LAit Seghroucheni és una parla amaziga de les llengües zenetes considerada part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental. És parlada per la tribu Aït Seghrouchen que viu al centre-est del Marroc.
Classificació L'Ait Seghroucheni és classificat habitualment com a tamazight del Marroc Central.S'ha informat que és mútuament intel·ligible amb el dialecte amazic veí dels Ait Ayache. Tanmateix, genèticament pertany a les llengües zenetes, subgrup de l'amazic septentrional, més que no pas del subbrup de l'Atlas a la qual pertany el tamazight del Marroc central,Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc", Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915) i per això és exclòs per algunes fonts del tamazight del Marroc central.Augustin Bernard and Paul Moussard, Arabophones et berbérophones au Maroc, Annales de Géographie 1924, Volume 33 Numéro 183, p. 267-282.
L'Ait Seghroucheni forma part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental de dialectes zenetes, que és parlat a l'Atles Mitjà oriental.
Fonologia Consonants L'Ayt Seghroucheni és notable per tenir la fricativa lateral alveolar sorda com un al·lòfon de la seqüència . /k, g/ es pronuncien com a oclusives, a diferència de l'estretament relacionat dialecte Ayt Ayache en el qual són fricatives.
En la taula de dessota, quan les consonants apareixen en parells, la primera a l'esquerra és sorda.
+Consonants Ayt Seghroucheni (Ayt Ayache) Labial Dental/Alveolar Palatal Velar Uvular Faringal¹ Glotal3 Nasal ˤ Oclusiva ˤ4 3ˤ Fricativa ˤ ˤ ()² Aproximantˤ Bategant/VibrantAbdel-Massih s'hi refereix com un "batec" produït amb "vibració" de la llengua.ˤ
Notes fonètiques: Principalment en préstecs de l'àrab realització de la seqüència /lt/ per alguns parlants, p. ex. ultma 'germana', altu 'encara no' Per a un petit nombre de parlants, a vegades és lenitida a és aspirada
Vocals L'Ait Seghroucheni té el sistema vocàlic típic de tres vocals, similar a l'àrab clàssic + Fonemes vocàlics tamazightFrontalCentralPosteriorTancada i uOberta a
Aquests fonemes-tenen nombrosos al·lòfons condicionats per les següents entorns:
(# denota límit de paraula, X denota C[−flat − −], C̣ denota C[+flat], G denota C, , i )
+ Al·lofonia vocàlica tamazight Fonema Realització Entorn Exemple Significat #_X 'existir' #_Xː / Xː_ 'ell va anar' _G / G_ 'esclatar' X_# 'ell em fa feliç' #_X / X(ː)_X 'Jo pintava' _G / G_ 'ell tornava' X(ː)_# 'començar' _ / _ 'ell va' #_X(ː) / X(ː)_X 'enviar' X(ː)_# 'aquí' _C̣ / C̣_ 'estar present'
Schwa fonètic
Hi ha una vocal no fonèmica predictible inserida en els grups de consonants, realitzada com abans de consonant anterior (e.g. ) i abans de consonant posterior (e.g. . Aquí hi ha algunes normes que regeixen l'ocurrència :
(# denota frontera de paraula, L denota , H denota )
+ Epèntesi schwa tamazight Entorn Realització Exemple Pronunciació Significat #C(ː)# əC(ː) 'ser, fer'#LC# əLC or LəC 'pasar la nit'#CC# CəC 'riure' #CːC# əCːəC 'amagar' #CCC# CCəC / C1C2 are not {L H} 'treballar' 'embogir' #CCC# əCCəC or #CəCəC# / {C1 C3} is {L H} 'demolir' #CCC# CəCəC / C2C3 = {L H} 'garantir'
Accent L'accent és no contrastiu i predictible,e cau en l'última vocal de la paraula (inclosa schwa).
Notes
Referències
Bibliografia
Destaing's "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc" (Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915) Kossmann's "Les verbes à i final en zénète " and Essai sur la phonologie du proto-berbère http://www.centrederechercheberbere.fr/tamazit.html
Categoria:Llengües zenetes