miniatura|Presa Limmern, al cantó de Glaris, Suïssa Una presa d'aigua és una construcció perpendicularment sobre el llit d'un riu per a retenir l'aigua i crear un embassament o presa. Aquestes construccions normalment estan fetes de formigó o terres i se sostenen per diferents tipus de descàrregues de pes, com per exemple els contraforts. En enginyeria es denomina presa un mur fet amb pedra, formigó o materials solts, que es construeix habitualment en una tancada o en un congost sobre un riu, riera o canal per a contenir l'aigua a la llera fluvial per poder aprofitar-ne en abastament o regadiu, per elevar el nivell amb l'objectiu de derivada a canalitzacions de reg, o per produir energia mecànica al transformar l'energia potencial de l'emmagatzematge en energia cinètica, i aquesta novament en mecànica quan la força de l'aigua acciona un element mòbil. L'energia mecànica es pot aprofitar directament, com en els antics molins, o de manera indirecta per produir energia elèctrica, com es fa en les centrals hidroelèctriques. Les preses també poden ajudar a modular el cabal dels rius, quan hi ha pluges torrencials que podrien inundar les zones aigües avall.
Història miniatura|esquerra|Presa Hoover, als Estats Units miniatura|La presa romana de Cornalvo, encara en funcionament miniatura|El sistema d'irrigació de Dujiangyan Les primeres preses conegudes es van construir a Mesopotàmia i l'Orient Pròxim. Les preses foren utilitzades per a controlar el nivell de les aigües dels rius Tigris i Eufrates que era molt variable i difícil de predir a causa de la climatologia de la zona.
La presa més antiga coneguda és a Jawa a l'esta de Jordània, a uns cent quilòmetres al nord-est de la capital Amman. És una presa de gravetat de 9 m d'altura, 1 m de guix i 50 m de llargària. Aquesta estructura ha estat datada al 3000 aC.Günther Garbrecht: "Wasserspeicher (Talsperren) in der Antike", Antike Welt, 2a edició: Antiker Wasserbau (1986), pàg.51-64 (52)S.W. Helms: "Jawa Excavations 1975. Third Preliminary Report", Levant 1977 La presa de Sadd Al-Kafara a Wadi Al-Garawi, situada a uns 25 km al sud del Caire, va ser construïda a l'antic Egipte, al voltant de l'any 2800 aCGünther Garbrecht: "Wasserspeicher (Talsperren) in der Antike", Antike Welt, 2nd special edition: Antiker Wasserbau (1986), pàg.51-64 (52f.) o el 2600 aC, feia 102 metres de llarg i constava de dos murs paral·lels d'uns 24 m a la base separats per 36 m reomplerts de runa. Es tractava d'un assut per controlar el uadi, però va ser destruït durant la construcció o poc temps després.
La presa més antiga encara en funcionament seria la de Quatinah, situada a Síria, que hauria estat construïda a l'època del faraó Seti IMamdouh Shahin, Water Resources and Hydrometeorology of the Arab Region, Springer Netherlands, 2007, , DOI 10.1007/1-4020-5414-9 (que hauria regnat entre el 1290 aC i el 1279 aC), i hauria estat engrandida durant el període romà. Tanmateix hi ha autorsSchnitter, Niklaus, Römische Talsperren, Antike Welt 8 (2), 1978, pàg.39Smith, Norman, A History of Dams, Londres, Peter Davies, 1971, pàg. 31, que consideren que la presa és totalment romana i va ser construïda en temps de Dioclecià (245- 312) per a proveir aigua pel reg. Avui dia encara subministra aigua a la ciutat d'Homs, situada a uns set quilòmetres al nord-oest de l'embassament.
Eflatun Pınar és un santuari amb una font a prop de Konya (Turquia), on hi ha una petita presa del temps dels hitites que hauria estat construïda entre els segles i aC.Charles Allen Burney, Historical dictionary of the Hittites, Scarecrow Press, 2004, , 9780810849365, pàg.78.
