Michelle Wingshan Kwan (关颖珊; 關穎珊) (Torrance, Califòrnia, 7 de juliol de 1980) és una patinadora artística estatunidenca.
En la seva trajectòria esportiva ha obtingut dues medalles en els Jocs Olímpics (plata en 1998 i bronze en 2002), campiona del món en cinc ocasions (1996, 1998, 2000, 2001 i 2003) i nou vegades en el Campionat de patinatge sobre gel dels Estats Units (1996 i de 1998 a 2005)
Kwan ha competit en un alt nivell durant una dècada i és la patinadora que més premis ha recollit en la història nord-americana.Athlete bio at usfigureskating.org , consultat el setembre 8, 2006. És coneguda per la seva consistència i expressivitat en la pista de patinatge en el gel a l'una que considerada una de les millors patinadores de tots els temps.For Americans, lots of medals but a 'faceless' Olympics , by Mark Sappenfield, staff writer of The Christian Science Monitor, consultat el setembre 6, 2006.Video Spotlight – Michelle Kwan, Asian Media Watch, consultat el setembre 6, 2006.People in the News Spotlight – Michelle Kwan , CNN People in the News, consultat el octubre 8, 2006.
Durant més d'una dècada, Kwan ha estat considerada una de les atletes femenines més populars del país, prova d'això són els podis, fins i tot després d'haver-se retirat.Harris Interactive – America's favorite Athlete , Harris Interactive Al llarg de la seva carrera.
Biografia Primers anys i educació Nascut a Torrance, Califòrnia, Kwan va ser el tercer fill de Danny Kwan i Estella Kwan, immigrants xinesos de Hong Kong. El seu pare era natural de Canton i va emigrar de Hong Kong a Califòrnia el 1971. Kwan va créixer parlant cantonès i anglès a casa.
L'interès de Kwan pel patinatge artístic va començar als cinc anys quan va seguir els seus dos germans grans (el jugador d'hoquei sobre gel Ron i la patinadora artística Karen) al gel. La Karen i la Michelle van començar a entrenar seriosament quan Michelle tenia uns vuit anys. Entrenaven de tres a quatre hores al dia, es despertaven a les 4:30 i arribaven a la pista a les 5:00 per patinar abans de l'escola, i després tornaven a la pista just després de l'escola per tornar a patinar. Pagar la pista de patinatge va provocar dificultats econòmiques per a la família de classe treballadora de Kwan. Quan Kwan tenia deu anys, la seva família ja no es podia permetre un entrenador, però un company del Los Angeles Figure Skating Club els va oferir assistència econòmica que els va permetre entrenar al Centre d'entrenament internacional del Ice Castle a Lake Arrowhead, Califòrnia.
Kwan va assistir a l'escola primària Soleado a Palos Verdes, Califòrnia, però va abandonar l'escola pública per ser educada a casa el 1994, quan estava a 8è. Després de graduar-se a Rim of the World High School el 1998, Kwan va anar a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA) durant un any.
A la tardor de 2006, es va traslladar a la Universitat de Denver. Kwan va esmentar que la seva assistència a Denver va marcar un punt d'inflexió important a la seva vida. Va passar de tenir tutors des de 7è i ser patinadora a temps complet a fer-se estudiant a temps complet. Durant les seves primeres setmanes a Denver, va haver d'utilitzar crosses a causa d'una cirurgia de maluc.
Poc després de la seva arribada a Denver, Kwan es va dedicar a estudis internacionals. Condoleezza Rice, l'antiga secretària d'Estat, va nomenar Kwan com a enviada inaugural de la diplomàcia pública nord-americana. La seva funció era fomentar una millor comprensió d'Amèrica compartint la seva història personal mitjançant diàlegs interculturals amb estudiants internacionals.
Kwan va esmentar els reptes d'equilibrar els viatges i l'escola, explicant casos en què va haver de fer exàmens al campus poc després de tornar d'un vol de 15 hores. Va aplicar els coneixements adquirits a la seva aula als seus esforços internacionals.
