miniatura|Figures de la cova d'Ekain La cova d' Ekain és una cova amb destacables pintures rupestres situada en el municipi guipuscoà de Deva, al País Basc, Espanya.
Entre els diferents conjunts de pintures rupestres que es troben a Ekain destaca el panell dels cavalls. Aquestes pintures estan datades en el període Magdalenià del Paleolític superior i fan que el d'Ekain estigui considerat com un dels principals santuaris prehistòrics europeus al costat de Lascaux, Niaux i Altamira.
En el llibre Lehen Euskal Herria, Jesus Altuna defineix així el conjunt dels cavalls,
Patrimoni de la Humanitat La cova d'Ekain està inclosa a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de juliol de 2008, dins del lloc «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del Nord d'Espanya» (en anglès, Cave of Altamira and Paleolithic Cave Art of Northern Spain).
Disset grutes ornamentades de l'època paleolítica es van agregar a la Llista com a ampliació del lloc de la cova d'Altamira, inscrita l'any 2005. El conjunt és representatiu de l'apogeu de l'art rupestre paleolític que es va desenvolupar a tot Europa, des dels Urals fins a la Península Ibèrica, entre els anys 35.000 i 11.000 a.C. El bon estat de conservació de les coves es deu al fet que les seves galeries profundes les van preservar de les influències climàtiques externes. L'art rupestre d'aquestes coves figura a la Llista per ser una obra mestra del geni creador de l'home i la primera de les seves expressions artístiques consumades. Així mateix, constitueix un testimoni excepcional d'una cultura ancestral i una il·lustració extraordinària d'una etapa important de la història de la humanitat. Informació i fotografies a la pàgina de la UNESCO
Situació La cova d'Ekain se situa en el pujol que li dona nom, a la vila de Deva i a la vall de Goltzibar, rierol que pertany a la conca del Urola, molt prop de la població de Zestoa, a escassos 1.500m de la mateixa. Davant de la boca de la cova s'uneixen els rierols de Goltzibar i Beliosoerreka formant la regata de Sastarrain, que desemboca en el proper Urola.
Donada la fragilitat de les pintures i per preservar la seva conservació, s'ha realitzat una rèplica de les pintures prop de la ubicació de la cova original, al costat de Zestoa; és Ekainberri.
Història La cova va ser descoberta l'any 1969 per Rafael Rezabal i Andoni Albizuri, membres de la societat cultural azpeitiarra Antxieta, aficionats a la cerca de restes arqueològiques. En una de les seves exploracions per la muntanya Izarraitz, seguint el curs de la regata Goltzibar, van descobrir un lloc singular, idoni per a un assentament prehistòric. L'1 de juny de 1969 van trobar l'entrada de la cova, que van explorar el dia 8 del mateix mes, descobrint la galeria de les pintures després d'obrir-se pas per un petit passadís retirant unes roques que ho encegaven.
Els primers estudis van ser realitzats per José Miguel de Barandiarán i Jesús Altuna, pertanyents a la Societat de Ciències Aranzadi, que van publicar les seves conclusions a la fi d'aquest mateix any a la revista Munibe (òrgan de la Societat de Ciències Naturals Aranzadi), un segon estudi de les figures es va tornar a publicar en aquesta mateixa revista l'any 1978. Les proves realitzades a l'entrada de la cova van donar com a resultat la verificació de l'existència d'un jaciment prehistòric. El jaciment va ser excavat i estudiat entre 1969 i 1975, al llarg de 6 campanyes d'excavacions realitzades per la Societat de Ciències Aranzadi, amb finançament de la Diputació de Guipúscoa. Les tres primeres campanyes van ser realitzades sota la direcció de José Miguel Barandiarán. En les troballes posteriors es van trobar restes que testifiquen l'ocupació de la cova en diversos períodes així com l'ocupació de la mateixa per ossos de les cavernes. Es va realitzar una ampliació dels estudis l'any 1978.
L'any 1984 es van publicar tots els estudis realitzats fins avui sobre el jaciment i les pintures.
