Montcortès o Montcortès de Pallars és un poble al terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. El 2013 tenia 26 habitants.Dades de població a www.municat.gencat.cat. Era el cap de l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. Aquest comprenia, a més, els pobles d'Ancs, Bretui, Cabestany, Mentui, Peracalç i Sellui.
Montcortès té l'església de Sant Martí i dues capelles més, en el mateix poble, la de Sant Sebastià, pràcticament abandonada, i la de la Mare de Déu dels Àngels, en ruïnes. A migdia del poble hi ha, encara, les ruïnes de la capella barroca de Sant Miquel de Montcortès. En lloc destacat del poble hi ha el vell edifici conegut popularment com a la Rectoria, que deu correspondre a l'antic castell.Fitxa descriptiva de la Rectoria a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Geografia Montcortès és a la part central, al Pla de Corts, a prop i a llevant de l'Estany de Montcortès i de la Collada de Sant Antoni. És a l'esquerra del Barranc de les Morreres, a ponent del Serrat de la Fareta, al nord-est del Serrat del Campet i al nord-oest de la Roca del Moro. Queda a ponent del poble de Bretui i a llevant dels de Cabestany i Mentui.
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Montcortès (Moncortes). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent suau d'una costa, ventilat per tots els vents llevat dels de l'oest. El clima és fred i propens a refredats i terçanes (febres palúdiques que apareixen cada tres dies). Tenia 20 cases i l'església parroquial de Sant Martí, de la qual depenia la de Bretui. El capellà depenia eclesiàsticament de l'abat de Gerri. A més, a un quart d'hora del poble hi havia l'ermita de Sant Miquel.MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XI, pàg. 484-485. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico, 1848. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985.
El terreny era de secà i de mala qualitat. S'hi collia blat, ordi i patates, s'hi criaven ovelles i vaques, i hi havia caça de conills, ànecs i perdius, així com pesca d'anguiles. La població era de 22 veïns (caps de casa) i 126 ànimes (habitants).
La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Montcortès.
El poble de Montcortès Les cases del poble
Casa Agustí Casa Aspetx Casa Aspetxó Casa Badia Casa Beratx Casa Campet Casa Caubet Casa Cinto
Casa Cisquet Casa Cotatge Casa Espetico Casa Estàsia Casa Fuseller Casa Gravalós Casa Guinot Casa Guixó
Casa Hereu Casa Jironi Casa Lluell Casa Manela Casa Martí Casa Martinet Casa Menut Casa PerayreFitxa descriptiva del forn de pa d'aquesta casa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Casa Perelló Casa Perselles Casa la Quadra La Rectoria Casa Restoll Casa Rivert Casa Rivert de Damont Casa Rivert de Davall
Casa Roig Casa Sastre Casa Serraller Casa Simon Casa Teixidor Casa Tiet Casa Tubièn Casa Vidal
Demografia En el fogatge del 1553, Montcortès, juntament amb Cabestany, Balastui, Bretui i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.
Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Montcortès en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Web de l'Ajuntament de Baix Pallars .
Categoria:Entitats de població de l'antic municipi de Montcortès de Pallars