En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
Procedència Catalunya Pere Folc de Cardona (1181). Cardona?, (?) - Sevilla?, 1183. Arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso.Rivera Recio, Juan Francisco. Los arzobispos de Toledo en la Baja Edad Media. Toledo: Diputación Provincial, 1969, p. 31-33. Sant Ramon Nonat (1239). El Portell (Segarra), 1200 o 1204 - Cardona, 1240. Cardenal diaca de San Eustachio (?). D'historicitat dubtosa. Domènec Serra, O.M. (1348). Barcelona?, 1296 (?) - Montpeller, 1348. General de l'Orde de la Mercè, cardenal del títol de Santa Maria in Trastevere.Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali di Santa Romana Chiesa. Roma: Pagliarini, 1793, vol. II, p. 189. Algunes fonts el citen com a nat a Montpeller. Pere Serra (1397). Barcelona?, (?) – Gènova, 1404. Bisbe de Catània, pseudocardenal del títol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti.Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum Romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae usque ad Urbanum VIII P.M.. Roma: Typys Vaticanis, 1677, vol II, col. 739. Nomenat per l'antipapa Benet XIII. Berenguer d'Anglesola (1397). Barcelona?, (?) – Girona, 1408. Bisbe de Girona, pseudo-cardenal del títol de S. Clemente. Nomenat per l'antipapa Benet XIII. Vicenç Valentí de Ribes, O.S.B. (1408). Ribes de Freser, (?) – Montserrat, 1408. Prior del monestir de Montserrat, cardenal del títol de Sant'Anastasia. Algunes fonts el citen com a nat a València. Joan de Casanova, O.P. (1430). Barcelona, 1387 – Florència, 1436. Bisbe successivament de Bossano, d'Elna, de Vic i de Girona, cardenal del títol de San Sisto. Ot de Montcada i de Luna (1440). Seròs, 1390 – Tortosa, 1473. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona, pseudocardenal del títol de S. Pudenziana, nomenat per l'antipapa Fèlix V. Dimití el cardenalat l'any 1445. Jordi d'Ornós (1440). Perpinyà, 1380 - Carpentras, 1452. Bisbe de Vic i després de Carpentras, pseudocardenal, posteriorment legitimat, del títol de Sant'Anastasia i més tard del de S. Maria in Trastevere. Creat cardenal per l'antipapa Fèlix V, reconciliat pel legítim papa Nicolau V. Jaume Francesc de Cardona i d'Aragó (1461). Balaguer? (Urgell), 1405 – Cervera (Segarra), (1466. Bisbe d'Urgell, cardenal del títol de Ss. Pietro e Marcellino i més tard de San Pietro in Vincoli. President de la Generalitat de Catalunya (1443-1446). Joan Margarit i Pau (1483). Girona, 1421 - Roma, 1484. Bisbe d'Elna i de Girona, cardenal del títol de S. Vitale i més tard del de S. Balbina. Francesc de Remolins i Pardines (1503). Lleida, 1462 - Roma, 1518. Arquebisbe de Sorrento, cardenal del títol de Ss. Giovanni e Paolo, més tard del de S. Marcello i finalment cardenal bisbe d'Albano. Enric de Cardona i Enríquez (1527). Arbeca (les Garrigues)?, 1485 – Roma, 1530. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de Monreale (Sicília), cardenal del títol de S. Marcello. Pasqual d'Aragó-Folc de Cardona i Fernández de Córdoba (1660). Mataró (Maresme), 1626, - Madrid, 1677. Arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Balbina.Estenaga y Echevarría, Narciso de. El cardenal Aragón (1626-1677). Estudio histórico. París: Desfossés, 2 vols., 1930-1932. Benet de Sala i de Caramany (1712). Girona, 1646 – Roma, 1715. Bisbe de Barcelona, mai no rebé títol ni diaconia. Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, O.P. (1775). Barcelona, 1703 – Roma, 1780. Mestre General de l'Orde de Predicadors, cardenal del títol de S. Sisto.Moroni, Gaetano. Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica. Venècia: Emiliana, 1840, vol. VI, p. 82-83. Antoni de Sentmenat i de Cartellà (1789). Barcelona, 1734 – Aranjuez, 1806. Patriarca de les Índies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un títol. Joaquim Lluch i Garriga, O.C.D. (1882). Manresa (Bages), 1816 – Umbrete (Andalusia), 1882. Successivament bisbe de les Illes Canàries, Salamanca i Barcelona i arquebisbe de Sevilla, cardenal prevere que morí abans que li fos assignat un títol. Salvador Casañas i Pagès (1895). Barcelona, 1834 – 1908. Bisbe d'Urgell i de Barcelona, cardenal del títol de Ss. Quirico e Giulitta. Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (1899). Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), 1854 – Monte Porzio Catone, 1913. Definidor General de l'Orde dels Caputxins, cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro. Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (1921). Cambrils (Baix Camp), 1868 – Friburg (Suïssa), 1943. Administrador apostòlic de Solsona i arquebisbe de Tarragona, cardenal del títol de S. Sabina. Isidre Gomà i Tomàs (1935). La Riba (Alt Camp), 1869 - Toledo, 1940. Bisbe de Tarassona, administrador apostòlic de Tudela de Navarra i arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio. Enric Pla i Deniel (1946). Barcelona, 1876 – Toledo, 1968. Bisbe d'Àvila i Salamanca i arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio. Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (1962). Barcelona, 1892 – 1966. Monjo de Montserrat, prefecte de la Biblioteca Vaticana, bisbe titular de Gissana i cardenal diaca de Sant'Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine. Narcís Jubany i Arnau (1973). Santa Coloma de Farners (Selva), 1913 – Barcelona, 1996. Bisbe de Girona i arquebisbe de Barcelona, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso. Lluís Martínez i Sistach (2007). Barcelona, 1937. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona i de Barcelona, cardenal del títol de S. Sebastiano alle Catacombe.
Les Illes Nicolau Rossell, O.P. (1356). Palma, 1314 - 1362. Prior de l'Orde de Predicadors i inquisidor general del regne d'Aragó, cardenal del títol de S. Sisto.Alòs-Moner, Ramon d'. El cardenal de Aragón fray Nicolás Rossell. Madrid: José Blass, 1912. Algunes fonts el citen com a nat a Felanitx. Antoni Cerdà i Lloscos, O.SS.T. (1448). Santa Margalida (Mallorca), 1390 – Roma, 1459. Arquebisbe de Messina (Sicília) i més tard de Lleida, cardenal del títol de S. Crisogono.Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum Romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae usque ad Urbanum VIII P.M.. Roma: Typys Vaticanis, 1677, vol II, col. 969. Jaume Pou i Berard (1551). Mallorca? o Niça?, 1495 o 1497 - Roma, 1563. Arquebisbe de Bari, cardenal del títol de S. Simeone in Posterula i posteriorment de S. Maria in Via. És altament dubtós que hagués nascut a les illes. Antoni Despuig i Dameto (1803). Palma, 1745 – Lucca, 1813. Bisbe d'Oriola, arquebisbe de València, arquebisbe de Sevilla i patriarca llatí d'Antioquia, cardenal del títol de S. Callisto. Lluís Francesc Ladaria i Ferrer (2018). Manacor, 1944. Arquebisbe titular de Tibica i prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, cardenal diaca de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio.
