Bani Zeid () és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 27 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah, a 45 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem i 6 kilòmetres al sud-oest de Salfit. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 7.058 habitants en 2016. El municipi fou creat el 1966 sota el domini jordà quan se li uniren les viles de Deir Ghassaneh i Beit Rima.Bani Zeid: Excerpt Palestinian Association for Culture Exchange Limita amb Kafr ad-Dik i Bruqin al nord, Qarawat Bani Zeid al nord-oest, Kafr Ein a l'est Nabi Salih al sud-est, Deir Nidham i l'assentament israelià de Halamish al sud, Aboud al sud-oest, al-Lubban al-Gharbi i l'assentament de Beit Aryeh a l'oest i l'assentament de Peduel al nord-oest.Sharon, 2004, p. 36
El poble deu el seu nom a la tribu àrab a qui va ser concedida a la zona com a feu pel soldà aiúbida Saladí al per haver servit en l'Exèrcit musulmà durant les primeres Croades. S'hi van assentar membres de la tribu al costat dels fellahin («camperols») nadius durant el regnat de sultà mameluc Bàybars en el . Durant la dominació otomana, l'àrea de Bani Zeid va servir com xeïcat amb certa capacitat administrativa. Va consistir en diversos pobles amb Deir Ghassaneh com a llogaret de tron. Durant aquest temps, la família Barghouti dominava el xeïcat.
Durant la revolta àrab de 1936-39 contra el Mandat Britànic de Palestina, Deir Ghassaneh va ser escenari de trobades rebels i incursions militars britàniques. El 1967 Bani Zeid va ser ocupat per Israel durant la Guerra dels Sis Dies, però va ser traslladat al control administratiu i de seguretat complet de l'Autoritat Nacional Palestina l'any 2000. L'any següent es va convertir en la primera ciutat controlada per palestins aen ser el lloc d'operació a gran escala per part de les forces israelianes durant la Segona Intifada. Quan Fathiya Barghouti Rheime va ser elegit alcalde el 2005, Bani Zeid es va convertir en la primera localitat palestina amb una dona com a cap del municipi, igual que la propera Ramallah. L'alcalde actual és Abdel Karim Abu Aql, elegit el 2012.
Històricament, l'economia de Bani Zeid depèn del cultiu de l'olivera, que es va subministrar sabó a Nablus. Fins a l'actualitat, les oliveres cobreixen la major part de la terra cultivable de la ciutat. Tanmateix, en l'actualitat els ingressos dels residents de Bani Zeid depenen en gran part de l'ocupació en l'administració pública i els negocis privats. Hi ha nombrosos jaciments arqueològics a Bani Zeid, incloent-hi el nucli antic de Deir Ghassaneh, la mansió del Xeic Salih al-Barghouti i el maqam (tomba de la persona santa) del xeïc al-Khawwas.
Història Història antiga Deir Ghassaneh ha estat identificada com l'antiga Saredah (Zeredah), llar de Jeroboam. Segons algunes fonts fou poblada pels gassànides, una confederació tribal d'àrabs cristians, després fou abandonada pels israelites. L'orientalista anglès Edward Henry Palmer (1840–1882) creu que el nom vol dir "El monestir de Ghassaneh [gassànides]".Palmer, 1881, p. 228 Tanmateix, segons Moshe Sharon (n. 1937), professor israelià d'història i civilització islàmica, aquesta afirmació ha estat rebutjada per diversos investigadors, ja que els gassànides no tenien antecedents d'assentament a Samaria, l'actual riba nord de Cisjordània. Sharon suggereix que el nom del poble està relacionat amb la paraula "ghassaneh" que significa "molt bonic" o suggereix "joventut i bellesa". S'hi ha trobat terrissa romana d'Orient a Deir Ghassaneh,Dauphin, 1998, p. 821 i al cantó nord de Beit Rima.Dauphin, 1998, p. 823 També s'ha trobat petits fragments de columnes de marbre a Deir Ghassaneh. A Beit Rima s'hi ha trobat restes de ceràmica de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenística, romana, croada, ] / aiúbida, mameluc i otomana.Finkelstein and Lederman, 1997, p. 279 En el compendi de la llei oral jueva coneguda com a Mishnah (compilada el 189), Beit Rima s'esmenta com un lloc on antigament s'hi produïa un vi de qualitat i que era portat com a oblació al Temple a Jerusalem.The Mishnah (ed. Herbert Danby), Oxford University Press: Oxford 1977, s.v. Menahoth 8:6 (p. 503, note 4) A Deir Ghassaneh també s'hi ha trobat restes de ceràmica dels mateixos períodes llevat el persa.Finkelstein and Lederman, 1997, p. 281
Segons Sharon, no s'hi esmena Deir Ghassaneh ni Beit RimaVol dir "La casa de Rima", vegeu Palmer, 1881, p. 226 a les primeres fonts àrabs, encara que se sap que Deir Ghassaneh va estar habitada durant el domini mameluc a causa de les nombroses cases que conserven elements de l'arquitectura mameluc. Exemples específics inclouen l'ús de la tècnica de l'"ablaq", pedres alternes de diferents colors, particularment vermell i blanc, que decoren les façanes i les portes d'algunes cases.
