miniatura|Aturwik, monticle i capital del rei Xíl·luk a Fashoda, amb les seves quatre cabanyes construïdes al cim. Fotografia de Charles Gabriel Seligman
El regne Xíl·luk o Shilluk estava situat resseguint la vora del riu Nil Blanc, a l'actual estat de Sudan del Sud. La seva capital i residència reial era a la ciutat de Fashoda. Segons la seva història local i els registres dels estats veïns, el regne va ser fundat a mitjans del pel seu primer dirigent, el semidéu Nyikang. Durant el , els xíl·luk van patir agressions militars per part de l'Imperi Otomà i, posteriorment, la colonització britànica del Sudan Angloegipci. Actualment, el rei xíl·luk no és un líder polític independent, però manté el títol de cap tradicional als governs del Sudan del Sud i del Sudan.
La monarquia (la Reth) ha tingut una naturalesa tant política com religiosa. El monarca era el garant de l'ordre social; la seva salut i la salut de la nació estaven interelacionades. L'adoració es realitza en rituals inspirats pel mite nacional de Nyikang, el primer Reth. La monarquia Xíl·luk i les creences del seu poble van ésser estudiades el 1911 per Charles Seligman, i el 1916 per part de l'antropòleg britànic James George Frazer a The Golden Bough. Seligman va descriure la forma de govern dels xíl·luk com una "monarquia sagrada".
Geografia i població El regne estava situat al llarg d'una regió de terra localitzada al voltant dels marges oriental i occidental del Nil Blanc i el riu Sobat, des del llac No fins al voltant de 12º de latitud al nord. Els xíl·luks estan molt emparentats amb altres grups ètnics comuns al Sudan del Sud, com ara els nuers i els dinkes (els seus veïns al sud i a l'est, respectivament). La seva llengua està emparentada amb la que utilitza el poble anuak, situat prop dels rius Baro i Pibor.
El nom català per la llengua xíl·luk deriva de la seva versió anglesa (Shilluk), que al seu torn prové de la versió aràbiga de la manera com els propis xíl·luks s'anomenen: Cøllø, o Chollo. Aquest fet (juntament amb la creença de mols dels Xíl·luks) suggereix un origen comú entre els acholi, un altre grup que viu a la frontera entre Uganda i el Sudan del Sud, i els Luo, de les fronteres de Tanzània, Kènia, la República Democràtica del Congo, la República Centreafricana i Etiopia (Anuak).
Com la majoria dels pobles nilòtics del Sudan del Sud (com ara els nuer i els dinka, els xíl·luks practicaven una ramaderia seminòmada de subsistència, amb alguns components agrícoles."Shilluk." Encyclopedia of the Peoples of Africa and the Middle East, Volume 1 Infobase Publishing, 2009 El seu sistema social era igualitari, on els ramats de bestiar tenien un gran valor simbòlic. L'estil de vida dels xíl·luks moderns és força similar, amb l'excepció de que els ramats són més petits. Van ser sedentaris perquè la terra al voltant del Nil Blanc és molt més fèrtil que en cap altre lloc de la regió. El seu cultiu de la durra, una varietat de sorgo (mill), els va convertir en un poble agrícola relativament pròsper, amb l'excepció dels períodes prolongats de sequera. Avui en dia, la població xíl·luk s'estima en un 1,7 milions d'habitants (dades del 2005); durant el s'estima que eren uns 200.000, vivint en centenars de pobles. El regne es dividia en dues províncies: Gher (Gärø), al nord, i Luak (Lwagø), al sud. Al seu torn, aquestes províncies es dividien en zones.
