La Guerra entre Artigas i el Directori (1814-1820) va ser el primer conflicte intern dels successos entre 1814 i 1880 als que la República de l'Argentina es va veure sotmesa. Va enfrontar al cabdill Oriental José Artigas amb el govern central, de tendència centralista, dirigit des de la ciutat de Buenos Aires. El resultat d'aquesta llarga guerra civil va ser la dissolució del govern central - L'Argentina no tindria cap altre govern durant trenta-dos anys- però també la caiguda de part del territori argentí sota dominació portuguesa i la desaparició política d'Artigas.
Enfrontament d'Artigas amb el directori José Artigas era un oficial del cos de Blandengues, unes milícies de la Banda Oriental, la incorporació del qual al partit independentista va animar a molts orientals a unir-se-li. Al capdavant d'ells va vencer a la batalla de Las Piedras (1811), iniciant el setge de la ciutat de Montevideo. Aquest fet va permetre iniciar la identificació de la Banda Oriental com un territori unificat, ja que fins llavors estava dividit en tres administracions diferents.
Quan el Primer Triumvirat va acordar una pau amb el virrei Elío, per la qual se li entregava tota la Banda Oriental als realistes, els orientals van rebutjar el pacte, nombrant a Artigas Cap dels Orientals i es van retirar cap al Riu Uruguai, fet conegut com a l'Èxode Oriental.
A principis de l'any vinent es va re-iniciar el setge, sota el comandament de José Rondeau, que junt amb Manuel de Sarratea es van dedicar a prendre-li a Artigas als seus millors oficials, iniciant una crisis que arribaria lluny. De totes maneres, Artigas es va unir al setge poc després de la batalla del Cerrito.
El Segon Triumvirat va convocar a l'Assemblea de l'Any XIII. Amb un cert retard a causa de la guerra, el poble oriental va ser convocat al Congrés de Tres Creus, on van ser elegits els representants de la Banda Oriental. Al enviar-los a Buenos Aires, el congres oriental va donar les Instruccions de l'any XIII de reclamar la independència absoluta d'Espanya, organitzar l'estat de forma federal, fent que els governadors fossin elegits per cada província, separar els tres poders de l'Estat, establir formalment la Província Oriental i ficar la capital fora de la ciutat de Buenos Aires. Això últim es devia als antics conflictes polítics i comercials de Montevideo amb la capital del virregnat.
La hipòtesi que sostenia Artigas era que tots els pobles tenien els mateixos drets i la capital era només la residència de les autoritats elegides per les províncies. Això és que la revolució no era només un canvi d'amos, en què els pobles haguessin passat de ser súbdits dels espanyols a súbdits de Buenos Aires.
L'assemblea, que ja havia començat les sessions, estava dominada per la Lògia Lautaro, grup dirigit per Albear, que no va acceptar les instruccions als diputats orientals. Amb excuses poc convincents, van rebutjar als diputats i va ordenar realitzar noves eleccions. Rondeau va organitzar el congrés de la Capella de Maciel, que va ignorar les autoritats d'Artigas, es va sotmetre a la voluntat del general Rondeau i va elegir diputats relacionats amb la Lògia.
En resposta a aquests fets, Artigas va consolidar les seves relacions a l'interior de la Banda Oriental i a Entre Rios i Corrientes. I es va preparar per al futur enfrontament obert.
