miniatura|esquerra|Vista de la planta miniatura|esquerra|Flors miniatura|esquerra|Detalls Tecoma capensis és una espècie de planta de la família de les bignoniàcies.

Descripció És un arbust erecte, que arriba a mesurar 2-3 m d'alçada i una amplada similar. Normalment sempre verd, pot perdre les seves fulles en climes més freds. En certs hàbitats pot recolzar-se, el que significa que dispara puntes de creixement llargues que es recolzen en les tiges i branques d'altres plantes, així com còdols, enreixats, tanques i murs; això pot portar a la planta a aparèixer desordenada. Les fulles mesuren fins a 15 cm de longitud, són oposades, lleugerament dentades, de color verd a verd fosc, i pinnades amb 5-9 folíols oblongs. Les flors són tubulars, estretes, d'uns 7,5 cm de llarg, i es produeixen en diferents moments al llarg de l'any. S'agrupen en llargs raïms terminals de 10-15 cm de llarg. Les flors en color van del taronja al taronja-vermell albercoc.

Distribució L'espècie es troba de manera natural a Sud-àfrica, Eswatini i el sud de Moçambic. Es conrea en altres zones del món, com al sud-est d'Àsia, Hawaii i Amèrica. Es pot considerar com invasora en illes remotes, com les Açores (com es veu a l'Illa de São Miguel, prop de Ponta Garça).

Cultiu Aquesta planta es conrea des de fa molts anys i s'utilitza sovint per a crear cobertura, ja que és un arbust d'aleatorització. Es pot propagar per estaques o traient els plançons arrelats durant la fase de creixement actiu.

Pot plantar-se en semi-ombra i plena llum. En zones fredes les plantes joves han de ser protegides de les gelades. Per mantenir aquest arbust net i ordenat, ha de ser podat a finals d'hivern per promoure un nou creixement i flors. L'aplicació d'un fertilitzant equilibrat després de la poda millorarà el creixement i la floració.

Aquesta planta ha guanyat l'Award of Garden Merit. de la Royal Horticultural Society.

Ecologia Tecoma capensis és una planta excel·lent per a utilitzar en un jardí de vida silvestre al sud d'Àfrica, ja que és popular entre els ocells i certs insectes a causa del seu nèctar. Pot ser bastant dens (si no és podat) i com a tal es pot utilitzar com un lloc d'anidació per unes poques espècies d'aus.

Les larves dAcherontia atropos i Coelonia mauritii mengen les fulles d'aquesta planta.

Taxonomia Tecoma capensis va ser descrita per (Thunb.) Lindl. i publicada a The Botanical Register. .. 13: t. 1117, l'any 1828.

Etimologia Tecoma: nom genèric que deriva del náhuatl de la paraula tecomaxochitl, que es va aplicar pels pobles indígenes de Mèxic a les plantes amb flors tubulars. capensis''': epítet geogràfic que fa al·lusió a la seva localització al Cap de Bona Esperança.capensis a Nombres Botánicos

Sinonímia Bignonia capensis Thunb. Ducoudraea capensis Bureau Gelseminum capense (Lindl.) Kuntze Tecoma petersii Klotzsch Tecomaria capensis (Thunb.) Spach Tecomaria capensis var. flava Verdc. Tecomaria krebsii Klotzsch Tecomaria petersii'' Klotzsch

Referències

Bibliografia AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1-1286. Burger, W.C. & A.H. Gentry. 2000. Family 194. Bignoniaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 41: 77–161. View in Biodiversity Heritage Library Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop. Monogr. 25(2): 1–370. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (editors) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolivia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1-1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (editors) 2015 en adelante. Catalogo de las plantas vasculares de Bolivia (adiciones). Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1-1576. Secretaria de Recursos Naturales y Ambiente, Tegucigalpa. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Categoria:Bignoniàcies