miniatura|Un rem modern (esquerra) i un rem tradicional de fusta (dreta). Un remolar era un menestral dedicat a la fabricació, conservació i reparació dels rems. Podia treballar a terra ferma, en una drassana, o a bord d'una embarcació.DCVB: Remolar.GDLC. Remolar. També s'anomenava remolar l'indret on treballaven els remolars fabricant rems. El verb remolar, probablement derivat de l'ofici de fabricar rems, està documentat per a indicar l'afaiçonament d'una peça de fusta en brut deixant-la en la forma cilíndrica d'una asta o similar. En el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·lianaRevista d'Estudis Històrics. Any CXXVII Núm. 866 #68_ISSN: 0212-7458,Tercera Època_Palma_2012 hi figuren les despeses corresponents a la confecció d'una senyera reial: “…Item costa el asta, de comprar e remolar, deu sous...”
Confraria A la ciutat de Barcelona els remolars estaven inclosos en la Confraria de Santa Caterina i Sant Joan, juntament amb els mestres d'aixa, calafats i altres oficis relacionats.
Aspectes militars Els remolars estaven obligats a formar part de l'exèrcit de la ciutat de Barcelona, de manera semblant a la resta d'oficis. Aquest exèrcit s'anomenava Host veïnal o Coronela de Barcelona. Quan els consellers cridaven a sometent, les diverses confraries havien de formar sota el seu penó i seguir la senyera de la ciutat: el penó o bandera de Sant Jordi (una creu vermella en camp blanc).
Els remolars s'agrupaven sota el penó dels mestres d'aixa.
Documents miniatura|Drassanes Reials de Barcelona miniatura|Desembarcament de Pere III d'Aragó «el Gran» a Trapani 1284. Precedents de la batalla del golf de Nàpols. Segons la Crònica de Ramon Muntaner hi ha una descripció del port de Sant Nicolau de Scalea (Calàbria) on hi havia quatre naus i moltes tarides que carregaven estelles per a rems, arbres i antenes de galeres i llenys per a dur-les a Nàpols. 1354. L'Almirall (Capità General de l'Armada) Bernat II de Cabrera promulgà les Ordinacions sobre lo fet de la mar. S'hi detallen les funcions i obligacions de la gent de l'armada, els salaris, la disciplina, etc., per als càrrecs següents : Almirall (o Capità General de l'Armada) Vicealmirall Patrons (que podien ser també Còmits) Còmits Sotacòmits Proers Nauxers Timoners Remolars Aliers Cruïllers Espatllers Ballesters Escrivans Algutzirs de galera Barbers o Metges Joglars Senescals Palomers Remers simples 1365. 1377. 1381. En l'Arxiu del Mestre Racional consten, entre d'altres, els sous dels remolars que participaren en l'armament de dues galeres subtils (Sant Ambròs i Santa Coloma) destinades a Dalmau de Rocabertí, capità i ambaixador nomenat per als ducats d'Atenes i Neopàtria. 1406. Livre des depenses faites pour l'armement de la galère le Saint-Thomas (Mai 1406), : «Mestres Remolars los quals dreçarem los rems per obs de la dita galea.» 1412. Estelles per a rems. En nom del duc de Gandia, Pere Roca va demanar a la ciutat de València 130 estelles per a rems, que li foren denegades. 1415. Remolars a València. El rei Ferran I d'Aragó declara que, en aquelles dates, a València només hi havia cinc mestres remolars. 1421. Contracte de compra d'estelles per a rems a València. 1421-1423. “... Com per part de vosaltres sie stat en la dita Cort proposat que per obs de les galeres del dit General (Generalitat) es de necessitat comprar alguna quantitat de rems; emperamor de ço vos diem, pregam e manam que vosaltres comprets mil e sinch-centes estelles de rems...” 1505. 150 rems i 20 estelles de recanvi. 1529. Estelles per a rems (astillas). 1612. 1640. Remolars a les Filipines.
Referències
Categoria:Menestrals Categoria:Professions de la nàutica Categoria:Arquitectura naval