El City College de la Universitat de la Ciutat de Nova York (més comunament conegut com el City College de Nova York, o simplement el City College o CCNY, és una universitat ue depèn de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY) a Nova York. Situat en un turó amb vistes a Harlem, el campus ocupa 14 hectàrees que s'estenen per l'Avinguda Convent entre els carrers 130 i 141. Va ser dissenyada per l'arquitecte George B. Post, i molts edificis l'estatus de monument. Afectuosament coneguda com el «Harvard del proletariat», la universitat ha graduat més guanyadors del Premi Nobel que cap altra universitat pública dels Estats Units. Entre aquests deu antics alumnes, el més recent és John O'Keefe, que va ser Premi Nobel de Medicina el 2014.
Fundat el 1847, el City College va ser la primera institució pública i gratuïta d'educació superior dels Estats Units. És la més antiga de les 24 institucions d'educació superior de la Universitat de la Ciutat de Nova York, i es considera la seva universitat insígnia. Altres fets destacables del City College que van ajudar a donar forma a la cultura de l'educació superior als Estats Units inclouen el primer govern de estudiants de la nació (Senat Acadèmic, 1867), la primera fraternitat nacional que va acceptar membres sense tenir en compte religió, raça, color o credo (Delta Sigma Phi, 1899), el primer curs vespral que concedia el grau (Escola d'Educació, 1907), i, amb l'objectiu d'integrar racialment els dormitoris de la universitat, «la primera vaga general en una institució municipal d'educació superior», dirigida pels estudiants (1945).
Història Principis del miniatura|El Saló Shepard, entrada posterior, a l'est de la Avinguda Convent (2010) El City College va ser fundat com la Free Academy de la Ciutat de Nova York el 1847 per Townsend Harris, un ric home de negocis i president de la Junta d'Educació. Una combinació d'escola de preparació i universitat, donava als fills del immigrants i als pobres accés a una formació superior gratuïta basada exclusivament en els mèrits acadèmics. La Free Academy va ser la primera institució del que es convertiria en un sistema d'escoles municipals. La segona, el Hunter College, va ser fundat com una institució per a dones el 1870, i la tercera, el Brooklyn College, es va establir com a institució d'educació conjunta el 1930.
El 1847, el Governador de l'Estat de Nova York John Young havia autoritzat a la Junta d'Educació la fundació de la Free Academy, que va ser ratificada en un referèndum estatal. El fundador, Townsend Harris, va proclamar, «Obriu les portes a tothom… Deixeu que els fills del rics i dels pobres s'asseguin junts i que no coneguin distinció excepte la de la indústria, el bon comportament i l'intel·lecte».
Horace Webster, un graduat de West Point, va ser el primer president de la Free Academy. Durant l'obertura formal de la Free Academy, el 21 de gener de 1849, Webster va dir:
miniatura|Vista de l'entrada original del Saló Shepard, l'edifici principal del City College de Nova York, a principis de la dècada de 1900 El 1847, es va aprovar un pla d'estudis format per nou camps: matemàtiques, història, llengua, literatura, pintura, filosofia natural, filosofia experimental, dret i economia política. La primera graduació va tenir lloc el 1853 al Teatre dels Jardins de Niblo, un gran teatre i opera de Broadway, a la cantonada dels carrers Broadway i Prince.
Ja des dels primers anys, la Free Academy va ser tolerant amb la diversitat, especialment en comparació amb el seu veí, el Columbia College, que era exclusiu per fills de famílies riques. La Free Academy tenia un marc de tolerància que anava més enllà de l'admissió d'estudiants de qualsevol estrat social. El 1854, els fideïcomissaris del Columbia College va denegar a Oliver Wolcott Gibbs, un científic distingit, un lloc a la seva facultat a causa de les seves creences religioses. Gibbs va ser professor de la Free Academy des del 1848. El 1863, Gibbs va obtenir la càtedra Rumsford de Química a la Universitat Harvard, on va tenir una destacada carrera. El 1873, va ser premiat pel Columbia College amb un títol honorífic amb el vot unànime dels seus fideïcomissaris amb la forta insistència del President Barnard. Posteriorment, a principi de la dècada de 1900, el President John H. Finley va donar al Columbia College una orientació més secular suprimint l'assistència obligatòria a la capella. Aquest canvi va tenir lloc en el moment en què més estudiants jueus s'hi matriculaven.
Finals del esquerra|miniatura|Estàtua d'Alexander S. Webb, segon president del CCNY El 1866, la Free Academy, una instituació per homes, va canviar el seu nom pel de College of the City of New York (en català, Universitat de la Ciutat de Nova York). EI 1929, va esdevenir el City College de City College de Nova York. Finalment, la institució va passar a ser coneguda com el City College de la Universitat de la Ciutat de Nova York quan la Universitat de la Ciutat de Nova York es va establir formalment, com a institució centralitzadora del sistema municipal d'escoles de la ciutat de Nova York el 1961. No obstant això, els noms de City College de Nova York i City College segueixen en ús.
Amb el canvi de nom el 1866, es va escollir com a color el color lavanda. El 1867, es va crear el Senat acadèmic, el primer òrgan de govern d'estudiants de la nació. Després de lluitar durant deu anys, el 1895 la legislatura de l'Estat de Nova York va votar permetre al College construir un nou campus. Es va triar un conjunt de quatre illes, situades a Manhattanville, dins d'una àrea tancada pels arcs del Campus Nord. No obstant això, el College aviat es va estendre al nord dels arcs.
Com el president Webster, el segon president del City College era un graduat de West. El segon president, el general Alexander S. Webb, va ocupar el càrrec el 1869. Un dels herois de la Unió a Gettysburg, el general Webb era el comandant de la Brigada Filadèlfia. Quan l'exèrcit de la Unió va expulsar els confederats de Cemetery Hill, el general Webb va tenir un paper destacat en la batalla. Coddington va escriure sobre la conducta del General Webb durant la càrrega: «Refusant cedir, [Webb] va ser un exemple de valentia i lideratge impertèrrit per als seus homes per continuar…» El 1891, mentre encara presidia el City College, va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Congrés pel seu heroisme a Gettysburg. Hi ha una estàtua del general Webb, vestit amb l'uniforme militar, al centre del campus. miniatura|Ex-libris de l'època en què la institució era coneguda com el College of the City of New York El pla d'estudis del City College durant la presidència de Webster i Webb va combinar l'aprenentatge clàssic de llatí i grec amb matèries més pràctiques com la química, la física i l'enginyeria. Un dels excel·lents graduats del va ser George Washington Goethals, que posteriorment va ser enginyer en cap del Canal de Panamà. El general Webb va ser succeït per John Huston Finley el 1903. Finley va relaxar algunes de les disciplines pròpies de West Point que caracteritzaven el College, inclosa l'assistència obligatòria a la capella.
Delta Sigma Phi es va fundar al City College el 1899 com a fraternitat basada en el principi de germanor dels homes. Va ser la primera organització nacional d'aquesta mena que va acceptar membres sense tenir en compte la religió, la raça, el color o el credo. Lorganització va florir fins al 1932, quan es va tancar com a resultat de la Gran Depressió. El desembre de 1898 Richard Gottheil va fundar al City College una altra fraternitat nacional, Zeta Beta Tau, animat a establir una fraternitat jueva amb ideals sionistes. Aquesta organització ha desaparegut.
Principis del segle XX Els cursos d'educació es van impartir per primer cop el 1897 en resposta a una llei de la ciutat que prohibia la contractació de mestres sense una formació acadèmica adequada. L'Escola d'Educació es va establir el 1921. El diari de l'escola, The Campus, va publicar el seu primer exemplar el 1907, i es va iniciar el primer grau nocturn dels Estats Units. El 1919 es van establir escoles separades d'Administració Civil i de Negocis i de Tecnologia (Enginyeria). Es va demanar als estudiants un jurament de lleialtat. El 1947, el College va celebrar el seu centenari, atorgant graus honorífics a Bernard Baruch (curs de 1889) i a Robert F. Wagner (curs de 1898), i es va enterrar una càpsula de cent anys al Campus Nord.
Fins al 1929, el City College havia estat una institució exclusivament masculina. El 1930, per primera vegada, s'hi van admetre dones, encara que només als programes de graduats. El 1951, tota la institució va esdevenir mixta.
En els anys en què les escoles privades d'alt nivell eren exclusivament per fills de protestants, milers d'individus brillants (inclosos els estudiants jueus) assistien al City College perquè no tenien cap altre opció. L'excel·lència acadèmica i l'estatus d'escola de la classe treballadora li van fer guanyar-se els títols de «Harvard del Proletariat», «Harvard dels pobres» i «Harvard del Hudson».
Fins i tot avui, després de tres dècades de controvèrsia pels seus estàndards acadèmics, cap altre escola pública ha proporcionat tants guardonats amb Premi Nobel (tots graduats entre 1935 i 1963). La quota oficial és de «nou guardonats amb el Premi Nobel que proclamen el City College com la seva Alma Mater, la xifra més alta de qualsevol escola pública dels Estats Units». Molts antics alumnes del City College van servir a l'Exercit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Un total de 310 hi van morir. Anteriorment, un gran nombre d'antics alumnes, amb relació a altres escoles dels Estats Units, van ser voluntaris que van lluitar al bàndol Republicà durant la Guerra Civil Espanyola, dels quals 13 van morir a Espanya.
En el seu apogeu entre les dècades de 1930 i 1950, el City College era conegut pel seu radicalisme polític. Es deia que la vella cafeteria situada al soterrani del Shepard Hall, i en particular l'alcova 1, era l'únic lloc del món on podia tenir lloc un debat tranquil entre trotskistes i estalinistes. Sent part d'un debat polític començat al matí a l'alcova 1, Irving Howe va informar que després que passes una estona, havia abandonat el seu lloc entre els estudiants que discutien per tal d'assistir a classe. Quan hi va tornar al final del dia, es va trobar que el debat continuava encara que els participants eren altres estudiants.
A finals del curs acadèmic 1939/40, el Departament de Filosofia va convidar al filosof i matemàtic britànic Bertrand Russell a convertir-se en professor del City College. Membres de l'Església Catòlica van protestar pel nomenament de Russell. Una dona anomenada Jean Kay va presentar una demanda contra la Junta d'Educació Superior per bloquejar el nomenament de Russell sobre la base de que els seus punts de vista sobre el matrimoni i el sexe podien afectar negativament a la virtut de la seva filla, tot i que la seva filla no era estudiant del City College. Russell va escriure «la típica caça de bruixes nord-americana es va instituïr en contra meva». Kay va guanyar i la Junta va declinar presentar una apel·lació després de considerar la pressió política.
Russell es va venjar en el prefaci de la primera edició del seu llibre An Inquiry into Meaning and Truth (en català, «Investigació sobre el Significat i la Veritat»), que va ser publicat per Unwin Brothers al Regne Unit (el prefaci no va ser inclòs a les edicions dels Estats Units). En un llarg resum que detalla els èxits de Russell entre els que es troben medalles atorgades per la Universitat de Colúmbia i la Reial Societat i nomenaments universitaris a Oxford, Cambridge, UCLA, Harvard, la Sorbona, Pequin, el LSE, Chicago, i molts més Russell hi va afegir, «Judicialment declarat indigne per ser Professor de Filosofia al College de la ciutat de Nova York».
Finals del segle XX