La paraula gautxo, típica de la regió del litoral, no havia estat utilitzada fins llavors en el nord de les Províncies Unides. El mateix Posadas va considerar el seu ús tan extemporani que en la seva resposta a San Martín, li va encarregar felicitar els "bizarros patriotes camperols".
Temps més tard, els generals reialistes van intentar degradar als seus enemics de les milícies irregulars saltenyes amb el malnom degautxos, amb el curiós resultat que aquests van acabar per assigna'ls orgullosament a si mateixos. Emilio A. CONI:El gautxo. Buenos Aires: Solar, 2a edició, 1986.
A mitjans de l'any 1814, i als gautxos de Güemes controlaven la major part de la zona rural de Salta, el que va obligar a l'exèrcit reialista a replegar-se cap al nord, abandonant la província i instal·lant-se en Tupiza. També va influir en aquesta decisió la caiguda de Montevideo, que fins llavors havia estat en poder dels reialistes, en poder de l'exèrcit independentista. Vegeu Mata, Sara E.,Els gautxos de Güemes. Per raons de salut, San Martín va renunciar quatre mesos després, sent reemplaçat pel coronel José Rondeau.
Tercera campanya a l'Alt Perú i govern de Güemes En conèixer-se l'èxit aconseguit pel general Carlos María d'Alvear amb la caiguda de Montevideo, l'exèrcit reialista de Joaquín de la Pezuela va abandonar Salta, Jujuy i Tarija i va traslladar el seu quarter general a Santiago de Cotagaita, destacant una divisió al comandament de Juan Ramírez Orozco per sufocar la rebel·lió del Cusco, dirigida pels Germans Angulo. Aprofitant la inactivitat de l'avantguarda reialista, l'avantguarda de Rondeau -al comandament de Güemes- va avançar fins Humahuaca i es va establir un batalló a Yavi al desembre del 1814. Pezuela va reaccionar enviant al gener del 1815 al coronel Pedro Antonio Olañeta amb els batallons de Caçadors i Partidaris, un esquadró i dues peces d'artilleria a la recerca de Güemes; Però aquest va evacuar Yavi en direcció a Humahuaca el 25 de gener. Al mateix temps, dos esquadrons reialistes van reocupar Tarija. Un intent de revolta de les tropes acantonades a Jujuy i Humahuaca, formades per soldats rendits a Montevideo, va ser avortat abans que esclatés. García Camba:Memòries per a la història de les armes espanyoles en el Perú.
En uns moments en què les tropes es preparaven per iniciar la tercera campanya a l'Alt Perú, el general Carlos María d'Alvear va ser designat per a substituir a Rondeau. Els oficials de l'Exèrcit del Nord es van revoltar; Li van comunicar a Rondeau que només acatarien les seves ordres però no les d'Alvear, i el van instar a iniciar la campanya. Rondeau no va castigar aquesta revolta, demostrant que estava darrere de la mateixa, i va ordenar el començament de l'operació, que va començar al gener del 1815.
Rondeau va substituir com a cap d'avantguarda al coronel Güemes per Martín Rodríguez. Per la seva banda, Güemes va acompanyar l'avanç de l'Exèrcit com a cap dels "gautxos" -és a dir, les milícies rurals de la província- evitant perdre el comandament de les seves tropes i guanyar en autonomia davant del comandant.
Quan l'avantguarda reialista va saber que Rondeau el 3 de febrer retrocedia des Huacalera cap a San Salvador de Jujuy, el comandant Antonio Vigil va avançar des Yavi, i el 19 de febrer va derrotar en la batalla del Tejar (o Tejada) -a la Puna - a l'avantguarda patriota, que s'havia avançat per fer un reconeixement amb 50 dracs. A l'abril següent, sota el comandament de Rondeau, Güemes va tenir un paper destacat a la victòria de Setge del Marquès. Però, indignat pel menyspreu que mostrava aquell per les seves forces i per la indisciplina de l'exèrcit, es va retirar del front cap a Jujuy. Donava per descomptat la derrota de l'Exèrcit del Nord en aquestes condicions i, en aquest cas, necessitaria als seus homes. En passar per Jujuy, es va apoderar de l'armament de reserva de l'exèrcit; en assabentar-se, Rondeau el va declarar traïdor i desertor.