Establiment de la tribu Bani Zeid a Palestina La ciutat moderna de Bani Zeid rep el seu nom de la tribu àrab Banu Zayd, que es van establir a Palestina durant el període aiúbida al final del . Formaven part de les unitats beduines de l'exèrcit de Saladí que havien vingut de l'Hejaz. Després del setge de Jerusalem el 1187 les forces de Saladí van capturar la ciutat i l'exèrcit aiúbida hi va ser estacionat. Els Bani Zeid vanresidir temporalment a Jerusalem i un carrer, situat a prop de l'actual carrer d'Al-Sa'idia, va rebre el nom d'ells, però des de llavors ha estat reanomenat.
Per tal que Saladí convencés les tribus àrabs hejazis d'unir-se al seu exèrcit per romandre a Palestina, va oferir a cada tribu un grup de pobles capturats als croats com "iqtà" (feus) per instal·lar-se i controlar-los. Els Bani Zeid van rebre els pobles de Deir Ghassaneh i Beit Rima, així com les poblacions properes de Kafr Ein i Qarawa. No obstant això, no va ser fins al 1293, després que la dinastia bahrita sota el sultà Bàybars I va conquistar la franja costanera de Palestina i va expulsar l'últim dels croats, que la tribu Bani Zeid es va instal·lar en aquells pobles.
Una inscripció en pedra de l'era mameluc (1260-1516) pertanyent a un edifici no identificat de Deir Ghassaneh que data de 1330 descriu un "palau feliç" de dos pisos amb un jardí. El palau era aparentment un actiu del sultà An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun i va ser inspeccionat per Isa Muhammad al-Qaymari, un "emir" de baix rang de la regió de Mosu supervisor els actius personals del sultà.Sharon, 2004, pp. 46-47. En 1480 homes Bani Zeid amb base a Deir Ghassaneh atacaren Jerusalem com a represàlia per l'execució del governador d'alguns dels seus membres que havien estat acusats de rebel·lar-se contra les autoritats burjites.Singer, 1994, p. 179
Primera època otomana Durant l'era otomana a Palestina, l'àrea on es va establir la tribu de Bani Zeid es va convertir en la nàhiya o subdistricte de Bani Zeid, part del sanjak o districte d'al-Quds. La nàhiya contenia unes 20 viles i pobles i tenia jurisdicció sobre una part de Salfit.Les 20 viles eren 'Atara, Ajjul, 'Arura, Beit Rima, Deir Dibwan, Deir Ghassaneh, Ein Siniya, Yabrud, Jifna, Jiljiliya, Kafr Ein, Kafr Aqab, Qarawa, Kafr 'Ana, Mazari, al-Mazra'a ash-Sharqiya, Nabi Salih, Deir as-Sudan, Kobar, Surda. Vegeu Singer, 1994, p. 77. Tot i que aquestes viles eren registrades i organitzades com altres pobles del Sanjak de Jerusalem, també eren tractades com a grup. Cada poble estava liderat per un "ra'is" (cap local) i tota la nàhiya de Bani Zeid estava encapçalat per un xeïc (cap principal). El xeicat de Bani Zeid serviria com a unitat político-administrativa per propòsits de recaptació d'impostos i mobilització militar.Amiry, 1987, p. 46.