Els romans també van ser uns grans constructors de preses, la més grossa coneguda és la que havia prop de Subiaco (Itàlia) sobre el riu Aniene (l'Anio romà), bastida entre els anys 54 i 68, que feia 50 metres d'altura i va ser la més grossa del món fins que va ser enderrocada el 1305Hodge, A. Trevor, Roman Aqueducts & Water Supply, Londres, Duckworth, 1992, A més de la presa de Homs, hi ha dues construccions d'època romana que encara són en funcionament, es tracta dels embassaments de Cornalvo i Proserpina, ambdós de petita mida i situats a la província de Badajoz a l'estat d'Espanya. La tècnica constructiva més utilitzada, amb molta diferència, pels romans fou la presa de gravetat, però van ser els primers a utilitzar la presa d'arc a la presa de Glanum (, situada a prop de Sant Romieg de Provença, al departament francès de Boques del Roine), o la presa d'arcs múltiples (, presa d'Esparragalejo a la província de Badajoz).
El Kallanai o Gran Anicut és una presa de derivació o assut construïda sobre el riu Kaveri, Tamil Nadu (Índia), durant el . Bastida amb pedra durant la dinastia Chola per a desviar aigua per a la irrigació fa 300 metres de llarg, 4,5 m d'altura i 20 m d'amplada i encara s'utilitza.Dikes and Dams, Thick with Politics , Wiebe E. Bijker, 19 de setembre del 2006.
El sistema d'irrigació de Dujiangyan, situat a l'actual província de Sichuan, el més antic de la Xina i Patrimoni de la Humanitat des del 2000,Mount Qingcheng and the Dujiangyan Irrigation System, UNESCO compta amb una presa que va ser construïda pel primer ministre Sunshu Ao del regne Chu sobre el riu Min Jiang per crear un gran embassament destinat a alimentar el sistema d'irrigació.Needham, Joseph. Science and Civilization in China: Volume 4, Part 3. Taipei: Caves Books, Ltd, 1986
A Pèrsia les preses-pont van ser utilitzades per aprofitar l'energia hidràulica per mitjà de les rodes hidràuliques, sovint utilitzades per elevar l'aigua. La primera va ser bastida a Dezful per abastir d'aigua a la ciutat. També es coneixien les preses de derivació d'aigua o assuts.Donald Routledge Hill (1996), "Engineering", pàg. 759, in Les preses per a molins van ser introduïdes durant el període de la revolució agrícola musulmana (entre els segles i ), el primer va ser construït a Shustar sobre el riu Karun, l'aigua era conduïda a través d'una gran canonada des de la presa fins a la roda del molí d'aigua.Adam Lucas (2006), Wind, Water, Work: Ancient and Medieval Milling Technology, p. 62. BRILL, Al , Al-Muqaddasi va descriure diverses preses a Pèrsia, una d'elles, situada a Ahwaz, tenia més d'un quilòmetre de llargària, i totes tenien rodes que aixecaven l'aigua fins a un aqüeducte que la portava fins a dipòsits situats a la ciutat. Una altra, la presa de Band-i-Amir, permetia la irrigació de 300 pobles.
Als Països Baixos un país de terres baixes, les preses van ser utilitzades sovint per controlar el nivell de les aigües i prevenir l'entrada del mar a les terres baixes pantanoses. Aquestes preses van ser com a inici d'una ciutat atès que permetien travessar el riu d'una manera fàcil i sovint van donar lloc als respectius noms en neerlandès (dam = presa). Per exemple, la capital holandesa Amsterdam (el nom antic era Amstelredam) es va iniciar a una presa (dam) sobre el riu Amstel a principis del , i Rotterdam es va crear al costat d'una presa sobre el riu Rotte, un petit afluent del Nieuwe Maas. La plaça central d'Amsterdam, que és al lloc on havia la presa fa 800 anys, encara porta el dom de Dam.
Elements d'una presa miniatura|Canalització de descàrrega de la Presa Matsumoto (prefectura de Nagano, al Japó) L'embassament és el volum d'aigua que queda retingut per la presa. El vas és la part de la vall que, en inundar-se, conté l'aigua embassada. La tancada o broquet és el punt concret del terreny on es construeix la presa. La presa o cortina pròpiament dita. Té les funcions bàsiques són, d'una banda garantir l'estabilitat de tota la construcció, suportant una empenta hidroestàtic de l'aigua molt fort, i per altra no permetre la filtració de l'aigua cap avall.