La ruptura i l'inici de la guerra El 31 de desembre del 1813 Artigas va ser informat pel cabdill de Buenos Aires José Pastor Herenyú i RedruelloMort a Nogoyá el 22 de setembre del 1822. que la situació a Entre Rios li era favorable per a una revolta. Abans d'abandonar el setge de Montevideo, Artigas va destacar a Fernando Ortorgués al sud del Riu Negre perquè reclutés a milicians a la zona de Mercedes, fet que va alarmar al capità José Pereyra de Lucena situat a Santo Domingo Soriano i al tinent coronel Blas José Pico, que des de Colònia del Sacramento va informar a Buenos Aires el 9 de gener sobre els moviments sospitosos dels artiguistes. El 20 de gener del 1814 Artigas va abandonar al setge. Anava sol, però a l'endemà mateix els seus homes - més de mil en total - van decidir seguir-lo i van deixar desprotegida l'ala dreta del setge. A més del regiment de Blandengues de Montevideo que comandava Artigas, el van seguir el Regiment d'Infanteria número tres sota el comandament de Fructuoso Rivera i els de cavalleria sota el comandament de Otorgés i de Blas Basualdo, mentre que es van quedar al setge el regiment número dos d'infanteria sota el comandament de Manuel Pagola A principis de febrer del 1814 Artigas va situar al quarter general a Belén. Com que els realistes no van voler arriscar-se a aprofitar l'oportunitat, Rondeau va tenir temps de reorganitzar el setge amb el suport de la flota de Guilllermo Brown. Pocs mesos després, les victòries d'aquest permetien bloquejar també Montevideo pel Riu de la Plata i Alvear entrava a la rendida Montevideo.
Existeixen poques constàncies documentals de l'inici de les accions militars. Se sap que hi van haver friccions entre les Montoneres d'Artigas i els soldats que es van quedar al setge durant la retirada d'aquells, destacant Artigas a Rivera a la rodalia de Montevideo per a Hostilitzar als assetjadors. I se sap també que hi van haver alguns xocs menors entre cabdills locals i les forces nacionals d'Entre Rios. L'11 de febrer del 1814 el nou director suprem Posadas va declarar a Artigas infame, privat dels seus treballs, fora de la llei i enemic de la pàtria al temps que prometia sis mil pesos a qui l'entregues viu o mort. Als primers dies de febrer del 1814 Artigas va enviar a Entre Rios, una força armada sota el comandament d'Otorguès, que es trobava situat en observació a prop de Paysandú i va travessar el riu Uruguai apoderant-se de Concepción del Uruguai mentre es posava en contacte amb els cabdills de Nogoyá, Eusebio Hereñú. Otorgués va derrotar les forces del comandant general d'Entre Ríos, Hilarión de la Quintana, en el Combat del Paso de Gualeguaychú el 13 de febrer del 1814. El 20 de febrer del 1814 Hereñú, que havia ocupat la vil·la de Paraná, va reconèixer a Artigas com a Protector dels Pobles Lliures, desconeixent la dependència de la Tenència del Govern de Santa Fe a la qual estava subjecta Entre Rios des del 1810 i va establir dret de la autonomia de la província. Posadas va ordenar al baró Eduardo Kaunitz de Holmberg que allistès a quatre-cents soldats amb artilleria a Santa fe i passés a Entre Ríos per a reunir les seves forces amb les del comandant general d'Entre Ríos, Hilarión de la Quintana. Holmberg portava instruccions d'apoderar-se com fos d'Artigas i afusellar-lo immediatament.
Holmberg imprudentment es va llençar a un ràpid avenç cap a l'interior de la província, amb el resultat que de les seves forces predominantment milicians de Santa Fe, van desertar pel camí. Va arribar a Gualeguay, on va rebre la notícia de que el cabdill Hereñú havia ocupat la Bajada del Paraná. Va tornar ràpidament i va ser derrotat per hereñú, el 22 de febrer al Combat de El Espinillo en col·laboració amb el cap Artiguista Andrés Latorre. Va ser pres presoner, però per la seva sorpresa, Artigas no només no el va fer afusellar sinó que el va deixar en llibertat uns dies més tard. Entre els presoners alliberats aquell dia hi havia el capità Estanislao López.
Els realistes de Montevideo van creure que podien comptar amb Artigas per a la seva causa, i van enviar una delegació proposant-li passar-se a la seva causa (missió Larroba-Costa). Artigas va donar una resposta cortesa però negativa. Va rebutjar totes les ofertes realistes, que li prometien càrrecs militars i fins i tot diners per tal que abandonés la causa de la independència.
