El Museu Frederic Marès es troba a l'antic Palau Reial Major de Barcelona. Allotja la col·lecció donada a la ciutat per l'escultor Frederic Marès i Deulovol (Portbou 1893 - Barcelona 1991).
Història La idea del museu va néixer el 1944, quan Marès va realitzar una exposició de gran part de la seva col·lecció a la seu de l'actual Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La mostra incloïa diversos objectes com alguns llibres incunables o mostres d'escultures medievals. Marès va prometre llavors donar la seva col·lecció a la ciutat. En aquell moment, Frederic Marès tenia cinquanta-un anys. El 1946 es va inaugurar la primera seu del museu, instal·lat al primer pis d'un edifici del carrer dels Comtes de Barcelona que havia format part del Palau Reial Major, i el 1948 va ser inaugurat de forma oficial, amb només quatre sales.
Marès no va abandonar mai la seva passió pel col·leccionisme i el museu fou ampliat amb noves sales fins al 1970, quan ja no es podia engrandir més per manca d'espai. Aleshores, Marès inicià una política descentralitzadora, fent donacions a altres museus com el Museu de l'Empordà de Figueres, el Museu d'Història de Sabadell i el de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, i també impulsà la creació de nous centres museogràfics, com el Museu Frederic Marès de Montblanc, el Museu d'Arenys de Mar i el Museu del Llibre Frederic Marès, a la Biblioteca de Catalunya.
El 1997, el museu va elaborar un projecte museogràfic per a adequar-lo a les necessitats del . Les obres de la primera fase, que afectaren la planta baixa destinada a l'escultura i comportaren l'obertura d'una nova sala d'exposicions temporals, foren inaugurardes l'abril del 1999. Durant la segona fase, finalitzada el 2001, es va remodelar la sala d'escultura en pedra situada a la planta subterrània. A la tercera fase, finalitzada el 2011, es remodelà la planta primera tot completant la presentació de les col·leccions d'escultura i els principals elements arquitectònics de connexió entre les diferents plantes del.
El verger S'hi accedeix des de la plaça de Sant Iu, al costat de la catedral, passant pel verger del Palau Reial Major. És un pati envoltat de porxos i plantat de tarongers, i al bell mig hi raja un brollador, on el dia de Corpus se celebra la tradicional festa de L'ou com balla. La instal·lació d'un servei de Wi-Fi dona als ciutadans accés a Internet de franc. Durant el bon temps s'hi ofereix també el servei del Cafè d'estiu.
esquerra|miniatura|El verger
Col·lecció Escultura miniatura|Sala 15. Escultura Frederic Marès va convertir l'escultura en alguna cosa més que la seva vocació artística. Al llarg de la seva vida va reunir un extensa col·lecció d'escultures, composta per obres que van des de l'època antiga fins a finals del , en la que predomina la talla policromada. En l'actualitat (dades de setembre de 2019), la col·lecció escultòrica està dividida en set àmbits museístics repartits entre les plantes baixa, primera i subterrània del Museu: Món antic (segles V aC-IV dC); Romànic (segles ); Gòtic (segles ); Gótic (); Renaixement (); Barroc (segles -) i Segle XIX. Catalunya. La secció d'escultura es complementa amb altres col·leccions: pintura, teixit i indumentària, orfebreria i moble.
Món antic (segles aC- dC) La primera sala del museu està dedicada al món antic. Es poden veure diferents treballs escultòrics: retrats, torsos, escultures de cos sencer i un grup format per dues figures femenines o nimfes, així com el frontal d'un sarcòfag romà tarda, conegut amb el nom de Sarcòfag de Layos. Una sèrie de col·leccions diverses mostren les cultures de la Mediterrània entre el aC i el dC: exvots ibèrics de bronze, terracotes hel·lenístiques i romanes, lluernes o llànties d'oli, figuretes de divinitats i objectes d'ús domèstic de bronze i fragments d'aplics d'os decorats. Finalment, en el mateix àmbit s'exposen peces que cronològicament no corresponen a l'antiguitat, es tracta de rèpliques d'obres conegudes i models fets a l'estil clàssic, que seguint la tradició dels col·leccionistes privats des del Renaixement, s'exposen conjuntament amb les obres antigues.
