La crisi dels refugiats a Indoxina va consistir en la gran afluència de persones de les anteriors colònies franceses d'Indoxina, comprenent els països del Vietnam, Cambodja, i Laos, després que s'hi establissin governs comunistes el 1975. En els 25 anys següents i d'una població total indoxinesa de 56 milions d'habitants, més de 3 milions de persones es van sotmetre a un viatge molt perillós per tal d'esdevenir refugiats a altres països del Sud-est asiàtic o xinès. Centenars de milers de persones van morir en el seu intent de fugida. Més de 2.5 milions d'indoxinesos van ésser reassentats, majoritàriament a Nord Amèrica, Austràlia i Europa. 500.000 van ser repatriats, tant de forma voluntària com involuntària.State of the World's Refugees, 2000 United Nations High Commissioner for Refugees, p. 81, 102; consultat el 15 maig 2013 miniatura|Un mapa de la Indoxina francesa. Vietnam del Nord i del Sud van ser dividits al nord de la ciutat de Hue i van tenir diferents governs des de 1954 fins 1976, quan el país va ser oficialment re-unit. Els refugiats indoxinesos consistien en gent de diferents orígens, incloent-hi els Vietnamese boat people (que treballaven als vaixells), els Sino-Vietnamesos Hoa, els cambodjans que fugien del Khmer Rouge i la fam, habitants ètnics de Laos, Iu Mien, Hmong, i altres ètnies muntanyoses de Laos, i els Montagnard, habitants de la zona de muntanya del Vietnam. Van fugir cap a països propers, cercant asil temporal i demanant sobretot un reassentament permanent a tercers països. L'afluència de refugiats i la crisi humanitària va ser especialment aguda el 1979 i el 1980.
Reverberacions de la crisi de refugiats indoxinesa van continuar durant el . Les darreres boat people (persones dels vaixells) van estar repatriades des de Malàisia el 2005 i Tailàndia va deportar el 2009 4.000 refugiats Hmong."Last Vietnamese boat refugee leaves Malaysia" http://www.unhcr.org/43141e9d4.html;"UNHCR seeking access to Returned Lao Hmong" http://www.unhcr.org/4b3a38469.html, consultat el 16 maig 2013
Caiguda de Saigon—1975 esquerra|miniatura|Els refugiats vietnamites del sud arriben en un vaixell de l'Armada dels EUA durant l'Operació Freqüent Wind. A la primavera de 1975, els exèrcits de Vietnam Del nord i el Viet Cong van avançar ràpidament cap al sud, i a principis d'abril, la derrota i l'ocupació del Vietnam Del sud pel nord era gairebé segura. Durant la Guerra del Vietnam, gairebé un milió de vietnamites havien estat empleats pel govern dels EUA o eren membres familiars d'empleats anteriors i es van considerar en perill de persecució o execució pel conquerint Vietnam del Nord. Tement que els rumors d'evacuació causarien pànic en la població vietnamita del Sud, la planificació extensa va començar el 18 d'abril de 1975, quan el President dels EUA Gerald Ford va crear un inter-agència de força liderada per Julia Taft per "coordinar...l'evacuació de ciutadans dels EUA, ciutadans vietnamites, i nacionals de tercers països del Vietnam." Per aquell temps les forces militars del Vietnam del Nord eren gairebé als afores de Saigon i la població de la ciutat va expandir-se per centenars dels milers de persones que havien estat desplaçades per àrees que ja estaven dominades per exèrcits comunistes.Thompson, Larry Clinton.
L'evacuació a gran escala dels vietnamites pel transport aeri Americà va començar el 23 d'abril des de l'aeroport Tan Son Nhut a Saigon. Els missils del Vietnam del Nord van ser llançats a Tan Son Nhut el 29 d'abril, matant dos soldats de l'Armada americana, i l'aeroport va ser tancat després dels atacs aquell dia. Milers de vietnamites i americans es trobaven tancats a l'Ambaixada americana i en els carrers que l'envoltaven, esperant una evacuació. Tota aquella tarda i nit, els helicòpters militars van aterrar al terrat de l'Ambaixada i es van endur les persones evacuades a l'Armada dels EUA, que consistia en diversos vaixells. Desenes de milers de vietnamites van evacuar-se a ells mateixos, principalment agafant els vaixells cap al mar i demanant ser presos per l'Armada. D'hora el matí del 30 d'abril, els últims americans, 11 grumets, van ser evacuats per helicòpter des del terrat de l'Ambaixada. L'esperança de molts vietnamites i nacionals de tercers països va quedar estruncada.Accounts of the evacuation include Todd, Olivier.