Cultura Estructura social Llinatge (Kwa) La paraula Kwa significa "avi" o "ancestre". Kwaarø i Kwari tenen significats similars, però impliquen descendència: "nét" i "avall".Westermann 1912, p. 264 Són els equivalents xíl·luk per definir les paraules "llinatge" i "clan". Els membres d'un Kwa descendeixen del mateix ancestre, el Kwar Kwa; Kwar Okëëlø representen els descendents dOkëëlø (el nom d'una persona). Aquest sistema també s'utilitza mitjançant caràcters llegendaris. S'han estudiat més de 100 llinatges, i s'havia de conèixer el llinatge d'un mateix.Pumphrey 1941, p. 6-7
Alguns exemples de Kwa són:Westermann 1912, p. 127-134 – from a complete list of 74 Kwa El Kwa Ajalø, fundat per Jalø, un exiliat amb Nyikaangø (Nyikang). El Kwa Mønø, fundat per Mønø, un serf que Nyikaaŋø v trobar quan va arribar al país xíl·luk. El Kwa Ju, fundat per Ju, mig germà de Nyikaangø. El Kwa Tugi, fundat per Tugø, un esperit que Nyikaangø va trobar en un riu. El Kwa Tuga, fundat per Tuga, un àrab la germana del qual es va casar amb Nyikaangø.
Grup (Pödhø) miniatura|alt=Man holding a large shield|Guerrer xíl·luk de finals del segle XIX
El pödhø, o agrupament, es pot referir a qualsevol conjunt agrupat, el país xíl·luk, un grup o una federació. En el darrer context, pödhø es refereix a un grup de pobles habitats per diversos llinatges que s'uneixen en defensa mútua sota un mateix líder. Aquesta federació de cascs és la base de l'estructura tribal xíl·luc. La regió disposa d'un centenar de pödhø.Pumphrey, 7
Abans i durant la colonització britànica, aquests llinatges es van unir contra el perill de les guerres tribals. No obstant, durant els períodes de pau les comunitats es van dissoldre com a conseqüència dels conflictes interns; moltes persones van patir un conflicte amb les aliances entre el líder del seu podh i el líder del seu Kwar.
Originàriament, Nyikang va atorgar a cada llinatge un podh com el territori de la seva llar. Si la seva línia encara existeix, és considerat el propietari de la terra, i els seus membres es coneixen com a dyil. Les altres línies que viuen en aquesta àrea, provinents de migracions posteriors, són coneguts com a wëdhdh. Si la família dyëll que governa s'exitngeix, els drets passen al segon llinatge més antic de la zona. El llinatge de la dyëll, teòricament, proveeix del podh al seu líder, però l'autoritat pot revertir en el llinatge més important. En aquest cas, el llinatge original reté el seu prestigi i els drets de propietat de la terra. Alguns grups (com els Odong Panyikang) han adoptat un sistema de rotació de l'autoritat entre les dues (o tres) línies més importants.Pumphrey 1941, 6–7
Poblats (Pajø) miniatura|alt=Early 20th-century village, with thatch-roofed huts and people walking|Pajø xíl·luk miniatura|esquerra|alt=Shilluk King Ayang Aney Kur,1979-1992| Rei xíl·luk, Reth Ayang Aney Kur, amb xinesos. Fashoda, 1979 Dins de cada grup (podh) hi ha poblats (pajø). El pac està habitat per individus del mateix llinatge. Alguns poblats estan formats per només dos habitatges, mentre que d'altres en poden tenir més de cinquanta. El pajø és una família en el sentit més ampli. Un habitatge tradicional consisteix en dues cabanes (gol), separades per un petit espai tancat per conjunts de mill o per matolls d'herba. Les cases eren construïdes al voltant d'un espai comú destinat a cabres i vaques. Una cabana més gran (lwagø) servia com a magatzem durant l'estació de les pluges. Durant la resta de l'any, aquest espai servia per allotjar visitants estrangers i com a casa de la vil·la.Pumphrey 1941, p. 7 -8
Família (gølø, o "kalø" gool) Per extensió, gol o "kalø" o ("casa") també vol dir "família". En aquest darrer significat, el gol és la unitat més petita de la societat xíl·luc. Un home que no està casat no disposa de la seva pròpia casa; els individus que no estan casats estan lligats al gol dels seus pares. Si el seu pare mor, la persona soltera viurà amb al gol del seu germà més gran casat. El propietari de la casa és el cap de la família, responsable dels seus habitants i del ramat de la família. Des que el remei tradicional per una ofensa és el pagament en bestiar, el cap de la famíla (i no el wrongdoer) és el responsable de les ofenses.Pumphrey 1941, p. 9
Classes socials El poble xíl·luc està dividit en quatre classes socials.
Kwareth Els Kwareth (kwa, "ancestre"; reth, "rei") és el clan reial dels descendents de Nyikang. Aquest grup està molt distribuït, tenint els seus membres el nombre més elevat d'esposes. Tot i que actualment no té cap tipus d'autoritat política, els membres d'aquesta classe componen l'aristocràcia rural. Aquests membres tenen un d'aquests quatre títols:Pumphrey 1941, p. 10
Reth: El regent, que se succeeix a través del primogènit Nyireth: Príncep o princesa; si és mascle, el presumible hereu Nyareth: fill d'un nyireth Kwar Nyireth: fill d'un nyireth més petit
Ororo (Ororø) Els Ororø són una branca de la família reial que ha perdut el seu lloc en la línia de successió. Els seus membres són semblants a la resta de la població, amb l'excepció de les seves funcions rituals, en connexió amb la reialesa.Pumphrey 1941, p. 12-14
Durant el regnat del rei Odaagø, els xíl·luk van ser derrotats pels dinkes després d'una batalla contra els anuaks. Després d'aquest revés, es va decidir en un consell de guerra allistar a tots els prínceps per combatre l'endemà. L'exèrcit conscripte va travessar el riu per combatre, amb l'excepció del príncep Duwadh (Dïwäädø wäd Ocøllø). La batalla va ser una massacre, en la qual van morir tots els prínceps. Així, Duwadh va convertir-se en rei, i una de les seves primeres mesures va ser rebaixar als fills dels prínceps caiguts a la classe Cøllø. Des d'aleshores, només els descendents de Duwadh podien ser escollits per pertànyer a la classe Kwar Reth. Aquells que van ser descendits van ser anomenats Ororø ("fill d'una munió de nenes petites").
Chollo (Cøllø) Aquesta classe inclou la majoria dels clans xíl·luk, així com la majoria del poble xíl·luk mateix. Els seus membres són descendents de la Nyikang col·lateral (Clans Jur, o dhø kalø), els descendents dels campions de Nyikang a l'exili (Clans Abögø, Mööyø o Kwa'julø), o Kwa'Jängø, els nascuts d'altres pobles al país de Xíl·luk (el clan Kwa'Jängø era, originàriament, un clan dinka), així com els descendents dels pobles que es van establir al país abans de l'arribada de Nyikang (el clan Oman).Pumphrey 1941, p. 14 Els Kwa'Mööyø eren, originàriament, descendents nuer del regne (Chollo) Xíl·luk.
Bang Reth: Bangng Rädhø Els Bang Reth són la classe propietat del rei. Està format per dos grups: el primer grup inclou les seves mullers reials i les vídues dels reis morts; mentre que el segon inclou serfs (descendents d'esclaus capturats en ràtzies, o voluntaris sota la protecció del rei a conseqüència de la comissió d'un crim violent).Pumphrey 1941, p. 14-16
Història Orígens i migració La llegenda del poble xíl·luk traça els seus orígens a un heroi conegut com a Nyikang, el primer Reth. Nyikang era el fill d'un rei, Okwa, el qual governava un país situat "lluny, al sud, prop d'un gran llac". Aquest podria ser el llac Albert, on viu el poble acholi. Després de la mort d'Okwa, Nyikang va anar a la guerra amb el seu germà, Duwadh, el successor legítim al tron. Derrotat, Nyikang va marxar de casa seva amb els seus seguidors i va emigrar cap al nord-est, cap a Wau (prop del riu Bahr al-Ghazal, "riu de les gazel·les" en àrab). Allí (conegut pels xíl·luks com Pothe Thuro), Nyikang es va casar amb la filla de Dimo, el mag local. Cap al 1550, després d'un conflicte amb Dimo, Nyikang va migrar al nord (creuant el Bahr el Ghazal) fins a arribar a Acietagwok (un poblet xíl·luk situat a uns 30 km a l'oest del poble de Tonga). Nyikang, aleshores, va viatjar fins a Nyilual, una regió inhabitada a l'oest de la ciutat actual de Malakal.Oyler 1918, p. 108
Regne miniatura|upright=1.5|L'estat xíl·luk al llarg del Sahel el 1750
Conflictes fronterers