El juny de 2009, es va graduar a la Josef Korbel School of International Studies de Denver amb una llicenciatura en estudis internacionals i una menció en ciències polítiques. El 2009, va començar els estudis de postgrau en relacions internacionals a la Fletcher School of Law and Diplomacy de la Universitat de Tufts i es va graduar el 2011. El 8 de maig de 2010, va ser guardonada amb un doctorat honorari en lletres humanes del Southern Vermont College.
Carrera miniatura|Michelle Kwan realitzant la seva espiral distintiva en una sessió d'entrenaments al Campionat dels Estats Units de patinatge artístic de 2002
Kwan va guanyar cinc Campionats del Món (1996, 1998, 2000, 2001, 2003), empatant amb Carol Heiss (1956–1960) en títols mundials per un nord-americà. Les nou medalles mundials de Kwan són el rècord de tots els temps per a una patinadora nord-americana en qualsevol disciplina. L'única patinadora individual femenina amb més títols mundials o medalles és Sonja Henie de Noruega. Kwan va guanyar nou campionats dels Estats Units (1996, 1998–2005), empatant el rècord de més victòries establert per Maribel Vinson-Owen (1928–1933, 1935–1937). Té el rècord de més títols consecutius dels EUA (vuit) i de més medalles consecutives de campionats dels EUA (dotze). També va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Nagano de 1998 i la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Salt Lake City de 2002. Kwan ha rebut un total combinat de 57 notes perfectes (6.0s) a les principals competicions, el rècord d'individuals sota l'antic sistema 6.0.
Primeres competicions El 1991, Michelle Kwan i la seva germana Karen van començar a entrenar amb Frank Carroll a Lake Arrowhead, Califòrnia. Després d'un any entrenada per Carroll, Michelle, d'11 anys, va ocupar la 9a posició a nivell júnior al Campionat dels Estats Units de patinatge artístic. Amb 12 anys l'any 1992, Michelle va passar la prova d'or per fer-se patinadora artística de nivell sènior malgrat la desaprovació del seu entrenador. El 1993, Kwan va acabar sisena als seus primers campionats sèniors dels Estats Units. La temporada següent, va guanyar el Campionat del Món júnior de 1994.
El 1994, Kwan va acabar segona després de Tonya Harding als Campionats dels Estats Units, que normalment l'haurien col·locat a l'equip nord-americà als Jocs Olímpics de 1994 a Lillehammer, Noruega. En canvi, aquest lloc va ser per la campiona nacional de 1993 Nancy Kerrigan, després d'una sessió d'entrenaments en aquells campionats. Kwan, de 13 anys, va anar a Noruega com a suplent però no va competir. Kerrigan i Harding van abandonar la competició elegible abans dels Campionats del Món de 1994. A causa d'això (i la seva companya d'equip Nicole Bobek no va sortir de la ronda de classificació), Kwan tenia l'única responsabilitat d'assegurar dues inscripcions per als Estats Units als Campionats del Món de 1995 col·locant-se entre els deu primers. Kwan va tenir un error inusual en el programa curt i es va situar onzè en aquesta part de la competició, però va patinar un fort programa d'estil lliure i va acabar vuitena a la general.
Als Campionats dels Estats Units de 1995, Nicole Bobek va guanyar la medalla d'or, mentre que Kwan va tornar a ocupar el segon lloc després de lluitar amb el seu salt de lutz tant en el programa curt com en el patinatge lliure. Als Campionats del Món de 1995, Kwan va quedar en cinquè lloc després del programa curt. Va patinar l'última en el patinatge lliure, donant la millor actuació de la seva carrera fins a aquest moment, completant els set triples salts, i demanant alegria i entusiasme. Va acabar en tercera posició en patinatge lliure, per darrere de Chen Lu de la Xina, que va quedar en primer lloc, i la patinadora francesa Surya Bonaly, que va quedar segona. Kwan va ocupar el quart lloc de la general, per darrere de la nord-americana Nicole Bobeck, que va ocupar la tercera posició de la general, tot i que va quedar en quarta posició en patinatge lliure i malgrat l'execució exitosa de Kwan dels seus salts, que van quedar segons en dificultat per darrere dels de Bonaly.
