La vila de Palamós, al ben mig de la Costa Brava, és un municipi que té ben determinada la data de la seva fundació i aquest article descriu els fets més assenyalats de la seva història.
Antecedents El dolmen del Montagut a l'extrem nord del terme de Palamós és l'evidència del passat neolític d'aquestes contrades i les restes del poblat ibèric a l'extrem de llevant de la platja de Castell són el testimoni de la presència indígeta, entre els segles VI aC. i I aC. També hi ha restes romanes en diferents punts del terme, com a Palau (mas Salvà), al castell de Sant Esteve a la Fosca, al mas Guàrdies i en diferents llocs dins el nucli urbà.
Història La vila medieval L'any 1277, el rei Pere II el Gran va comprar el castell de Sant Esteve de Mar, a la Fosca. Dins del seu terme hi havia una arrecerada rada on volia construir un port que donés cobertura al creixent comerç amb Itàlia i especialment amb Sicília, de la qual la seva esposa Constança n'era princesa.
La vila de Palamors -així és com l'anomenaven fins a principis del segle XV- va ser fundada el 3 de desembre de 1279 pel batlle general de Catalunya Astruc Ravaia precisament per a mantenir i defensar aquell incipient port. En la Carta-pobla el rei ofereix als nous pobladors espai per a construir la seva llar lliure de qualsevol servitud i tot un seguit d'avantatges, entre elles un mercat setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra. El batlle general nomena a Arnau sa Bruguera primer batlle d'un nou ens, la Batllia de Palamós, que a part de la vila tindrà jurisdicció sobre Vila-romà (Sant Joan de Palamós), Vall-llobrega i Calonge.
La nova vila i el seu port seran a partir d'aquest moment un element estratègic de primera magnitud. Tant és així que només sis anys després de la seva creació, el 1285, Palamós va ser pressa per l'esquadra francesa per a donar suport logístic a les tropes del rei Felip III l'Ardit que assetjaven la ciutat de Girona. L'actuació de l'esquadra de l'almirall Roger de Llúria va ser fulminant, destruint completament l'esquadra francesa en la famosa batalla de les Illes Formigues.
No és fins a la meitat del quan es construeix el primer moll de pedra i la paret de defensa. El moviment portuari és tan important que es considera el port de Palamós com el segon de Catalunya. Al llarg del i bona part del XVI és interessant esmentar el comerç d'esclaus procedents del nord d'Àfrica.
La parròquia de Santa Maria de Palamós Malgrat que el rei Alfons III el Benigne l'any 1334 va donar permís per a reservar un espai per a la construcció d'una capella dedicada a Santa Maria, l'aferrissada oposició dels habitants de Sant Joan de Palamós ho va impedir i no és fins al 1371 quan el bisbe de Girona Jaume ça Tria concedeix lliçència per a construir una capella dedicada a Santa Maria, amb certes limitacions per prevenir possibles perjudicis a la parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà.
Al 1428 la vila aconsegueix tenir parròquia pròpia, segregant-se de la de Santa Eugènia de Vila-romà, i el 1434 s'inicia la primera fase de la construcció de l'actual església parroquial de Santa Maria de Palamós, que continuarà en una segona fase el 1521, amb el mecenatge de la comtessa de Palamós Elisabet de Requesens.
Pel que fa a l'església, cal destacar que l'any 1742 dues fragates angleses bombardejaren la vila, causant grans destrosses en el teulat, en capelles laterals i en el campanar. També cal esmentar la construcció de la capella Fonda amb el mecenatge de la comtesa de Palamós Ventura Fernández de Córdova. El 1769 es va acabar i s'hi col·locà l'escut policromat dels comtes.
El comtat de Palamós Al 1484 el rei Ferran II el Catòlic va premiar el seu capità general de l'armada, Galceran de Requesens, atorgant-li la Batllia de Palamós amb el títol de comtat. Els habitants de Palamós que havien rebut del rei Pere II el Gran i dels seus successors garanties que sempre estarien lligats a la corona, no ho acceptaren de bon grat i es varen oposar a que el nou comte en prengués possessió fins no haver jurat respectar els privilegis reials que tenien concedits. Després d'un estira i arronsa de dos anys finalment el comte va acceptar i els palamosins li obriren les portes de la vila. Galceran de Requesens es va interessar pel port, fent-lo arranjar per tècnics de la ciutat de Barcelona.
El comtat subsistirà fins a l'abolició dels senyorius a Espanya, l'any 1837, però no el títol de comte de Palamós que encara existeix i ara pertany al 24è de la llista.
Pirates i captius Des de l'antiguitat, les costes catalanes han estat exposades als pirates, per això els masos més propers al mar eren proveïts de torres de defensa. Els segles XIII al XV la supremacia naval catalana va reduir considerablement la presència de naus hostils, però a partir del fins al XIX les nostres costes foren senyorejades per naus turques, del nord d'Àfrica i finalment angleses, que generalment deixaven fer a les naus mores. Malgrat que els pobles costaners havien establert un servei de guaita i correu per avisar de la presència de naus sospitoses, hi ha enregistrats centenars d'atacs a petits llaguts de pescadors de Palamós, quasi sempre amb el resultat de captura i segrest. Com a resultat, moltes famílies quedaren arruïnades en vendre el seu patrimoni per a pagar el rescat dels seus familiars esclavitzats al nord d'Àfrica.
Primera destrucció de Palamós
L'esquadra turca de Barba-rossa, després de passar per la ciutat de Niça i destruir les viles de Cadaqués i Roses, va assaltar Palamós el 5 d'octubre de 1543. Malgrat l'ajut de dos cents homes de Palafrugell, entre els que hi havia el batlle i el sagristà, els pirates destruïren i cremaren la major part de les cases, així com les esglésies parroquials de Palamós i Vila-romà i la capella de Nostra Senyora de Gràcia a sa Punta. El notari Brugarol de Palafrugell va aixecar acta de tot allò que va veure personalment, donant detalls de les dantesques escenes trobades dins la vila quan el pirates es retiraren. Homes empalats i cremats, esquarterats i morts per a tot arreu, el notari expressa el seu dolor tot dient ...tant gran destruccio e ruhina feren e an feta en dita vila que sols en mentarla no ha cor de cristià que no plore gotas de sanch. Al tercer dia l'esquadra turca, formada per vint galeres i dues fustes, va continuar viatge cap a la Vila Joiosa. El desastre de Palamós va ser conegut arreu i fins i tot el papa Pau III va intervenir per ajudar a retornar la vila a la normalitat. Molts habitants varen fugir i un gran percentatge no tornaren mai més, es quedaren a viure pels pobles veïns.
El convent dels Agustins El 1507 es va iniciar la construcció de la capella de Nostra Senyora de Gràcia a sa Punta, en el lloc més enlairat de Palamós, ara desaparegut i convertit en pedrera d'on es va extreure la pedra per a construir el Moll Nou, actual moll comercial. A la meitat del hi habitava l'ermità fra Damià Marruffo de l'ordre de Sant Jeroni de la Murtra, que va agafar protagonisme el mes de maig de 1543, quan l'emperador Carles I va desembarcar al port de Palamós per a continuar viatge cap a Gènova. Fra Marruffo el va visitar i convidar a dinar a l'ermita, gest que va acceptar l'emperador, pujant a sa Punta i gaudint de la preciosa panoràmica. És en aquesta estada a Palamós quan l'emperador va escriure al seu fill Felip II les famoses instruccions. El 1568, després d'un intent fallit a Sant Feliu de Guíxols, una comunitat de frares de Sant Agustí s'instal·la a l'ermita per a construir-hi un monestir, fundant així el convent de Nostra Senyora de Gràcia. Va quedar completament destruït un any després de l'assalt francès de 1694 i els frares es varen redossar a l'hospital dels pobres. A partir de 1724, amb finançament de l'Ajuntament i de la comunitat agustina, comencen la reconstrucció del convent en el mateix lloc. L'any 1741, després d'haver alçat moltes parets, varen rebre l'ordre reial de suspensió dels treballs per haver destinat aquell lloc a usos militars. No havent cap altra solució, per manca de diners, els frares arriben a un acord amb l'Ajuntament per transformar l'hospital en el segon convent. Aquest nou convent subsistirà fins a la desamortització (1836) convertint-se en una fàbrica de taps de suro, El Convento S.A. Actualment, al Pedró s'ha alçat el Parc del Convent dels Agustins amb les restes dels antics edificis.
La Pesta El 1650 hi havia pesta a Barcelona en ple assetjament de les tropes castellanes del rei Felip IV. Dos anys més tard, va arribar a Palamós. Amb el primer enterrament, el 26 de març de 1652, es varen tancar les portes de la vila i no es tornaren a obrir fins al 7 de setembre del mateix any, però amb una sèrie de condicions de quarantena. Ja des de l'inici, la quantitat de morts fou tan important que el rector va deixar d'anotar les partides d'enterrament, per això es desconeix el nombre de baixes. Al principi de 1653 el rector va beneir un tros de terreny a l'Arenal, fora dels murs, on diu hi havien enterrats entre 300 i 400 cossos, possiblement més de la meitat de la població de Palamós. En acció de gràcies es va establir que cada any, perpètuament, per la Mare de Déu de setembre es faria una processó a la capella de Santa Maria de Bell-lloc de Palamós. Després d'uns anys sense celebrar-se, a partir de l'any 1992 es va tornar a editar l'aplec i el vot de vila.
Murs i defenses A rel del sagnant atac dels turcs del 1543, es va accelerar la construcció de muralles i baluards per a encerclar completament la vila, deixant dues portes, la de mar a la Planassa, i la de terra o de la bassa, a la plaça dels Arbres. Les guerres contra França i Espanya de la meitat del varen convertir Palamós en una important plaça d'armes, amb soldats de molt diversa procedència, espanyols, napolitans, flamencs, irlandesos, alemanys, allotjats dins i fora de la vila en quarters i en cases particulars. El governador de la plaça era un general d'infanteria o de cavalleria i un mestre de camp n'era la màxima autoritat militar. Per a completar les defenses, al llarg de la segona meitat del es construeix una ciutadella a la part més alta de sa Punta i com que en aquest lloc ja hi havia el convent dels Agustins es va haver d'arribar a un compromís entre militars i frares, consistent en deixar el convent al mig de la ciutadella.
Tots els murs, els baluards i fossats i la ciutadella amb el convent foren destruïts pels francesos l'any 1695 per assegurar una ràpida ocupació en futures incursions.
Segona destrucció de Palamós. Guerra dels nou anys El 1694, el mariscal francès Noailles va envair l'Empordà. Després de rendir Verges i Torroella de Montgrí i d'haver travessat el riu Ter, restaven dues places fortes en el seu camí cap a Barcelona, Palamós i Hostalric, que les tropes espanyoles havien abandonat a la seva sort. L'exèrcit francès amb uns 12.000 a 15.000 soldats d'infanteria i uns 5.000 de cavalleria va començar l'atac a Palamós el dia 30 de maig, coneixent molt bé l'interior de la vila per haver-hi estat de guarnició entre 1643 i 1652. En front tenien entre 3.000 i 4.000 soldats, la major part del Terç de Napolitans. La batalla fou tan aferrissada, amb tantes baixes per part del bàndol francès, que no fou fins al dia 8 de juny quan prengueren la vila a l'assalt. Necessitaren dos dies més per a rendir la ciutadella on s'havien replegat uns 1.400 soldats supervivents. La defensa de la vila fou tan heroica que en commemoració el rei francès Lluís XIV va fer batre una moneda amb la llegenda Palamo vi capta.
La gran recessió del Les despeses assumides pel Comú de la vila des del 1639 fins a la destrucció de Palamós per l'exèrcit francès foren tan enormes que no podien fer front als pagaments de rèdits ni a les amortitzacions dels préstecs, llavors empraren un sistema rotatiu de tres anys amb els diners recaptats pels impostos, el primer any pagaven rèdits, el segon amortitzaven capitals per sorteig i el tercer any es cobrien les despeses de la vila.