Al seu torn, en la presa es distingeixen: Els paraments, cares o talussos, que són les dues superfícies més o menys verticals principals que limiten el cos de la presa: l'interior o d'aigües amunt, que està en contacte amb l'aigua, i l'exterior o d'aigües avall. La coronació és la superfície que delimita la presa superiorment. Els estreps o encastament són els laterals del mur que estan en contacte amb la tancada contra la qual es recolza. La fonamentació és la superfície inferior de la presa, a través de la qual descàrrega el seu pes al terreny. El sobreeixidor o abocador és l'estructura hidràulica per la qual sobreïx l'aigua excedent quan la presa ja està plena. Les comportes són els dispositius mecànics destinats a regular el cabal d'aigua a través de la presa. La descàrrega de fons permet mantenir l'anomenat cabal ecològic aigües avall de la presa. Les preses són també estructures hidràuliques, però de menor entitat, i són utilitzades per extreure aigua de la presa per un cert ús, com pot ser l'abastament a una central hidroelèctrica o a una ciutat. Les rescloses permeten la navegació "a través" de la presa. El pas de peixos que és el sistema que permet la migració dels peixos en sentit ascendent del corrent.
Condicions geològiques L'elecció del tipus de presa depèn principalment de la forma de la vall, de la geologia de l'emplaçament de l'estret del riu on es vol situa i dels materials de construcció disponibles a la rodalia. Quan es tracta d'una vall estreta, amb grans penya-segats i afloraments de bona roca es consideraria com a primera opció una presa d'arc, que requereix excel·lents característiques de les roques dels vessants. En canvi, a una vall àmplia i/o amb roques fracturades es consideraria la construcció d'una presa de gravetat de formigó, que és menys exigent sobre les característiques de les roques sobre els que s'assenten els fonaments.
Quan a la llera del riu es troben capes molt gruixudes de materials solts (argila, sorra, grava), l'elecció passaria per una presa deformable, de terra o d'altres materials solts, una presa d'escullera, amb una pantalla impermeable de formigó o materials bituminosos. L'estudi de la geologia i la geotècnia dels fonaments és la part més important i complexa en el disseny d'una presa. En el cas de les preses de gravetat, per exemple, es diu que una vegada s'ha completat l'excavació arribant a la base de roca dels fonaments la presa està gairebé acabada, eal que significa que ja no hi haurà més incerteses i el treball pot avançar de manera "industrial".
L'estudi de viabilitat geològica de la presa és molt important i ha de tenir en compte no només les característiques de resistència del terreny sinó també la permeabilitat, un factor clau per la capacitat de la presa per contenir l'aigua. Com que no sempre és possible construir la presa en una zona completament envoltada per terrenys o roca impermeable, a la superfície i en profunditat, és necessari fer consideracions sobre la relació entre la litologia del lloc i de la capacitat per contenir l'aigua. Per exemple, la presència de capes o esquerdes paral·leles a la presa, és a dir, perpendiculars a l'embassament, és un element desfavorable perquè la presència d'una capa permeable farà que l'aigua es perdi.
Tipus de preses Els diferents tipus de preses responen a les diverses possibilitats de complir la doble exigència de resistir l'empenta de l'aigua i evacuar quan sigui precís. En cada cas, les característiques del terreny i els usos que se li vulgui donar a l'aigua, condicionen l'elecció del tipus de presa més adequat.
Existeixen nombrosos tipus, començant amb què es pot parlar de preses fixes o mòbils, però primer hem de classificar en dos grans grups segons l'estructura i segons els materials emprats. Es fan servir també preses inflables, basculants i pivotants, però són de molta menor entitat o han caigut en desús, per la qual cosa no es consideren aquí. Secció esquemàtica d'una presa de tipus gravetat
Segons l'estructura Presa de gravetat miniatura|La Presa de la Grande Dixence a Suïssa és una presa de gravetat.