Desenvolupament artístic i Jocs Olímpics de 1998 Kwan va començar a desenvolupar un estil més madur durant la temporada de 1995. Va utilitzar Romanza per al seu programa curt i en el seu patinatge lliure, música de Salomé's dance de la partitura de la pel·lícula Rei de reis de Miklós Rózsa i The Dance of the Seven Veils de l'òpera de Richard Strauss Salomé, ambdues peces que representen la història bíblica de Salomé seduint el rei Herodes. També va millorar la seva tècnica d'extensió, velocitat i salt, i va actuar amb coreografies més difícils. Carroll va defensar la seva decisió de fer que Kwan semblés més madura afirmant que donava als jutges el que volien, dient: «Els jutges estaven buscant la campiona del món femenina, no la campiona femenina del món».
Tant en les seves pràctiques com durant la seva actuació a Skate America, Kwan portava els cabells amb un monyo en lloc d'una cua de cavall i portava un maquillatge teatral pesat, incloent pedreria enganxada a prop dels ulls. La seva disfressa consistia en «un vestit morat de màniga curta amb un teixit de color carn amb pedreria i escots al davant profund i negre, adornat amb elaborats patrons florals de lluentons daurats i pastels brillants». Segons l'escriptora Ellyn Kestnbaum, Kwan es va inspirar més en la música que en la narrativa, que tal com va criticar Kestnbaum, va revelar Kwan com un ésser sexual. Kestnbaum va declarar, però, que li va costar construir una narració lineal sobre la seductora Salomé, però que els moviments de Kwan «podrien representar millor una dona jove que s'aventura al món amb confiança, trobant pèrdua i confusió, però finalment trobant pau i triomf». Kestnbaum també va afirmar que els moviments de Kwan al programa evocaven imatges d'un Orient Mitjà sensual, luxós i exòtic.
El patinatge lliure de Kwan constava de set triples salts executats amb èxit, inclosos dos salts triples de Lutz, un dels quals es va fer en combinació i es va estrenar a Skate America i l'altre precedit per passos complicats. Altres elements, com la complexitat dels seus passos que connectaven aquests elements i l'originalitat i varietat de les seves posicions de gir, també van contribuir a la dificultat i l'art del programa. Kestnbaum insisteix que l'augment de la velocitat de Kwan, el fort debut del seu triple-triple salt i la seva millora d'equilibri, precisió i postura «diuen més que el seu pentinat o maquillatge sobre la seva nova maduresa com a patinadora». Kestnbaum afirma que els companys competidors de Kwan eren millors en com executaven el flux a través del gel, la velocitat i l'alçada dels seus salts i que, tot i que Kwan va mostrar més precaució i control que els seus competidors, va patinar amb «nou poder i emoció en comparació amb el seu jo més jove». Kestnbaum atribueix l'èxit del programa Salomé a la complexa coreografia de Kwan, que presentava una profunditat emocional durant els moments més pesats del programa i freqüents canvis de direcció que sovint portaven inesperadament a girs o salts. Kwan va acabar guanyant Skate America el 1995.
Kwan va guanyar tant el Campionat dels Estats Units com el Mundial el 1996. En l'esdeveniment posterior, va superar el campió defensor Chen Lu en una competició molt ajustada en la qual ambdós competidors van obtenir dos 6.0 perfectes per a la presentació en el patinatge lliure. Va ser la tercera patinadora artística més jove que ostentava els dos títols. La temporada 1996-97 va marcar l'inici d'una ratxa de victòries per a Kwan que va durar més d'un any, des de la tardor de 1995 fins a la tardor de 1996. Tal com va dir Kestnbaum, Kwan es va convertir en la patinadora més consistent i completa en el camp [femení], assumint una mística gairebé llegendària a mesura que continuava madurant com a patinadora artística femenina que posava èmfasi en la bellesa, la musicalitat i les històries dramàtiques relacionades amb l'amor i la mort.Kestnbaum, p. 155