Les pintures van ser qualificades com a pertanyents al període Magdalenià del Paleolític superior i d'una qualitat excepcional, similar a les de Altamira o Lascaux. El juliol del 2008, va ser declarat el conjunt per la Unesco Patrimoni de la Humanitat.
La rèplica Donada la importància del jaciment i les característiques de la cova, es va decidir no obrir-ho al públic i realitzar una rèplica de la mateixa, al costat d'un equipament cultural més extens que expliqués el període prehistòric en el qual es van realitzar les pintures. Fruit d'aquest projecte és Ekainberri, la rèplica de la cova d'Ekain.
La rèplica es va realitzar de la mà de la Fundació Ekain, en la qual participen la Diputació Foral de Guipúscoa, el Govern Basc i l'Ajuntament de Zestoa. La gestió de la infraestructura és a càrrec de la Unió Temporal d'empreses formada per Arazi i la Societat de Ciències Aranzadi.
Es troba a l'entrada de la vall de Sastarrain, 600 metres abans d'arribar a la cova original. La rèplica està realitzada per l'empresa ZK Productions de Montignac (França), sota la direcció de Renaud Sanson. La direcció científica del projecte és de Jesús Altuna. L'escenografia que conforma la rèplica consta de dues parts diferenciades, una, l'anomenada "de detall" la va realitzar l'empresa ZK Productions mentre que la complementària l'ha fet l'empresa eibarresa Alfa Art, la qual també s'ha ocupat del muntatge de l'estructura, de la passarel·la, de l'aire condicionat, de la llum escenogràfica i del recorregut de l'aigua per l'escenografia. Al costat d'aquestes dues empreses i completant la resta d'instal·lacions del complex, han treballat altres diverses empreses.
La construcció de la rèplica de la cova d'Ekain i les instal·lacions complementàries s'ha dilatat per molt temps per diverses circumstàncies. Una vegada construït l'edifici on s'anava a situar la rèplica, per problemes econòmics, es va parar l'obra durant 8 anys. La realització del panell de les pintures, que va partir d'una tomografia digital en 3D de les sales originals, va trigar més de dos anys a plasmar-se en polietilè, recobert després de morter i posteriorment policromat.
Estudis El jaciment i les pintures d'Ekain van ser estudiades només tenir notícies de les mateixes. J. M. Barandiarán i J. Altuna, de la Societat de Ciències Aranzadi, van realitzar una publicació d'un estudi preliminar el desembre de 1969, pocs mesos després del seu descobriment. Posteriorment es va obrir una campanya d'excavacions que va acabar l'any 1975 i després, l'any 1978 es va realitzar una ampliació dels estudis. Tota la informació obtinguda va ser publicada.
Nivells Les excavacions arqueològiques indiquen restes des del Paleolític Superior amb evidències "Châtelperronianes". En el nivell X s'ha datat en una edat superior als 30.600 anys. En el nivell IX hi ha nombroses restes d'ossos de la cavernes i alguna peça d'aspecte aurinyaciana. En el nivell VIII ja no es mostren restes d'ossos de les cavernes trobant-se algunes peces d'Indústria lítica poc significatives.
En el nivell VII, pertanyent al Magdalenià Inferior, es mostren evidències fefaents de la presència humana. Està localitzada en el vestíbul de la caverna i va constar de quatre llars. Hi ha nombroses restes d'alimentació i indústria, tant lítica com a òssia. Per l'estudi de les restes alimentaries es conclou que l'ocupació es realitzava a l'estiu (les restes d'alimentació indiquen una alimentació basada en cervatells i cérvoles, al no haver-hi restes d'animals d'entre 6 i 10 mesos, s'estima que l'estada no era ocupada a l'hivern).
En el nivell VI, datat en 12.050 anys i pertanyent també al Magdalenià Inferior, s'han trobat arpons típics d'aquesta època i evidències de l'especialització en la caça de la cabra muntesa, espècie que habitava en el proper Izarraitz. Encara l'ocupació de l'estada tenia caràcter temporal. Entre les troballes d'aquest nivell destaca una plaqueta de pedra arenisca en la qual hi ha gravats una cabra muntesa, un cérvol i un cavall. Aquest element va ser trobat en 7 trossos dispersos i està datada en 12.000 anys.
