miniatura|Charles Darwin El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural.
El biòleg anglès Thomas Henry Huxley va encunyar el terme darwinisme l'abril de 1860. Es va utilitzar per descriure conceptes evolutius en general, inclosos conceptes anteriors publicats pel filòsof anglès Herbert Spencer. Molts dels defensors del darwinisme en aquell moment, inclòs Huxley, tenien reserves sobre la importància de la selecció natural, i el mateix Darwin va donar credibilitat al que després es va anomenar lamarckisme. L'estricte neodarwinisme del biòleg evolutiu alemany August Weismann va obtenir pocs partidaris a finals del . Durant el període aproximat de la dècada de 1880 a aproximadament 1920, de vegades anomenat "l'eclipsi del darwinisme", els científics van proposar diversos mecanismes evolutius alternatius que finalment es van mostrar insostenibles. El desenvolupament de la síntesi moderna a principis del , que incorporava la selecció natural amb la genètica de la població i la genètica mendeliana, va reviure el darwinisme de forma actualitzada.
Si bé el terme darwinisme s'ha mantingut en ús entre el públic quan es referia a la teoria evolutiva moderna, sempre han estat defensats per escriptors de ciències com Olivia Judson i Eugenie Scott que es tracta d'un terme inapropiat per a la teoria evolutiva moderna. Per exemple, Darwin no coneixia l'obra del científic moravià i frare agustí Gregor Mendel, i com a resultat només tenia una comprensió vaga i inexacta de l'herència. Naturalment, no tenia cap idea de desenvolupaments teòrics posteriors i, com el mateix Mendel, no sabia res de la deriva genètica, per exemple. Als Estats Units, els creacionistes sovint utilitzen el terme "darwinisme" com a terme pejoratiu en referència a creences com el materialisme científic, però al Regne Unit el terme no té connotacions negatives, sent utilitzat lliurement com a escurça per al cos de la teoria. amb evolució i, en particular, amb evolució per selecció natural.
Característiques Les dues bases en les que es fonamenta tota la teoria darwinista són, per una banda l'evolució, la teoria que manté que tots els esser vius deriven d'un sòl ancestre primitiu (o d'un nombre molt limitat d'ells) i per l'altra la selecció natural, un mecanisme gradual que serveix per explicar, no tan sols l'evolució, si no també el fet que els éssers vius tinguin un disseny intel·ligent sense necessitat de tenir un dissenyador intel·ligent.
Darwin va desenvolupar aquests conceptes al llarg de les seves obres L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la lluita per l'existència en la naturalesa (1859) i La descendència de l'home i la selecció sexual (1871), especialment amb relació a l'evolució biològica per selecció natural. El darwinisme no és sinònim d'evolucionisme, que ja havia estat formulat amb anterioritat per altres autors com Jean-Baptiste Lamarck o, fins i tot, el propi avi de Charles Darwin, el naturalista Erasmus Darwin. Les teories darwinistes són evolucionistes, però incorporen el concepte de selecció natural, concepte completament nou en el seu moment i que serveix per a explicar, convincentment, com s'opera el canvi evolutiu
Darwin, inicialment, es va oposar a les principals hipòtesi de Lamarck, va negar l'evolució provocada per la voluntat que el Lamarkisme proposava i va afirmar que totes les formes de vida provenien d'un tronc comú. Tanmateix, per explicar com d'una espècie apareixien dues de diferents, Darwin no es va estendre gaire ja que, la ciència, encara no estava prou desenvolupada per entendre els mecanismes de transmissió de la informació hereditària, fet que representava un llast per els seus plantejaments originals. L'explicació de Darwin sobre el procés d'especiació deia que aquest era el resultat de l'acció gradual del mecanisme de selecció natural. No va ser fins a la formulació, a principis dels anys 20 del , de la síntesi evolutiva moderna que concilia la teoria de l'evolució amb les idees sobre l'herència de Gregor Mendel, que es va produir la fusió entre genètica i teoria de l'evolució.
La selecció natural Un dels principals arguments de la ciència dominant en la seva època per desmuntar qualsevol tipus de teoria evolutiva era que aquestes no podien explicar satisfactòriament les espectaculars adaptacions dels éssers vius al seu ambient. No es podia entendre que haguessin desenvolupat estructures tan complexes, útils i optimitzades sense la intervenció divina. Però Darwin, que estava molt familiaritzat amb la selecció que realitzaven els pagesos i ramaders des de feia molt temps, va començar a pensar si no hi hauria alguna forma que aquesta selecció, que en aquell cas era provocada per l'acció de l'home, és donés en la natura sense cap intervenció externa.
Així és com, en llegir An Essay on the Principle of Population de Thomas Malthus, Darwin va trobar la força causal de l'evolució. Donada l'elevada capacitat reproductora dels éssers vius, Darwin va observar que era molt comú que les espècies produïssin molts descendents el que provocava que la lluita per la supervivència tingués una gran importància, ja que els recursos no eren il·limitats, una variació de la doctrina de Malthus aplicada al regne vegetal i animal. Al néixer molts més individus de cada espècie dels que podien sobreviure es desenvolupava una lluita per la supervivència en que només sobrevivien els que haguessin variat de manera profitosa per a si mateixos.