En 1556 el xeicat era liderat pel xeic Abu Rayyan bin Sheikh Manna, qui fou succeït pel xeic Muhammad Abu Rabban en 1560. L'oli d'oliva va ser el principal producte que va produir la nàhiya de Bani Zeid i el producte era venut als oficials otomans locals i a les fàbriques de sabó de Nablus. Els otomans van imposar taxes sobre l'oli d'oliva, el blat i l'ordi, i el xeic va ser l'encarregat de pagar els ingressos dels impostos recollits a les autoritats otomanes. A més, Bani Zeid va ser obligat a finançar un waqf (donació religiosa) a la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem i la Mesquita Ibrahimi a Hebron.Singer, 1994, pp. 76-78. En 1596 Deir Ghassaneh i Beit Rima apareixen als registres fiscals otomans i ambdues viles pagaven impostos sobre el blat, ordi, oliveres, fruiters, vinyes, cabres i / o ruscs.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 120-121 Deir Ghassaneh tenia 76 llars, totes musulmanes,Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 120. mentre Beit Rima tenia 54 llars musulmanes i 14 llars cristianes.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 121. Durant el la majoria dels habitants cristians de Beit Rima havien emigrat a les ciutats de Jerusalem, Ramla i Gaza, tot i que la població cristiana que continuava creixent.Singer, 1994, p. 180
Segle Al , Bani Zeid va ser un dels 21 xeicats de l'altiplà central de Palestina. Mentre que les seves fronteres exactes variaven de tant en tant, generalment estavev marcades pel corrent de Wadi al-Dilb al sud, que la separava del xeicat Bani Harith al-Shamali, i el riu Wadi Nattif al nord que la separava de Bilad Jamma'in. El xeicat Bani Zeid contenia els vessants més alts i la major concentració de falles de muntanya de tots els xeicats de les terres altes. Al voltant de dos terços dels seus pobles eren situats a tossalies relativament amples mentre que la resta es van construir al llarg de les pistes. Cap es localitzava a les valls o als contraforts.Amiry, 1987, p. 44. En 1838 ens erudits bíblics anglesos Edward Robinson i Eli Smith assenyalaren que la nàhiya de Bani Zeid constava de 18 localitats habitades i quatre khirbas (viles abandonades o en ruïnes). Els classificaren Deir Ghassaneh i Beit Rima com a habitades per musulmans.Robinson and Smith, 1841, vol 3, 2nd appendix, pp. 124-125. Les 18 viles habitades del districte Bani Zeid eren Deir Abu Mash'al, Deir ad-Dam, Abud, Beit Rima, Deir Ghusaneh, Kafr Iyan, Kurawa, Deir as-Sudan, al-Mezari'a, 'Arura, Ajjul, Jilijliya, 'Atara, Abwein, Umm Safa, Burham, Jibiya i Kobar. Les quatre khirbas eren Nabi Salih, Khirbet Ibrahim, Artubba i Rashaniya.
A començaments del els principals xeics de Bani Zeid eren Xeic Marif al-Barghouti i Xeic 'Asi al-Rabbah Barghouti. Pertanyien a la rica família noble d'al-Barghouti, un subclan de la tribu Bani Zeid que tradicionalment proporcionava els líders del xeicat. Els seus membres generalment es coneixien com a Baraghithah i el clan consistia en nou branques el poder col·lectiu de les quals s'estenia des del xeicat de Bani Zeid a la plana costanera de Palestina. Durant el període del Khedivat Egipci a Llevant (1832–1840), el xeic 'Abd al-Jabir al-Barghouti, nebot de Xeic Marif,Macalister and Masterman, 1905, p. 355 va servir com a cap dels Bani Zeid.Amiry, 1987, p. 45. El Xeic 'Abd al-Jabir pertanyia a la branca al-Zahir de la família i tenia la base a Deir Ghassaneh. Deir Ghassaneh servia com a qaryat al-kursi (vila tron o capital) del xeicat. Durant la primera part del domini egipci, el governador Ibrahim Paixà va fer executar al xeic 'Abd al-Jabir. Fou succeït pel xeic Ali al-Rabbah, un altre principal xeic Barghouti i fill del xeic Asi. L'últim també fou executat per ordre d'Ibrahim Paixà. Ambdós xeics i els seus lluitadors camperols havien lluitat contra el govern egipci durant la revolta camperola de 1834 que es va estendre per tota Palestina.Macalister and Masterman, 1906, p. 39 Durant els últims anys del domini egipci el xeic Musa Ahmad al-Sahwil d'Abwein esdevingué el xeic principal dels Bani Zeid i va continuar exercint una gran influència sobre el xeicat quan els egipcis es van retirar de Palestina el 1841.