Els estrats superiors són ja del període Azilià on els costums i la forma de vida van ser diferents.
La cova i les pintures miniatura|L'entrada a la cova l'any 2004. miniatura|Entrada de la cova (2013) La cova d'Ekain consta de diverses sales i galeries, cadascuna té unes característiques pròpies i ha estat batejada amb un nom en consonància. S'han trobat un total de 70 figures distribuïdes per les diferents galeries. 64 de les figures són pintades i, la resta, gravades. El nombre de figures depèn de si es comptabilitzen alguns traços lligats a elles, o no. Prop del 58% de les figures són cavalls, tot i que els animals més representats no són els més utilitzats per a l'alimentació dels qui van habitar la cova, segons es desprèn de les troballes de les excavacions.
Hi ha tres conjunts que compten amb més de cinc figures i els cavalls pintats corresponen amb el tipus de cavall existent en el període final del Paleolític, amb crinera curta i dreçada, taques en el coll, ventre més clar que el llom i cebradures en extremitats i coll.
El color és negre i vermell, el negre està realitzat amb carbó de fusta o magnesi i el vermell procedeix de la limonita, un mineral natural d'òxid de ferro.
L'entrada i Erdibide L'entrada original de la cova tenia forma d'arc amb una altura d'1,20m i una amplària, a la base, de 2,30. Després de travessar una zona estreta, la volta s'eleva, permetent a un adult romandre alçat. La galeria que s'obre a l'entrada rep el nom de Erdibide, el seu sòl és estalagmític i en petit pendent, una mica estreta. En aquesta galeria es troba la primera pintura, als 6 metres del seu començament, un traç en negre. Més endavant hi ha un gran cap de cavall, que està a 50m de l'entrada de la cova, (la major existent en la cova) situada en un punt estratègic des d'on es veu un bloc de pedra que s'assembla al capdavant d'un cavall (aquest bloc està a la sala anomenada Erdialde). El cap pintat està realitzada en tinta plana i dirigida cap a la dreta. Pintada amb manganès, el contorn es fa més fosc en la gargamella, estant les temples i el començament de la crinera més clars. L'ull i les orelles estan ben indicats.
Sala Zaldei Aquesta és la sala més important de la cova per trobar-se en ella el gran panell de cavalls. El sòl és estalagmític amb petits accidents pels gours. A banda i banda se situen sengles conjunts de figures on la major part d'elles són cavalls, a aquests donen pas dos bisons situats, cadascun, en una paret. Els cavalls semblen correspondre als quals habitaven la zona en aquella època, amb crinera dreçada (que es representa amb una sèrie de traços verticals i curts), diferent coloració entre les regions dorsal i ventral (representada per una línia en "M") i cebradures en els avantbraços.
El gran panell de cavalls de la paret dreta està compost per 18 figures de les quals 11 són equins. 15 dels animals s'orienten a l'esquerra, cap al "nínxol de l'os" que està situat a la sala Artzei. Les figures no se sobreposen i estan representades de diferents formes, algunes tenen contorn negre, unes altres modelatge intern negre, unes altres estan fetes en negre i vermell i, unes altres, gravades. El negre és de carbó de llenya.
A la paret esquerra hi ha 8 cavalls orientats cap a la dreta, també cap al "niu de l'os".
Les figures dels Bisó estan realitzades aprofitant un vorell rocós natural completant el repte del cos per la pintura. Aquest vorell conforma la línia dorsal i la cua.
Sala Artzei En aquesta sala se situa el niu de l'os, és una plataforma en la qual, en un baix sostre, amagats de la vista, hi ha pintats una parella d'ossos similars als actuals. Els ossos estan pintats amb manganès en negre (juntament amb el gran cap de cavall, són les úniques figures fetes amb manganès).
Sembla que aquesta sala és el punt central del santuari, ja que la majoria dels cavalls, tots els de les sales de Zaldei i Azkenzaldei, miren cap aquí.