 milions, unes dues generacions. Així els cabilencs són entre 5,5 i 6 milions a Algèria, al voltant del 15% de la població algeriana.
Fora del país, hi ha una antiga i forta emigració cabilenca a França, on els cabilencs representen el 40% dels emigrants algerians i descendents d'algerians a França, Http://centrederechercheberbere.fr/tl_files/doc-pdf/berbere_france.pdf. de manera que es calcula que hi ha uns 800.000 cabilencs a França (sobre 2 milions d'algerians i fills d'algerians presents a França). Però França no és l'únic destí dels cabilencs. També n'hi ha grans comunitats al Canadà i a Bèlgica.
Cultura Llengua