El nombre total de vietnamites evacuats era 138,000. La majoria d'ells van ser agafats per vaixells d'armada a Guam per entrar als Estats Units i d'allà van ser anar cap a una de les quatre bases militars: Fort Chaffee a Arkansas, Campament Pendleton a Califòrnia, Fort Indiantown Gap a Pennsilvània, i Eglin Air Force Base a Florida. 130,000 Vietnamites van ser reassentats a cada estat dels EUA en els següents mesos. Uns quants milers de refugiats van ser reassentats a altres països, especialment Canadà, o d'altres van escollir tornar al Vietnam.Thompson, p. 76-93
Uns quants mesos després de la caiguda de Saigon, els oficials americans es van adonar que més refugiats estaven travessant fronteres per fugir Vietnam. Els Estats Units van establir una oficina de refugiats a Bangkok, Tailàndia dirigida per Lionel Rosenblatt, amb el propòsit de processar els refugiats addicionals que volguessin entrar als Estats Units.Thompson, p. 109-111
Refugiats Hmong Els Hmong i altres pobles de zones muntanyoses de Laos eren aliats dels EUA a la guerra del Vietnam, desenvolupant durant més d'una dècada l'exèrcit Pathet Lao i el del Vietnam del Nord. Cap al maig de 1975, tot i això, els exèrcits comunistes van anar avançant en els últims baluarts Hmong a Long Tieng. Tement que els comunistes duguessin a terme l'amenaça d'exterminar els Hmong, l'agent de la CIA Jerry Daniels va organitzar l'evacuació dels associats propers i els oficials militars Hmong, incloent-hi el General Vang Pao, comandant Hmong. Utilitzant aviació i pilots civils, uns 2,000 Hmong van ser evacuats per l'aire a Tailàndia, entre el 10 i el 14 de maig de 1975.Morrison, Gayle L. Sky is Falling: An Oral History of the CIA's Evacuation of the Hmong from Laos, Jefferson, NC: McFarland Publishing Company, 1999, p. 72-189, 171
Molts Hmong van seguir els seus líders cap a Tailàndia, viatjant a peu a través de muntanyes elevades, evitant soldats i creuant el riu Mekong - cosa que no estava prevista. Milers van morir pel difícil trajecte. Uns 40,000 Hmong van anar cap a Tailàndia el 1975 i en els anys següents el nombre va anar augmentant. Molts Hmong i altres habitants de les muntanyes van ser allotjats al Ban Vinai Refugee Camp. Els Estats Units d'Amèrica no van completar inicialment el reassentament de Hmongs, ja que pensaven que serien incapaços d'adaptar-se al modus vivendi dels EUA. Però molts americans que havien treballat amb Hmong van començar a crear lobbies, cosa que va generar un canvi en la política pública. 140,200 Hmong i altres pobles van ser reassentats a diferents part del món entre 1975 i 1997; la majoria dels quals als Estats Units. El reassentament de Hmongs va continuar fins al 2005, després que el 2004, els Estats Units acceptessin 9,201 Hmong que estaven vivint a Wat Tham Krabok a Tailàndia.Grigoleit, Grit "Coming Home: The Integration of Hmong Refugees from Wat Tham Krabok, Thailand" Hmong Studies Journal http://hmongstudies.org/Grigoleit.pdf , consultat el 18 Jan 2013; Robinson, W. Courtland, Terms of Refuge United Nations High Commissioner for Refugees, London: Zed Books, 1998, Appendix 2
Uns quants milers de Hmong van ser reassentats a França i aproximadament 1,000 van ser reassentats a la petita ciutat de Guaiana francesa, on van esdevenir pròspers cultivant verdures pel mercat local.Lemoine, Jacques "What is the Actual Number of Hmong in the World?"