La selecció natural és el procés que dirigeix l'evolució de les espècies. Segons va observar Darwin en qualsevol població els individus són diferents entre ells (variabilitat intrapoblacional) i degut a això, els individus que presentin unes característiques més adients per viure en un entorn determinat sobreviuran. L'esmentada teoria implica que certes variacions hereditàries, morfològiques o fisiològiques, es veuen potenciades per la selecció natural dels individus que aconsegueixen sobreviure afavorint la reproducció d'aquells amb aquestes característiques que passen després a tota l'espècie o bé donen origen a una espècie diferent i també en el sentit invers, individus amb característiques que comportin un desavantatge respecte als seus competidors tendiran a no deixar descendència (o a deixar-la en menor nombre) i, per tant, les característiques desapareixeran amb ells. És a dir, la repetició d'aquest procés d'una generació a la següent durant milers o milions d'anys provocaria que les espècies anessin canviant i fent-se més aptes per viure al seu medi.
Un altre fet que s'havia de tenir en compte era la variabilitat de la descendència. Els descendents d'una parella son semblants als seus progenitors però no són idèntics a aquests i Darwin atribueix aquesta variabilitat a tres motius principalment. La major part és fruit de l'atzar i es dona per la combinació dels gens dels progenitors. Les altres dues causes per a la descendència amb modificació son, per una banda, i de manera limitada, l'acció directe de l'entorn sobre els individus (per exemple l'alimentació o el clima), sempre que aquesta variació fos transmissible a la descendència, i per altra banda, l'herència dels caràcters adquirits al llarg de la vida, per l'ús o el desús dels òrgans. Darwin també va defensar l'errònia idea de la pangènesi, segons la qual no existeix una part específica encarregada de la herència si no que és el cos sencer el que engendra la descendència.
Resumint es pot dir que la selecció natural és un mecanisme de canvi evolutiu basat en tres supòsits:
Que existeix una variació en quant al fenotip entre els organismes d'una mateixa població que afecten a la seva capacitat de sobreviure i reproduir-se en un ambient concret. Que aquesta variació és heretable, és a dir, que es basa en la variació genètica que es transmet entre generacions de forma directe (en els organismes amb reproducció asexual) o amb la recombinació e intercanvi genètic mitjançant el sexe. Que existeix una competència inevitable per recursos limitats entre organismes a causa de la reproducció contínua d'aquests.
La teoria del Cambrià de Darwin La teoria sobre el període del Cambrià de Darwin defensava que abans del Cambrià va haver un llarg període en el qual els éssers vius habitaven aquest món, van ser els primers microorganismes de la història del món.
Al període Cambrià es va començar el registre de fòssils, és a dir, en aquest període els éssers vius que avui dia estan registrats a les nostres enciclopèdies van evolucionar i es van convertir en éssers vius desenvolupats. Abans del Cambrià, fa uns 540 milions d'anys no hi ha cap rastre de closques, petxines… Darwin es va preguntar si aquestes espècies tan antigues vivien “nues” per dir-ho així, no va poder explicar aquest fenomen.
Avui dia sabem que la vida comença fa aproximadament 3500 milions d'anys, molt abans del Cambrià que va començar fa uns 542 milions d'anys. Per tant, la teoria de Darwin i de que la vida va començar molt més abans que al Cambrià, era certa. A l'època de Darwin, no tenien els mètodes per poder demostrar-ho i, per tant, aquesta teoria va quedar a l'aire, però avui dia sabem que és cert i que la raó per la qual no hi ha closques, petxines… és perque la vida que hi havia era microscòpica.
Acollida del darwinisme al La publicació de L'origen de les espècies va ser acollida amb una gran controvèrsia en la societat de l'època ja que, en proposar un mecanisme purament natural per l'evolució, queda eliminada la necessitat d'un déu creador o dissenyador. Es van publicar molts articles i comentaris polèmics tractant les implicacions d'aquesta teoria i atacant a Darwin, acusant-lo de limitar la glòria de déu a la creació. El motiu principal d'aquestes polèmiques era la moral fortament conservadora i religiosa de l'Anglaterra victoriana el que va provocar, després de moltes reflexions, que Darwin trenqués amb les seves anteriors idees religioses arribant a considerar el cristianisme com una doctrina detestable. Tot i la virulència dels atacs inicials per part de l'església al darwinisme, entre els membres amb mentalitat més oberta de l'església europea i americana, es va donar una gradual acceptació d'un cert evolucionisme limitat cap a finals del .
D'altra banda, els filòsofs anglesos contemporanis de Darwin, van reaccionar de diverses formes, des d'una clara hostilitat fins a una petita acceptació, barrejada amb incomprensió. Es dit que William Whewell, rector del Trinity College de Cambridge en aquell moment, no va permetre posar el llibre als prestatges de la biblioteca. John Stuart Mill va ser el més disposat a l'acceptació de les teories de Darwin tot i que els seus elogis van ser molt escassos.
Una de les crítiques que va rebre per part de la comunitat acadèmica van ser al voltant de la idea del canvi gradual de les espècies. Darwin va calcular el temps necessari per la diversificació dels mamífers en 300 milions d'anys (d'una manera bastant acurada) mentre que el càlcul que havia realitzat lord Kelvin al voltant del 1860, datava l'edat de la terra en tan sols 25 milions d'anys. Això va fer que el científic, qui inicialment havia descartat en la seva majoria el lamarckisme, inclogués a partir de la sisena edició de l'origen de les espècies dues idees molt properes a aquesta teoria: que l'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament i que la funció crea l'òrgan i el desús en produeix la degeneració. Això va ser així perquè l'herència dels caràcters adquirits semblava una manera molt més ràpida d'aconseguir canvis estructurals eficaços que mitjançant la lenta, però segura, selecció natural.