Quan Güemes va arribar a Salta, el poble va sortir al carrer i va desconèixer al governador designat pel Directori, el coronel Hilarión de la Quintana, que es va trobava incorporat a l'exèrcit de Rondeau a l'Alt Perú i per això el Cabildo de Salta estava a càrrec del govern. El 6 de maig del 1815 el Cabildo de Salta es va reunir per tractar sobre les comunicacions enviades pel Cabildo de Buenos Aires informant que s'havia fet càrrec del govern nacional després d'haver estat enderrocat el director suprem Alvear. Aquell dia es va conformar una assemblea de notables a Salta que va triar com a governador de la Intendència de Salta al coronel Martín Miguel de Güemes, càrrec que va assumir immediatament. Era la primera vegada que les autoritats de Salta eren triades per la mateixa província des del 1810, ja que fins a aquell moment, tot s'havia reduït a canviar les autoritats d'Espanya per les de Buenos Aires. El Cabildo de Jujuy es va negar a reconèixer-ho per no haver pogut intervenir, però Güemes va negociar amb cura i va aconseguir fer-lo canviar d'idea i al setembre el va triar també el poble de Jujuy. Butlletí Güemesià Nº 82. Febrer de 2007. Autor: Prof. Maria Cristina Fernández
El nou Director Suprem, l'autoritat del qual per imposar governadors havia estat desconeguda, era el general Rondeau. Aquest va rebutjar irat la designació de Güemes tot i que, de moment, poc podia fer en contra seu.
Derrota de l'Exèrcit del Nord i desplaçament de Rondeau Poc després de l'arribada de Güemes al poder, i al saber de la reacció negativa de Rondeau, va arribar a Tucumán -des Buenos Aires- una força que anava en suport de l'Exèrcit, al comandament de Domingo French i de Juan Baptista Bustos. Però, pel que sembla, aquests tenien instruccions d'enderrocar a Güemes en passar per Salta. Aquest va negar el pas fins que el van reconèixer com a governador i van assegurar que no l'atacarien. Després de diverses setmanes de negociacions, Güemes els va permetre continuar; Però ja era tard: En arribar a Humahuaca, es van assabentar de la derrota de Sipe Sipe (el 28 de novembre del 1815).
En la seva fugida de l'Alt Perú, l'Exèrcit del Nord només va poder refer les seves files en el límit nord de l'actual Argentina. Des d'allà, Rondeau es va proposar venjar l'afront de Güemes.
Al gener del 1816, Rondeau -enfurismat amb Güemes per la revolució a Salta i per haver-li impedit fer arribar reforços- va començar una campanya militar contra les forces de Güemes amb 2.000 homes. Mitre, Bartolomé (1887).Història de Belgrano i de la independència Argentina. Tom II. París: Félix Lajouane, p. 407. En aquells dies, després de sis anys de campanyes, l'Exèrcit del Nord tot just era militarment operatiu. No quedava res de l'ànim revolucionari i disciplina que havia posseït en els seus millors moments. Mitre, 1887: 413 Primerament es va assegurar el suport del Cabildo de Jujuy, i després va avançar fins a la ciutat de Salta, que va ocupar sense lluita. Güemes la va evacuar i va deixar l'Exèrcit aïllat i sense aliments a l'interior de la ciutat. Després d'una mica més d'una setmana d'una guerra civil, les forces de Rondeau es van veure envoltades per les guerrilles gautxes; Es va veure obligat a capitular, signant amb Güemes el Tractat dels Cerrillos, en què el reconeixien com a governador i li encarregaven la defensa de la frontera.