Romànic (segles ) L'art romànic s'exposa de les sales 2 a la 5 i és present tant en obres de talla com en treballs de pedra. La producció més coneguda i abundant dels tallers romànics és la imatgeria en fusta policromada, que se centra en dos temes iconogràfics: les marededeus i els crucifixos. De les primeres, la major part són obres de tallers locals i en destaquen un nodrit grup de catalanes. Dels crucifixos, es mostren obres procedents de Catalunya i Castella, de dimensions i funcions diverses. Dins l'escultura en pedra, pren importància l'escultura monumental vinculada a l'arquitectura, que en gran part s'exposa a la sala 12. L'obra més rellevant és el relleu de marbre de L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar, obra cabdal del Mestre de Cabestany procedent de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona).
Gòtic (segles ) La primera etapa del gòtic s'exhibeix de les sales 6 a la 13. L'escultura en talla millor representada al Museu és la vinculada a Castella i Lleó i La Rioja-Navarra, sobretot amb marededeus que estilísticament mostren encara un caràcter retardari. Progressivament es van introduint fórmules gòtiques que s'aprecien en la manera de representar d'una manera més humanitzada, les marededeus, els crucifixos i els calvaris. El museu conserva obres d'escultors catalans com Aloi de Montbrai, Jaume Cascalls o Pere Moragues. D'aquest mateix període destaquen dues tipologies escultòriques presents a la col·lecció: les marededeus d'alabastre i els retaules de pedra.
Gòtic () Les obres gòtiques del es concentren a les sales 14, 15 i 17. Del panorama artístic hispànic d'aquest moment s'exhibeixen escultures hispanoflamenques, l'estil propi arrelat a Castella a partir de la influència directa de l'art flamenc. Destaca també el nombrós grup d'escultures atribuïdes a Alejo de Vahía, mestre forà instal·lat a la Península, i al seu taller.
Els temes iconogràfics s'amplien amb imatges de culte isolades o que formaven part de retaules, a grups escultòrics com les pietats o les Santes Generacions, i a bustos reliquiaris, la cronologia dels quals sobrepassa la pròpiament gòtica. Completen aquest àmbit un conjunt d'obres adscrites a les escoles estrangeres, com els relleus d'alabastre anglesos, o les obres importades d'Alemanya o els Països Baixos.
Renaixement () miniatura|Sala 22. Escultura L'escultura renaixentista, el període artístic més ben representat de la col·lecció, s'exposa des de la sala 18 a la 24. A banda d'unes primeres obres que es podrien definir com a goticorenaixentistes, s'exposen obres amb una nova estètica que arriba a la Península a través d'artistes italians o mestres espanyols formats a Itàlia, o obres importades d'aquell país. El Museu compta amb una bona representació dels principals centres hispànics del i dels artistes més destacats: Burgos (Felipe Vigarny), Palència (Juan de Valmaseda, Manuel Álvarez), Lleó, Valladolid (Alonso Berruguete, Juan de Juni, Francisco Giralte, cercle de Gaspar Becerra, Esteban Jordán, Francisco Rincón), Toro (Juan de Montejo), la Rioja (Arnau de Brussel·les, Andrés de Araoz) i Navarra (cercle de Juan de Beauvés, cercle de Juan de Anchieta).
Barroc (segles ) L'escultura barroca del museu es concentra de la sala 25 a la 27. A l'inici del l'escultura hispànica, i en particular els centres artístics de Castella i Lleó, evolucionen a partir de les propostes manieristes i romanistes cap al realisme barroc. A Valladolid, hi destaca un artista excepcional: Gregorio Fernández i a Toro dos escultors de gran nivell: Sebastián Ducete i Esteban de Rueda. Del nord peninsular s'exposa obra de Luis Fernández de la Vega (Astúries), Lope de Larrea (Àlaba) i Juan Vazcardo (Navarra). Andalusia ofereix un conjunt d'obres de gran qualitat, de les quals sobresurten les de Pedro de Mena, un dels escultors més prestigiosos a Espanya i Amèrica. El barroc del troba al llarg de la costa mediterrànea els centres de producció més actius, com Múrcia (Francisco Salzillo), Alacant i Catalunya.
