Kifl Haris () és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 6 kilòmetres a l'oest de Salfit i a 8 kilòmetres al sud de Nablus, al nord-oest de l'assentament israelià d'Ariel. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 3.248 habitants el 2007.2007 PCBS Census Palestinian Central Bureau of Statistics. p. 112.
Història S'hi ha trobat terrissa de l'Edat de Bronze, de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenística-romana, romana d'Orient/omeia, croada/aiúbida i mameluc.Finkelstein et al, 1997, p. 460
Època otomana En 1517 la vila fou incorporada a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i en 1596, Kafr Harit apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya o subdistricte de Jabal Qubal del liwà o districte de Nablus. Tenia una població de 54 llars, totes musulmanes. Pagaven impostos per ingressos ocasionals, cabres i / o ruscs, i una quantitat fixa.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 131 També s'hi ha trobat ceràmica de principis de l'època otomana.
A finals del domini otomà, en 1870, l'explorador francès Victor Guérin arribà la vila després de caminar a través de «belles plantacions de figueres i oliveres.» Va estimar que tenia 600 habitants.Guérin, 1875, p. 161 Guérin va donar a la vila el nom de Kefil Haris. El Wely el va marcar en el mapa de la dècada del 1880 del Fons per a l'Exploració de Palestina com a Sheikh Ata, 1 milla al nord-est de Kefr Haris, que rebia el nom del Sheikh Khather. També li va cridar l'atenció les restes d'una antiga torre de guaita feta de pedres ben tallades, entre Deir Estia i Kefr Haris. En el darrer lloc hi va trobar dues columnes de marbre trencades al mur de la mesquita.Guérin, 1875, p. 161, as translated by Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 324
En 1882 fou descrita com «una vila petita en un terreny elevat, amb olivers a l'est. Hi ha tres llocs sagrats, Neby Kifl, Neby Nun, i Neby Lusha.»Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 284-285
Època del Mandat britànic En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina Kufr Hares tenia 373 musulmans,Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 26 que augmentaren a 562 en el cens de 1931 tots musulmans, en un total de 130 llars.Mills, 1932, p. 61.
En 1945 la població era de 770 musulmansDepartment of Statistics, 1945, p. 18 en una àrea total de 9,393 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60 D'aquests, 4,117 eren per plantacions i terra de rec, 2,131 per a cereals,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 107 mentre que 32 dúnams eren classificats com a sòl edificat.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 157
Després de 1948 Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Kifl Haris va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana. Després dels Acords d'Oslo el municipi ha estat posat sota control civil palestí, en que és conegut com a Àrea B.Al Monitor http://www.al-monitor.com/pulse/tr/contents/articles/originals/2017/02/palestine-west-bank-shrines-israel-settlers-raids.html Les visites dels pelegrins jueus a Kifl Hares són coordenades pels militars israelians.
Tomba de Josuè Segons una tradició samaritana, recollida en 1877, les tombes de Josuè i Caleb són a Kifl Haris.Conder and Kitchener, 1882, p. 218 - 219
La tradició bíblica posa les tombes de Josuè, Caleb, i Nun segons a Timnath-heres que se li atribueix l'actual localització de Kifl Haris. Milers de persones fan peregrinació a les tombes en la commemoració anual de la mort de Josuè, el 26 de Nisan del calendari hebreu.
miniatura|Tomba de Josuè
Conflicte palestino-israelià Segons l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris tres residents locals foren morts durant la Primera Intifada i un durant la Segona Intifada.
En 14 de març de 2013, Adele Biton fou greument ferida (després va morir de les ferides), i la seva mare i dues germanes ferides lleugerament, després que el seu cotxe fos impactat per pedres llençades per joves palestins al camí vora la vila. Cinc joves de Kifl Haris foren jutjats per un tribunal militar com a responsables de l'incident, i en febrer de 2015 el cas encara no era tancat.
En juny de 2014 Jamil Ali Abed Jabir va morir durant un atac nocturn de les FDI. Els vilatans van dir que va patir un atac de cort mentre defensava la seva llar. Segons un portaveu militar israelià, la seva casa no fou atacada.
En 2015 un tour israelià al lloc fou precedit d'un comboi militar que clausurà les entrades a la vila i imposà el tancament durant hores de totes les viles del poble als turistes israelians que visitarien les tombes.'Hundreds of Israelis visit West Bank tomb under armed guard,' Ma'an News Agency 27 February 2015.
Referències
Bibliografia
Categoria:Municipis de Cisjordània Categoria:Pelegrinatges jueus