Roberta J. Knie (New Cordell, Oklahoma, EUA, 13 de març de 1938 - Drexel Hill, Pennsilvània, 16 de març de 2017) fou una soprano dramàtica estatunidenca que va tenir una carrera d'òpera prominent als Estats Units i Europa des de la meitat de la dècada del 1960 fins als primers anys de la dècada del 1980. Posseint un timbre fort i clar, Knie fou particularment reconeguda per les seves interpretacions de les òperes de Richard Wagner.
Carrera Roberta Knie va estudiar a la Universitat d'Oklahoma tenint com a professores Elisabeth Parham, Judy Bounds Coleman i la famosa soprano Eva Turner. Es va traslladar a Alemanya per ampliar estudis amb Max Lorenz per un breu període, abans de fer el seu debut operístic professional el 1964 al Teatre Hagen fent el paper d'Elisabeth a Tannhäuser, de Richard Wagner. Va ser contractada el 1966 pel teatre Stadttheater Freiburg de Baden-Württemberg, on va actuar durant tres anys.
En 1969 va set contractada per l'Òpera de Graz, interpretant en aquest teatre, al llarg de tres anys, papers com ara la Leonora de Fidelio, de Beethoven, i els papers principals de Salome, de Richard Strauss, i Tosca, de Puccini. A partir de 1972-73 va cantar a l'Òpera de Colònia i al Opernhaus de Zúric. L'any 1974 va ser un any molt important en la carrera de Roberta Knie, quan va substituir en l'últim moment una cantant en el paper de la Brünnhilde de Der Ring des Nibelungen, de Wagner, al Festival de Bayreuth. La seva actuació va ser aplaudida per l'audiència i per la crítica, augmentant considerablement el seu perfil com a cantant d'òpera i propiciant la seva contractació per teatres d'òpera importants en els anys següents. També el 1974 va cantar Der Ring des Nibelungen un altre cop a l'Òpera Nacional de Lió i va aparèixer al Teatro San Carlo de Nàpols.
El desembre de 1975, Knie va fer el seu debut operístic als Estats Units d'Amèrica a l'Òpera Cívica de Dallas, com Isolde a Tristan und Isolde, de Wagner. L'any següent va tornar al Festival de Bayreuth per cantar Der Ring un altre cop. Va fer el debut el 1976 amb l'Òpera de San Francisco, com a Brünnhilde en Die Walküre, de Wagner, sota la direcció d'Otmar Suitner, i va fer el debut al Metropolitan Opera de Nova York en el paper de Chrysothemis, d'Elektra, en l'òpera de Strauss, sota la direcció de Heinrich Hollreiser.
Al llarg dels anys següents va cantar els rols principals de nombroses òperes en teatres d'òpera capdavanters del món, incloent-hi l'Òpera de l'Estat de Viena, l'Òpera Estatal d'Hamburg, l'Òpera Estatal Bavaresa, l'Staatstheater de Stuttgart, la Deutsche Oper Berlín, el Nationaltheater Mannheim, l'Òpera d'Estrasburg, seu de la companyia Opéra Nacional du Rhin, La Monnaie de Brussel·les, el Teatre Regio de Parma, el Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa, l'Òpera Nacional Gal·lesa, l'Òpera Reial Sueca, Òpera de Mont-real, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l'Òpera Lírica de Chicago. Al Metropolitan de Nova York va tornar només un cop, per fer el paper d'Isolde a la producció de Tristan und Isolde el febrer de 1981, sota la direcció de James Levine.
A Barcelona va actuar al Palau de la Música Catalana, en una producció de concert del Tristan und Isolde, els dies 17 i 19 de febrer de 1979, juntament amb Jon Vickers, Josephine Veasy, Kurt Moll i altres, sota la direcció de Franz-Paul Decker, que dirigia l'Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la col·laboració de la Coral Sant Jordi i de la coral Antics Escolans de Montserrat. Al Gran Teatre del Liceu va interpretar Salome, de Strauss, el febrer-març de 1982, amb Karl-Walter Böhm, Márta Szirmai, Rosa Maria Ysàs, Cecília Fondevila i altres, sota la direcció de Charles Vanderzand. El seu nom va aparèixer anunciat per a la producció del Liceu de Die Walküre de gener-febrer de 1983, però per malaltia va haver de ser substituïda per la soprano sueca Berit Lindholm.
El 1976 Roberta Knie va abandonar abruptament una producció de Der Ring del Festival de Bayreuth després d'uns enfrontaments amb el productor Patrice Chéreau i de la reacció en contra de l'audiència a la idea, aleshores polèmica, de situar l'acció de l'òpera durant la Revolució Industrial.
Roberta Knie va ser promoguda al Saló de la Fama d'Oklahoma el 1982.
Tot i que es força coneguda pels seus papers wagnerians, Knie va treballar altres obres del repertori de soprano dramàtica. Les seves interpretacions més ben rebudes inclouen els papers de Senta de Der fliegende Holländer, Elsa a Lohengrin, Sieglinde i diverses valquíries a Die Walküre, Donna Anna de Don Giovanni, de Mozart, Elettra a l'Idomeneo de Mozart, la Mariscala a Der Rosenkavalier, de Strauss, Lisa a La dama de piques, de Txaikowski i Leonora a La forza del destino i a Il trovatore, entre altres papers.
La seva carrera es va veure interrompuda per malaltia en diverses ocasions: per pneumònia vírica entre 1981 i 1984, per un despreniment de retina el 1991,El despreniment de retina va ser diagnosticar com a relacionat amb les vibracions del cos produïdes al cantar. any de la seva retirada dels escenaris, i per càncer de còlon el 2000. Va morir el 16 de març de 2017, tres dies després del seu 79è aniversari. En el moment de la seva mort estava casada amb la directora d'escena Deborah Anne Karner (1967-).
Referències
Fonts Biografia de Roberta Knie a Operissimo.com (alemany)
Enllaços externs Roberta Knie al Saló de la Fama d'Oklahoma
Categoria:Cantants d'Oklahoma Categoria:Sopranos estatunidenques Categoria:Cantants d'òpera estatunidencs Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oklahoma Categoria:Morts a Pennsilvània Categoria:Nascuts el 1938