José María González García, (Múrcia, 1950) és un filòsof, sociòleg, escriptor i assagista espanyol.
Biografia Nascut a Múrcia d'una família d'origen lleonès, sent encara un bebè va passar a Argentina, on el seu pare va estar treballant com a professor en la Universitat de Mendoza. Va tornar pocs anys després a Espanya i més tard es va doctorar en Filosofia i es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia. Ha estat professor en la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia i en la de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid. És professor de Recerca en el Consell Superior d'Investigacions Científiques, de que el seu Institut de Filosofia va ser director entre 1998 i 2006. Ha treballat en els camps de la Sociologia del coneixement, Teoria Sociològica i la Filosofia Política, prestant especial interès a l'obra de Max Weber, i en l'actualitat treballa en la Universitat de Cambridge.
Ha estat professor visitant a les universitats de Konstanz i Frei Universitat de Berlín i Hamburg, les colombianes d'Antioquía, la Nacional de Bogotà, la de Buenos Aires i l'Autònoma de Mèxic, entre d'altres. És Life Member del Clare Hall de la Universitat de Cambridge
En 2007 va obtenir el Premi Nacional d'Assaig d'Espanya per la seva obra La diosa Fortuna (2006),El escritor José María González García gana el Premio Nacional de Ensayo, El Paós, 19 d'octubre de 2007 on analitza l'evolució del concepte de la deessa Fortuna i la seva representació; la política als segles i es definia com la manera de domesticar la fortuna, de fer que les circumstàncies treballessin al seu favor i no en contra seva; en el XVIII i el XIX, la Fortuna va passar a segon pla en honor de la raó, o del progrés "deixant poc espai per a l'atzar i la sort". En el XX, la Fortuna reapareix amb altres vestidures en la caricatura política, en l'art, i amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial ressorgeix amb força i es pren consciència que nostra vida està en mans de l'atzar, "de vegades molt més que en mans de la raó", com es dedueix a través dels escrits de supervivents com Primo Levi, Jorge Semprún o Imre Kertész. En la segona part del llibre estudia tot el relacionat amb els conceptes de la sort, el destí, el risc i l'atzar, i el que simbolitza la deessa Fortuna al llarg del temps en relació amb la filosofia política, la literatura i l'art, entorn de la filosofia política basada en la teoria de la Justícia que contraposa Justícia i Fortuna (la Justícia és la que equilibra enfront de l'atzar), estudiada per Elster i Rawls. En relació amb l'anomenada societat del risc, l'autor analitza també la teoria sociològica que estudia la incertesa i l'obra d'Ulrich Beck.
Obres La sociología del conocimiento, hoy. Madrid, Espejo, 1979. La máquina burocrática. Afinidades electivas entre Max Weber y Kafka. Madrid, Visor, 1989 Las huellas de Fausto. La herencia de Goethe en la sociología de Max Weber, Madrid, Tecnos, 1992. Con Lamo de Espinosa, E. y Torres Albero, C., La sociología del conocimiento y de la ciencia, Madrid, Alianza, 1994. Metáforas del poder, Madrid, Alianza Editorial, 1998. La diosa Fortuna. Metamorfosis de una metáfora política, (Antonio Machado, 2006).
Referències
Enllaços externs José María González García al web del CSIC Entrevista amb González García a Clarín
Categoria:Filòsofs murcians Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Sociòlegs espanyols Categoria:Premis Nacionals d'assaig de les Lletres Espanyoles Categoria:Escriptors murcians Categoria:Assagistes espanyols del segle XXI Categoria:Assagistes espanyols del segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX