és un director de cinema i guionista sud-coreà.
Al Festival Internacional de Cinema de Locarno, rep el 2013 el Léopard d'argent pel seu film Sunhi, i el 2015 rep el Léopard d'or pel seu film Un dia amb, un dia sense.
Biografia Hong Sang-soo descobreix el cinema amb els films de Hollywood a la televisió. El 1982, després d'haver estudiat posada en escena a la universitat de Chungang, a Seül, marxa a estudiar als Estats Units al College of Arts and Crafts de Califòrnia i a l'Art Institute de Chicago
Es casa el 1985, demanarà el divorci a finals de 2016 després d'una relació amb l'actriu principal dels seus dos últims film en aquell moment, Kim Min-hee. De retorn a Corea del Sud, treballa com a director per la televisió abans de llançar-se al cinema.
El 1996 roda el seu primer film, El Dia que el porc ha caigut al pou que té immediatament un cert èxit de critica i públic. Rep així premis al Drac Blue Coreà, al Festival de cinema de l'Àsia Pacífic, i als festivals de Rotterdam i de Vancouver. El film descriu amb prestacions improvisades i pocs diàlegs, una relació amorosa moderna.
Realitza a continuació El Poder de la província de Kangwon, un conte sobre la desil·lusió. Rep l'esment especial a la secció « Un Certa Mirada » del Festival de Canes.
El 2000, Hong Sang-soo torna amb el film de títol provocador La Verge despullada pels seus pretendents. Aquest, rodat en blanc i negre segueix un triangle amorós vist pels tres personatges. Si el títol es manllevat a Marcel Duchamp, Hong Sang-soo diu no pas haver-se inspirat en l'artista i no haver escollit el títol perquè correspon a la història filmada.
Segur de la seva reputació, Hong Sang-soo disposa de mitjans més confortables pel seu quart opus, Turning Gate, coproduït per Mariner Karmitz i interpretat per tres estrelles locals. En aquesta comèdia malenconiosa, el seu més important èxit comercial, sobretot amb el públic de Corea, el director afina el seu estil tot quedant fidel a la seva temàtica. A continuació, els elements característics del seu cinema es troben a La dona és el futur de l'home, en competició al Festival de Canes. Surt el 2005 Conte de cinema, també presentada a Canes, el que consolida així l'estatus del director a nivell internacional.
Des de 2008, ensenya a la universitat de Konkuk a Seül on anima un taller consagrat al guió i un taller consagrat a la posada en escena. Abans, havia ensenyat a la universitat nacional de les arts de Corea de 1995 a 2001.
El 2009, presenta Les dones dels meus amics, sempre a Canes però a la Quinzena dels directors: aborda en aquest film el vídeo de alta definició. Amb Hahaha (2010), Hong Sang-soo troba un cert èxit amb el públic coreà amb 56.000 entrades.
El seu film Matins tranquils a Seül es presenta a la selecció «Un certain regard» al Festival de Canes 2011.
Realitza Oki's Movie (2010) sense cap finançament i la roda en part al seu despatx de la universitat de Konkuk a Seül.
El 2012, el seu film In another country, amb l'actriu francesa Isabelle Huppert, es seleccionat en competició oficial al 65è Festival de Canes. El film surt a França l'octubre i als Estats Units el novembre.
El febrer de 2013, presenta Haewon i els homes a la Berlinale.
El febrer de 2017, presenta On the Beach at Night Alone a Berlín i l'actriu principal Kim Min-hee hi assoleix el premi a la millor actriu.
El 2020 presenta La dona que va fugir, estrenada a Catalunya el juliol de 2021.
El 2021 filma Introduction i la pel·lícula presentada al Festival de Canes Davant teu.
Obra La majoria dels seus films conten una història d'amor desgraciat.
La majoria dels seus films posen en escena el medi del cinema. Per exemple, Matins tranquils a Seül mostra el vagareig d'un jove cineasta de talent que ha deixat de rodar pel·lícules. A Oki's Movie, Hong Sang-soo mostra els amors de dos estudiants en cinema i d'un professor de cinema. Hong Sang-soo explica que prefereix filmar un medi que coneix, i afirma que se sentiria menys còmode filmant en un altre medi.
