Els canvis en la personalitat fan referència a les diferents formes de canvi en diversos aspectes de la personalitat. Aquests canvis inclouen com experimentem les coses, com canvia la nostra percepció de les experiències i com reaccionem davant les situacions. La personalitat d'un individu pot mantenir-se una mica coherent al llarg de la seva vida. Tot i així, la majoria de les vegades, tothom pateix algun tipus de canvi en la seva personalitat al llarg de la seva vida.
Definició de la personalitat
La personalitat, és percebuda com la manera de comportar-nos, sentir-nos i pensar estable i permanentment en les diferents situacions. No obstant, no té una definició concreta. Autors com Hans Eysenck, creador del model PEN, la defineixen com un conjunt de trets que influeixen en la conducta i predisposen a certs estats. C. Robert Cloninger creador del model Tridimensional Personality Questionnaire (TCP), la descriu com la combinació de característiques temperamentals i de caràcter. Per tant, descriure la personalitat dels individus d'una manera precisa és difícil, i fer-ho per a poder predir la conducta de la persona encara més. Però, a més a més, cal considerar els tipus de marcs teòrics sobre l'estudi d'aquesta branca, ja que en funció d'aquests, el concepte sobre personalitat varia.
No obstant això, més endavant es modifica la definició del constructe mitjançant la mesura de com les persones difereixen en les diverses situacions. Nous mètodes d'avaluació de la personalitat descriuen les fluctuacions en les característiques de personalitat com consistents i predictibles per a cada persona basant-se en el medi ambient i en les disposicions individuals. L'estudi també suggereix que les variacions intrapersonals en un tret poden ser encara més grans que les variacions interpersonals. L'Extraversió varia més dins d'una persona que a través dels individus, per exemple. Les autoavaluacions individuals durant el dia a través d'un llarg període va permetre als investigadors avaluar moment a moment i dia a dia les variacions en els atributs de la personalitat. Ara els especialistes en matèria tendeixen a estar d'acord que la personalitat de les persones és variada i no pot ser conceptualitzada mitjançant caracteritzacions bipolars (per exemple, Introversió vs Extraversió). Més aviat la gent oscil·la entre els dos extrems d'un tret.
Delimitacions de la personalitat La psicologia de la personalitat adopta una visió global envers l'estudi de l'individu. A causa d'això, és necessari tenir en compte la biologia, que es basa en la natura, i la sociologia, encarregada de la cultura de la persona.Tous, J.M. Els models de la personalitat i les seves implicacions. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya
Els trets de la personalitat són una sèrie de categories que sorgeixen de l'agrupació que nosaltres mateixos fem sobre les diferents formes de manifestar els pensaments, sentiments i accions. Així, la personalitat es basa en la continuïtat i uniformitat de les diferències intraindividuals, al llarg del temps i de les diverses situacions. D'altra banda, la personalitat es basa en l'existència de diferències individuals entre les diverses persones. Sarason i Smith, l'any 1971, ens diuen: "La ciència de la personalitat gira al voltant de les variables de les diferències individuals i de les predisposicions conductuals que fonamenten permanentment la conducta al llarg de les situacions".
Per tot això, actualment la psicologia de la personalitat es pot definir com a l'explicació d'aquestes diferències intraindividuals i interindividuals les quals tenen a veure amb els sentiments, pensaments i accions de cada persona, és a dir, amb la seva organització interna. És molt important tenir en compte l'ambient del qual l'individu forma part, ja que aquestes diferències depenen tant de la naturalesa biològica, com de l'experiència social, principalment primerenca, que aquest hagi aconseguit. Per tant, hem de considerar bàsic i essencial tant l'herència i la constitució, com la riquesa del medi sòcio-cultural en el qual aquest pugui desenvolupar-se.
Enfocaments emprats en l'estudi de la personalitat Distingim 3 grans grups de teories a l'hora d'explicar la personalitat:
Endògenes La personalitat té a veure amb la naturalesa psicològica del propi subjecte, en la pròpia persona es troba l'origen de la personalitat. Dins d'aquest primer grup, el Model dels Big Five o Model dels Cinc Factors és el més acceptat actualment. Aquests 5 factors bàsics no tan sols mesuren la personalitat sinó que també són capaços de predir, entre altres coses, el comportament i les relacions interpersonals a través de les següents dimensions: el neuroticisme, l'extraversió, l'obertura a l'experiència, la cordialitat i la responsabilitat. Inicialment es creia que el nostre perfil del Big Five era estàtic, que s'estava en un extrem o altre d'un tret.Funder, D. C. (2010). The Personality Puzzle (5th Ed.). NY: Norton Per exemple, les persones es classificaven com introvertides o extravertides. Però això va canviar quan es van detectar inconsistències trans-situacionals.
Exògenes La situació hi té un paper clau a l'hora d'explicar la personalitat de l'individu. El comportament s'atribueix a factors ambientals, negant l'existència de les disposicions individuals.
Interaccionistes Defineix la conducta com el resultat de la interacció entre les característiques endògenes i els factors exògens de l'individu, per tant, de la interacció individu-situació.