País Valencià Jaume de Prades i de Foix (1387). València, 1341 – 1396. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de València, pseudocardenal del títol de S. Clemente i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto. Creat per l'antipapa Benet XIII. Jofre de Boïl i de Codinats (1397). Manises (L'Horta Oest)?, – Avinyó, 1400. Referendari de la Santa Seu, pseudocardenal diaca de S. Maria in Aquiro.Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum Romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae usque ad Urbanum VIII P.M.. Roma: Typys Vaticanis, 1677, vol II, cols. 738-739. Creat per l'antipapa Benet XIII. Francesc Rovira i Escuder (1429). Morella (Els Ports), 1375? - València, 1450. Canonge de la catedral de Palma, pseudocardenal del títol de S. Clemente. Creat per l'antipapa Climent VIII, va dimitir la dignitat cardenalícia (1429).Milián Boix, Manuel. "Francisco Rovira Escuder, secretario de Benedicto XIII, el Papa Luna, y agente confidencial de Alfonso V el Magnánimo (1375-1450)", dins IX Congresso di Storia della Corona d'Aragona. Napoli, 11-15 Aprile 1973, sul tema "La Corona d'Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo e Ferdinando il Cattolico (1416-1516). Palermo: Accademia di Science, Lettere e Arti, 1984, vol. III, p. 187-213. Alfons de Borja i Llançol (1444). La Torre de Canals, 1378 – Roma, 1458. Bisbe de València, cardenal del títol de Ss. Quattro Coronati, futur papa Calixt III. Lluís Joan del Milà i de Borja (1456), Xàtiva (Costera) 1430 o 1432 – Bèlgida (Vall d'Albaida), 1510. Bisbe de Sogorb i més tard de Lleida, cardenal del títol de Ss. Quattro Coronati.Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali di Santa Romana Chiesa. Roma: Pagliarini, 1793, vol. III, p. 123-124. Roderic de Borja i de Borja (1456). Xàtiva (Costera), 1430 o 1432 – Roma, 1503. Ardiaca de Xàtiva, cardenal diaca de S. Nicola in Carcere i més tard cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina i d'Ostia, degà del Col·legi Cardenalici, futur papa Alexandre VI. Ausiàs Despuig (1473). Xàtiva (Costera), 1423 – Roma, 1483. Arquebisbe de Monreale (Sicília), de Saragossa i de Capaccio (Campània), cardenal del títol de San Vitale i més tard de Santa Sabina.Del Re, Niccolò. Monsignor governatore di Roma. Roma: Istituto di Studi Romani, 1972, p. 64., i epitafi de la seva tomba a l'església romana de Santa Sabina. Pere Ferris (in pectore 1468, proclamat 1476), Cocentaina (Comtat), 1415 o 1416 – Roma, 1478. Bisbe de Tarassona, cardenal del títol de San Sisto.Epitafi del claustre de l'església romana de Santa Maria sopra Minerva,pbra de l'escultor Mino da Fiesole. Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat el major (1492). València, 1446 - Roma, 1503. Successivament bisbe de Monreale, administrador apostòlic d'Olomouc, bisbe de Ferrara, de Melfi i patriarca de Constantinoble, cardenal del títol de Santa Susanna.Weber, Christoph - Becker, Michael. Genealogien zur Papstgeschichte. Stuttgart: Hiersemann, 1999-2002, vol. III, p. 77. Joan Llopis (1496. València, 1455 - Roma, 1501. Bisbe de Perusa, de Càpua i de Carcassona, cardenal del títol de S. Maria in Trastevere.Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, p. 439-440. Algunes fonts el citen amb el cognom López. Joan de Castre-Pinós i de So (1496). València, 1431 - Roma, 1506. Bisbe d'Agrigent i més tard de Malta, cardenal del títol de S. Prisca.Epìtafi de la capella de la Nativitat de l'església romana de Santa Maria del Popolo. Sovint és citat amb el cognom De Castro. Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada el menor (1496). València, 1470 - Fossombrone, 1500. Arquebisbe de Càpua, cardenal diaca de S. Maria in Via Lata.Weber, Christoph - Becker, Michael. Genealogien zur Papstgeschichte. Stuttgart: Hiersemann, 1999-2002, vol. III, p. 78 . Bartomeu Martí (1496). València, 1430 o 1440 – Roma, 1500. Bisbe de Sogorb i més tard de Toul (França), cardenal del títol "pro illa vice" de Sant'Agata.Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. I, p. 466-467. Algunes fonts el citen com a natural de Xàtiva. Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i Montcada (1500). València, 1472 - Prop de Cassino, 1511. Arquebisbe de València, cardenal diaca de S. Maria in Via Lata i més tard del títol de S. Marcello.Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. I, p. 104. Jaume Serra i Cau (1500). València, 1427 o 1430 - Roma, 1517. Bisbe d'Oristany (Sardenya), administrador apostòlic de Calahorra i abat comendatari de Santa Maria de Ripoll, cardenal del títol de S. Vitale, més tard del de San Clemente, després cardenal bisbe d'Albano i finalment de Palestrina.Bujanda, Fernando. Episcopologio calagurritano 1045-1944. Logronyo: Obispado de Calahorra y la Calzada, 1944, p. 411-412