La província de Misiones estava governada pel general unitari Bernardo Pérez Planes, que tenia constants problemes amb les autoritats paraguaianes. A aquest territori Artigas-hi va enviar a Blas Basualdo, un dels principals caps de l'època, que va ocupar el poble de Curuzú Cuatiá derrotant després a les forces de Pérez Plans al poble de Concepció a la batalla de La Cruz el 19 de març, de forma que els federals van passar a controlar les àrees occidentals de la província de Misiones, que connectava el litoral del Paranà al Paraguai.
La derrota unitària en Misiones va tenir repercussió immediata en la Província de Corrientes, on un pronunciament federal dirigit pel tinent de milícies Juan Bautista Méndez, va enderrocar al governador unitari Domínguez.
Amb prou feines unes escaramusses i una sola batalla, Artigas i els seus partidaris van dominar Entre Ríos. El cabdill va nomenar a Herenyú (o Erenyu) comandant de Paranà i a Blas Basualdo com a comandant del riu Uruguai.
A la mateixa època, Otorgués i José Antonio Berdún van recórrer l'interior de la província Oriental, aconseguint que tots els pobles allunyats de Montevideo es pronunciessin pel federalisme. En les mateixes viles properes a Montevideo, tals com San José, Canelones, Trinidad i Durazno, donaven suport a Artigas.
Contraatac directorial Mentre es produïen aquests fets, el prestigi i la influència d'Artigas continuaven creixent desmesuradament a gran part del territori provincial i Montevideo continuava a la espera de noves tropes que havien d'arribar des d'Espanya. Posadas va comprendre que la seva situació no era fàcil. Fracassat l'intent de firmar un nou armistici amb els espanyols, en termes similars als d'octubre del 1811 - Que Gaspar de Vigodet va rebutjar per no tenir la seguretat de que Artigas l'acataria - el Director va tractar d'arreglar les seves diferències amb el cap dels orientals.
A l'abril del 1814 va enviar el cabdill la missió Amaro-Candioti, amb l'objectiu de restaurar la unitat política de la causa revolucionària. El fra Mario Amaro que tenia simpaties antigues amb Artigas i Francisco Antonio Candioti, que era un important Estancier de Santa Fe, que tenia clares les inclinacions a favor de l'artiguisme. Els comissionats i Artigas van portar immediatament a un acord el 23 d'abril, sobre la base de la reivindicació d'Artigas a qui se li retornava el seu càrrec militar, se li retiraven els càrrecs de traïdor i les condemnes a mort i se li reconeixia l'autonomia de les províncies Oriental i d'Entre Ríos. Es pactava també la constitució d'una aliança ofensiva-defensiva entre la Província Oriental del Riu de la Plata i Buenos Aires.
Mentrestant Alvear va ocupar Montevideo. Com que Artigas li va reclamar que entregués la ciutat als Orientals, el va invitar a conferenciar amb ell. El cabdill va enviar per davant a Otorgués, cosa que va alegrar a Alvear, perquè com ell mateix va declarar, a Artigas no l'haguès pogut fer al·lucinar. Confiat, Otorgués va acampar a Las Piedras. A la matinada següent de prendre Montevideo, Alvear va caure sobre el campament d'Otorgués, fent una matança entre els seus homes.
Pocs dies després, Posadas va rebutjar el tractat de pau del 23 d'abril, doncs segons el punt de vista del Director, col·locava en un pla d'igualtat com si es tractessin de dos governs nacionals diferents, al de Buenos Aires i a un cabdill subordinat. Però Artigas va ser rehabilitat i declarat un bon servidor de la Pàtria, a pesar d'això el cabdill no va tornar a Montevideo. De totes maneres, per mitjà de Miguel Barreiro, es va firmar un segon tractat, el 9 de juliol, que limitava l'acord de la Província Oriental.
Mentrestant, Alvear i els seus successors governaven Montevideo, posant a la població en contra per la seva falta de tacte.