Refugiats de terres baixes de Lao Juntament amb els Hmong i altres pobles d'àrees muntanyoses, un gran nombre de lowland (terres baixes), ètnic Lao, va travessar el riu Mekong cap a Tailàndia. Entre 1975 i 1995, el nombre de refugiats de Laos, incloent-hi els Hmong i els lowland Lao, sumaven un total de 360,000. La major part dels lowland Lao que abandonaven el seu país havien rebut educació i eren urbans; la majoria havien estat empleats del govern dels EUA. Van ser allotjats majoritàriament al camp de refugiats Nong Khai, a l'altre costat del riu de Laos. Entre 1975 i 1997, 183,907 Lao van ser reassentats mundialment.Robinson, Appendix 2; Thompson, p. 135, 227-227, 235, 244
Hoa Els Hoa són xinesos ètnics que viuen al Vietnam, especialment a l'àrea Cholon de Saigon. El 1975, s'estima que entre 1 i 2 milions de Hoa vivien al Vietnam, i eren propietaris i dominaven la majoria del comerç del Sud del Vietnam. Després que s'unissin sota un mateix govern comunista el Vietnam del Nord amb el del Sud el 1976, el nou govern va començar a transformar l'economia del capitalisme al socialisme. Les persones més afectades van ser els Hoa.World Directory of Minorities and Indigenous Peoples Vietnam: Chinese (Hoa), consultat el 20 maig 2013 Els Hoa van ser amenaçats amb ser enviats com a treballadors agrícoles a les Noves Zones Econòmiques (granges de l'Estat) establertes pel Govern; amb 1.5 milioms recol·locats.. ISBN 978-0-19-988756-9. Els negocis Hoa a Saigon van ser confiscats.. ISBN 978-90-481-8909-0. En els anys que segueixen la Guerra del Vietnam, els xinesos ètnics van ser purgats del Vietnam.«Sputnik Escalates the Cold War». ABC-CLIO. [Consulta: 1 novembre 2014]. A partir de l'abril de 1978, aproximadament 450,000 Hoa van anar a la Xina per terra, o amb barca cap a Hong Kong durant els anys següents. 265,000 Hoa, sobretot arribats per terra, van ser reassentats a la Xina. Entre 1975 i 1999, 143,700 refugiats vietnamites, majoritàriament Hoa que arribaven a Hong Kong pel mar, van ser recol·locats a altres països. Més de 67,000 van ser repatriats al Vietnam.The influx of Vietnamese boat people Error in webarchive template: Check |url= value. Empty.
Les relacions entre la Xina i el Vietnam es van anar deteriorant, en part a causa de la repressió dels Hoa. Les "Boat People" (persones del vaixell) eren en gran part Hoa. El febrer de 1979, Xina va envair Vietnam i ràpidament va ocupar parts del nord. El govern vietnamita va iniciar una política d'animar els Hoa a deixar el país i cobrant-los un cost de diversos milers de dòlars per a fer-ho. A causa de la gran sortida de persones, la població Hoa es va reduir durant els 1980s.Brush, http://www.library.vanderbilt.edu/central/Brush/BoatPeople.htm ; World Directory of Minorities, http://www.refworld.org/type,COUNTRYREP,,VNM,,49749c7f8,0.html, consultat el 20 maig 2013
Boat people miniatura|Boat people vietnamita que esperen un rescat. Després de la presa del poder del Vietnam del Nord l'abril de 1975, un milió o més de persones van ser enviades a camps de "re-educació", sovint durant diversos anys, i el govern va intentar destruir iniciatives privades, especialment els negocis dels Hoa. El setembre de 1978, 1,220 "boat people" van abandonar Vietnam en un vaixell antic i van arribar a Indonèsia. Això va ser el començament d'un flux molt gran de refugiats que arribaven en barca cada mes a Malàisia, Tailàndia, Indonèsia, Hong Kong, i altres països. El número de "boat people" que arribaven cada mes a costes estrangeres va arribar al seu màxim el juny de 1979, amb 56,000 persones.Thompson, p. 150-163 esquerra|miniatura|El Centre de Processament dels Refugiats de les Filipines esdevenia la casa provisional de molts refugiats indoxinesos en ruta cap als països de reassentament països el 1980s.