miniatura|140px|Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets.
Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab , que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració o àdhan. Les mesquites dels moviments islàmics més conservadors com el wahhabisme els consideren innecessaris.
Funcions La funció principal del minaret és proveir un punt elevat des d'on el muetzí pugui realitzar la crida a la pregària obligatòria o salat. Aquesta crida rep el nom, en àrab, d'àdhan, raó per la qual els minarets en àrab són anomenats màdhana. La crida per a la pregària es fa cinc cops al dia: a l'alba, migdia, mitja vesprada, vesprada i nit. A les mesquites més modernes, l'àdhan és fet des de la mussal·la'', o sala d'oració, via micròfon pel sistema d'altaveus del minaret.
A nivell paisatgístic i simbòlic, el minaret ha esdevingut un senyal visual que identifica la comunitat musulmana.
Els minarets també funcionen com a sistemes d'aire condicionat: com que el sol escalfa la cúpula, l'aire és aspirat a través de les finestres obertes cap amunt i fora del minaret, proporcionant així una ventilació natural.
Referències
Categoria:Arquitectura islàmica Categoria:Elements arquitectònics