L'exèrcit reialista vencedor a Sipe Sipe va iniciar operacions sobre el nord argentí. Olañeta va ser destacat cap a Tarija amb els batallons partidaris i caçadors i un esquadró de caçadors a cavall, entrant en aquesta vila el 5 d 'abril del 1816. A mitjans de juny, l'avantguarda reialista va avançar des Yavi sobre Casabindo, per tal de desallotjar el Marquès de Yavi, que havia reunit forces al lloc. Davant l'avanç reialista, el marquès es va retirar amb dispersió de part de les seves tropes; L'avantguarda reialista va tornar a Yavi. Al setembre es va produir, a més, un avanç reialista sobre Humahuaca.
El 7 d'agost del 1816, a Trancas, Rondeau va ser desplaçat del seu càrrec i en el seu lloc va assumir, novament, Manuel Belgrano; Martín Miguel de Güemes va quedar com a comandant de la frontera nord. Poc després, Juan Martín de Pueyrredón va reemplaçar a Rondeau al Directori, però no hi hauria més expedicions a l'Alt Perú.
Belgrano va traslladar a l'Exèrcit fins a la "Ciutadella" construïda per San Martín a la ciutat de San Miguel de Tucuman. En aquell lloc va intentar la reconstrucció moral i material a la recerca d'una nova acció sobre l'Alt Perú, combinada amb les accions que planejava San Martín sobre Xile i el Virregnat del Perú. La conducció de la defensa militar de la frontera nord va quedar a càrrec del general Güemes amb els seus comandants gautxos. Aquests constituïen una comunitat multiètnica, amb orígens ancestrals indígenes sud-americans, espanyols, afroamericans i lusitans, que es caracteritzava pel seguiment del lideratge del seu cap i cabdill, demostrant disciplina militar i destreses particulars per al combat a cavall i en la lluita oberta, encara en mitjans adversos. Des de llavors les milícies gautxes al comandament del governador salteny van passar a exercir-se com un exèrcit en operacions contínues.
Martín Güemes i les milícies gautxes del nord Si bé l'estructura militar de l'època no preveia un Estat Major, a la pràctica Güemes comptava amb quadres superiors organitzats, entre els quals es trobaven el Marquès de Yavi, Juan José Feliciano Fernández Campero; El coronel Francisco Pérez d'Uriondo, responsable militar de Tarija; Coronel Manuel Arias, a càrrec de Orà; I el coronel José María Pérez d'Urdininea, provinent de les files de l'Exèrcit del Nord, a Humahuaca. A la vall de Jujuy van estar els coronels Domingo Arenas, a Perico i el tinent coronel Eustaqui Medina, a càrrec del riu Negre. Altres caps tenien més mobilitat, com Gorriti, Latorre i Juan Antonio Rojas. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de set-cents quilòmetres, des del Volcà fins més enllà d'Orà, i es va conèixer com a Línia del Passatge.
Els grups de combat gautxos es van anar organitzant en partides d'aproximadament vint homes al comandament d'un oficial i, cada quatre grups, un oficial de superior elegit entre els més experts, que era el responsable d'administrar les armes d'acord amb la seva capacitat de maneig. Els Gautxos de Güemes van respondre a set de les deu invasions que es van pretendre realitzar per la frontera de l'Alt Perú.
Tota la població participava en la lluita: Com guerrers els homes, com espies o missatgers les dones, els nens i la gent gran. Les emboscades es repetien en les avançades de les forces d'atac, però més encara en la rereguarda i en les vies d'aprovisionament. Quan els reialistes s'acostaven a un poble o una hisenda, els habitants fugien amb tots els queviures, el bestiar, qualsevol cosa que pogués ser útil a l'enemic. Per descomptat que aquesta classe de lluita va arruïnar l'economia saltenya, però ningú es queixava, almenys en les classes populars. Per cert, mai va tenir cap suport del govern del Directori; I l'ajuda que li va prestar l'Exèrcit del Nord va ser molt limitada.
Güemes havia sol·licitat a Buenos Aires que s'instal·lés un exèrcit amb l'objectiu de frenar els avanços reialistes, però el Director Suprem de les Províncies Unides, Ignacio Álvarez Thomas, el va considerar innecessari. Per això Güemes va crear el seu propi exèrcit en el seu caràcter de governador intendent de Salta, comunicant-ho en ofici del 12 de setembre del 1815 elevat al director suprem de l'Estat: