miniatura|upright=.9|Alambí del Museu de la Fassina Balanyà Una fassina, també escrit fessina,DCVB: Fessina era una fàbrica artesanal on es destil·lava l'esperit de vi per a obtenir aiguardent. La mateixa denominació s'aplicava a l'olla (olla d'aiguardent) o alambí de destil·lació.Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 17; entrada "aiguardent"
El terme alambí té un significat genèric (indicant un aparell de destil·lació per a líquids molt diversos, incloent aigua dolça o aigua de mar), mentre que fassina s'aplica únicament a les olles per a fabricar aiguardent a partir de la destil·lació del vi.
Etimologia Probablement, el terme fassina prové del llatí offĭcīna, ‘fàbrica’.
Són freqüents els documents amb l'expressió "oficina per fer aiguardent".
Descripció miniatura|Esquema d'un alambí. Fassina alambí Una fassina senzilla es pot descriure com a formada per tres parts: dipòsit escalfador (carabassa) capitell o campana, que recull les vapors conducte refrigerador, que condensa les vapors en líquid; en el cas d'una fassina el líquid és esperit de vi sovint el conducte refrigerador consisteix en un tub en espiral banyat en aigua corrent
Fassina oficina Una oficina de fer aiguardent consistia en una olla d'aiguardent disposada en un local més o menys adequat. Les olles petites i artesanals acostumaven a ser petites, desmuntables i fàcilment transportables.
Infraestructura associada El procés de destil·lació comporta la necessitat de fer foc i emmagatzemar combustible. També cal emmagatzemar o transportar la matèria primera (vi, brisa de raïm). Finalment, cal emmagatzemar l'aiguardent obtingut.
Inconvenients El foc era un risc en si mateix. El fum podia destorbar els veïns i també les olors alcohòliques. Quan calia treballar de nits hi podia haver sorolls no desitjats.
Història
Les begudes amb contingut d'alcohol són conegudes des de la prehistòria, hi ha indicis de la fermentació de begudes al Neolític i de la producció de cervesa a gran escala.
Els primers tipus de destil·lació haurien estat utilitzades pels babilonis a Mesopotàmia com a mínim des del segon mil·lenni aC.Martin Levey (1956). "Babylonian Chemistry: A Study of Arabic and Second Millennium B.C. Perfumery", Osiris 12, p. 376-389. Les excavacions arqueològiques al nord-oest del Pakistan han mostrat l'evidència que la destil·lació de l'alcohol era coneguda al subcontinent indi des del 500 aCAllchin, F. R. (Mar., 1979). India: The Ancient Home of Distillation?. Man, New Series, Vol. 14, Num. 1, pàg. 55–63. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland. però que no hauria estat habitual fins a algun moment situat dintre del període entre el 150 aC i el 350. Però els mètodes emprats no serien massa efectius., pàgines 53-54 La paraula alcohol té origen àrab. A l'orient s'utilitzava un producte d'antimoni amb el nom àrab clàssic kuhl o més popularment kohól com cosmètic per decorar les parpelles.Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana. Joan Corominas. Ed. Gredos. Madrid 1990.
L'aïllament de l'etanol en forma de compost pur va ser aconseguida pels alquimistes musulmans que van desenvolupar les tècniques de la destil·lació a l'època del califat abbàssida, entre els noms que coneixem destaquen els perses Jabir ibn Hayyan (Geber) i Al-Razí i l'àrab Al-Kindí. Els escrits atribueixen a Jabir ibn Hayyan (721-815) la invenció de l'alambí i la menció de l'aparició de vapors inflamables en bullir vi. Al-Kindí (801-873) va descriure la destil·lació del vi. Al-Razí (864-930) va descriure la destil·lació de l'alcohol i la seva utilització en medicina.
No obstant això, la historiografia occidental acostuma a situar l'obtenció de l'alcohol pur a principis del , i atribuir-lo al metge Arnau de Vilanova, savi alquimista i professor de medicina a Montpeller. La cinquena essència de Ramon Llull no era res més que l'alcohol rectificat a una més suau temperatura. Lavoisier va ser qui va donar a conèixer l'origen i la manera de produir-se l'alcohol per mitjà de la fermentació vínica, demostrant que sota la influència del llevat de cervesa el sucre de raïm es transforma en àcid carbònic i alcohol. Va ser a més estudiat per Scheele, Gehl, Thénard, Duma i Boullay i el 1854 Berthelot el va obtenir per síntesi.Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
L'aiguardent a Catalunya
A Catalunya històricament l'aiguardent més destil·lat fou el derivat del vi utilitzant un senzill alambí, objecte que tenien totes les cases de pagès. Acostumaven a ser els de la prova d'Holanda (de 51,8 a 53,4 graus), els de la prova d'oli (61,2 graus) i el de 3/4 (67 graus) i s'aromatitzaven amb anís, canyella i sucre. L'avantatge de l'aiguardent respecte al vi era que es conservava molt millor i el valor afegit degut a la seva elaboració era major.
Al la producció era molt abundant, sobretot a les comarques del camp de Tarragona, on transformaven part del vi en aiguardent i l'exportaven arreu des dels diversos ports comercials. Per exemple, entre 1775 i 1778 van sortir de Salou 285.000 càrregues, i entre 1794 i 1798 435.000. Durant el també s'exportaren pel port de Vilanova i la Geltrú molts barrils d'aiguardent elaborat al Penedès.Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. , plana 20.
A Catalunya hi ha un museu de l'aiguardent a l'antiga fassina de l'Espluga de Francolí, que es diu Fassina Balanyà i data del 1830. Forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).Pàgina oficial de la Fassina Balanyà
Documents Maria la Jueva. Bany maria Arnau de Vilanova.LLEGENDA I VERITATS D'ARNAU DE VILANOVA SOBRE EL VI DOLÇ NATURAL, Josep M. Puiggròs i Jové Pere de Montpeller.
1617. El Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril de Miquel Agustí parla de diversos alambins.
1711. Inventari de Francesc Feliu de la Penya, de Mataró.
1739. Un exemple: olla d'aiguardent a Vilaverd.
1793. Destil·lació alcohòlica al bany maria.
1795.
1821. Publicació dels detalls d'un aparell de destil·lar aiguardent del vi en procés continu, del català Joan Jordana i Elias. Aquest alambí presentava molts avantatges sobre els anteriors i fou adoptat ràpidament a Catalunya.
Referències
Categoria:Destil·lació