Consistència i estabilitat La personalitat, com diuen Hans Eysenck i Michael Eysenck (1985), és considerada com una estructura dinàmica o com una entitat relativament consistent, és a dir, que es manifesta molt estable en períodes curts de temps i més variable en períodes més llargs. I és sobre la base d'aquesta variabilitat que no podem fer prediccions exactes de com es comportarà un nen quan sigui adolescent, adult o vell encara que coneguem la seva disposició general de conducta o estructura de resposta i reactivitat actual. Això és donat a que aquest esquelet psicològic, fins al moment, el coneixem per mitjà d'un repertori limitat de respostes específiques, el qual és insuficient. I no serà fins passada la seva fase de maduració quan es podran començar a conèixer aquests trets. En aquest sentit, quan ens preguntem si la personalitat canvia al llarg de la vida, és important diferenciar entre la personalitat que es consolida sobre la base de l'experiència primerenca (sobre els sis o set anys), anomenada temperament, i la personalitat adulta, que sembla aconseguir la seva màxima estructuració i diferenciació al final de l'adolescència i es manté fins al final de la vellesa. L'explicació d'aquest fenomen la trobem en la plasticitat de les estructures cerebrals i nervioses durant els primers anys de vida d'una persona, el qual permet considerar que el que s'aprèn en aquesta edat té la mateixa empremta o força que allò que és heretat o congènit, ja que no només s'adquireixen continguts sinó que també es desenvolupen estructures neurològiques estables. En aquest sentit, es pot afirmar que el temperament és immutable. Però quan es tracta de veure com evoluciona la personalitat, sabem que alguns trets tendeixen a romandre estables mentre que d'altres no. Per entendre les formes i els tipus de canvis específics, prèviament els investigadors tendeixen a utilitzar dos mecanismes. Aquests són la consistència i l'estabilitat de la personalitat.
Quan definim l'estabilitat entenem que aquest terme fa referència a la continuïtat d'unes característiques més o menys invariables en el temps, mentre que la consistència es restringeix a la permanència d'aquests característiques a través de les diverses situacions. També, cal definir la consistència transituacional, la qual es refereix a la tendència consistent a respondre d'una determinada manera amb més probabilitat que d'una altra, en funció de cada persona i de les diferents situacions. Per poder dir si hi ha o no estabilitat, un dels criteris d'avaluació que es fa servir consisteix a observar si la variabilitat comparant dos registres diferenciats entre si per un interval temporal de més d'un any, no és més gran que la variabilitat observada en l'interval d'un any.
Pel que fa a la consistència, sabem que es dona un augment d'aquesta en alguns dels nostres trets a mesura que augmenta l'edat. No obstant això, la personalitat no deixa de canviar a una edat específica. Les transicions biològiques i socials al llarg de la vida també poden ser un factor de canvi, tot i que no han de ser-ho necessàriament. Les transicions biològiques són etapes com la pubertat o el primer part, i les transicions socials podrien ser canvis en els rols socials com convertir-se en pare o començar a treballar en la primera feina.
Per aquelles persones que no accepten les disposicions individuals, no es contempla ni la consistència ni l'estabilitat, només accepten respostes específiques. Aleshores, la diferència entre aquells que recolzen la consistència i l'estabilitat de la conducta i aquells que recolzen l'especificitat, es troba només en el fet d'acceptar, o no, la utilització científica de conceptes que no són observables directament. Aquestes respostes específiques s'originen, es desenvolupen i es mantenen a causa dels factors del medi en el qual s'observa aquella conducta, el qual és un plantejament propi del model situacionista.
Tipus i formes de canvis de la personalitat Un cop aclarits els conceptes de consistència i estabilitat, cal tenir present els diferents tipus de formes i canvis que poden ser visualitzats com a canvis individuals o poblacionals des de l'òptica relativa o absoluta. En la relativa (es generen comparacions), trobem el canvi d'ordre en el rang i la consistència ipsativa. Paral·lelament a aquests, també cal considerar la perspectiva absoluta (no es compara), on es diferencien el canvis en el nivell de mitjana i les diferències individuals. RELATIUABSOLUTPOBLACIÓConsistència en l'ordre del rangCanvi en el nivell de mitjanaINDIVIDUALConsistència ipsativaDD.II. en el canvi Un canvi d'ordre en el rang és un canvi relatiu en la personalitat d'un individu en relació amb altres individus, és a dir, la tendència a mantenir-se estable en els trets de personalitat amb comparació a altres individus del seu grup. En aquest cas si el subjecte puntua per sobre de la mitjana en un moment temporal, seguirà fent-ho en altres moments temporals. Aquests canvis no es donen molt sovint.Gallardo Pujol, D., Pueyo, A. (2013). Psicologia de les diferències individuals. Barcelona: Edicions LU
Es pot parlar també de consistència ipsativa quan les característiques individuals d'una persona i les que més destaquen són les mateixes al llarg de la vida. Tot i la maduració, el patró de personalitat es manté estable.
D'altra banda, trobem el canvi a nivell de la mitjana, es tracta d'un canvi absolut en el nivell d'un cert tret d'un individu amb el temps. És a dir, mirem si les puntuacions d'una població mesurades en un moment temporal, tindran el mateix valor en altres moments o bé canviaran. Aquest tipus de canvis es donen més freqüentment.
Finalment fem referència a les diferències individuals en el canvi, el que vol dir que tots canviem els nostres trets de personalitat envers l'experiència que tenim.
Canvis al llarg de la vida Canvis en els Big Five Els cinc grans trets mencionats sovint s'utilitzen per mesurar el canvi en la personalitat. Hi ha un canvi a nivell mitjà en els cinc grans trets dels 10 als 65 anys. Algunes investigacions suggereixen que durant l'adolescència es produeixen canvis d'ordre en el rang i per tant, la personalitat és altament inestable. Les diferències de gènere també es mostren abans de l'edat adulta. La responsabilitat cau des de finals de la infància a l'adolescència, però després torna a pujar des de l'adolescència (15 anys) a l'edat adulta. El mateix passa amb la cordialitat.