Segle . Catalunya Frederic Marès, a l'hora de construir les col·leccions d'escultura vuitcenstista, se cenyí fonamentalment a Catalunya. A la sala 28 s'exposen, a mig camí entre els segles i , imatges religioses de l'escultor i popular pessebrista Ramon Amadeu, juntament amb figures de pessebre napolitanes i catalanes. El neoclassicisme està ben representat amb obres dels escultors Damià Campeny i Antoni Solà. De mitjan , s'exhibeixen models de terracota d'escultures públiques i monumentals, obra dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana. Completa aquest àmbit una selecció de medalles commemoratives, fonamentalment franceses i catalanes.
Gabinet del col·leccionista
miniatura|Sala Femenina. Gabinet del Col·leccionista miniatura|Sala de les floreres de closca. Gabinet del Col·leccionista A les sales que configuren l'anomenat Gabinet del col·leccionista s'exposen desenes de milers d'objectes de la vida quotidiana, fonamentalment del . Testimoni d'unes formes de vida i costums del passat: joguines, pipes, pintes, autòmats, ventalls, fotografies, reliquiaris, rellotges, pessebres...que, presentats dins d'una atmosfera intimista, evoquen l'univers particular de Marès.
Les 17 sales del Gabinet del col·leccionista estan situades a la segona i tercera planta del Museu i tal com indiquen els seus noms, alguns posats per Frederic Marès, són temàtiques, igual formen un conjunt en funció d'un tema, un fet o un costum.
Les sales dels treballs de forja mostren més de 1.400 peces de forja i treballs en metall: picaportes, claus, panys, tisores, claus de pany, treballs de passantia dels aspirants a mestres serrallers.
La sala de Montserrat, dedicada a la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, exhibeix pintures, escultures, relleus, plafons de marqueteria, goigs, medalles, que permeten veure l'evolució iconogràfica de la imatge.
La sala de les armes presenta una selecció de les que Frederic Marès va donar l'any 1962 a l'Ajuntament de Barcelona, arran de la creació del Museu Militar de Montjuïc, tancat des del 2009: ballestes, espingardes, arcabussos, pistoles, polvoreres, cascs, escuts, espases i dagues dels segles XVI al XIX.
La sala femenina, un dels espais més singulars del Gabinet, és un exponent de la dona burgesa del . S'hi exhibeixen complements femenins com: ventalls, bosses de mà, pintes i diademes, flascons de perfums, polseres, penjolls, arracades, porte-bouquet, labors de cabell, guants, mocadors de puntes...però també elements decoratius com ara gerros, litofanies, figuretes de porcellana, mesas revueltas, així com amulets, tisores d'escrivà o esmocadores.
A la sala del fumador, destaca una nombrosa col·lecció de pipes, cigarreres, caixes de rapè i tabac en brut, anells de cigars, llibrets de paper de fumar i capsetes de llumins.
A la sala de les floreres de closca s'hi exposa una curiosa col·lecció d'aquests objectes decoratius formats per una campana o globus de vidre a l'interior dels quals s'hi presentava una composició decorativa feta amb closques de petxines, cargols i potes i banyes de crustacis.
La sala de fotografia reuneix un conjunt de retrats en tècniques antigues: daguerreotips, ambrotips i ferrotips, imatges d'artistes catalans i vistes de Barcelona, targetes de visita i un conjunt de càmeres i d'accessoris fotogràfics.
La sala dels rellotges mostra exemplars domèstics de paret i de sobretaula: predominen els coneguts amb el nom de ratera, o els comtoise. També s'exposen rellotges singulars barcelonins: com el que presidia el Cafè de les Set Portes o la maquinària del rellotge de campanar de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.