L'embriaguesa, com escapatòria a la realitat i vector de revelacions, és una de les característiques principals del cinema de Hong Sang-soo. És famós pel seu gust immoderat per l'alcohol que es troba en nombrosos films.
Joc amb el temps A Hong Sang-soo li agrada explicar històries simultànies viscudes pels diferents protagonistes dels seus films on els punts de vista de diferents personatges sobre la mateixa història.
Influències Ha estat influït per cineastes com Yasujirō Ozu, Robert Bresson, Éric Rohmer, Luis Buñuel, Jean Vigo, Friedrich Wilhelm Murnau però també per pintors com Paul Cézanne, o escriptors com André Gide.This Evening Class - HONG SANG-SOO BLOGATHON—Virgin Stripped Bare By Her Bachelors Q&A At Pacific Film Archives, 22 mars 2007: "In his 20s he was particularly fond of Andre Gide and read him nearly every day" http://theeveningclass.blogspot.fr/2007/03/hong-sang-soo-blogathon-virgin-stripped.html Es considera sobretot molt marcat per Journal d'un curé de campagne de Robert Bresson.
El critica coreà Huh Moon-yung veu també un parentiu amb el cineasta coreà Lee Man-Hee. La mare de Hong Sang-soo ha produït alguns films d'aquest cineasta i Hong Sang-soo va anar a veure alguns dels seus rodatges sent nen.
Mètode de treball Hong Sang-soo treballa generalment sense guió ben establert. Treballa a partir de notes que redacta en part durant el rodatge i distribueix a l'equip cada matí. Pel cap operador Park Hong-yeol, el fet que els tècnics i els actors no coneguin el final del film els força a una concentració extrema sobre el rodatge que permet de donar als films de Hong Sang-soo la seva intensitat..
Escriu els diàlegs en funció de la personalitat dels actors.
Privilegia també els rodatges lleugers. Per exemple, a Oki's Movie, no tenia més que quatre tècnics. Per ell, alguns actors, com Yu Jun-sang, accepten de no cobrar.
Filmografia 1996: El dia que el porc ha caigut al pou (돼지가 우물에 빠진 날) 1998: El Poder de la província de Kangwon (강원도의 힘) 2000: La Verge despullada pels seus pretendents (오! 수정) 2003: Turning Gate (생활의 발견) 2003: La dona és el futur de l'home (여자는 남자의 미래다) 2005: Conte de cinema (극장전) 2007: (해변의 여인) 2008: Night and Day (밤과 낮) 2009: Lost in the Mountains (어떤 방문: 첩첩산중) (curt) 2009: Les dones dels meus amics (잘 알지도 못하면서) 2010: Hahaha (하하하) 2010 :Oki's Movie (강원도의 힘) 2011: Matins tranquils a Seül (오! 수정) 2011: List (리스트, curt) 2012: In Another Country (여자는 남자의 미래다) 2013: Haewon i els homes (극장전) 2013: Sunhi (우리 선희) 2014: ((자유의 언덕)) 2015: Right Now, Wrong Then (밤과 낮) 2016: Yourself and Yours (당신 자신과 당신의 것) 2017: On the Beach at Night Alone (밤의 해변에서 혼자) 2017: El dia de després 2017: La càmera de Clara 2022: A dalt de tot (탑) 2022: La novel·lista i la seva pel·lícula
Premis i nominacions 2010: Premi Un certa mirada de la selecció Un Certain Regard del Festival Internacional de Cinema de Canes per Hahaha 2011: convidat d'honor de la 13e festival del film asiatic de Deauville 2013: Léopard d'argent al festival del film de Locarno per [U ri Sunhi 2014: Montgolfière d'or al Festival dels tres continents per Hill of Freedom. 2015: Léopard d'or al Festival internacional del film de Locarno per Un dia amb, un dia sense. 2016: Conquilla de Plata al millor director al Festival internacional del film de Sant Sebastià per Yourself and Yours
Referències
Categoria:Nascuts el 1960